Judit Atalaya_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA santa coloma
Recordo que era un dia molt tranquil i amb molta pau. Ja no s’escoltava cap soroll, no era el mateix soroll d’aquella nit. Era un dia magnífic, el sol reia sense parar i podia sentir el que deia la lluna. Tenia ganes de tancar aquell meravellós dia. Era un dia on res dolent podia passar, i si passava, has de tenir molta mala sort. Algú picava a la porta, era el pare amb dues maletes, em va fer dos petons i va marxar. La mare plorava i li vaig demanar el motiu. M’ho va explicar. Ara entenia perquè aquella nit hi havia xivarri: discutien. “Pare, no véns? Et trobo a faltar, sóc la teva filla, no m’oblidis, jo tampoc no ho faré.”