vane

JULIÀ TRASTOY_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estava jugant als videojocs i el meu amic va deixar la partida a mitges perquè tenia una reunió familiar. Llavors, vaig pensar que no sabia com s’havien conegut els meus avis. Així que vaig preguntar-li a ma mare. La història comença en un bar d’un poble de Galícia.  El meu avi estava assegut a la barra amb els seus amics i, de cop, va arribar un grup de dones, una d’elles vestida amb una samarreta rosa. Només entrar, es van mirar fixament. Aquest primer contacte visual va fer que la meva àvia s’apropés i li digués amb valentia: –Hola, acabo d’arribar al poble i estic una mica perduda, que em podries ajudar? I així es van conèixer. 

NOA TESORERO_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Són les 6.30 a.m. Sona l’alarma d’un iPhone nou i desperta tot el veïnat. Algú s’aixeca i es vesteix amb la nova col·lecció de Gucci, baixa les sumptuoses escales de casa seva i ni es fixa en el nou parquet. La minyona de la llar li ha servit un croissant acabat de fer i un cafè. Després, d’una revolada, algú surt pitant de casa. Bé, crec que aquesta podria ser la rutina d’una nena que viu al centre de Nova York… però no la de qualsevol ja que no tothom té aquesta sort. Jo, per exemple, des de la mateixa vorera, veig passar la meva vida entre cartrons… L’únic menjar que tinc assegurat al dia és el croissant d’algú que el llença cada matí.  

MARC VILA PORTA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Xi Jinping és el dictador actual de la Xina. Va crear un sistema social de crèdit, si feies bones accions podies guanyar punts i canviar-los per regals o altres coses. Amb el seu mandat va crear també una sèrie de normes que òbviament va imposar al país, dins d’aquestes, n’hi havia unes de coherents i d’altres no tant. Unes d’aquestes pautes eren de no burlar-se d’ell. Sonava com si fos una broma, però realment no n’era cap, va redactar ell mateix especificant el següent: “No puc ser comparat físicament amb la caricatura de Winnie The Pooh i no es pot divulgar la meva foto per internet”. Els seus secretaris es van quedar bocabadats.

ERIC RAMÍREZ SÁNCHEZ_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia estava a casa del meu avi quan de cop va arribar un home en moto vestit de negre, l’home semblava enfadat, em vaig posar nerviós i tenia por, el meu avi va anar ràpidament a agafar l’escopeta per si de cas. Jo em vaig amagar darrere d’un armari i el meu avi es va cobrir darrere del sofà apuntant a la porta al nivell del cap. Em vaig adonar que no tenia el mòbil, llavors vaig córrer a la cuina i vaig trucar a la policia, mentre trucava van picar a la porta i se’n va anar la llum… La porta es va obrir… L’home era el repartidor d’Amazon que es va disfressar, ja que era la nit de Halloween, i ens vam emportar un ensurt.

ORIOL MARTÍ SALA_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Era una freda tarda d’hivern i jo estava tancada a casa mirant per la finestra. De sobte va aparèixer una ombra humana que semblava venir del sostre. Vaig decidir treure el cap per mirar qui estava emetent aquella ombra, però em vaig sorprendre molt al veure que no hi havia ningú. Vaig girar el cap un segon per assegurar-me que la porta de la meva habitació era tancada i quan el vaig tornar a girar l’ombra m’estava saludant. Ho vaig entendre a l’instant! L’havia trobat molt a faltar! Des d’aquell dia a l’estació de trens en què em va deixar la mà i no en vaig saber res més, fins avui! Han passat 9 anys! Acabo de veure el meu pare!

ORIOL TERMES_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

El cor em bategava amb força, notava com la gola se’m començava a assecar i les mans em suaven com una cascada en plena primavera. Jo ho negava tot davant d’aquells homes i dones amb bata negra, i al meu costat un home ben arreglat amb americana i corbata que semblava que em defensava, però no ho tenia clar, només deia que jo no havia fet res i ho negava tot. “El meu client diu la veritat, ell no ha fet res”. Semblava que aquella era la frase que em salvaria. “Ja pots marxar, ets lliure”. “Moltes gràcies, prometo que no ho tornaré a fer”.

DMYTRO RYZHOV_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan sigui gran, vull ser mecànic de motors. Aquesta decisió neix del meu profund interès pels aspectes tècnics dels vehicles en general. Sempre m’ha fascinat com funcionen els motors i els mecanismes, perquè per a mi representen la ciència i l’art. La professió de mecànic de motors implica no només la conducció de vehicles, sinó també la responsabilitat del seu estat tècnic. M’esforço per aprendre el funcionament dels motors per poder-los mantenir i reparar correctament. Vull aprofundir en les noves tecnologies que estan emergint en aquest camp, com els vehicles elèctrics i híbrids, per estar al dia en les últimes innovacions.

TOMÀS ALONSO BIFET_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit, mentre estava sol a casa, a la meva habitació, a punt d’anar-me a dormir el meu mòbil es va encendre tot sol. Era un missatge d’un número desconegut: “Estic aquí.” Vaig pensar que era una broma dels meus amics, però no hi havia ningú connectat. De sobte, la porta de l’armari es va obrir tota sola. El cor em va començar a bategar molt de pressa. Vaig encendre el  llum de la lampareta, per veure-hi millor. Vaig caminar cap a l’armari amb por i el mòbil a la mà, llest per córrer. Quan el vaig obrir, només hi havia la meva roba. Just quan vaig respirar amb tranquil·litat un altre missatge em va arribar: “Mira darrere teu”…

XANDRO CARRERA CEBALLOS_3r C COL·LEGI MARE JANER

Aquella nit vam començar a parlar i ens vam enamorar a primera vista. Cada dia els dos més junts, cada dia més especial. Em vas presentar els teus pares i ens van acceptar tal com som. Ho vam agrair. Tots dos volíem formar la millor família del món. Però aquell noi tan bonic, tan proper, amb el somriure tan contagiós i aquells ulls tan brillants… Eneko, ho sento molt, però ves per on, estic enamorat del teu germà. Crec que això nostre s’ha acabat. No em faltava res amb tu, però ell i jo hem connectat. Et mereixes algú millor i et desitjo que el trobis ben aviat. Adeu, Eneko, t’estimo molt encara, però ara com a amic.

MEL TORRES FERNÁNDEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER

En el traster, una caixa que solament semblava guardar pols contenia unes sabates. Petites i desgastades, igual que els seus records. Un dia, va decidir emprovar-se-les. En mirar per la finestra, es va adonar que el barri havia canviat molt. El carrer, que abans era ple de riures, ara estava completament buit. Espantat, se les va treure i va sentir un xiuxiueig. No era la primera vegada. Era l’ànima d’un nen solitari. Quan va mirar millor les sabates, va veure que a la sola encara hi havia una taca vermella…  Llavors va entendre que aquelles sabates no eren només records, sinó que eren d’un amic que havia desaparegut feia anys. 

ENZO MILLAN_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Soc baix, però no petit, sé jugar, però no soc el millor, jugo cada dia perquè m’encanta, marco gols, però no molts, evito gols, però no soc defensa, guanyo pocs títols, però són els més importants, no jugo tot el partit, però soc dels millors, tinc els cabells blancs, vaig jugar a la lliga alemanya, però soc espanyol, no soc guapo, però tampoc lleig, actualment jugo en un dels millors equips del món, fa poc vaig jugar el campionat més important d’Europa, soc bastant bo regatejant, actualment no puc jugar ja que estic lesionat, fa poc vaig guanyar l’Eurocopa, he sigut un dels fitxatges més esperats d’aquest estiu, actualment tinc vint-i-sis anys, QUI SOC?

GIL VILANOVA_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ara vull passar-te a buscar, diga’m que no em puc aguantar. Puja fotos i em donen gelosia. Té una cintura d’una model, el seu vel em tapa els ulls. Quan arriba la nit es deixa anar els cabells, em diu que jo no l’estimo. Passen els dies, jo els compto. No em diguis que et menteixo si tu ja saps el que sento. Em tens tots els dies pensant, no sé ni què fer. La meva intenció és portar-te a un altre país per clarejar. El meu pensament no canvia i no sé com puc estimar. Portar-te amb mi pregunto si pot ser. Si no pot ser t’estimaré sempre amb ganes de veure’t feliç. No em diguis que no vols, si tu no ets meva perquè no es pot. És la reina. 

NUNO VERISSIMO_3éme D LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot semblava anar bé, però com a mi mai em va bé a la vida, em vas deixar de parlar d’un dia a l’altre i vas intentar que em quedés sol, em vas deixar amb un sentiment de impotència i un sentiment de culpa, em vas decepcionar de totes les maneres. Per aquestes coses se sap com ets de veritat, avui dia sé que intentes destruir la vida però no podràs fer res més, el teu egoisme sobrepassa nivells estratosfèrics, espero que això s’acabi bé però ho veig difícil amb la teva egocentricitat, la poca importància que estàs demostrant et deixarà sola algun dia, gràcies a això no confio en ningú.

KIARA CASTRO CARNEIRO_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Algunes persones, no saben allò que tenen fins que ho perden. Perquè no valoren allò que fas per a ells, que els defensis, que els facis favors. Has de ser lleial, has de tenir confiança en ells i si escoltes alguna cosa d’ells els ho has de dir sí o sí perquè si no ets un/a mal/a amic/a perquè no li has dit res. I tampoc pots estar amb algú que li cau malament , però si ho fan ells no has de ser “gelós” perquè poden tenir més amics. I quan ells senten que tu estàs distant amb ells es fiquen en la teva contra, i es posen a barallar-se amb tu. I pensen que tu ets la dolenta i no ells. 

