vane

JESSICA GARNIER BREA_3r C EA SEG. DE SANTA COLOMA

Dues amigues estaven al parc jugant amb una pilota de futbol. Estaven fent-se passades fins que van arribar uns nois i descaradament van començar a riure’s d’elles. Les noies, cansades de la mofa dels xicots, els van demanar quin era el problema. –Sou noies i jugueu amb una pilota de futbol. –I? –Que normalment són els nois que juguen a futbol i no les nenes. I per cert, d’on ha sortit aquesta pilota? –Ara que ho dius és veritat, ja que aquesta pilota és del meu germà i jo fa més d’un any que en vull una i encara no la tinc. –Voleu que juguem junts? –Sí, sisplau. Afirmen les noies contentes. Tots quatre es van quedar jugant i en arribar a casa les noies van preguntar als seus pares si podien tenir una pilota de futbol pròpia i els nois van demanar una corda per saltar.

Xènia Martin Cebrian_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Una família amb el seu gos es van mudar. Al matí, la filla va anar cap a l’escola nerviosa, ja que era el seu primer dia. Quan va tornar cap a casa, tot l’edifici estava fosc, els llums no s’encenien i l’ascensor no funcionava. Llavors, va haver de pujar per les escales. Com més pujava, més por anava tenint. Fins que va arribar a la seva planta, on es va trobar dues bessones agafades de la mà i mirant cap a la seva porta. Per sort, aquella aparició va marxar i llavors va poder entrar a casa. El dia següent va passar el mateix, però cada vegada s’anaven apropant més i més. Fins que un dia va arribar a casa i es va trobar el seu gos apunyalat i a la paret hi havia escrit amb la seva sang “fins demà”.

Max Pubil Domínguez_3r B COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Encara recordo la meva infantesa a Oliana. Me’n recordo del cantar de la meva àvia per despertar-me a les vuit, de la boira que hi havia molts matins, del got de llet amb galetes que em trobava preparat a taula, de les tardes al col·legi pensant que seria infinit, dels entrenaments a quaranta graus a l’ombra a l’estiu i dels dies que sortia fins a les nou i em creia un “matxo”, dels estius a la piscina amb els meus amics. També me’n recordo del dia que els meus pares ens van reunir i ens van dir que totes aquestes coses no es tornarien a repetir a causa de la mudança cap a Andorra. I ara que ho trobo a faltar, ho aprecio molt més.

lAURA PADRÓ ARROYO_3r B COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Un viatge. El viatge. Aquell viatge amb el qual portes somiant des que eres petita, el que sempre havies vist en tantes pel·lícules, el que quan et preguntaven quin era el teu somni, només et venia al cap aquell. I ja tens els bitllets a les teves mans, comences a fer la maleta, ja no pots dormir perquè estàs pensant que aquell dia està a punt d’arribar. I per fi arriba, agafes l’avió i arribes al teu destí. Veus la ciutat i ja tens aquell sentiment d’emoció per explorar i vius experiències que sempre recordaràs. I quan estàs a punt de marxar, l’únic que voldries és donar la volta per tornar a viure aquell viatge des de l’inici.

Heric Pedrosa_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Vam anar a Portugal de vacances, a chaires amb els meus pares.Vam anar a pescar al riu amb el meu pare i vam aconseguir un bon grapat de truites. Quan vam arribar a casa, em vaig dutxar i vaig prendre un cafè. Seguidament, me’n vaig anar al llit i tot i que havia begut cafè, estava tan cansat que vaig adormir-me a l’instant. L’endemà vam preparar-ho tot, per fer la verema; recollir el raïm, ficar-lo en botes i finalment portar-lo a la cooperativa on elaboren el vi per després vendre’l. Quan arribem a casa, netegem la pick-up del suc que ha deixat el raïm.Una part del vi l’aprofitem per a consum propi i també per vendre’l a privats.

Kawtar al Mahdi_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Hi va haver un temps en què jo estimava un noi. Em va confessar que ell també, i vam començar a sortir. Els dies anaven passant i tot anava de meravella. Estàvem molt enamorats i jo era molt feliç. Però quan portàvem dos mesos de relació, de sobte, em va obrir a l’Insta i em va dir que ho havíem de deixar. No entenia res. Què havia passat? Vaig demanar-li explicacions i no va ser capaç de dir-me res, no en vaig saber res més, però jo sentia que alguna cosa havia passat i no m’ho volia dir. Amb el temps em vaig adonar de moltes coses. M’havia enganyat i malauradament tot allò que m’havien dit era veritat.

