vane

ONA XARPELL BONET_3ème G Lycée comte de foix

Avui parlo en la memòria de l’Alma, la meva germana petita. Ella era una noia estudiosa, molt creativa i amb pocs secrets per a mi. L’any passat totes dues vam canviar d’escola i de ciutat. Ella no estava acostumada a fer nous amics. En va fer, però vaig notar un canvi en ella. Al cap de poc va ser arrestada quan havia d’estar a la piscina. No li vaig dir res, però hauria hagut de fer-ho. Intento no pensar en aquests mals records i en el fet que l’hauria pogut salvar. Intento pensar en els bons moments, com el seu primer dia d’escola quan tenia sis anys. No oblidaré mai la meva germana petita, un regal de la vida. 

ALBERT MORA ANDRÉS_3ème G Lycée comte de foix

Joseba el Panchirulo de la Vera era un narcotraficant molt poderós de Groenlàndia que tenia moltíssimes terres, armes i substàncies prohibides. També tenia família i el que no sabien era que moltes terres estaven a nom d’un senyor que es deia Machupichuoto el Machirulo. Quan el Joseba va morir, la seva família no va poder mantenir el negoci. Ho van haver de vendre tot al Machupichuoto i van haver de marxar a l’Argentina. Malauradament, la família es va oblidar de la fortuna que el Joseba el Panchirulo de la Vera havia enterrat a vint-i-un metres de profunditat en un dels seus terrenys i el tresor es va quedar en l’oblit.

CRISTIAN FERREIRA_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

En pujar vaig sentir confiança perquè et vaig veure relaxat, tranquil. En engegar-lo em vas provocar un somriure, el brunzir em feia pessigolles a l’ànima. En sortir al carrer, tota la gent és girava per veure’l, tots el miraven amb un somriure a la cara i, en aquell moment, em vas fer sentir important. Al passeig ens acompanyava una banda sonora magnífica, el petardeig del motor era com tambors tribals en sintonia amb els batecs del meu cor. I per aquells trams, però sempre respectant el límit de velocitat, fins arribar al punt més alt, pujàvem i pujàvem… Cor accelerat, adrenalina i alegria em corrien per les venes… Felicitat!

JAZ FERRAZ CUBO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

La guerra comença i amb ella les morts. Un forat negre s’enduu tota esperança de vida del soldat. La figura desdibuixada emergeix del fum, s’apropa lentament i s’intensifica. La pèrdua de sang és com un riu tocat pel diable. La mort porta una galleda amb un color vermellós i una túnica negra com el forat que té al pit. El soldat sap que ha arribat la seva hora, la galleda es decanta i vessa el líquid que conté. L’aigua vermella acaricia la pell del soldat, fa un bot i diu exhaust que no morirà, si fa falta pagarà per allargar l’estada fins que es quedi sense diners. Així, el soldat sobreviu dia a dia.

JESÚS DEL COLLADO_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic molt enamorat. Ell duu un vestit blau cobrint la roba interior blanca, fina i sedosa. Té unes cames curtes, morenes, robustes, molt rígides i sòlides. Quan arribo de l’escola, em passo les tardes amb ell. Ell i jo hem passat molts moments junts, tant dolents com bons, alegres o tristos. La veritat és que jo li tinc una estima especial, un amor i una idolatria incomparable. Depèn dels dies, és fred com el gel i el Pol Nord o calent com el sol i el desert del Sàhara. També, de vegades, és molt sorollós i incomoda però tot i això, n’estic enamorat. Sí, estic enamorat del meu llit, que em permet descansar sense retreure’m res.

IVAN NÚÑEZ_3éme H LYCÉE COMTE DE FOIX

Un any, fa molt temps, com cada Nadal, quan vaig acabar de fer la carta per al Pare Noel, li vaig ensenyar a la meva mare i em va avisar que no sempre ho podia portar tot. Em vaig posar molt trist. La meva mare i jo vam  anar a la bústia a deixar la carta. Va arribar la nit de Nadal. Vaig sentir uns sorolls, em vaig aixecar del llit i vaig anar al saló. Va ser al·lucinant. Vaig anar a buscar la meva mare molt impressionat. La vaig despertar i li vaig dir que el Pare Noel era a la sala. Em va contestar que deixés de dir animalades. Al matí, vam anar a obrir els regals i me’ls havia portat tots, tot allò que havia demanat. Bon Nadal.

Caracteres: 697 | Palabras: 142 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1

JOAN BOSA ROCA_3r B COL·LEGI ESPANYOL MARÍA MOLINER

El Gabriel tenia molta por a la mort, així que es va passar molts anys intentant fer un antídot que el fes immortal, fins que va trobar la manera amb ajuda d’un llibre d’encanteris medieval. Al principi, estava molt content i pensava que viure per sempre seria genial, però amb el pas del temps va veure morir molts dels seus amics i familiars, i es va quedar sol. Estar sol el va fer sentir desgraciat. La immortalitat no era el que havia imaginat, i ja no la volia. Va entendre que calia acceptar allò que et venia per naturalesa sense resistir-s’hi; el que diuen, viure el present.

