ELÉNA DUCREUX POUEYMIRO_3ème G Lycée Comte de Foix
Estic aquí perquè he xocat contra un edifici. M’esforço a dormir, però la cama em fa un mal de déu. Hi ha molt soroll al pis de dalt, potser és la planta on posen els bojos o els que han perdut el seny, després d’un trauma. Cada nit sento una dona, a l’habitació de la dreta, cridant tan fort com si la mort estigués venint. Un home passejava pels passadissos tota la nit, respirant fort i, a vegades, corrent per fugir d’una ombra invisible. Un “BIP” sona cada pocs segons a l’habitació de l’esquerra. És l’únic soroll que es pot sentir en aquesta habitació sense vida. De cop, algú m’agafa. Crido, m’escapo, corro, embogeixo.