Míriam Serra Ruipérez_3r A Col·legi Sant Ermengol
Comença un dia trist, plujós i humit. Sense tu al meu costat res no té sentit.
Et veig arribar i em sento emocionada.
Em moro de ganes de dir-te que t’estimo …
Però no ho faig! Tinc por…
Els meus ulls reflecteixen la frustració.
Mai no reuniré la força per ser feliç!
vane
Principis conservadors
Sofia Abrantes _3ème E Lycée comte de Foix
Des de jove m’havien inculcat uns principis molt conservadors, els meus pares eren religiosos, i segons ells, jo havia de seguir la tradició, és a dir, casar-me amb una dona i tenir descendència. El fet de tenir nòvia mai m’havia cridat l’atenció, les noies no em despertaven cap sentiment d’atracció, em trobava millor entre amics, i especialment amb un. No vaig admetre la meva orientació fins a plena adolescència, on les hormones es van revolucionar. Un dia vaig observar el meu millor amic coquetejant amb una noia i vaig sentir com el meu cor es trencava i una ansietat envaïa tot el meu cos, m’acabava d’adonar que era homosexual.
La patata Willy
Abril Garcia_3ème E Lycée comte de Foix
La patata Willy no volia acabar com tots els seus amics. Va decidir escapar-se de la casa, però la cosa no seria fàcil, ja que la casa era gran. El seu amic el Tomato havia acabat com tots els altres, dins de la cassola. Ho havia planejat tot, quan ningú mirés ell sortiria del bol i s’aproparia a la finestra que sempre estava oberta. Després saltaria i ja estaria al jardí, la part més important de la casa, on es trobava la Lily, la gosseta. Quan arribés allà hauria de córrer molt i sortir de la casa per sota del tancat. Quan va intentar sortir del bol una mà el va interceptar i el va portar cap a una sala tancada. El forn.
Els gats són espies de l’FBI?
Aina Guiu_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
No us ha passat mai que de cop i volta un gat es queda mirant-vos fixament sense moure un pèl? Doncs a mi sí, una vegada estava dormint tan tranquil·la i de sobte obro els ulls i em trobo el gat de la meva àvia assegut al meu davant mirant-me fixament. Aquells ulls que fan quan és de nit i hi ha una mica d’il·luminació, aquella brillantor que fa que semblin càmeres. A partir d’aquell moment, mai més vaig mirar un gat amb els mateixos ulls. Això fa que moltes vegades em quedi pensant, i si els gats en realitat són robots que ens envia l’FBI per gravar-nos i robar-nos dades? En realitat els gats són uns animals molt misteriosos…
L’accident
Pol Gómez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Era dins del cotxe, anava cap a la millor festa de tot Barcelona amb els meus amics. Ells van baixar del cotxe i jo vaig anar a aparcar. Una vegada vaig aparcar al lloc, vaig trucar als meus amics per saber on eren. Quan anava a sortir del cotxe vaig mirar pel retrovisor i durant uns segons el cor se’m va parar. Un cotxe venia a tota velocitat i va xocar contra el meu. Vaig sortir disparat pel vidre de davant i ja no recordo més. No sabia quantes hores havien passat quan em vaig despertar. Els meus companys estaven mirant-me, estava estirat en un llit del l’hospital. Em vaig mirar i em vaig adonar que no podia moure les cames.
Al peu de la finestra
Beatriz Gonçalves Silva_3r A Col·legi María Moliner
Era el primer cop que volava. Estava molt nerviosa. No sabia on aniria. Asseguda a l’avió, la mare em va dir que el destí era Brasil, on viuen els meus tiets. Em vaig emocionar molt perquè ja fa cinc anys que no els veig. Mirant per la finestra, em vaig quedar bocabadada, era tot preciós. Quan vam arribar, els tiets eren allà, esperant-nos. El primer dia, vam anar a veure un monument, el Crist Redemptor, una estàtua molt i molt alta que es troba a Rio de Janeiro. Els carrers estaven adornats i plens de gent disfressada ballant al ritme de la samba. Era Carnaval. Em vaig fer fotos per recordar aquells dies que mai oblidaré!
La tempesta
PedroRafael Barros Sousa_3r A Col·legi María Moliner
Mirant entre les muntanyes, es veia com anava venint una tempesta de pluja, aigua i neu. Tenia més o menys cent cinquanta-quatre metres d’altura. A poc a poc s’anava atansant a casa meva i es veia com, per on anava passant, s’emportava tot el que hi havia al mig: cotxes, cases, motos i fins i tot persones. Jo vivia a la muntanya, podia escoltar com la gent cridava perquè tenia por de morir. Uns dies més tard, de matinada, em vaig despertar a dos quarts de set. Era molt estrany, la tempesta ja estava arribant on jo vivia. Cada vegada s’apropava més fins que va arribar, es va emportar tot el que jo tenia, fins i tot a mi.