Caracteres: 654 | Palabras: 117 | Párrafos: 5 | Líneas: 14 /11 | Columnas: 1

TIAGO NICOLÁS MERCADO_3r B

COL·LEGI ESPANYOL MARÍA MOLINER

A una gran part de les persones els agradar anar a molta velocitat amb el cotxes comuns o també amb els que compten amb modificacions que els fan ser més bonics i potents. Una d’aquestes figures és Smokey Nagata, un japonès reconegut mundialment per fer les grans modificacions als Skyline GT-R R32 i GT-R R35. Però, com tot a la vida, s’ha de saber portar, i Nagata no portava gaire bé l’èxit. Una nit, va organitzar en una carrera il·legal en la qual un dels cotxes que participaven va impactar brutalment contra un cotxe de policia. Com a màxim representant de la carrera, va ser detingut i

JULIÀ TRASTOY_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estava jugant als videojocs i el meu amic va deixar la partida a mitges perquè tenia una reunió familiar. Llavors, vaig pensar que no sabia com s’havien conegut els meus avis. Així que vaig preguntar-li a ma mare. La història comença en un bar d’un poble de Galícia.  El meu avi estava assegut a la barra amb els seus amics i, de cop, va arribar un grup de dones, una d’elles vestida amb una samarreta rosa. Només entrar, es van mirar fixament. Aquest primer contacte visual va fer que la meva àvia s’apropés i li digués amb valentia: –Hola, acabo d’arribar al poble i estic una mica perduda, que em podries ajudar? I així es van conèixer. 

NOA TESORERO_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Són les 6.30 a.m. Sona l’alarma d’un iPhone nou i desperta tot el veïnat. Algú s’aixeca i es vesteix amb la nova col·lecció de Gucci, baixa les sumptuoses escales de casa seva i ni es fixa en el nou parquet. La minyona de la llar li ha servit un croissant acabat de fer i un cafè. Després, d’una revolada, algú surt pitant de casa. Bé, crec que aquesta podria ser la rutina d’una nena que viu al centre de Nova York… però no la de qualsevol ja que no tothom té aquesta sort. Jo, per exemple, des de la mateixa vorera, veig passar la meva vida entre cartrons… L’únic menjar que tinc assegurat al dia és el croissant d’algú que el llença cada matí.  

MARC VILA PORTA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Xi Jinping és el dictador actual de la Xina. Va crear un sistema social de crèdit, si feies bones accions podies guanyar punts i canviar-los per regals o altres coses. Amb el seu mandat va crear també una sèrie de normes que òbviament va imposar al país, dins d’aquestes, n’hi havia unes de coherents i d’altres no tant. Unes d’aquestes pautes eren de no burlar-se d’ell. Sonava com si fos una broma, però realment no n’era cap, va redactar ell mateix especificant el següent: “No puc ser comparat físicament amb la caricatura de Winnie The Pooh i no es pot divulgar la meva foto per internet”. Els seus secretaris es van quedar bocabadats.

ERIC RAMÍREZ SÁNCHEZ_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia estava a casa del meu avi quan de cop va arribar un home en moto vestit de negre, l’home semblava enfadat, em vaig posar nerviós i tenia por, el meu avi va anar ràpidament a agafar l’escopeta per si de cas. Jo em vaig amagar darrere d’un armari i el meu avi es va cobrir darrere del sofà apuntant a la porta al nivell del cap. Em vaig adonar que no tenia el mòbil, llavors vaig córrer a la cuina i vaig trucar a la policia, mentre trucava van picar a la porta i se’n va anar la llum… La porta es va obrir… L’home era el repartidor d’Amazon que es va disfressar, ja que era la nit de Halloween, i ens vam emportar un ensurt.

ORIOL MARTÍ SALA_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Era una freda tarda d’hivern i jo estava tancada a casa mirant per la finestra. De sobte va aparèixer una ombra humana que semblava venir del sostre. Vaig decidir treure el cap per mirar qui estava emetent aquella ombra, però em vaig sorprendre molt al veure que no hi havia ningú. Vaig girar el cap un segon per assegurar-me que la porta de la meva habitació era tancada i quan el vaig tornar a girar l’ombra m’estava saludant. Ho vaig entendre a l’instant! L’havia trobat molt a faltar! Des d’aquell dia a l’estació de trens en què em va deixar la mà i no en vaig saber res més, fins avui! Han passat 9 anys! Acabo de veure el meu pare!

