admin

Apunts

per

Marta Pons_3r ESO B_COL·LEGI janer

El Ricard recorda perfectament aquell dimecres, dos mesos enrere. Quart d’ESO, classe d’informàtica. S’havia oblidat els apunts a la classe i demanà per anar-los a buscar. L’aula se li feia estranya; les cadires soles, la pissarra sense esborrar i un silenci intens. Passà just per darrere la taula d’ELLA i va veure l’agenda dins la motxilla, mig oberta. Palpà la coberta lila amb la punta d’un dit. Mirà cap enrere. No va poder-ho evitar i va obrir-la. Va llegir una frase, un nom… i va sentir, per primer cop, un atac de gelosia immens que el travessava. Va tornar a la classe d’informàtica, sense els apunts.

El gol decisiu

per

Alba Puigcercós_3r ESO B_COL·LEGI janer

Tensió és la paraula que millor descriu l’ambient al camp en aquests moments. Queden 30 minuts perquè el partit acabi, el marcador assenyala 2-2, la lliga depèn d’un gol que serà el que decidirà qui s’emporta la victòria. L’equip visitant ha comès una falta, és el moment decisiu per al Lluís. Ell és el protagonista, ja està preparat per xutar. Piiiip! Xuta amb tanta força i seguretat, que el porter no pot controlar la pilota. El marcador assenyala 3-2. Llavors, l’entrenador els diu: “Si ens proposem un objectiu, amb esforç l’assolim. Està comprovat, vosaltres mateixos ho heu aconseguit. La copa és vostra, sou els millors, enhorabona!”

Se’ns va quedar petita

per

Judith López_2n Batxillerat Lingüístic_Escola Andorrana

Aquella nit restarà en el calaix dels bons records per a molta gent. Mai havia vist Barcelona tan plena, tan motivada, tan efusiva, com aquell dia. La gent caminava amunt i avall sense cap direcció, l’únic impuls que ens movia era estar a prop dels nostres. Era bonic veure tantes persones unides per cantar amb força un himne o fer ressaltar els colors que duien a la samarreta. Ara bé, el millor moment va ser l’arribada al camp i la revolució de sentiments que es va crear en tan sols uns segons. Aquella nit el Barça es jugava passar a la final de la Champions, aquella nit Barcelona se’ns va quedar petita per reunir tanta emoció.

Sensacions

per

Glòria Vera_2n Batxillerat Lingüístic_Escola Andorrana

Aquella desagradable sensació va desaparèixer quan vaig apropar-me al mundialment conegut i tan sol·licitat amic de blanc. Aquella sensació amb què tots ens hem trobat a la vida. Tot va desaparèixer gràcies a la gran intervenció de l’amic de blanc, que em va ajudar a alliberar-me d’aquell gran pes que duia amunt i avall. El despreniment va ser quasi orgàsmic, una sensació que pocs altres moments podrien arribar a igualar. El millor de tot és el fet que cada cop que ens desprenem d’aquests malestars ho enfoquem de diferent manera, gaudint al màxim de tots i cadascun dels moments. Realment són curts espais de temps molt agraïts.

Nosaltres

per

Marta Llorens_4t B Segona Ensenyança_E. A. Santa Coloma

Són temps difícils, durs per a moltes persones. La crisi ens afecta i el que tocaria és que tots ens ajudéssim. Però si mirem la televisió, escoltem la ràdio, llegim el diari o simplement sortim al carrer, ens adonem que no és així. La gent es critica, s’humilia, es mata fins i tot. Hi ha gent que es creu superior, gent que no respecta els altres… Sí, vivim una època de grans avenços i noves tecnologies, però no hem evolucionat prou. Creences religioses, condició sexual, cànons de bellesa imposats, un simple color de pell ens continuen generant molt d’odi, rancúnies i desig de venjança, i només una paraula ho pot canviar tot: nosaltres!

Quan va marxar

per

Alba NADAL_4t B Segona Ensenyança_E. A. Santa Coloma

Entre les llargues pestanyes d’atzabeja s’endevinava una mirada buida, que deixava enrere l’estiu. Mentre s’allunyava, les passejades per la platja i els primers raigs de l’albada la seguien, després de les intenses nits i els versos que li brollaven dels llavis. Tot semblava perdre la lluentor d’aquell estiu, on cada dia era una nova pàgina per traçar-hi el relat d’un amor efímer. Es precipitava al buit amb l’última rosada: les llàgrimes carregades d’oblit lliscaven per les galtes de qui va ser llum d’un estiu oblidat. Se n’anà amb els rínxols onejant al vent i les llàgrimes cap a l’horitzó. Jo em vaig quedar, esperant que tornés.

Llibertat (?)

per

Josep Manzano_1r DEP Secr. Mult._Formació Professional

Fa temps hi havia dos ocells tancats dins d’una gàbia. Un dia, per un oblit humà, la porta es va quedar oberta i un d’ells va cridar:
-Per fi lliure! -i va sortir volant- però veient que l’altre moixó no el seguia li va exclamar:
-Què fas? No véns? -i l’altre li va respondre:
-No ja em va bé viure aquí.
L’altre, burlant-se’n, li va dir:
-Estàs boig, però tu mateix.
L’ocell es va allunyar volant i volant… De cop va sortir una àguila, el va atacar i se’l va menjar.