ÈNIA SOLE_3r C EA SEG. ENS. DE SANTA COLOMA

Era un dia de primavera, quan la Sònia va entrar a la biblioteca. Va veure un noi entre les prestatgeries plenes de llibres que llegia atentament el seu llibre. Ell tenia els cabells rinxolats i un somriure que feia brillar els ulls de qualsevol. La Sònia, intrigada, va apropar-s’hi lentament com si el temps s’aturés al seu voltant. En aquell moment, quan els seus ulls es van trobar va sentir com si el cor li bategués amb força. Sense pensar-ho, va deixar caure un llibre i ell va riure. Van començar a parlar i cada paraula semblava una melodia. El món exterior anava desapareixent, es podia sentir la connexió entre ells. Finalment, aquella trobada va ser com un raig de llum que il·luminava els seus cors. Ella sabia que havia trobat algú especial sense haver buscat.

RODRIGO DELGADO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada, al costat del bosc hi havia un petit poble amagat entre els arbres. Cada matí, una nena anomenada Clara, una criatura curiosa, caminava fins als camins florals frondosos. Un dia, va veure una porta vella entre els arbres, llavors la va decidir obrir i de cop i volta va entrar en un món de màgia meravellosa amb criatures increïbles. Va aparèixer un drac molt amable i van estar parlant i volant tota la tarda a través dels boscos encantats. Finalment, després de fer aquell tomb meravellós es va prometre que havia de tornar a casa seva, ja que els seus pares la trobarien a faltar. Una vegada a casa seva, es va despertar i es va adonar que tot era un somni. Aquella màgia viscuda, mai moriria al seu cor. 

Claudia Blanco_3ème E Lycée Comte de Foix

-Disculpa el retard, t’he portat flors -va dir la Mallory. -Oh, gràcies -va dir el seu xicot. -Avui, han trucat a la porta de casa. -Ah, sí? -va dir ell -Sí, i resulta que era una noia, m’ha dit que t’havies oblidat la jaqueta a casa seva -ell es va quedar de pedra. -I jo -va dir atemorit -Mallory, deixa aquestes tisores a la taula si us plau. L’endemà van trobar el cos del noi, mort, Al judici van decretar que la mort del noi de la Mallory va ser un assassinat amb unes tisores, però mai es va saber qui era l’assassí. -Disculpa el retard, t’he portat flors -va dir la Mallory, aquesta vegada davant la làpida del seu xicot.

DÍDAC CORNEJO GONZALEZ_3ème E Lycée Comte de Foix

El 7 de setembre de 1278, el meu senyor, Roger Bernat III Comte de Foix, es dirigia a Lleida a trobar-se amb el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx. L’endemà, vam arribar a Lleida. Tots dos es van reunir i van signar el primer pariatge. On decidien la sobirania conjunta dels dos signataris sobre el territori andorrà, la pau i la paga de la quèstia. Al moment de signar el meu senyor, ens va dir als nens de catorze anys, als quals els havia ensenyat literatura, que va portar a Lleida, de fer un text cadascun que parli d’aquest esdeveniment per Andorra i el millor serà recompensat amb quatre monedes d’or. Aquest és l’origen del concurs e640 a Andorra. 

Bruno Juan Medina_3r B Col·legi Sant Ermengol

Ell havia estat un bon temps preparant-se perquè tot li sortís bé. Passava dia i nit practicant amb un objectiu: guanyar. No es podia permetre perdre, ja que voldria dir que tot aquell esforç no havia valgut per a res. Arribà el moment. Feia un dia plujós. El vestidor estava tens, perquè aquell partit decidiria la continuïtat de l’equip a la lliga. La segona part, igual d’avorrida que la primera, però quan semblava que no passaria res més… Penal! Això era pel que s’havia estat preparant. Es preparà amb tranquil·litat i … gool! Tothom ho va celebrar, però el que més alegria li va fer va ser el fet que l’esforç no va ser en va. 

Carla Salvadó_3r A EA segona ensenyança de Santa Coloma

Una nit, la Sònia havia convidat a dormir a casa seva les seves amigues; la Paula, la Sílvia i la Valèria. Després de sopar, van decidir comunicar-se amb esperits mitjançant el joc de la ouija. Van començar. De sobte, es van sentir uns sorolls estranys i els objectes es van començar a moure. Les noies es van espantar tant que cadascuna va marxar a casa seva. Quan la Sònia va estar sola, es va adonar que no havien tancat la ouija, però ho va deixar passar. L’endemà, la colla havia quedat davant la porta del cole, però la Sònia no va arribar. Finalment, a la classe, el director els va anunciar que la Sònia havia mort la nit passada.