ORIOL TERMES_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El cor em bategava amb força, notava com la gola se’m començava a assecar i les mans em suaven com una cascada en plena primavera. Jo ho negava tot davant d’aquells homes i dones amb bata negra, i al meu costat un home ben arreglat amb americana i corbata que semblava que em defensava, però no ho tenia clar, només deia que jo no havia fet res i ho negava tot. “El meu client diu la veritat, ell no ha fet res”. Semblava que aquella era la frase que em salvaria. “Ja pots marxar, ets lliure”. “Moltes gràcies, prometo que no ho tornaré a fer”.

DMYTRO RYZHOV_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan sigui gran, vull ser mecànic de motors. Aquesta decisió neix del meu profund interès pels aspectes tècnics dels vehicles en general. Sempre m’ha fascinat com funcionen els motors i els mecanismes, perquè per a mi representen la ciència i l’art. La professió de mecànic de motors implica no només la conducció de vehicles, sinó també la responsabilitat del seu estat tècnic. M’esforço per aprendre el funcionament dels motors per poder-los mantenir i reparar correctament. Vull aprofundir en les noves tecnologies que estan emergint en aquest camp, com els vehicles elèctrics i híbrids, per estar al dia en les últimes innovacions.

TOMÀS ALONSO BIFET_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit, mentre estava sol a casa, a la meva habitació, a punt d’anar-me a dormir el meu mòbil es va encendre tot sol. Era un missatge d’un número desconegut: “Estic aquí.” Vaig pensar que era una broma dels meus amics, però no hi havia ningú connectat. De sobte, la porta de l’armari es va obrir tota sola. El cor em va començar a bategar molt de pressa. Vaig encendre el  llum de la lampareta, per veure-hi millor. Vaig caminar cap a l’armari amb por i el mòbil a la mà, llest per córrer. Quan el vaig obrir, només hi havia la meva roba. Just quan vaig respirar amb tranquil·litat un altre missatge em va arribar: “Mira darrere teu”…

XANDRO CARRERA CEBALLOS_3r C COL·LEGI MARE JANER

Aquella nit vam començar a parlar i ens vam enamorar a primera vista. Cada dia els dos més junts, cada dia més especial. Em vas presentar els teus pares i ens van acceptar tal com som. Ho vam agrair. Tots dos volíem formar la millor família del món. Però aquell noi tan bonic, tan proper, amb el somriure tan contagiós i aquells ulls tan brillants… Eneko, ho sento molt, però ves per on, estic enamorat del teu germà. Crec que això nostre s’ha acabat. No em faltava res amb tu, però ell i jo hem connectat. Et mereixes algú millor i et desitjo que el trobis ben aviat. Adeu, Eneko, t’estimo molt encara, però ara com a amic.

MEL TORRES FERNÁNDEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER

En el traster, una caixa que solament semblava guardar pols contenia unes sabates. Petites i desgastades, igual que els seus records. Un dia, va decidir emprovar-se-les. En mirar per la finestra, es va adonar que el barri havia canviat molt. El carrer, que abans era ple de riures, ara estava completament buit. Espantat, se les va treure i va sentir un xiuxiueig. No era la primera vegada. Era l’ànima d’un nen solitari. Quan va mirar millor les sabates, va veure que a la sola encara hi havia una taca vermella…  Llavors va entendre que aquelles sabates no eren només records, sinó que eren d’un amic que havia desaparegut feia anys. 

ENZO MILLAN_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Soc baix, però no petit, sé jugar, però no soc el millor, jugo cada dia perquè m’encanta, marco gols, però no molts, evito gols, però no soc defensa, guanyo pocs títols, però són els més importants, no jugo tot el partit, però soc dels millors, tinc els cabells blancs, vaig jugar a la lliga alemanya, però soc espanyol, no soc guapo, però tampoc lleig, actualment jugo en un dels millors equips del món, fa poc vaig jugar el campionat més important d’Europa, soc bastant bo regatejant, actualment no puc jugar ja que estic lesionat, fa poc vaig guanyar l’Eurocopa, he sigut un dels fitxatges més esperats d’aquest estiu, actualment tinc vint-i-sis anys, QUI SOC?

GIL VILANOVA_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ara vull passar-te a buscar, diga’m que no em puc aguantar. Puja fotos i em donen gelosia. Té una cintura d’una model, el seu vel em tapa els ulls. Quan arriba la nit es deixa anar els cabells, em diu que jo no l’estimo. Passen els dies, jo els compto. No em diguis que et menteixo si tu ja saps el que sento. Em tens tots els dies pensant, no sé ni què fer. La meva intenció és portar-te a un altre país per clarejar. El meu pensament no canvia i no sé com puc estimar. Portar-te amb mi pregunto si pot ser. Si no pot ser t’estimaré sempre amb ganes de veure’t feliç. No em diguis que no vols, si tu no ets meva perquè no es pot. És la reina.