La inquietud

Sofia Abella _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

En no poder dormir vaig anar-me’n al jardí; vaig sentir sorolls i aterrida em vaig girar però no vaig veure res. Va sortir el sol i, somnolenta, vaig tornar a casa amb la sensació que no estava sola. Lentament va anar passant el dia, i va tornar a caure la nit i amb ella la meva inquietud. Vaig sentir la immensa necessitat d’anar-me’n com més lluny possible d’aquella casa i vaig anar a preparar-me un got de llet calenta però no va servir de res.  Me’n vaig anar a casa de la meva germana. Vam veure les notícies: havien atrapat un psicòpata boig en una casa que per sort estava buida. Vaig mirar l’adreça i era casa meva.