Mel Palos i Garcia_4t B Col·legi Sagrada Família
He d’escriure un microrelat per dijous i necessito inspiració. Sobre quin tema puc fer-lo? Podria parlar d’un nen que pateix bullying, està molt vist. Una situació quotidiana, com l’hora d’esperar el bus? Molt vulgar. Feminisme, amb 640 caràcters no en tindria prou. I si parlo des del punt de vista d’un arbre i mostro el mal que els humans fem a la natura? És necessari, però estrany. També podria queixar-me de tot el que em molesta, però això ja ho fa tothom. Una història de por? Una descripció molt detallada d’un objecte qualsevol? Em sembla que no cal que em trenqui més el cap perquè, sense saber-ho, ja tinc el microrelat.
vane
El somni
Lara Regalo Pereira _3r H Lycée Comte de Foix
Una vegada, una nena somiava de tenir un gos. Per Nadal havia obert molts regals i res del que somiava li havia tocat. En un moment cridaren l’Alícia i amb il·lusió arribà al costat del Max i ell li digué que els somnis no sempre es feien realitat. La noia anava perdent l’esperança. Fins que de cop la seva mare li digué que potser el seu somni es faria realitat. L’Alícia, sense cap mena ja d’esperança, no la va creure i li contestà: els somnis no sempre es tornen realitat. Al cap d’un moment es girà, li donaren l’últim regal, l’obrí i amb un gran somriure pensà, no tot sempre és un somni, alguns es tornen realitat i d’altres no.
Un món
Marc Salinas Pons_3ème H Lycée Comte de Foix
Un món per viure, per saber, per aprendre, per compartir. Però, només un, amb més de 7 miliards d’habitants i 510 miliards de quilòmetres quadrats. Els polítics, no sé com gosen dir encara que el canvi climàtic no existeix, quan ha estat demostrat científicament que sí. Jo penso que cal un canvi ja, un canvi de sistema i d’organització. Les temperatures pugen, el nivell del mar augmenta i la joventut es mou, reclama un futur digne. Ja hem vist que el canvi no serà polític ni tampoc el faran els adults. Ells creuen que la catàstrofe no els afectarà, i ara ja sabem que nosaltres, com sempre, els joves, ens haurem d’espavilar tot sols.
Les aigües obertes
Dídac Rayo_3r B EA Segona Ensenyança Ordino
El que més m’agrada de les aigües obertes és quan comença el compte enrere de l’àrbitre: 5, 4, 3, 2, 1 piiiip! Comença la travessa. Tothom comença a córrer cap a l’aigua, notes la gent per tot arreu intentant no perdre el líder. A poc a poc es van fent grups i tu comences a notar la fatiga i que la gent s’allunya o s’apropa. Cada vegada tens més ganes d’arribar però també et sents més cansat. A mesura que passen els minuts et sents més cansat però saps que estàs més a prop de l’arribada. Ja a la recta final faig l’últim esprint. Surto de l’aigua i ja està. La travessa s’ha acabat. Cansat però satisfet de l’esforç que he fet avui.
Mudança
Ariana Pereira Cascao_3r B EA Segona eEnsenyança Ordino
Hi ha moments que desitjaria no poder pensar, no tenir la capacitat de recordar o simplement no poder enyorar. Cada segon que passa penso en el sentiment de trobar a faltar o d’haver perdut algú o alguna cosa. Puc fer veure que no m’importa, però realment és l’única cosa en la qual puc pensar. Sens dubte és un gran repte i tot i això no entenc per què li dono tanta importància, no soc la primera ni l’última que viu aquesta situació. No paro de pensar en aquell futur comiat, en aquells primers dies d’una nova vida, on tot comença de nou. Cada segon que passa és per mi l’últim. Sé que ho trobaré a faltar, sé que us trobaré a faltar…
Records
Luis Cebrián Vélez_3r C Col·legi Mare Janer
Era un matí de tardor. El cansament ens va fer seure en un banc de pedra llisa i freda. L’avi em va demanar que tanqués els ulls. Mentre veia la foscor, vaig sentir una veu, la veu de l’avi. Va dir que m’imaginés les famílies de feia cent anys passejant per aquells jardins tan preciosos. Mentre ho projectava vaig sentir una veu, una veu aguda i fina, coneguda, la veu del meu fill. Al meu costat no hi era l’avi. Ni tan sols un banc de pedra llisa i freda. Ara tot havia canviat. Estàvem asseguts en un banc de ferro, a terra ja no hi havia pedretes amb les quals jugàvem abans. Ara hi havia asfalt, trencant amb l’harmonia del paisatge.
Vençuda
Judit Marquès Roura_3r C Col·legi Mare Janer
La meva història va començar amb un crit de guerra. La resistència va causar la lluita d’aquests dos mons completament diferents, oposats. Blanc i negre. Esperança i desesperació. Amor i odi. Vida i mort. L’enemic guanyava terreny sobre el camp de batalla executant complicadíssimes estratègies. Imprevisibles, implacables. Només jo me n’adonava, però no podia fer res per aturar-ho. Era inútil. Conqueria cada racó, cada superfície, cada batec, cada oportunitat. Ara tot li pertanyia. Era el guerrer guanyador de la batalla. M’havia omplert i complementat. Em costava acceptar la derrota. L’havia evitat durant massa temps. M’havia enamorat.