L’hospital
Louis Cassagnes Rotllan_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Hi havia un hospital que estava abandonat. Un metge va renovar l’hospital venent iPhone X robats. La policia perseguia el metge però ell va pujar al teulat de l’escola per escapar. Al teulat tenia armes amagades. La policia pujava per l’altre costat i el lladre va baixar pel costat per on havia pujat. Llavors va entrar a l’escola i va anar a secretaria a agafar les claus per entrar a les aules. Va encendre els projectors per despistar la policia i va deixar les portes de les aules obertes. Va anar a la cuina per agafar menjar i després va pujar al teulat del pati. Va saltar, va aterrar amb un paracaigudes i va fugir per sempre.
Tic-toc
Júlia Cases Campàs_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Feia hores que estava esperant a la recepció d’un banc asseguda en el fred terra de rajola. Tenia les mans morades i inflades, la cara pàl·lida com un paper i sentia un fort dolor a l’estómac. L’únic que sentia era el tic-toc del que semblava ser un rellotge que sonava prop seu. I en l’únic en què pensava era en les seves filles, en el seu home i en la situació en la qual es trobava. Estava trista, espantada i no sabia què fer. No es podia distingir res d’entre l’obscuritat, l’únic sentit del qual disposava era el de l’oïda. De sobte sentí que el tic-toc del rellotge s’accelerava i es produí un fort soroll. La bomba havia explotat.
I si la meva ment no torna a despertar…
Ezoe Alberola_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX
Negre, negre i obscur. Això era tot el que veia ficant-me al llit: obscuritat. No sabia si era un somni, si tot havia acabat per a mi. Però, sentia calma, la pau que podia assolir un ésser humà. El temps semblava que no passava, res no es movia, res no existia. De cop, com si la meva ànima sortís del meu cos, em vaig veure en l’obscuritat. Un cos inert, estava morta. Era com si el temps ja no passés, com si tot hagués desaparegut, només tenia un sentiment de llibertat. Però no, també tenia pell, òrgans… La meva mare sempre em deia que segur que els somnis tenen significat. Era un mer reflex de la realitat, o del que jo pressentia?
Patinets
Enric Godó_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX
Un matí vaig sortir per veure la Laia, vam quedar per anar a menjar al restaurant i després de menjar anar a comprar roba per a l’hivern. Dues hores després vam anar al parc a prendre alguna beguda perquè ens estàvem deshidratant ja que era un dia molt calorós. Aleshores, quan vam acabar de prendre una beguda, vam veure un nen amb el patinet elèctric que anava massa de pressa i semblava que no podia frenar, el noi va demanar ajuda i va caure al costat d’una font. Semblava que s’havia fet mal. Vam anar a veure com estava i ens el vam trobar estirat a terra, no sabíem si estava inconscient però no deia res. Però cinc minuts més tard…
Xarxes socials
Iker Cano Juarez_3r E EA SEGONA ENS. D’ENCAMP
Avui m’he descarregat una xarxa Instagram i m’hi he enganxat. Soc l’Alexandra, quan els meus pares em truquen sempre els dic “un moment”. Llavors comencen els retrets, suposo que el fet d’estar connectat d’alguna manera em separa de la gent que estimo. Tot sovint, anava al parc amb els amics però inconscientment els feia el buit perquè només estava pendent de l’aplicació. Arribava tard als llocs, perdia l’autobús i podia passar nits senceres sense dormir. El problema més gros va arribar quan els meus pares em van treure el mòbil. Què havia de fer? M’havien tret del meu món i vaig començar a veure que tenia un problema.
La realitat
Marco Anjelo Canlas Castañeda_3r D EA SEGONA ENS. D’ENCAMP
Casa meva és l’últim lloc on em ve de gust estar. Allà em trenco. Només puc sortir-me’n si no hi torno. De tant en tant, trigo encara més a tornar a casa. Estic més relaxat quan no hi soc. Ja no hi vull tornar. Prefereixo morir a fora que viure un altre minut a casa. Intento no pensar-hi, però tinc aquell lloc gravat al cervell. Aquell mal estar m’ha quedat gravat a la pell. L’únic que em fa passar l’estona són els amics. Amb ells oblido, per moments, que hauré de tornar-hi quan es pongui el sol. Ric, corro i soc jo mateix. Quan tothom marxa, torno a la realitat. Sento un soroll que em treu del llit.
Les vacances
Ivo Garcia_3r Col·legi sagrada família
Un bon dia t’aixeques i penses que no tornaràs a veure la cara dels profes, que podràs anar a dormir quan vulguis, jugar i quedar amb els amics. Però tots sabem que això no és per sempre i intentem aprofitar cada segon. Estàs il·lusionat per anar a algun lloc de vacances amb els teus pares però saps que estaràs més temps a casa que en un altre lloc perquè els teus pares treballem i tots els teus amics encara estan fora del país. No tens altre remei que vaguejar tot el dia. I després d’estar dies i dies a casa els teus pares et diran que marxem. Anem a la platja però sols un dia. I sense que te n’adonis ja és hora de tornar a escola.
