vane

ISAAC IGLESIAS_3r A EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

La pilota volava alta, quasi suspesa en el temps. En Jordi la va veure arribar com si el món s’hagués aturat per uns instants. Amb un control magistral al pit, va fer que la bola caigués als seus peus. Dos defenses contraris es van llençar sobre ell però, amb un gir ràpid i un toc subtil, els va deixar enrere. Va córrer cap a l’àrea, sentint el crit de l’afició creixent amb cada pas. Quan va arribar a prop, va estirar la cama i va xutar amb tota la força que tenia. El porter es va estirar en un vol desesperat, però era massa tard. La pilota va fregar la xarxa amb suavitat. Gol. L’estadi va esclatar en crits eufòrics. Havien guanyat. 

ANDREU LÓPEZ_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Cada dia, al pati de l’escola fem alguna cosa diferent. Avui ha plogut però hem sortit al terreny un cop ha parat la pluja. Tots els nois teníem clar a què volíem jugar: hem preparat el material, col·locat la xarxa i hem començat amb el partit de vòlei. Tot anava bé, com sempre, però, de cop, ha aparegut la boira que s’ha anat intensificant fins a tal punt que no es veia res, ignoràvem on estava la resta del grup… Llavors, s’ha sentit com si algú fes explotar la pilota; després, un crit, un altre, uns passos al meu darrere, pànic. De cop, silenci, ha tornat a ploure i quelcom m’ha tocat…Tanco els ulls i quan els torno a obrir, veig…

JOAQUIM FARIA RIBEIRO_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El clima a fora és perfecte, les gotes d’aigua cauen lentament. Al vestidor, la tensió se sent, tots preguntant-se què passarà. Quan trepitjo la gespa, desconnecto de tots els meus problemes, i l’únic que penso ara és: “Què passarà”. Les gotes d’aigua recorren el meu cos amb una sensació de plaer i de fred. Tots estem preparats per començar. De sobte, un soroll intens sona: és el xiulet. El partit comença, l’esfèrica roda de peu a peu, els jugadors es mouen amb rapidesa. No notes res, el fred se’n va, la grada, intrigada. 1-0, el resultat final. De fons, gent eufòrica celebrant la victòria. Això és la felicitat, hem guanyat.

POL DOMÍNGUEZ_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Tothom era al voltant d’aquell homicidi. La gent, farta de fer fotos, trucava a la televisió. La població estava desconcertada. Què havia passat? De cop, la policia havia arribat. La gent estava alterada. No sabia on era. A la consulta d’un psicòleg? D’un psiquiatra? Per què era allà? La gent passava, però jo no els coneixia. On anem després de la mort? Els teus actes es reflecteixen en el futur? Els filòsofs no ho saben, ni jo. No crec en la reencarnació. Què passarà quan mori? Com reaccionaria la meva família? No temo la mort, però si l’ésser humà neix per morir, néixer és l’acte més suïcida.

MARINA BARRUFET CAÑADAS_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un migdia d’agost, feia excessivament calor. Em dirigia cap al treball: soc periodista al diari La Veu Laurediana. Vaig començar a suar. De cop i volta, vaig sentir enrenou: arribaven policies armats perquè havien atracat un banc. Dins, hi havia tres terroristes armats. La gent en sortia molt espantada. Tothom corria en totes direccions. Vaig anar cap al banc i tot seguit vaig començar a demanar què havia passat. Els tres assaltants encara eren dintre. Llavors, els agents ho van solucionar. Tot seguit els van enxampar. Immediatament, vaig sentir l’ambulància. M’havia desmaiat, havia patit un col·lapse, tot havia estat un malson.

EDEN REVERT_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig deixar el Marc tot sol al parc després que insistís perquè em quedés amb ell. Era un noi molt tímid i reservat a qui li costava fer amics. No era alegre ni xerraire, i sempre s’aïllava. Ens vam fer amics perquè la professora l’havia fet seure al meu costat a classe i compartíem moltes hores junts. A la tarda, en el trajecte cap a casa, vaig pensar que era ben estrany: mai no convidava ningú a casa seva i sempre estava sol. Tampoc ningú havia vist mai els seus pares o els seus germans. De cop, em vaig adonar d’un detall flagrant: devia viure en aquell orfenat proper a la zona! Llavors, em vaig aturar en sec i vaig fer mitja volta. 

POL SERRANO_3r B COL·LEGI MARE JANER

Tanco per últim cop la porta de casa meva i un sentiment fred em glaça el cos de dalt a baix. Dic adeu al meu carrer, dic adeu al forn on la meva mare em comprava un entrepà cada matí, dic adeu al veí que em va ajudar en tot. No vull haver de dir adeu al parc on tant havia jugat. Escolto per una última vegada el soroll del riu. També he dir adeu a l’escola on vaig anar. Dic adeu als esquirols que escalen els arbres, m’acomiado del gos que passeja pel carrer. Finalment admiro la ciutat que m’ha vist créixer. No em dirigeixo pas a l’aeroport, ja que no agafo pas cap vol, em dirigeixo a l’hospital preparat per dir adeu a aquest món. 

ELOI GIL PERIÓ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Maria, fa ja més de dos anys que no et veig. Des d’aquella tarda de divendres, no he pogut parar de pensar en la teva bellesa i la teva meravellosa figura. Estic desesperat, perquè la memòria em comença a fallar. Recordo els teus cabells… eren rossos o castanys? El teu somriure… era dolç o sarcàstic? La teva imatge es transforma en una nebulosa i em pregunto si aquella tarda va existir realment o si va ser un somni. Ara només em queda la teva ombra i, amb ella, la irònica certesa que, per més que pensi en tu, el temps s’ha encarregat d’embellir les meves recordances, deixant enrere la realitat que, potser, no era tan perfecta. 

AINA GIMÉNEZ ABELLA_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Tombada al meu llit, miro al sostre i penso en el teu somriure, la teva manera de ser. La teva mirada se m’ha quedat clavada a la ment i no me la puc treure del cap. Aquells moments junts. No he sentit mai més aquella connexió, comoditat, tranquil·litat i seguretat. T’enyoro. Et necessito. Aquell dia en què ens vam explicar les coses més profundes. M’ho vas explicar tot de tu. I de cop, vas desaparèixer. Què et vaig fer? Per què ha acabat així? Això és el que em pregunto cada dia, a la nit, constantment… Encara penses en mi? Deixa’m ser el teu refugi. Ets la meva persona preferida. Sempre seràs tu. Tu i jo, ningú més. T’odio.

PAU HORMIGO PONCE_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Per què vas canviar? Per què ja no volies fer res? Per què ja no reies, o jugaves? Per què estaves sense ànims i ploraves pel teu pare? Per què no eres tu sense ell? Per què has marxat amb ell? Per què abans ja no ets alegre i riallera? Per què sembla que l’adeu del teu pare es va emportar la teva ànima? Per què ja no podies estar sense ell? Per què era tan important per a tu? Per què mai em vas parlar d’ell? Per què no volies ajuda? Per què jo t’he provat d’ajudar si al final no ha valgut la pena? Per què ens has deixat a nosaltres? Per què quan m’ho van dir vaig perdre una part de mi? Per què no vas poder més? Per què tu?

ANTHEA COUSIN MARTI_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

De vegades estimem una persona sense adonar-nos que ens oblidem de nosaltres mateixos. És dolent sacrificar-se i fer el possible per no perdre algú, ja que t’oblides que tu també ets important. Part del temps que dediques a aquella persona el necessites per pensar en tu, com estàs, si et sents bé amb tu mateix. Mirar-se al mirall, pensar que has de canviar per ser millor mentalment i físicament per donar la millor versió de tu sense que els altres importin i centrar-te en tu és una cosa que ajuda a tenir amor propi. Has d’agafar temps per a tu cada dia i has de reflexionar. I si has d’aprendre a estimar-te abans d’estimar?

DUDA MARTY BARROS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

El 31 d’octubre de l’any 1904 el Marc, el Pol i el Gorka van endinsar-se al bosc perquè havien sentit gent cridant. Van veure un grup de noies que menjaven al voltant del foc i que recitaven unes paraules molt estranyes. Semblava que estaven fent un ritual satànic per invocar el dimoni. El Pol va dir que estaven boges. Quan s’hi van apropar algú o alguna cosa els va atacar. Una mena de dona deformada va arrencar el cap al Gorka. El Marc i el Pol van començar a córrer i a cridar. Es van refugiar sense fer soroll en una caseta molt petita on hi havia màquines de jardineria. La mare del Pol va aparèixer i va cridar: “Feliç Halloween!” 

Caracteres: 707 | Palabras: 132 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1

PAULA TORNER PORTEL_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Tot va començar amb una noia que estava en un tren, rumb a Barcelona. Just quan estava asseguda al tren, va veure un home amb un aspecte peculiar. Tenia una barba llarga i roba ampla. Va pensar que aquell noi no tenia feina a causa del seu aspecte. El senyor portava una bossa i va començar a mirar uns papers, ella amb molta curiositat es va apropar i va llegir el document. Resultava que aquell noi estudiava física quàntica avançada. Finalment, quan ella va arribar a casa li va explicar al seu marit la situació del tren i ell li va explicar que havia d’entendre que no tot és el que sembla i que no s’ha de jutjar abans de temps.