Amor de colònies
Hellen Levy_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Havia viatjat a Grècia de colònies. Allà vaig fer moltes activitats amb un noi que es deia Peter. Vam fer-nos molt amics, rèiem i ens divertíem junts. Després, vam agafar el mateix avió, i vam passar les últimes hores junts xerrant i repassant anècdotes que havíem viscut. Vam arribar a destinació i ens vam haver de separar. Vam continuar parlant per missatges, vam fer algun facetime i vaig començar a enamorar-me. Però ell estava molt lluny i no sabia si era recíproc. Tres mesos després ens hem retrobat, però no he tingut coratge de dir-l’hi. Ell m’ha confessat que també ha pensat moltíssim en mi i ens hem fos en una abraçada.
Retroballes
Guillem Garcia-Rome _3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Ja fa 7 hores que estic assegut al cotxe, desitjant trobar-lo aviat. Durant tot aquest temps d’espera m’he acabat una temporada sencera d’Arrow i he tingut temps de caçar uns quants Pokemons: un Pikachu, un Charmander i dos altres que no recordo com es diuen. Abans d’arribar, parem a una estació de servei i agafem alguna cosa per sopar. Jo m’agafo un entrepà de fuet. Quan estem davant de l’edifici, em precipito per les escales. Els meus pares obren la porta de casa, deixo la maleta, corro cap a l’habitació per veure’l. I el veig allà, tal com el recordava. Aleshores, m’hi tiro a sobre i em tapo, després m’adormo superràpid.
La música
Ivan Vázquez Sancho_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
La música és el millor que pots escoltar per concentrar-te o estar tranquil. Hi ha molts tipus de música i no a tothom li agrada. De vegades la música pot transmetre emocions de tristesa o felicitat, és aquí que tothom es deixa portar per la seva emoció i llavors crida, canta, plora, salta, etc.
Cadascú té la seva per concentrar-se, estar tranquil o evocar records. Sé que pot sonar una mica estrany, però jo vaig descobrir la meva en una playlist de l’Spotify, i em va agradar. Ara quan surto al carrer, la gent escolta reggaeton o trap, que és el que jo escolto, i m’impressiona que tanta gent que no conec escolti el mateix que jo.
Dia inesperat
Jimena Escudero Huete_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Despertar-me, aixecar-me, pixar, rentar-me, caminar, vestir-me, pentinar-me, menjar, caminar, mirar, asseure’m, aixecar-me. Em segresten, plorar, suar, cridar, observar, plorar, tremolar, fàstic, sagnar, mirar-me, espantar-me, patir, cridar, buscar, arrossegar-me, tallar, aixecar-me, córrer, buscar, fixar-me, caminar, esperar, caminar, trucar, atendre, asseure’m, pensar, girar-me, reconèixer, aixecar-me, abraçar, plorar, pujar, conduir, escoltar, millorar, somriure, parar, comprar, menjar, reflexionar, caminar, pujar, conduir, obrir, entrar, netejar-me, canviar-me, sortir, caminar, espantar-me, patir, desmaiar-me. Relax.
La millor cursa de l’any
Leandro Gonçalves_3r C Col·legi María Moliner
Jo, Ayton Senna, soc un nou pilot de Fórmula 1 però estic en un equip molt dolent. Vaig fer la meva primera cursa i vaig quedar últim perquè els meus mecànics no em van posar gasolina al cotxe. Un mal començament!
A les altres sempre acabava entre els cinc últims perquè el meu cotxe no tirava prou. Però a l’última cursa va ploure. Ara sí que seria el meu dia, estava molt content, perquè m’agrada molt conduir sota la pluja. En un inici havia aconseguit avançar molts cotxes i estava darrere el líder. Quan estava a punt d’avançar-lo van cancel·lar la competició. Estava content perquè havia acabat segon. Va ser la millor cursa de l’any.
Barcelona
Pol Javier López_3r B Col·legi María Moliner
El meu germà i jo vam decidir anar a passar un dia a Barcelona. Al matí vam anar a esmorzar al Corte Inglés, quan vam acabar d’esmorzar vam anar a mirar botigues de roba. Vam aprofitar per comprar algunes peces com ara texans, samarretes, xandalls… Una vegada vam haver comprat roba, vam anar a visitar la Sagrada Família, un lloc que mai havíem visitat, un lloc curiós, per cert. Ja a la tarda vam anar al Zoo de Barcelona, on vam veure animals que mai havíem vist, fins i tot animals que estan en perill d’extinció. Quan vam sortir del zoo ja eren les vuit del vespre. Per acabar el dia, vam anar al cinema a veure una pel·lícula de por.
