vane

MARCO LOPES_1ère COM LYCÉE COMPTE DE FOIX

Moltes vegades em pregunto si ets la indicada per a mi.Què provoca això? Que perdi el temps reflexionant en lloc de passar-lo amb tu. Només hi ha una vida i tots sabem que el temps passa volant. Això no solament em passa ami, sinó que també passa a moltes persones arreu del món. Crec que la solució és prendre les bones decisions,decidir sincerament amb el cor si estàs realment amb la persona que estimes; perquè tu pots sentir interès, atracció física, amistat o moltes coses més, però no un veritable amor. Una persona al llarg del temps s’adona del que realment sent i nosaltres no estem fets l’un per l’altre..

FILIPA PAIS_1ère COM LYCÉE COMPTE DE FOIX

Un divendres 13 de novembre, sortia de la universitat,em sentia sola, lluny de la meva família. El meu xicot volia sorprendre’m perquè feia 4 anys que estàvem junts. Vam anar amb una gran il•lusió al Bata clan, ja que cap dels dos mai no havíem tingut l’oportunitat d’anar-hi. De cop i volta, va passar de ser una il•lusió a una desesperació per sortir. Vaig sentir un xoc en sentir com els trets provocaven el terror, com de cop un dia tan alegre es va tornar el pitjor de la meva vida… vaig sentir que el món havia deixat de ser el que era, des d’aquell moment vaig sentir el que de veritat era la por.

Pau Domarco_3r B ea segona ensenyança de santa coloma
Em trobava en una illa perduda enmig del Pacífic perquè el pirata Barbosa, el segon de bord, em va abandonar i només em va deixar amb una pistola. Diu la història que vaig sortir d’aquella illa paradisíaca lligant quatre tortugues marines amb cabell humà. Després de dies i dies a la deriva, sense rumb vaig arribar a una platja sola i tranquil·la. De cop i volta va aparèixer la meva tripulació en mans d’éssers sorollosos i primitius.
Amb l’únic tret que tenia, vaig matar el cap de la tribu. En aquell moment tots ells van començar a cantar al voltant meu com si resessin per mi. Així vaig recuperar el càrrec de capità.

Iker Marginet_3r B ea segona ensenyança de santa coloma
En un planeta en què la gent era falsa i superficial, un home volia ser diferent, ja li semblava avorrit, tota la gent igual no era divertit per ell. Per això, un dia qualsevol va decidir que en aquell mateix instant agafaria la primera persona que veiés i li tallaria el coll. Una noia amb un nen petit: “Què millor que començar pel nen; veurem una mica d’espectacle”, va pensar. A les hores l’assassí va procedir a acostar-se al nen i va treure el ganivet per matar el nen, però la mare era policia i va dir: “Vinga, noiet, a la presó amb el top manta dels slap chops.” L’assassí va ser condemnat a morir.

Maria Garcia Aranda_4t B  Escola Anna maria janer
Jo havia començat la universitat feia 2 anys, i els estius se’m feien molt llargs, per això amb la meva amiga vam pensar a apuntar-nos a una ONG. El mes següent, vam aterrar a Uganda, Àfrica. Ens vam trobar uns nens que no tenien res, però sempre duien a la cara el somriure més gran i més bonic que mai havíem vist. Una tarda, vam portar un parell de nens a berenar al centre d’Uganda. Els vam demanar un tros de pastís i, en veure que no se’l menjaven sencer, els vàrem demanar si no els agradava. La resposta ens va sorprendre molt: en guardaven un tros per repartir-lo entre els companys de l’orfenat. Va ser una lliçó inoblidable.

Andrea Loran Mellados_4t B Escola Anna maria janer
Tots sabem el que és la vida, però ningú s’ha preguntat quin sentit té. La vida no és una cosa que es pugui tocar o veure al microscopi, però sí que es pot sentir. És un llenç en blanc on vas dibuixant-la. Vaig descobrir que en les cançons no són tot paraules, sinó que són petits trossos dels cors dels autors i també que els meus passos són més llargs per arribar cada cop més lluny. Els humans s’han fet moltes preguntes al llarg de la humanitat; Què hi faig, aquí? Qui som? Què és la vida? Què hi ha després de la mort? Quan naixem pugem a una estació de tren i no sabem a quina baixarem, ni quant de temps serem en aquell tren…

Erika Font_3ème H lycée comte de foix
El cos humà és la maquina més perfeccionada del món i de l’univers fins que no trobem una altra forma de vida més complexa que la nostra. Fins i tot nosaltres com a propis usuaris no la podem reproduir. Per exemple, tenim un òrgan vital , el cor, que ens serveix per viure. Gràcies a ell podem subsistir més de vuitanta anys. En canvi els aparells que fabriquem no poden aguantar tant de temps, no funcionen per ells sols, necessiten electricitat o piles. El nostre cervell és el més complet, és a dir podem parlar, reconèixer éssers vius, etc.  Però aquesta maquina ens pot arribar a jugar males passades com tenir algun càncer, un ictus.

