vane

Amor de droga

per

Anouchka Escourbiac_2 BPR Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

La vaig conèixer un dia de festa, uns nois me la van presentar. Em va agradar un munt. I vaig començar cada cap de setmana anant a buscar-la, m’agradava cada vegada més, em feia sentir en un altre món i la necessitava cada vegada més. Els meus pares no la van acceptar, deien que no estava feta per a mi, però sempre trobava una manera o una altra de trobar-la. Va passar un temps i no em podia separar d’ella, era una necessitat per a mi, cada dia  després de l’institut anava a casa i un home me la portava. Avui tinc trenta anys i estic ingressat en un hospital. Un error de joventut que em va destrossar la vida. El seu nom és Cocaïna.

Bum

per

Anna Sarmiento_2 BPR Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

Vivíem en una bombolla. No teníem mesura. Els diners? Papers per regalar. El menjar? Coses per llençar. Potser hi havia gent que passava gana o estava necessitada però estaven molt lluny d’aquí i ells eren invisibles als nostres ulls. Gastar, gastar, gastar. L’únic que volíem fer durant tot el dia. I llavors tot va acabar. Tot va succeir tan de sobte que ni tan sols me’n vaig adonar. Ja fa sis anys que el meu marit em va deixar. Que la meva empresa va fer fallida i no trobo feina. Que em van treure els meus fills. Visc al
car­rer. Sense casa. Sense menjar. No tinc res. Ara simplement resisteixo com puc. Les bombolles exploten sempre.

Fins al paradís

per

Belisa Malheiro_3r D 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

L’últim cop que vaig veure el meu avi estàvem enmig d’un paradís tropical. Ell i jo érem exploradors i ens agradava molt descobrir noves emocions. Vam sortir de la seva vella casa de camp i vam iniciar un viatge. Vam passar per un bosc i allà vaig caure a causa d’una arrel que sortia de la terra i ens vam trobar molts obstacles fins que vam veure un arc de Sant Martí sobre una cascada envoltada d’ocells cantant. Vam passar dues hores olorant les flors fins que vaig cridar al meu avi i ja no hi era. El vaig buscar pertot arreu desesperada però no el vaig trobar. Ara tinc vint anys i encara no l’he trobat.

El meu primer dia d’escola

per

Ivan Òdena_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

El dia nou va ser el meu primer dia d’escola. Em vaig llevar a les vuit, estava molt nerviós per fer nous amics. El meu pare em va fer l’esmorzar. En arribar a la porta del col·legi hi havia molts nens i pares esperant. Quan van obrir, els pares i els nens van pujar al pati per esperar que ens repartissin per classes. Poc després vam entrar, ens vam presentar amb un joc i ens vam repartir les taquilles. Em sentia molt bé i a primera vista tothom semblava bona gent. Mentre anava passant el dia anava coneixent molts nens. Quan vaig arribar a casa els ho vaig explicar tot als meus pares, però al dia següent no volia tornar.

Temps!

per

Pilar Martínez_2n A LYCÉE COMTE DE FOIX

Tic-tac tic-tac, passen els segons. Tot­hom vol diners, èxit, però no són la veritable riquesa. De què servirien totes les coses que volem si no tinguéssim temps per aprofitar-les? “El temps és or” diuen, i ens adonem que és veritat. Tot es fa amb temps: les vacances, els pastissos, els riures, les abraçades. Cada cosa que fem, ens resta del nostre temps, que és limitat. Els que tenen més temps, no són més rics que els altres. Els més rics són els que l’utilitzen millor, els que han utilitzat la majoria del seu temps per divertir-se, aprendre… la llista és llarga! Ara estic utilitzant el meu temps per escriure, l’estaré aprofitant?

Tornaràs

per

Catarina Da Silva_2n B LYCÉE COMTE DE FOIX

És irònic, oi? Fa cinc mesos que em deies que els teus pares t’havien comprat una moto, que ja tenies el carnet de conduir. Estaves molt feliç. I ara aquesta mateixa moto és la causa de tot. Una setmana i dos dies. Aquest és el temps que fa que estàs lluitant. Quan penso que podràs anar-te’n d’un moment a l’altre, el món em cau a sobre, les llàgrimes apareixen i el terror m’envaeix. Però jo sé que tornaràs, perquè els que estem aquí a fora t’estem cridant sense parar. Alguna cosa dintre meu em diu que tard o d’hora tornaràs. Has de tornar, perquè el món necessita persones com tu. T’espero, jo i tots. Et trobo a faltar. T’estimo.

Emocions

per

Laia Sebastià_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

Sí, m’agrada escriure; em transporta cap a un món màgic i especial. En un full de paper expresso allò que sento a l’instant, les emocions més difícils de comunicar, les que costen identificar i, sovint, les que no sabem classificar. És tot allò profund que un dia es va tancar i ara costa de sortir. No és por, simplement és que hi ha quelcom que no ho deixa anar. La tinta i el paper em connecta amb el meu interior. Em resulta més senzill transmetre el que sento a través de la paraula escrita, la qual dóna sentit a tot el que gira al meu voltant, al meu dia a dia. El dia que això canviï, m’hauré tancat en una presó sense sortida.