Despertar

per

Àlex Dobarro Pérez_1r DEP Secr. Mult._Formació Professional

Dorms, somies… generalment, estàs relaxat. Tot el que vols al llarg de la teva vida ho aconsegueixes en un instant, et sents realitzat, satisfet. Però, tot s’esvaeix quan sents un soroll distorsionat i profund. Obres els ulls. Apagues el despertador maleint-lo profundament perquè un nou dia, dur i llarg, s’obre davant teu. I és en aquell moment quan ho perds tot, quan tornes a la crua i dura realitat de la vida quotidiana, i has de seguir lluitant per aconseguir els teus somnis. Perquè tal com va dir Calderón de la Barca: La vida és somni, i els somnis, somnis són…

Perdre’s

per

Anàstasia Sirkia_4t C Segona Ensenyança_e. A. d’Encamp

Caminar descalça mentre espero trobar algun dia un somriure perdut al fons del mar. Deixar un rastre de flors quan camino pas rere pas, oblidant el temps, perdent el cap, xiuxejant al vent que tot és possible. Mirar l’horitzó i recordar, de nou, el desig d’estimar, viure i somiar. Veure com se’n va el Sol i apareix la Lluna, l’única que coneix els secrets de la Terra. Camines descalça entre les roques, seguint el pas del riu. Camines descalça i no vas enlloc però somrius mentre plores. Deien de recordar els colors dels arbres al vespre. Digues-me que el temps i la distància són conceptes sense importància.

Un mal dia

per

Mireia Medeiros_4t C Segona Ensenyança_e. A. d’Encamp

Aquell dia em vaig aixecar amb el peu esquerre. Creia que la jornada seria calcada a la del dia anterior, és a dir, sense més. Però no, m’esperava una sorpresa. A les quatre de la tarda em van trucar de l’escola per confirmar-me que després de la reunió d’avaluació, s’havia decidit no donar-me el graduat escolar. Faltaven cinc dies per a la graduació i ja havia pensat en la roba que em posaria. Un vestit negre i unes boniques sabates de taló que m’havia regalat la meva àvia. Aquella notícia em va abaixar molt els ànims així que vaig decidir ficar el quimono a la motxilla i marxar. Quan vaig arribar, ostres! M’havia descuidat el cinturó.

Recordo…

per

Ramon Butxaca_3r ESO_COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Recordo en la meva infància el meu equip de futbol, amb els meus millors amics, érem els millors. Recordo la primera lligueta, jo era el defensa i el meu millor amic era el davanter. Recordo que aquell equip era el que per a mi significava unitat, segons els moviments dels braços sabíem la jugada que s’havia de fer. Recordo també el meu entrenador, ostres! el meu entrenador, el recordo com si fos aquí. Ell és la clau de tots els meus coneixements futbolístics i també és la clau de tot el que significa futbol, no només xutar la pilota, també saber guanyar, saber perdre, saber passar-la… Ho recordo tot plegat, tot com si fos avui.

Records…

per

Melina Campaña Iwanczuk_3r ESO_SAGRADA FAMÍLIA

Recordo el primer dia que et vaig veure, vaig sentir que només series per a mi. Recordo com caminaves i com em miraves. Recordo el teu somriure i el teu cor bategar. Recordo la teva mà tocant-me els cabells i la teva veu dient-me t’estimo. Recordo la teva boca tocant la meva. Recordo aquella tarda en què ens vam escapar i em vaig sentir feliç al teu costat. Recordo riure amb tu a l’herba. Recordo el teu perfum que va quedar a la meva roba. Recordo aquell dia a la platja i la teva pell bronzejada. Recordo la teva mà en dir-me adéu i veure’t marxar després. Records i més records, és només això el que em queda de tu.

L’amor

per

Rexzon Lustina_2n BPRE_Lycée Comte de Foix

L’amor no és pas un joc com moltes persones pensen, l’amor no és tenir parella, donar-se petons. L’amor és saber estimar, cuidar la persona que estimes, respectar-la i sobretot dedicar-li molt de temps. Jugar amb l’amor és com jugar amb el foc. Si alguna vegada has tingut parella i l’has deixat per qualsevol cosa intenta oblidar-te d’ella, perquè en la vida tindràs moltes possibilitats i ocasions per trobar la teva persona ideal. L’amor no és cosa fàcil, s’ha de lluitar perquè no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Sempre recorda que l’amor no és un joc, és una cosa molt difícil i seriosa, hi haurà molts obstacles i moments difícils.