Una tarda inoblidable
Roc Mortes Rodríguez_3r B Col·legi Sant Ermengol
La vaig mirar i vermell com un cor sentia que el meu anava a mil. Vaig sentir les seves mans suaus i delicades damunt del meu coll. Cada cop més a prop, vam creuar les mirades, vaig somriure i vaig sentir els seus llavis dolços com l’olor a caramel desfet, amb un moviment fràgil es va posar sobre meu.
Va passar la tarda i tenia gana –Em faré crispetes, tu també en vols? –Home clar, la pel·lícula m’ha despertat la gana– em va dir somrient. Tots dos vam riure còmplices, sabíem que aquella tarda seria per recordar.
La realitat del futbol femení
Laia Llobet Artuñedo_3r B Col·legi Sant Ermengol
Per què el futbol femení està menys considerat que el futbol masculí? Aquesta és una de les preguntes que ens fem les jugadores del futbol. Encara que el futbol femení està avançant força segueix molt per sota del futbol masculí i és que entre un esport i l’altre no hi ha tantes diferències ja que en els dos les regles són iguals i tant homes com dones s’esforcen i treballen per aconseguir un objectiu. Cada vegada més, les dones estem demostrant que l’esport femení no és inferior a l’esport masculí ja que les jugadores competeixen a un nivell molt elevat. El futbol femení està creixent i hem de seguir avançant encara més.
Desengany
Bia Magalhaes 3r A EA 2a ensenyança Santa Coloma
Vaig entrar per aquella porta, eren les nou del matí. Jo era el centre d’atenció, la nena nova. L’única sensació que tenia era la inseguretat que sentia per dintre. Estava molt incòmoda, totes les mirades centrades en mi i els mals pensaments sorgiren. La meva mirada es va centrar únicament en ell. Els seus ulls, els seus llavis eren perfectes, però… desgraciadament era el més popular de l’escola, mai es fixaria en mi. Uns dies després va seure al meu costat. El dia següent feien un ball, i sí, em va demanar d’anar-hi amb ell. Però… em va trencar el cor. Resulta que tres noies més anaven amb ell al ball, tot sigui dit, eren més maques que jo.
Un partit emocionant…
Meritxell Garcia_3r A EA 2a ensenyança santa coloma
El pare i jo vam anar a mirar un partit de tennis en el qual jugava la meva germana. Estava molt inquieta perquè volia que comences ja: va passar una estona i ja anava a començar. El pare i jo ens vam mirar amb molta emoció, vam començar a veure el partit, jo era la que estava més nerviosa, perquè ell ens va dir que si la meva germana guanyava aquest partit faríem un viatge a Dubai! Va passar el primer set i el va guanyar la meva germana però després van empatar, ja que l’altra jugadora va guanyar el segon set. Al quart set van tornar a empatar i només quedava l’últim set, només li faltava un punt a la meva germana per guanyar l’últim set…
La música pot ser terapèutica
Leonardo Vasilev_3éme D Lycée comte de foix
Avui dia, el meu somni de cantant s’ha realitzat. Cada dia, els meus fans m’envien missatges, i, un d’ells em diu que l’he salvat, que la meva música era l’única cosa que l’ajudava a pensar. Entre els missatges n’hi ha un d’una persona sense perfil. Quan he llegit: “El meu amic era un gran fan teu, va patir de depressió i es va suïcidar fa alguns mesos, em sembla que fa una eternitat.” Però, em deia que la teva música li ha permès afrontar més temps viu. Continua cantant que ajudes molta gent.” El va rastrejar en una publicació del seu amic. El nom em sonava, i em vaig adonar que era el mateix noi que havia ignorat feia poc temps.
Eterna flor
Lea Roca Alís_3éme D Lycée Comte de Foix
Els seus cabells queien en suaus rínxols daurats sobre l’esquena, reflectint la càlida llum del sol. Les seves mans delicades van acaronar els eteris pètals d’una flor. A la seva cara tenia gravat un enorme i encisador somriure que era capaç d’il·luminar la més trista de les ànimes. Vaig tancar els ulls, una llàgrima va rodolar per les meves pàl·lides galtes, fredes, aquella gèlida nit de desembre. Conservant un altre cop aquella bella imatge dins la meva ment, vaig desar les majestuoses flors –que estaven agafant un color grisós, com per una descomunal tristesa– sobre la tomba de ma mare, plàcidament, endinsada dins un son etern.
Adonar-se’n
Elena Rossell Salvadó_3r A Col·legi Mare Janer
M’assec a la cadira de la cuina amb un got de llet i una magdalena. Encara tinc els ulls mig tancats. Em poso el despertador tard, perquè m’agrada apurar els minuts. Els llençols sempre se m’empeguen, però adoro sentir la sensació d’estar una mica més al llit. No penso, quan hi soc. Només estic atenta a no quedar-me adormida. Crec que quan el cap em comença a funcionar, és quan estic esmorzant. Llavors me n’adono. Quina sort tinc de poder esmorzar cada dia. Que afortunada soc al tenir una casa, una família, roba per vestir-me i una escola on estudiar. Que poc que valorem el que tenim com a quotidià… Ho has arribat a pensar mai?