Santiago Jurado _3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Era un matí de maig, jo estava a casa, sola, el pare havia anat a treballar a l’obra que tenia pendent. Llavors va passar el pitjor. Va relliscar i va caure per un precipici rocallós, es va trencar el braç i, el més greu, es va fracturar el crani, cosa que el va portar a un estat de coma. En sentir la notícia em vaig desesperar o més ben dit no m’ho creia, no m’ho volia creure. No vaig dormir en tota la nit. Em vaig quedar sola, la mare feia temps que havia mort i, ara, jo estava a punt de llançar-me d’aquell arbre amb la corda lligada, adaptant-se al meu coll on circulava la sang, la meva sang que ja no tornaria a circular mai més.