ÀLEX GODOY SIVERA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
El iaio ja era vell i feia temps que gairebé ningú el recordava. Quan arribava el seu aniversari, ningú li deia res ni li feien cap abraçada. Seia al sofà i mirava com els seus nets jugaven i reien, però ningú el veia. Va intentar parlar, però la veu no li sortia. Llavors ho va entendre: ja no era viu. Feia temps que havia marxat, i ara només quedava el seu record. Tot i això, el seu cor encara era allà, mirant-los amb amor i pensant que, d’alguna manera, sempre estaria amb ells.