Christian Bartoli Valles_3ème H lycée comte de foix
El Pol era un nen de 14 anys molt però que  molt despistat i un mal alumne a l’escola. La seva mare sempre el renyava perquè sempre es deixava les ulleres a tot arreu. A l’escola la professora li deia que si continuava  així no seria res de gran. El Pol treia males notes, sempre tenia zeros, la seva millor nota era un 2 sobre 20. Ell deia que no volia estudiar perquè volia dedicar-se a jugar a videojocs, la seva mare li deia que es busqués un treball de veritat. Uns anys més tard, quan tenia 16 anys i ja penjava a youtube com jugava als  videojocs, una empresa especialitzada li va oferir d’anar a treballar als Estats Units!!!!!!!!!!

Elena Martin_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
M’agradaria que la gent expressés el que sent de veritat, i no coses falses que fan sentir-nos millor. M’agrada estar a l’herba mirant el cel i pensant en el que aquesta vida té de bo i de dolent, tot el que aprenc cada dia. Últimament la gent és diferent, pensa diferent, és diferent i tot el meu entorn és diferent. No hi ha res pitjor que veure que la gent ho passa malament i no diu res, no s’explica, no parla, i no demana ajuda. I tot això per la societat en la qual ens estem criant, on tot va per pantalla i ja no es diu res a la cara. Espero que en un moment o altre la gent comenci a ser com és i no com hauria de ser.

Didac Garcia Gascon_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
El llegendari viatge de final de curs. Per sempre gravat en el meu cervell. Inoblidable. Quan vam arribar al nostre destí estava il·lusionat i feliç. Vam fer moltíssimes activitats aquell dia. A la nit ens van deixar escollir amb qui volíem dormir i, òbviament, vaig anar amb els meus col·legues. A la matinada tots estàvem fora de les habitacions, parlant i passant-ho bé. Tot semblava anar bé, però, com sempre, algú va haver d’espatllar el moment i aquesta vegada vaig ser jo. Aquella piscina em cridava, era tan irresistible, i encara més quan et vols fer el guai davant de tothom. I vaig saltar. L’endemà ja estava dinant a casa meva.

Mel Palos_3r  Col·legi Sagrada Família

Avui he estat un dia més tancada, reprimida de llibertat. Quan m’he llevat, la infermera de nit m’ha pesat i m’ha dit que he baixat de pes i que si segueixo així, no podré sortir. Per dinar he intentat menjar la menor quantitat possible. Més tard, quan m’he quedat sola a la sala, m’he mogut tant com he pogut per cremar-ho tot, sabent que no em convé. A la tarda ha vingut la mare a portar-me roba, però no l’he pogut veure. Tot i així, quan ha baixat al pàrquing ens hem vist: ella des d’allà i jo des de la finestra. Hem plorat les dues. És horrorós que només ens puguem veure així i soc conscient que jo en soc l’única culpable.

ENEKO SÁNCHEZ GUTIÉRREZ _3r  COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Aquest estiu ha estat molt divertit. Tot va començar al finalitzar el curs, quan al sortir de l’escola vaig anar amb els meus pares a l’aeroport de Barcelona, amb destí a Venècia, la ciutat de l’amor. A l’embarcar estava molt nerviós i em vaig posar a mirar el paisatge. Des d’allà a dalt es podien veure els Alps francesos, tot era molt bonic. A l’arribar vam agafar un tren en direcció l’estació central de Venècia. Un cop allà ens vam allotjar, vam passar uns cinc dies a la ciutat visitant els ponts i els seus intrèpids canals. També he anat, com de costum, a veure els meus avis per visitar-los i fer-los companyia uns quants dies.

LUCÍA ALGAS GARCÍA_3r B COL·LEGI MARÍA MOLINER

Des que tinc memòria sempre m’han agradat els números: el dos, el tres… Recordo que cada nit em visitaven i començàvem a xerrar. Jo era feliç però per als meus pares era un problema i em donaven unes pastilles de colors per separar-me dels números, aquells amics, més ben dit els meus únics amics, que em donaven curiosos consells. Ara han passat deu anys des de l’última vegada que els vaig veure i vaig sentir aquelles veus xiuxiuejant. Però ha arribat el moment de veure’ls de nou. Per això, estic a la finestra de l’habitació contemplant el cel i com s’allunya cada segon que passa… l’últim que recordo és aquell so… PLOF!

