Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 2.098 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.098

El soroll

Judit Atalaya 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA santa coloma 12 de maig del 2016 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Recordo que era un dia molt tranquil i amb molta pau. Ja no s’escoltava cap soroll, no era el mateix soroll d’aquella nit. Era un dia magnífic, el sol reia sense parar i podia sentir el que deia la lluna. Tenia ganes de tancar aquell meravellós dia. Era un dia on res dolent podia passar, i si passava, has de tenir molta mala sort. Algú picava a la porta, era el pare amb dues maletes, em va fer dos petons i va marxar. La mare plorava i li vaig demanar el motiu. M’ho va explicar. Ara entenia perquè aquella nit hi havia xivarri: discutien. “Pare, no véns? Et trobo a faltar, sóc la teva filla, no m’oblidis, jo tampoc no ho faré.”

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats