vane

Orozco Marta __ 3ème B , Lycée Comte de Foix
Una dona maca, casada, amb un fill, tenia la vida perfecta amb la família ideal, o era el que semblava. Presumia de la seva vida, dels regals del seu marit, del seu fill, de la feina. Arribant a casa feia el sopar per al seu marit. Però a l’arribar ell, tot esdevenia un infern, el marit arribava de la feina, segons ell, cansat, l’escridassava i l’agredia. Cada matí ella es tapava tots els morats plorant i repetint-se a ella mateixa que ell l’estimava, que ella s’ho mereixia. Però un dia a l’arribar el seu marit a casa, begut, va agafar una arma per amenaçar-la i ella ja no tenia forces per defensar-se. Tot va acabar en una desgràcia.

Emma gomes_3ème B, Lycée Comte de Foix

Notava la seva presència prop meu. Es balancejava per culpa del fastigós efecte de l’alcohol i somreia divertit. Jo, cansada i adolorida, m’escapava d’aquell home que tant m’havia fet sofrir. Que seguís pegant-me si volia. No estava disposada a donar-li allò que era l’únic que de veritat em pertanyia. Va cridar-me agafant-me pel jersei, fent que tot l’espai que ens separava es tornés inexistent. Estava aterrida. Em veia obligada a escollir entre fer-ho amb el meu propi pare o acabar finalment amb tot aquell sofriment, i em permeto d’afegir, que no de la millor manera, ja que posar fi a la meva vida no va ser la millor opció.

Siria CERVÓS __3rC , Escola Andorrana de Santa Coloma
Des que la meva àvia va morir, cada nit, entre les tres i les quatre del matí sento un crit que sembla venir del pis de dalt. No sé si estic boja, l’únic que sé es que percebo aquell crit. Sovint vull anar a veure què passa al pis de dalt , però tinc por i no hi pujo. De nou, són les tres del matí, sé que en qualsevol moment sentiré aquell crit, però ja han passat un parell d’hores i encara no l’he sentit. Alguna cosa deu passar i per saber-ho crec que hi pujaré. Sense haver-me mogut, em desperto, em trobo en una habitació molt petita, m’acosto a la finestra i veig gent que sembla que està boja, igual que jo.

Iris Tallada_3rC , Escola Andorrana de Santa Coloma
Eren les 0.35, ja era tard. Quan vaig anar a dormir vaig tenir un somni molt estrany. Tot era borrós i no podia distingir gaire bé el que hi havia. Veia siluetes de persones al meu voltant amb una mascareta a la boca mirant-me atentament. Una llum molt forta m’enlluernava. Escoltava la gent xiuxiuejar, era molt difícil saber el que estaven dient. Estava tot borrós. Al despertar-me em vaig adonar que no estava a la meva habitació, em vaig espantar. De cop va entrar una infermera. Em va explicar que havia patit una paràlisis causada pel malson i com que no em podia moure i gairebé no respirava em van haver d’ingressar a l’hospital.

Miquel Guijarro Silva _3rB  , Col·legi Sant Ermengol
L’altre dia, em vaig fixar en un home que viu al carrer. El vaig veure molt trist, amagat, i sol. Vaig anar al Mc. Dolnald’s. Vaig agafar tot el que vaig poder, em vaig apropar i li vaig donar tot el menjar que portava més 20 € . En arribar a casa i pensar el que havia fet, vaig tindre una sensació al meu pit de benestar, i no sé ben bé què era…

Joel Sabaté Vilardell _3rB , Col·legi Sant Ermengol
Un dia uns d’amics estaven avorrits. Quan van veure uns nens que estaven jugant i rient es van enfadar perquè ells volien ser els que s’ho passessin millor, així que van anar a un nou circuit de bicis. No estaven gaire convençuts perquè era per gent bona. Un d’ells va dir que no valia la pena però no el van escoltar. A mesura que baixaven per les pistes la por creixia perquè es feia molt difícil avançar. En una corba un dels amics va caure. Tots es van parar a ajudar-lo. No podia continuar però tampoc podien tornar enrere. Van començar a cridar fins que uns nois els van ajudar. Des d’aquell dia els dos grups d’amics juguen junts.

Alba Figueroa Samitier __ 3r , escola andorrana 2aE Ordino
Nena asseguda al pati de l’escola. Plorant, amb les mans al cap, intentant amagar-se. Sabeu què passa? Jo encara no ho sé però estic preocupada per ella, sé que ningú s’apropa ni tan sols els professors, què li deu estar passant? Aixeca la cara i la té plena de sang, com si algú l’hagués pegat, vol aixecar-se per anar-se’n però no pot, està molt dèbil. Ningú li fa cas, passen d’ella, fins que un nen s’hi apropa i li pregunta què li ha passat, com està. De cop i volta, però, ve tota la classe i… Tothom comença a pegar-los, necessiten ajuda, però no hi ha ningú que ajudi. Hi ha hagut bullying entre companys, què hauríeu fet vosaltres?

Joel Font Brillas_3r D escola andorrana 2aE Ordino
Un dia vaig anar a esquiar amb els meus amics, aquell dia era el somni de tot esquiador, hi havia una neu espectacular i a més no hi havia ningú, estàvem sols! Nosaltres ben contents vam anar a fer fora pista. La neu estava genial, mai no havia vist una neu tan verge, va ser la millor baixada de la meva vida. Vam tornar a pujar al telecadira, un vent fred ens venia a la cara, ja teníem el bigoti congelat. Per fi vam arribar a dalt de tot de les pistes, i vam decidir baixar per un altre lloc. Vam començar a baixar, jo ho donava tot. De sobte vaig veure un pi just davant meu, no podia parlar, era terrible. I llavors em vaig despertar.

Fara Bousenine_3ème H Lycée Comte de Foix
Jo estava a casa mirant una pel·lícula. Però de sobte, vaig sentir un soroll que provenia del passadís,em vaig aixecar i vaig anar al passadís i no hi havia res. Però vaig notar alguna cosa estranya, al quadre hi havia una nena,i la nena estava de perfil, no li vaig donar importància, vaig girar el cap per un moment, i la nena em donava l’espatlla, vaig passar la meva mà pels meus ulls i la nena no hi era, em vaig espantar molt, aquell soroll es tornava a repetir, però aquest cop era al saló no li vaig fer cas, passo la mà sobre els meus ulls i la nena m’assenyalava amb una cara esgarrifosa, i el quadre em va xuclar cap a dins.

Gaspard Bersoullé_3ème H Lycée Comte de Foix
Frigiel és un agricultor. Un matí un cavall salvatge entra al seu camp tot sol. Al matí, els Wakiza tornen de la pesca i veuen aquest cavall, tots els Wakiza li diuen: “Quina sort” i Frigiel respon: “Potser” al dia següent, el fill de Frigiel intenta muntar el cavall i es trenca els peus. Els Wakiza li diuen: “quina mala sort” i ell els respon: “potser”. Uns dies més tard, l’armada del rei ve a buscar tots els homes de 18 anys i tots els fills dels Wakiza, excepte el fill de Frigiel i els wakiza diuen a Frigiel: “Quina sort” i Frigiel va respondre: “potser”. Frigiel es va alegrar, però no gaire convençut, perquè tot pot passar.

Santi Maset Larraz_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Estava molt emocionat, per fi aniria a París, amb la meva família. L’avió va sortir cap a Orly, l’aeroport de París. Ja em podia imaginar l’estadi del París Sant Germain. L’aterratge va ser suau, ens vam dirigir a recollir les nostres maletes i vam buscar un taxi que ens portés a l’hotel. Només sortir al carrer un grup de persones es tirà sobre nostre i ens van atabalar amb diferents ofertes de tarifes de transport. Amb el cansament del viatge els meus pares es van deixar convèncer pel que més alçava la veu i en un tres i no res ens vam veure tots quatre en un cotxe. En arrencar em vaig adonar que no hi havia taxímetre.

Aina Pedret Monells_3r A Col·legi Anna Maria Janer

Feia fred, plovia i jo m’havia deixat el paraigua a casa, com de costum, un altre cop arribaria xopa a classe. Vaig començar a córrer. Les ulleres se’m van entelar. Vaig veure una silueta a la llunyania. La vaig ignorar i vaig seguir caminant, pensant en les meves coses. Vaig aixecar la vista per curiositat, seguia allà, quieta. Vaig parar de córrer, tot i que aquella ombra no em transmetia confiança. Vaig accelerar el pas. Al passar pel seu costat vaig sentir:
• Deu, nou…
No el vaig deixar acabar, vaig sortir corrents. Sentia una veu fent el compte enrere: tres, dos, un… De cop, llum blanca, olor d’hospital, piiip.

Sol Dávila_3ème C Lycée Comte de Foix

La llibertat consisteix a fer el que volem i expressar-nos com volem o com podem, tot i respectant les persones que ens envolten. En ple segle XXI, segueix havent-hi racisme, homofòbia, masclisme, esclavatge, violència física i psicològica, bullying i moltes atrocitats. Les persones parlen, comenten i critiquen el que la gent fa. No entenen que tenen la llibertat de fer el que vulguin dins del respecte. Tu has de ser com vols, sigues només TU! I no et rendeixis mai. Tens el dret de pensar i d’actuar de la manera que vulguis. La teva llibertat és el teu món sense lleis, sense normes a seguir, amb el dret de ser qui ets.

