Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 1.635 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.635

Se’n podria dir volar

Mònica Zabala 1r Cient. i Tec. D E. ANDORRANA DE BATXILLERAT 1 de maig del 2014 Lectura: 1 min · 684 caràcters

Estic nerviosa, sento un fort nus a l’estómac que em tiba cada vegada més. Porto posat un mallot vermell de pell girada i una faldilla pels turmells. Sento una forta pressió, són tants ulls que em miren que tinc por de desconcentrar-me. El fort focus de llum m’il·lumina i no em deixa distingir bé el públic, però el meu cos es mou sol, com si portés posades unes ales i volgués mostrar en un escenari que sé volar. Tanco els ulls. Estic molt a gust: els nervis han desaparegut i no m’adono que la música s’acaba. Obro els ulls. Estic plantada al mig de l’escenari i sento uns forts aplaudiments. Acabo d’aterrar del cel.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats