Tatiana Ambrosio_Terminale L LYCÉE COMTE DE FOIX
Recordo que no hi havia gaire temps. L’acomiadament seria breu. El “fins aviat” s’havia, definitivament, convertit en un “adéu”. Res no tenia cap mena de lògica en aquella situació. Feia fred i la meva mirada es creuava tímidament amb la seva. No sortien les paraules. Els meus braços estaven immòbils. Els meus cabells es deixaven manejar pel vent. Vaig decidir apropar-me tot i saber que no ho havia de fer. Tots dos callats ens vam acostar fins que el meu cap va lliscar pel seu pit. I escoltant el seu cor, per primer cop, vaig sentir la por que tenia de perdre’m. Llavors vaig taral·lejar la nostra cançó. “T’estimo”, se’m va escapar.