vane

David Calvo Caparros _3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Són les vuit del matí, surto de casa a comprar, em sento viu, ple, estic alegre. Però aquest moment de felicitat no ha durat gaire temps. De sobte un soroll esgarrifós i discontinu m’ha alertat que alguna cosa passava, les alarmes s’han activat, tinc por, no entenc què passa. Sento moviment al meu voltant, gent córrer, cridant. Què passa? Sento que aquest soroll discontinu cada vegada va més de pressa, i passa el mateix amb la meva por, que va a més, està augmentant i no sé quant temps més passaré així, l’únic que sé és que vull que acabi, n’estic fart. Sorolls estranys, veus, molt moviment… crec que ja ho entenc tot, m’estic morint.

Ian Roca_3r A Col·legi Sant Ermengol
De sobte, va començar a tremolar el seient i em va despertar d’un somni profund, em vaig treure els taps de les orelles i vaig sentir crits i el nen del seient del darrere que plorava. Seguidament, mentre tot tremolava i de tant en tant algun moviment brusc espantava els passatgers, una noia ens va dir que mantinguéssim la calma, o això crec que vol dir “keep calm”. De sobte van caure unes màscares del sostre, ens van dir que ens les poséssim, ràpidament vaig assentir i me la vaig posar. Jo tenia molta por i no sabia què fer, vaig començar a plorar i vaig pensar en tot el que tenia. Des d’aleshores soc en un lloc que no sé què és.

Ona Oriol Mallol_3r B Col·legi Sant Ermengol
Vaig arribar a classe i la vaig veure. Era una alumna molt estranya. Ningú mai va saber el perquè de les ferides, ni el perquè de la seva mirada, suposo que la gent s’ho imaginava. Però no s’esperaven la història real, l’abús que havia patit per part del seu propi pare. Un matí, ja no es va saber res més d’ella ni de la seva família. Després d’això, ja ningú la va recordar, o això és el que jo em pensava…
Benvinguts a la meva història, suposo que si estàs llegint això es perquè estic morta.

Arantxa Solano _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Veig el meu pare que em somriu i jo el miro molt confosa. Després miro per la finestra i veig la gent del carrer rient i els nens jugant. Quan sortim al carrer, tothom està content i alegre, com si la guerra mai no hagués existit. Corro cap a la meva amiga i jugo amb ella. De cop, sento una gran explosió i em desperto. Vull tornar a ser com era abans de viure tot aquest infern. Vull tornar a ser feliç amb els pares i els amics, i poder anar a l’escola. Em llevo d’un salt i vaig disparada a la cuina. Veig la mare al terra.  Corro cap a ella i una altra explosió fa que caigui, adolorida. Tanco els ulls per no obrir-los mai més.

Izan Roig _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan tenia 14 anys el que més agradava al Tom era anar amb moto amb el seu pare. Quan va fer 16 anys, el seu pare li va regalar una moto. Els primers anys de conducció li van anar molt bé: no va tenir cap accident, ni va cometre cap infracció. Un dia, va decidir anar a la muntanya sense avisar el seu pare. Va estar tota la tarda gaudint i fent el que més li agradava. Al final del dia, quan tornava a casa, el Tom va patir un accident frontal amb un turisme. Per sort no va ser res greu, només va ser un ensurt, però a partir d’aquell dia el Tom no va poder anar mai més amb moto. La seva il·lusió s’havia transformat en por.

Amanda Murià Espinosa_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tot va començar quan tenia set anys. Vaig descobrir el món de l’equitació que més tard m’apassionaria. Passat un temps, els meus pares em van comprar un cavall. Vaig adonar-me que era un esport molt dur en el qual s’havia d’invertir molt temps entrenant, però a la vegada m’interessava.Vaig anar millorant i vaig entrar al món de la competició. Al primer concurs en el qual vaig participar estava molt nerviosa, i pensava que no ho aconseguiria fins que va ser el meu torn. El tret de sortida va marcar un abans i un després. Tot havia sortit meravellosament bé i això recompensava el sacrifici i m’animava a continuar.

Ian Esquerda Villalba_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tot va començar un dia en què l’Andrei de 13 anys va veure una pel·lícula que parlava de la immortalitat. Durant més d’un any no va parar de donar-hi voltes fins que va decidir investigar. Va començar per estudiar tots els animals que viuen més de 200 anys.
Després va informar-se sobre les causes de l’envelliment i, després de 40 anys, va trobar la fórmula i es va prendre el beuratge.
Tot van ser flors i violes, fins que, en complir els 149 anys, quan ja ho havia fet tot, es va adonar que la immortalitat només li havia infligit la mala vida, l’avorriment i per sobre de tot el patiment de veure morir els seus éssers estimats.

Henrique Cordeiro _3r B Col·legi María Moliner

Un dia de pluja, a les cinc de la tarda, anàvem a veure la pel·lícula IT 2, que és de por, però no en fa molta. Aquell dia, però, va passar una cosa molt estranya…
Un amic que havia vist la pel·lícula amb nosaltres, aquell mateix dia va desaparèixer. El vam buscar per tot Andorra però no el vam trobar. El dia següent, vam tornar a buscar-lo. Finalment, el vam trobar sense cap. Llavors, ens vam trobar al Pennywisse que ens va perseguir fins que va atrapar un altre amic meu. Vam haver de canviar de país perquè anava atrapant tots els meus amics. Després de molt de temps corrent i escapant em vaig despertar del malson que vaig tenir.