Carla Estrada_3ème C Lycée Comte de Foix

Vaig llegir una revista que parlava sobre la dansa, i com més llegia més m’interessava. Aleshores, en aquell moment , vaig decidir apuntar-me en una escola professional, ja que volia ser la millor de totes. Només faltaven 2 dies 6 minuts i 30 segons per demostrar als jutges i a tothom el que era capaç de fer en aquell moment especial de la meva vida. No entenia el motiu pel qual havia esperat tants anys. Va arribar el dia, només faltava 1 minut! Estava davant dels jutges i en aquell instant em vaig adonar que en realitat no sabia ballar!!!

Eric Franco_3r A  EA 2N ENSENYANÇA ST. COLOMA

Un dia, al tornar de l’escola cansat, vaig berenar sense gaires ganes. Vaig anar a l’habitació a mirar l’Instagram. Pensava: què puc fer per divertir-me? Clarament se’m va acudir. La vaig engegar amb il·lusió, després de descansar una estona tenia ganes de jugar-hi. Vaig iniciar sessió, vaig unir-me al grup del Pol, el Mario i el Jordi. Vaig entrar al FIFA. De sobte, sento un crit molt fort, intens. Sabeu qui era!? El professor cridant el meu nom. M’havia adormit a classe. Just va sonar el timbre però abans de marxar em va posar una nota. Quan vaig arribar a casa el meu pare em va castigar sense jugar a la Play.

Dai Mameghami_3r A EA 2N ENSENYANÇA ST. COLOMA

Els nens petits tenen els seus problemes. Pots veure com els intenten solucionar amb la seva innocència. “Hi ha un monstre a dins l’armari!” Crida l’Ada amb to espantat. -Ja vaig, li contesto. No ho podia creure, després d’un mes amb la mateixa ximpleria encara no oblida aquella pel·lícula que va veure de reüll. Em dirigeixo al dormitori, mig adormit. Arribo a l’habitació. No puc dormir si no miro l’armari. M’has de prometre que t’oblidaràs de la pel·lícula. D’acord. Agafo la maneta de l’armari. La meva filla em mira. Se sent ressonar la porta. Dins de l’armari, veig l’Ada, quieta, plorant. Em xiuxiueja: ajuda’m, jo no estic al llit.

Clàudia Guardiola_3r B COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

La música sona per tot el país. Però el més important és quan tu parles perquè la teva veu és la melodia del meu cor. Quan et vaig conèixer, el meu cor anava a mil per hora perquè m’havien parlat molt malament de tu. Quan et vaig conèixer millor em vaig adonar que malgrat el que deia la gent tu eres l’altra meitat de la melodia del meu cor. Vam començar a estar junts fins que un dia et van dir que no anessis amb mi perquè era una altra qui volia estar amb tu. Quan em vaig adonar que t’havia perdut la melodia del meu cor va callar fins que vam tornar a contactar i des d’aquell dia la melodia del meu cor sona amb notes molt boniques.

Inés Santos_3r B COL·LEGI ANNA MARIA MOLINER

Em trobo enfront del mar d’emocions. Veig com passen, primer passa la por, després l’odi i de sobte l’amor, i no l’entenc. Miro i miro… L’estic veient, estic mirant l’amor de la meva vida, em poso vermella, no sé com ni cap on mirar, noto la seva mirada a sobre meu, sento que ve fins a mi, noto el seu alè al meu coll, em giro i quan vaig a fer-li un petó, desapareix. No hi és, miro un altre cop al mar i veig que el peix de l’amor ha desaparegut. Vull buscar-lo, entro al mar, busco el peix de l’amor. De sobte, veig que s’apropa un peix molt gran, no puc distingir-lo, però veig que és el tauró de la decepció, noto com se m’emporta.

David Neila_1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia anys que jugava al futbol però un dia em vaig adonar que en aquest país, aquest esport, no paga la pena. Sempre havia somiat a ser un jugador d’elit i jugar en grans equips. Dos anys després vaig entrar en un equip de Catalunya, vaig anar millorant cada cop més fins que un dia ens va venir a veure un observador de La Masia del Barça. Quan vaig acabar el partit em va venir a dir que em volia al seu equip. Passaven les setmanes i cada cop estava més nerviós perquè des d’aquell dia no en sabia res més. El dia que vaig veure la seva trucada al mòbil vaig saber que el meu somni de petit estava a punt de fer-se realitat.

Costa Pedro_1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX

En arribar a casa, la mare estava molt preocupada i em va explicar que la policia havia trucat: m’havien denunciat per robatori. En aquell moment no entenia el que estava passant. Estava nerviós i vaig trucar uns amics per explicar-los la situació i desfogar-me. Quan es van adonar del que havia passat, em van intentar ajudar com van poder. L’endemà, els pares em van portar a la comissaria per parlar amb el policia responsable del cas, però quan l’agent em va veure es va adonar que jo no era el lladre. Ens vam sentir molt millor i vaig avisar els meus amics. Això m’ha ensenyat que les conseqüències d’un delicte poden ser greus.