Fernando Gerard Molina_3r B Col·legi María Moliner
Hola, soc l’Abdul, i m’acabo de mudar de país, concretament a Espa-nya, i ara visc en un barri de Madrid. He notat que hi ha cert menyspreu cap a mi des que he arribat. Jo visc a sobre d’un bar i cada vegada que hi vaig m’omplen d’insults. A prop de casa també hi ha un forn de pa al qual anava sovint a comprar el pa, i un dia el propietari que es diu Manolo em va prohibir l’entrada per raons que no vaig acabar d’entendre. Jo no sé per què passen aquestes coses, jo no els he fet cap mal. Jo tinc el mateix dret que tothom. El racisme és la millor via?

Mariona Costa_3r B EA segona ensenyança d’Encamp

Sembla que soni el despertador a mil anys llum. Em treu d’aquell somni profund i obro els ulls. Me’n vaig de casa i surto al món. En aquest lloc desconegut on no fem res més que complementar. Segueixo caminant i m’adono que som el perfecte conjunt de mil i una imperfeccions. Observo l’entorn; alegre, melancòlic, frustrant. El meu cap no deixa de repetir-se una immensa llista d’adjectius amb els quals podria descriure aquesta situació. Veig que tot comença amb la veïna del costat sortint amb el seu fill  i s’acaba amb la parella de 93. Torno a casa, tanco el ulls i a poc a poc desapareix de fons aquell agradable so de la vida.

Olti Budzaku Turkesi_3r B EA segona ensenyança d’Encamp

Un divendres, últim dia d’escola. Estava molt feliç perquè començava l’estiu. Vaig arribar i va ser un dels millors dies. Quan es va acabar, el meu pare em va venir a buscar, em va comunicar quelcom. La meva vida estava a punt de canviar. Em mudava a Andorra. En aquell moment, m’imaginava el pitjor, un malson que podia durar molts dies. M’havia de separar dels amics, tenia nou anys, sí, però ja era grandet per pensar en els meus amics i en com els estimava. Set anys després, estic escrivint aquest text, aprofitant per agrair a la gent que m’ha ajudat. Gràcies a ells m’he sentit lliure i segur. Torno a tenir amics i soc feliç.

Duna Salas_3ème D Lycée Comte de Foix

És un esport que practico des de ben petita, vaig començar quan tenia 2 anys. És força dur i es necessita molta voluntat i temps. Sembla fàcil però no ho és, com a cada esport hi ha una part negativa i en aquest cas és com tenim els peus i també l’esquena. Són moltes hores de treball si vols aconseguir progressar. És la meva passió, la que he volgut continuar, la que em fa canviar d’idees, on estic molt a gust. La gent em demana com no em canso d’aquest esport després de tant temps i jo sempre els dic que quan realment quelcom t’agrada i t’esforces mai te’n canses. Molta gent no sap realment el que pots arribar a sentir.

DAVID ORELLANA_3ème D Lycée comte de foix

Andorra, aquest és el nom d´un país europeu de 468 km quadrats situat més precisament entre França i Espanya, als pirineus. És un país molt petit dividit en 7 parròquies: Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Canillo, Encamp, Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria. Un país molt bonic i turístic. A cada parròquia hi ha un comú però a Andorra la Vella a part del comú hi ha el Govern. El clima d´aquest país és mediterrani al Sud (càlid i sec), i al nord el clima és més humit i fred. En aquest país tenim el que anomenem “l’or blanc”i és la gran font d’inversió, “la neu”. Podem veure molts animals interessants si anem a Naturlàndia.

Jordi Pon Gurguí_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ja noto com s’apropa, fa mesos que desitjo que no vingui i alhora esperant-la, no sé com és, sé què vol de mi però no sé què em vol fer. Vol privar-me de llibertat o alliberar-me? Què vindrà després? Els meus estimats, la meva mare, el meu pare, el meu grup de música preferit, la noia del tren, el meu gos, què se’n farà, d’ells? Què se’n farà, de mi? Potser és ara quan he de contemplar el passat que he anat construint?
Tinc por.

Bea Casal Fernández_3r A Col·legi Sant Ermengol

Sempre que miro una pel•lícula de terror em faig moltes paranoies, com per exemple:
Apagar el llum i sortir corrents pensant que vindrà algú al meu darrere, mirar-me al mirall, girar-me i pensar que em trobaré algú al meu davant, estar sola a casa i sentir-me observada o escoltar un soroll quan en realitat és el meu gos…
Sóc l’única o a tothom li passa?