David Teixeira _3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Estava tan tranquil, a la meva habitació, quan entra la meva mare d’una revolada i sense picar a la porta. Ja va entrar demanant-me si tenia alguna idea d’allò que havíem parlat feia un parell de dies. Jo, sense tenir idea de què m’estava parlant, li vaig respondre amb un tímid i càndid “no”. Llavors, va ser quan sense adonar-me’n, em vaig trobar immers en un dels sermons èpics que et solen engegar els pares. S’avorreixen i et repeteixen temes ja discutits fa dies o simplement et cau aquell sermó que et mereixes? En el meu cas, ho accepto i ho confesso, era per ambdues raons. Havia oblidat fer allò que m’havia demanat feia uns dies.