JASSETH FIGUEROA MEDINA_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Va ser un dia especial, aquell dia era el meu aniversari. Em vaig despertar d’hora per veure què em regalaven els meus pares. Em va sorprendre saber que no eren a casa, era diumenge i ells no treballaven aquell dia. Van passar dues hores fins que els meus pares van tocar al timbre i van arribar a casa. Ja havien arribat! Eren a casa! Vaig veure que el pare portava una caixa i em va semblar curiós. Què hi devia haver? Tenia moltes ganes de saber-ho. Els meus pares me la van oferir i la vaig obrir ràpidament. Hi havia aquell regal que tant volia, semblava una bola de neu, era un gosset!

Irina Languila Nieto_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Cada dia, quan em despertava, la meva besàvia em donava una cullerada del seu cafè, era molt dolç i calent. Em feia riure i no hi havia cafè més bo que el seu. Segons el dia, cuinava per a tota la família, ningú menjava enlloc més bé que a casa seva. Per Tots Sants, ella feia un tall rodó per a tota la família i uns bons panellets. Com ho trobo a faltar! De vegades, m’explicava històries del seu passat. Cada nit, em cantava abans d’anar a dormir. Gràcies a ella puc dir que he tingut una bona infància. I ara que ja no hi és, sé i valoro el tresor que tenia cada dia al meu costat.

Jan Ferrer Brial_3r B COL·LEGI MARE JANER

Recordo aquelles nits màgiques, quan em feies immensament feliç. Un temps on tu podies amb tot. Nits que passàvem junts. Ara les nits no són com abans, s’han convertit en matinades. Matinades amb la meva amiga absència, a qui cada vegada se li esborra més el nom. Matinades que perden importància sense tu. Encara recordo quan vam fer la volta al món. Oh! Quina experiència! Vas estar imparable. Des de llavors no has parat de guanyar. Però a partir de l’agost que no ets present. Et necessito aquí, a prop, a Barcelona, no et vull ni a Miami, ni a París. Vull que tornis després de tres anys d’enyorança i pena. Messi, torna a casa ja!

PERE GONZÀLEZ DE ALAIZA_3r B COL·LEGI MARE JANER

Et recordo cada dia des que ens vas deixar. Et trobo a faltar tant que de vegades penso a seguir-te a l’altra banda. Però sé que això no és el que tu voldries per a mi. Recordo quan anàvem de vacances, quan em preparaves les galetes a l’escola, quan miràvem pel·lícules de comèdia que tant t’agradaven, quan et visitava a l’hospital… A vegades continuo mirant la carta que em vas deixar. I dius que m’estimes, que estàs orgullosa de mi, que em cuidi i que gaudeixi de la vida. Em dius que sempre estaràs amb mi, al meu cor i en els meus records. I això és el que faré. Gràcies a aquella carta continuo endavant, àvia.

Anatole Sebah_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

El nostre món és fet de colors, tothom ha nascut amb el seu color indicat al fons dels ulls. Aquest color representa el seu caràcter i la seva manera de viure en aquesta societat dominada per un únic color. Podem prodigar una vida de luxes i de dominació o una existència de treball i de submissió al primer cop de vista. Aquest fet ha creat un fossar tan gran entre les classes que la societat ja no és res més que una maquinació de corrupció i de consanguinitat per guardar un color en una mateixa família. Visc en aquest món d’anarquia total, però el meu destí és destruir-lo: soc negre, l’únic, el primer, l’últim, el començament, la fi.

Marcel Ruzafa Lozano_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui ha estat un dia perfecte de pesca. M’he aixecat ben d’hora, fins i tot abans que sortís el sol, i me n’he anat caminant tranquil·lament fins al riu. L’aigua flueix cristal·lina, i l’aire és fresc i net. Llanço el sedal a l’aigua i espero amb paciència. Al voltant meu, tot és quietud i el so de l’aigua em reconforta. Després d’una estona, he notat una picada i he començat a estirar la canya. La lluita amb el peix ha estat emocionant. Finalment, he aconseguit pescar un peixet brillant i acolorit. He decidit fer una paella de peix per al dinar. He encès un petit foc a la vora del riu i he començat a cuinar mentre el sol es ponia.

ALÈXIA GUTIÉRREZ ALAÑÀ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

L’àvia havia mort feia una setmana. Un dia d’aquells, el meu germà va aparèixer amb un joc i em va dir que era de l’àvia. Llavors ens vam posar a jugar. En obrir-lo vam veure unes lletres i una lupa. El Manu, el meu germà, va dir: “Hola”, i la lupa va ampliar la lletra H i seguidament completant “hola”. Marcant les lletres amb la lupa, el joc ens va demanar que encenguéssim unes espelmes i pronunciéssim la paraula àvia tres cops. Ho vaig fer i tot seguit vaig veure com el Manu estava plorant de l’alegria al veure el reflex de l’àvia a la lupa. Finalment, vam despertar al terra del menjador, sense saber què havia passat.

