Maria Gómez_4t A EA SEGOAN ENSENYANÇA ORDINOo
Vaig caminant per aquest desert d’amor, rodejat de sentiments, passió i desig. Mai hauria pensat que es pogués estimar tant, que les paraules es fan reals, i que una mirada és un món. Per tu, seria capaç de tot i de res, creuaria el món a mossegades per veure’t, seria la primera que s’aixecaria al teu costat cada matí, i t’estimaria fins que fes mal. El teu cabell castany, i els teus ulls marrons com la fusta em fan somiar dia i nit. Tot i així, he somiat mil cops la teva mirada, i encara no sé el que significa. Malauradament, tot això no podrà ser mai, perquè he descobert que les aparences no sempre enganyen, que no saps mirar a través de les llàgrimes, que no et podré tornar a estimar.