Laia Osuna Almela _3r B Col·legi María Moliner

M’acabaven de despertar, com sempre, a crits. Era l’únic que no m’agradava d’aquell lloc. Em van donar un lloc per viure i menjar cada dia, i amb això ja estava bé. Els meus pares em van abandonar quan era petita, així que no tenia un altre lloc on estar-me.
Avui ens tracten diferent, ens porten a un lloc estrany, amb molta pressa. Suposo que ens traslladaran i anirem amb la gent que es van emportar la setmana passada i que no vaig tornar a veure més.  Ens porten a la dutxa. Em va bé perquè fa temps que no em rento. De cop, comença a caure una mena de gas que fa que la gent s’adormi. Encara sento ben bé quan van cridar: cremeu-los!

Sandra Pérez_3r A Col·legi Mare Janer
I en el moment menys inesperat passa. Passa allò que algun dia havia de passar, per molt que et faci molt de mal.
Va arribar una trucada a casa mentre celebràvem l’aniversari del meu tiet, no ens ho podíem estar passant millor, fins que la meva mare va agafar el telèfon. Era la meva tieta, amb una veu molt fluixa i trista pel que vaig poder sentir, però vaig seguir xerrant amb els meus cosins. Veia caure gota per gota les llàgrimes de la meva mare. En aquell moment tots ens vam parar a contemplar-la. Ells es preguntaven què podia haver passat, però jo ja em temia el pitjor, la persona més meravellosa havia marxat per sempre.

Claudia De Araujo Martins_3r A Col·legi Mare Janer
Ell ho va intentar, però no ho va aconseguir. Ella el va deixar a la cafeteria sol i ell es va quedar amb l’esperança que tornaria, però no ho va fer. Ella va marxar com si no hagués passat res i a ell se li va quedar el cor trencat. Ho va intentar tot, però ella el rebutjava tota l’estona, perquè ell volia una relació seriosa i ella no. Quedaven, parlaven, però res, no avançaven en la seva relació.
Ell parlava amb el seu millor amic per veure què podia fer. Alhora, ella estava fent el mateix amb la seva millor amiga. Consells, recomanacions, res. Els dos millors amics sabien que no podien estar junts perquè no tenien res en comú.

Canòlich Giribet_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Era l’últim dia de classe quan la nostra tutora ens va dir: “Avui amb motiu de l’últim dia de classe no treballarem!” Els alumnes es van quedar sorpresos i ho van endreçar tot dins la motxilla. Quan va arribar l’hora de mates el professor digué: “Traieu la llibreta i un boli.” Els alumnes sorpresos van fer cas. Durant l’estona d’esbarjo els alumnes van anar a parlar amb la directora per acomiadar-se i va sortir el tema del profe de mates. Els alumnes van comentar: “Aquest matí la nostra tutora ens ha dit que no faríem classe, però ha arribat el de mates i ens ha empipat a tots.” Ella ho va escoltar atentament i digué: “No us preocupeu.”

Noèlia García_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Solitud, sensació que m’acompanya sempre, tant me fa on estigui o amb qui, sempre està al meu costat. Sentir-me asfixiada sense poder ser lliure, estar en una habitació, tancada, que cada vegada es fa més i més fosca i freda per cada pensament, cada acció. Una inseguretat incorporada que fa que no pugui ni demanar ajuda, obrir la boca i que no surti allò que realment vull dir que és angoixant i aterrador. Solament tinc una companya, la música, l’única que fa que s’il·lumini l’habitació, l’única manera de sentir tranquil·litat amb mi mateixa, poder expressar-me com realment vull, però realment no puc. No vull continuar així, vull sortir…

Ariadna Carames Lopez_3ème L Lycée Comte de Foix
Em vaig despertar, d’un somni horrorós. Estava completament endinsada en ell. Em trobava a la meva habitació fent deures com cada tarda, i de cop vaig mirar per la finestra. Em va entrar una por al cos exagerada. No veia res, de la quantitat de fum negre que hi havia. No sabia què estava passant. Vaig encendre la tele ràpidament. En aquell moment vaig saber que era l’últim dia per a la humanitat. La Terra estava sobrecarregada de la contaminació. A les notícies deien que no sortíssim de casa perquè si ho fèiem, moriríem als pocs segons de respirar aquell fum tan negre. Allà es va acabar el meu somni. Podríem arribar a aquest punt?

Ana Martin_3ème L Lycée Comte de Foix
Era una tarda de setembre, em va passar una cosa aterradora; la meva mare em va pujar a casa, llavors vaig decidir de berenar un entrepà amb un got de llet, vaig treure el mòbil de la meva butxaca i el vaig començar a mirar, de sobte vaig escoltar un soroll que provenia del gimnàs però ho vaig deixar córrer, una estona després vaig escoltar alguns copets a la planta de dalt, no sabia què passava i ho vaig deixar córrer per segon cop, llavors em va semblar escoltar la dutxa, no vaig dubtar ni un segon, vaig pujar cap a dalt i efectivament la dutxa es va engegar per art de màgia, però el pitjor no era allò sinó que estava sola a casa!