AINA GARCIA CALELLO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

N’estic farta, de tot plegat, no aguanto més. A la meva família no li entra al cap que no vull estar amb ell. L’altre dia, les nostres famílies ens van reunir i ens van dir que si el Romeu treia l’Excalibur de la roca que hi ha davant de casa, no ens obligarien a casar-nos i ens deixarien estar amb qui realment volguéssim, però que si no la treia hauríem d’estar junts per sempre, sense condicions ni queixes. Ja en tinc prou. Ni Romeu ni cap candidat imposat pels altres. Avui he fet una cosa, de la qual potser em penediré, però ja està fet. He tret jo mateixa l’Excalibur de la roca. Com a reina de Camelot

Aray Tomas Sanchez_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest tipus de coses solen ocórrer, però mai són agradables. Tot va començar un dimarts a les 16.30 h, quan el Biel anava de camí a recollir el seu fill. Estava nerviós perquè pensava que no arribaria a temps de recollir-lo. Va començar a accelerar, doblava el límit de velocitat i anava avançant els altres vehicles posant en risc la resta de conductors. I de sobte… BUM!!! El Biel estava al seient ple de sang i immòbil. Un vianant que ho va veure tot va anar-lo a socórrer mentre arribava l’ambulància, però a mesura que les sirenes s’anaven apropant, el seu cor s’aturava lentament fins que va decidir descansar per sempre.

Katherina Leyder Sorokina_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dilluns com un altre, em desperto i veig com plou. Veient l’hora, m’afanyo a preparar-me i omplir la motxilla. Hi poso la redacció de francès que tant em va costar fer, tots aquells deures als quals vaig dedicar dies, un parell de llibres i l’estoig. Em calço, prenc la motxilla i surto al carrer. En arribar a la parada, veig el bus a punt d’arribar. En pujar-hi, penso en la reacció que tindran els meus professors en veure la meva feina. M’assec al meu lloc preferit i saludo les meves amigues. Uns minuts més tard, quan miro enrere, el meu cor deixa de bategar. “M’he equivocat de motxilla, he agafat la de classe de música!”.

Abril Gómez Roca_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

L’amor, què és? Un sentiment, una atracció o una diversió… Doncs per a ella l’amor era vida, quelcom més que el físic d’una persona; la seva manera de ser, de pensar… Era l’única de la seva colla que pensava això; les altres pensaven que deia ximpleries; fins i tot, se’n van allunyar. Dos anys després, es van trobar. Les noies li van explicar que no havien tingut gaire sort i li van donar tota la raó. A una, li havien trencat el cor; a l’altra, l’havien enganyada… Ella els va dir: “L’amor perfecte no existeix; el que és perfecte esdevé avorrit. Doneu-vos temps per conèixer bé la persona i sabreu si voleu passar els dies amb ella”.

Ana Gómez Simón_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estic llesta. He de confessar una cosa: tinc catorze anys i no sé nedar. És vergonyós, però és veritat. Quan era petita deia que no estava preparada i anava creixent dient que no m’hi veia amb cor. Crec que la gent diu que no perquè té por de dir que sí. Vols anar a la platja? Sí, no sé nedar, però és un bon moment per aprendre’n. Vols viatjar? Sí, em fan por els avions, però visitaré llocs magnífics. Vols saltar? Sí, tinc por de trencar-me una cama, però hauré volat almenys un segon. Així que, sí, estic llesta. Llesta per nedar, per fer bogeries, per gaudir, perquè el sí és la vida. Digue’m que sí i acompanya’m en aquesta aventura.

Adrià Álvarez Villasevil_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Sempre preguntaves amb ganes i esperança si podies escoltar música a classe per fer un treball o motivar-te, però sempre sabies la resposta. Mai no entenien els professors que les paraules de les músiques a vegades poden arribar-te al cor i fer-te sentir important, content o feliç. Sempre que ens deien que no era com si el món se’ns caigués a sobre perquè un minut de música significava deu de classe, però el dia que em diguessin que sí estaria content. I el dia va arribar: era a classe de socials, amb l’única profe que entén que escoltar música fa feliç. Segurament si jo fos profe faria el possible per ells perquè s’ho mereixen.

TXELL PÉREZ LEÓN_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Caus, caus molt al fons, on la llum no arriba i els sentiments no s’escolten. Estàs sol. Busques recolzar-te en algú, però recordes que no hi ha ningú. Necessites ajuda i no la trobes. Plores, crides, intentes sortir, però la ferida no es tanca, estàs atrapat. La depressió se t’empassa, et tornes boig, perds el nord, vols acabar, però quelcom et fa continuar. No saps què fer. El món gira i tens ganes de cridar. Et canses, t’avorreixes i et mantens callat com si les paraules s’acabessin. Ja no vols res. I és, doncs, quan la ferida es tanca, que t’adones que els mots realment s’han acabat. Tot s’acaba. Quan arribes al punt final és tard.