Romina Cedeño_1r SASO C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
És tan bonica que enlluerna– vaig pensar quan la vaig veure. Era allà, davant del mirall d’una sala freda. Els seus cabells arrissats es movien amb l’ajut de complexos i lleugers moviments. Alhora, els seus peus relliscaven pel parquet vell. Vaig entrar sense dir res. Ella es girà i em somrigué. Nerviós, li vaig tornar el somriure. Des d’aquell dia tot va canviar. Dies de carícies, dies de somriures, dies de “t’estimo”. De sobte, sonà el despertador. –Tot és un somni-?– Ja era tard. Vaig agafar el metro i exhaust, vaig arribar al conservatori. Vaig entrar. De cop i volta es va girar una noia i em va somriure, era ella.