Nit de Reis terrorífica
Roger Fillet_3r Col·legi sagrada família
Era la Nit de Reis de fa uns anys, una nit màgica. El Marc, l’Ot i jo vam quedar a la plaça per veure passar les carrosses. Acabada la cavalcada, els meus amics i jo ens dirigíem cap a casa. Era una nit fosca i freda, al carrer no hi havia ningú. Estàvem sols i vam agafar la drecera de sempre per anar a casa, però una cosa estava a punt de passar. El Marc anava el primer, de cop i volta es va aturar. Va aparèixer una silueta alta i robusta al final del camí. Cridàrem molt fort i arrencàrem a córrer sense parar, fins arribar a casa. Les cames no ens tocaven a terra. Sempre ens quedarem amb el dubte d’a qui pertanyia aquella silueta.
La cangur
Noa Méndez_3r D EA segona ensenyança Santa Soloma
La Berta estava tranquil·la a casa fins que li va trucar en Joan, dient-li si podia cuidar els seus fills durant una setmana. Com que ella necessitava els diners va acceptar. En Joan i la Laura li van presentar els seus dos fills, una nena i un nen. Els pares dels nens se’n van anar a València, ella ja estava sola amb els fills de la parella. Aquell dia el nen va demanar d’anar al parc i després la nena va dir d’anar a prendre un gelat, la Berta va estar amb ells tota la tarda. Després van tornar cap a casa. A casa els va fer el sopar i les postres. Al dia següent els germans més grans van decidir d’anar a un parc d’atraccions…
FC Barcelona
Xavier Martínez_3r D EA SEGONA ens. SANTA coloma
El FC Barcelona és el millor equip del món. Just aquest dia juga contra el Reial Madrid CF, el clàssic, la final de la Copa del Rei. Comença el partit, estic a casa del tiet. Just al començar el partit marca Ansu Fati al minut dos. Després del descans resulta que marca el Reial Madrid, exactament Vinicius després d’un rebot de Ter Stegen. S’acaba el partit. Anem a la pròrroga i als penals. Arriba el final de la segona part de la pròrroga, quan de cop apareix Lionel Messi marcant un increïble gol. Se’n van tots a celebrar-ho amb ell a un racó del camp. Lionel agafa la copa del rei amb tots els seus companys abraçant-lo al seu voltant.
Robatori
David Da Silva Pimenta _3ème G Lycée Comte de Foix
Estava tot planejat, només calia fer-ho. El Rigoberto era el cap del grup BAROW, que estava format per ell, el Marc i el Matías. Els tres van arribar al banc com havien previst. Al principi, l’atracament anava bé. Tenien els diners, només havien de fugir d’allí. Quan estaven sortint, va arribar la policia i va començar el tiroteig. El grup BAROW va respondre. Després de l’assalt van aconseguir fugir, però cinc persones van perdre la vida, entre elles una jubilada. El Rigoberto va anar a casa per donar la meitat del botí a la seva àvia. Quan hi va arribar, va veure una nota sobre la taula que deia: “He anat al banc, ara vinc.”
La fi de tot
Emma SANTURÉ _3ème G Lycée Comte de Foix
Diumenge era per a mi el millor dia de la setmana: el dia en què tots ens reuníem. Estava passant un bon moment amb la meva família quan, de cop, vam sentir un “BANG”. Tot seguit, es va apagar la llum… O era jo que ja no hi veia? Em vaig sentir molt lleuger, com si estigués en un núvol. Em vaig quedar inconscient. Quan vaig començar a veure quelcom, borrosament, vaig veure arbres cremats, muntanyes esquerdades i edificis en runa que aixecaven una pols que ofegava. De fet, no hi havia res més que restes, pols i un desert de morts. Estava sol, sol com mai havia estat fins aquell moment. Una bomba nuclear acabava d’explotar.
Travessar el pont
ALBA ISAL SÀNCHEZ_4t Col·legi sagrada familía
Diuen que va travessar el pont sense saber ni pensar què passaria després. Tenia l’esperança que si ho feia, tot aquell dolor desapareixeria, no volia res més, només deixar de sentir. Volia estar bé. També diuen que ho tenia tot pensat, fins a l’últim moment. Travessar el pont volia dir canviar-ho tot, també la seva manera de viure, i canviar fins i tot de continent. Feia temps que ho planejava, va arribar el dia, va agafar l’avió i va tenir molt temps per pensar. A vegades pensar no és bo, i ell va pensar massa… va pensar el que trobaria a faltar: la seva família, els pocs amics que tenia, la seva cultura, el seu país…