Relat 640

per

Marc PIRES LOPES_2n BPRE_Lycée Comte de Foix

La vida, què és la vida? Una barreja de sentiments, objectes i invents. Creences religioses, les persones es basen en aquestes teories però mai hi haurà alguna prova existent en com es va crear la vida. La vida, en aquests temps ja no s’aprecia el seu sentit, ara tothom viu envoltat de tecnologies que són quasi bé indispensables. Les persones tenen un grau, com per exemple el rei o el poble. En la societat, però jo penso que no hi ha ningú més important que cap altra persona perquè finalment tots som persones iguals. Els dies passen per alguna gent sense cap importància però estic segur que en tota la terra hi ha algú, algú com jo.

Volant-en-blanc

per

Anna Serra Llobet_2n DEP Sanitari So._Formació Professional

6.30h: Sona el despertador i m’aixeco ràpida, inquieta, nerviosa. He d’arribar al lloc a l’hora prevista. No la puc fer esperar. Anhelo trobar-la en bon estat, perfecta, esplèndida perquè pugui lliscar durant hores pel seu cos; tanmateix desitjo no petonejar-la, encara que l’estimo.
9.00h: Tanca els ulls! Imagina-te-la! Ràpid! Flexiona! Atenció, perds temps! Mira cap a l’horitzó! Tapa’t, fa fred!
12.00h: Finalment, sentiment de llibertat… Magnífica sensació de deixar-me anar i volar, volar ben amunt… La meva passió, l’esquí.

Et recordo a Tu

per

Fanny Martín_2n DEP Sanitari Social_Formació Professional

Recordo perfectament aquell estiu, aquella escapada a la platja, aquella olor a mar, aquells rajos de sol a la meva pell, aquella brisa marina… Però, sobretot, et recordo a Tu. Aquella mirada captivadora, aquells ulls que s’aclarien amb la llum del sol, aquell somriure brillant i sincer, aquelles paraules xiuxiuejades a l’orella, aquelles carícies úniques, aquelles abraçades que em feien sentir segura, aquells petons… aquella persona… Recordo perfectament aquell estiu perquè va canviar completament la meva forma de veure la vida, va canviar completament la meva forma de veure’t a Tu.

Un somni emportat per l’obscuritat

per

Noelia Carvalho_2n B_LYCÉE COMTE DE FOIX

Encara que només eren les quatre de la tarda, la noia va sentir que era l’hora de marxar. Ell l’estava esperant a casa, com sempre. De camí, va decidir aturar-se un moment, era com si algú l’estigués empaitant des de feia una bona estona. No va fer cas i va continuar caminant fins que va arribar al portal. Va pujar sense deturar-se fins al segon pis. Ella sentia que ell l’estava esperant, darrere la porta. Però l’aroma d’un perfum conegut va deixar-la immòbil durant uns pocs segons. Era a punt d’introduir la clau al pany quan l’obscuritat d’un drap de seda va prohibir que ho fes i una veu dolça va xiuxiuejar: t’estimo. Era ell.

La vida

per

Mireia Viladrich_2n B_LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui m’agradaria adreçar-me a les persones que no estimen la vida. Com que he llegit alguns relats, he volgut parlar d’algun tema diferent: la vida i la mort. A la gent no li agrada parlar d’aquests temes però vull recordar que la vida (que no tothom valora) s’ha d’aprofitar. Veure algú estimat desaparèixer provoca una impotència tan forta que l’única cosa que es fa és pensar que la vida no regala res i que la mort, sense pietat, no espera. De veritat, vull fer entendre a tothom que cada segon és important. La vida és un regal que ens ha tocat i que l’hem d’aprofitar al màxim, perquè la mort en tot moment ens la pot prendre.

Un diumenge qualsevol

per

Meri Martínez_3r C Segona Ensenyança_E. A. D’ENCAMP

M’aixeco. Un diumenge avorrit. Li dic al pare que m’acompanyi a pescar. Ho preparem tot: canyes, galleda, entrepans… ja ho tenim. Arribem al llac, i ens seiem sobre unes roques. El sol és fort. Els peixos no piquen i em començo a posar nerviosa. Ah! Per fi en tenim un! M’aixeco i estiro les cames. De sobte, pam! El cop ha sigut fort i em costa tornar en si. Quan ho aconsegueixo noto que el despertador cada cop s’intensifica. Surto de l’habitació tan despentinada que no veig per on camino. Quan aconsegueixo desenganxar-me els ulls, descobreixo les canyes, la galleda i els entrepans al costat de la porta. Filla, m’acompanyes?!

El meu gran somni

per

Rhealyn De la Cruz_3r C Segona Ensenyança_E. A. D’ENCAMP

Crec que és una fase per la qual passen totes les nenes, almenys jo la vaig passar: ser una princesa. Una princesa elegant, fina, maquíssima i feliç. Va arribar el moment de voler ser actriu, cantant o model. Però durant l’adolescència un gran núvol va tornar a tapar el meu somni. Gràcies a la maduresa, els meus pensaments van començar a trobar el meu desig, el somni de la meva vida: la medicina. No sé si hi haurà algun altre núvol que tapi aquest somni, però m’és igual. Estic segura que vull ser metgessa. Em diuen que el camí serà llarg i boirós, però crec que valdrà la pena apartar-ne qualsevol núvol que es posi al davant.