La tempesta, aquella brisa que et recorre la cara. Aquell airet fred i picant que sents quan els flocs de neu s’envolen i piquen contra la teva cara freda i vermellosa. T’intentes tapar la cara però aquells flocs congelats sempre aconsegueixen traspassar qualsevol cosa. I finalment t’arriben de nou a la cara, tan freds, tan picants i calents a la vegada, com petites brases cremant que et fan sentir viu enmig d’aquesta tempesta. Quan el vent passa i la tempesta se’n va, els núvols s’amaguen. Veus sortir el sol entre les valls nevades. Els flocs brillants suspesos en l’aire, aquell instant màgic i irrepetible quan el món fa un sospir.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.