LAURA RODRÍGUES_3r D LYCÉE COMTE DE FOIX
Es trobaven cada nit al mateix cafè on vaig habitualment, sempre a la mateixa hora, sense haver-se dit mai ni els seus respectius noms. Ella, normalment, deixava un llibre diferent damunt la taula, i ell li responia amb una flor diferent. No parlaven, només es miraven, s’entenien com si un secret invisible els unís. Fins que un dia, ella no va assistir a la cita. Al seu lloc, un sobre amb la seva cal·ligrafia: “Si vols conèixer-me, segueix-me… però hauràs de decidir si confies en mi abans d’obrir la porta del costat teu.” Ell va somriure de manera misteriosa, i els ulls d’ella, darrere la porta, semblaven cridar-lo perquè s’apropés.