JOSE PRIETO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un nen es troba un rellotge en una estació de tren i se’l prova. Canviant l’hora s’adona que pot tornar enrere en el temps. Llavors, aprofita l’ocasió per resoldre els problemes del passat. Tot anava molt bé, quan de sobte un dia s’adona que els seus pares ja no el reconeixien. El nen va començar a reflexionar i va arribar la conclusió que cada vegada que tornava al passat i canviava un defecte tenia una influència en el futur. Això el va marcar tant que finalment va decidir no canviar més els seus defectes, acceptar i afrontar el futur tal com es presentés per no perdre més familiars seus.  

Gerard canal_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un home es despertava cada dia en un lloc diferent i anava coneixent el món de manera ràpida, ja que només tenia 24 hores. Un dia es va despertar i no sabia on era. Va començar a escoltar gent disparant, helicòpters i bombes. Es va adonar que era a Israel. Però ja era massa tard per fer-hi res, perquè una bomba li va caure a prop. Va començar a córrer amb totes les seves forces, però no va ser suficient. En aquell moment, va veure el perill que suposa viatjar i va reflexionar sobre les guerres, i com de malament ho passen les persones que tenen familiars i amics a la guerra, que moren per defensar el seu país.

ELIAN GARRIDO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

L’altre dia havia sortit a passejar pel carrer al costat de casa meva. Al costat de la carretera vaig veure un noi que em semblava que em saludava, jo, vaig fer el mateix i el vaig saludar. De sobte m’adono que aquell senyor no em saludava a mi, sinó a una noia, que se situava darrere meu. Per no passar vergonya, vaig deixar la mà alçada, instants després va venir un taxi i hi vaig pujar, va portar-me fins a l’aeroport. Avui soc a l’Afganistan començant una nova vida. Les oportunitats s’han d’aprofitar.

LOLA CASAS_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

La relació entre germans és d’amor-odi. De bones, ho donaries tot per ell però a vegades, no vols cedir ni en un detall. Quan ets el germà gran, sempre et toca fer les coses, ja que has de donar exemple. Quan discutiu o vol quelcom de tu, sempre tindrà la raó o se sortirà amb la seva, perquè els pares el veuen més fràgil i el protegeixen. A més, el petit aconsegueix als dotze anys moltes coses que tu no has aconseguit fins als quinze. El gran li obrirà totes les portes perquè els pares ja ho hauran experimentat abans, i no es plantejaran tants dubtes. I tot això, per als grans, fa ràbia. Però al final, és una gran sort tenir germans.

ABRIL GOMES_3ème H  LYCÉE COMTE DE FOIX

Dies abans del meu aniversari, vaig rebre aquella misteriosa trucada. Quan vaig agafar el telèfon ja havien penjat. No podia recuperar la trucada, el número no havia quedat registrat. Segurament era de l’estranger. Després d’aquella intrigant trucada, no n’hi va haver cap més. Un matí com qualsevol altre, vaig anar a l’institut però llavors, estava especialment alegre i emocionada perquè l’endemà seria el meu aniversari i em feia il·lusió. Quan ja vaig tornar a casa, la porta estava oberta. Quina sensació! Vaig entrar i hi havia la meva àvia. Tot va prendre sentit, era ella qui havia trucat perquè ens volia avisar de la seva visita. 

ALMA MARTINÉZ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Avui ha sigut un dia molt dur, només volia descansar amb el meu marit i el meu fill. Ells estaven dormint quan, de sobte: Ring! Ring!… Em va començar a sonar el telèfon. Jo l’ignorava, però no parava de sonar. Com que no volia que es despertessin, em vaig aixecar i vaig contestar. Al principi ningú responia així que vaig penjar. De sobte, quan estava tornant al llit va tornar a sonar, em vaig girar i vaig respondre. Estava bastant espantada, ja que era molt tard. Una veu estranya va respondre… —desperta’t, res és real, desperta ja—… On soc? vaig pensar. Soc en un hospital.  —Acabes de despertar d’un coma de 10 anys—. Res era real.

Ruben Gama_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Veient la televisió vaig sentir el timbre de casa. Em vaig aixecar i vaig anar cap a la porta per veure qui era. Vaig obrir la porta i vaig veure una caixa a terra. Vaig agafar la caixa i vaig entrar dins de casa. Vaig asseure’m per obrir la caixa i vaig trobar una carta en un sobre negre. Vaig començar a obrir-lo i vaig veure que era un sobre d’una persona amb qui em vaig barallar fa temps. Creia que era una carta de disculpes o per fer-nos amics, però la vaig llegir i no era el que pensava: eren tot insults. La vaig anar a tirar a les escombraries, però vaig sentir un soroll molt repetitiu, com un rellotge, i… BOOM!