Lucia Watkins_3r A INSTITUT ESPANYOL
Qui podria imaginar-se que dues persones totalment desconegudes per l’encreuament d’una mirada acabarien descobrint que són totalment iguals, excepte per l’edat. Estava caminant amb Budy i el meu cosí, cap a la taverna una nit d’estiu. Quan ens apropàvem i podíem veure les finestres, vaig notar com si algú estigués observant cada moviment que feia. En adonar-me vaig buscar amb interès per saber què o qui m’observava. I allà em vaig topar amb aquells preciosos ulls marró clar. Eren el més bonic que havia vist a la meva vida. Aquella nit vaig fer tot el que estava a les meves mans per aconseguir el seu nom.