Tensió final

per

Albert Grau_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

Faltava poc. El moment desitjat s’acostava i cada vegada estava més nerviós per jugar aquell partit decisiu. No era un partit com els altres, sinó que aquest ens podia donar la victòria i fer-nos campions de tot un any de bons i mals moments. Al vestidor hi havia un silenci mai vist, tothom estava concentrat amb el que havia de fer durant aquells noranta minuts. Tenia un nus a la gola que no em deixava ni empassar-me saliva, el cor m’anava a una velocitat vertiginosa, s’atansava el moment de sortir al terreny de joc, les cames em feien figa. Quan vam sortir al camp i l’àrbitre va xiular l’inici del partit, totes aquelles sensacions es van esvair …

A dream over the nigthmare

per

Iván López_2n B Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Rius de color vermell recorren el meu suau i pàl·lid braç i creen petites cascades al final dels meus dits llargs i gruixuts. Jo, estirat al terra de la meva habitació i recolzat en la rígida i blanca paret, observo com la vidriera de la meva finestra plora el meu adéu a aquesta terra, una vida feta de disgustos i de felicitat. Ja no em salvaria … pel meu cap passen totes aquestes imatges de persones que no són significatives per ser anomenades en aquesta petita història. “Toc toc”, torno a la realitat, darrere la foscor entra l’Annabel, l’únic motiu de la meva existència que em dóna valor per lluitar contra aquesta societat.

Un escrit mai no escrit

per

Núria Martín_2n B batxillerat  INSTITUT ESPANYOL

El full seguia en blanc, encara dubtava de la paraula amb què començar: hola, o bé estimat? Mentre ho pensava, vaig notar la flaire d’una olor coneguda, intensa i molt excitant: l’olor de la seva pell. Aquella aroma la sentia com si fos al davant. Vaig emprendre un viatge entre les experiències viscudes: el nostre primer petó, la primera vegada en què vaig sentir la seva pell nua… Sentia totes les sensacions, les recordava, idèntiques a la primera vegada. En despertar-me del viatge, el full estava escrit. Ni el vent va ser capaç d’endur-se aquelles paraules. Escrit que deixà un segell en la història. L’escrit mai no escrit.

Records

per

Sara Brid_4t A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Tot era de color, sempre duia un somriure, sempre tenia forces per continuar, tenia molts amics. I en aquell moment per mi eren els millors que ningú podia tenir. Però els colors van començar a apagar-se, el somriure a disminuir, i les meves forces a esgotar-se a poc a poc. Fa anys que no sé d’aquella gent que ho era tot per a mi. Van anar allu-nyant-se, tant… Fins quedar-me sola. En el moment que més els necessitava. Ara només em queden els records esvaïts, que van envellint a poc a poc amb el pas del temps. Mai tornarà a ser el que era abans. No es pot viure en el passat, però a vegades és l’única manera de poder seguir.

Els avis

per

Laura Figuera_4t A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Quan érem petits, a la parada del bus escolar, quan ens posàvem malalts… quan no teníem a ningú més, eren ells, els avis qui s’ocupaven i vetllaven per nosaltres, amb qui hem passat molt temps escoltant històries passades, i aprenent molt sobre la vida. Però ens hem anat fent grans i cada vegada volem estar més temps connectats a les xarxes socials pendents dels amics i coneguts, en comptes d’estar més estones amb ells i aprofitar el poc temps que els queda per saber-ne més, i donar-los el que necessiten. És trist però és així, ells que ens han donat tant… no és hora de tornar-los tot el que han fet pels seus néts?

Imagina

per

Óscar Balastegui_2n Dep Micro FORMACIÓ PROFESSIONAL

Dorm per somiar, per omplir els espais buits que es van quedar enrere, per crear un món profund, insondable dins de la teva ment. Encara que no ho puguis veure, saps que vius en un món creat pels somnis. Tot i que de vegades la realitat és un calidoscopi trencadís d’imatges, pots imaginar que la felicitat és al teu abast. Imagina que t’imagines deixant les ombres enrere. Entre una galàxia de llums, on tots els temors es queden enrere, en el món dels somnis, el més ample, el més complet, on has entrat tancant els ulls, veient un cel tintat de blau, i dient adéu. Imagina-t’ho, perquè quan tornis a obrir als ulls, tot tornarà a ser real.

Rap

per

Najim AGHARBI_2n Dep Micro FORMACIÓ PROFESSIONAL

No sé quants anys fa que faig Microrelats. Aquesta és la primera vegada que ho faig en forma de rap. És molt simple, deixa que la teva ment voli. Quan ho tinguis clar ja pots agafar paper i boli. Explica una història que deixi la gent de pedra. No hi cap secret, a poc a poc i amb bona lletra. Veuràs que és un vici pitjor que el tabac. El paper mai et deixarà de costat. Diuen que tots els vicis són molt perjudicials. Jo dic que fer-lo d’aquesta manera és el més emocionant.
Us convido al meu món, proveu-lo només un dia, fer-lo així és més bonica la poesia. Plasma el que sents, juga amb la paraula i sorprèn la professora que et feia callar a l’aula.

Ara

per

Nerea Isabel de Sousa_3r D EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Quan la pobresa arriba als que abans vivien sense problemes ni preocupacions, quan els que tenien un lloc per dormir ara viuen als carrers, quan això arriba, ens adonem que ja no hi ha persones que treballen, van a buscar els seus fills a l’escola i arriben a casa sense haver de pensar que els donaran l’endemà per esmorzar. Ara només hi ha els que viuen sense cap problema, monarques, polítics, empresaris; tots aquests viuen del poble, dels diners que els confien i no els tornen a veure, però no tenen cap problema, ja que ara l’únic delicte és no tindre diners i robar un tros de pa per sobreviure en aquesta societat.

Temps perduts

per

Alba Font_3r D EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Mirar el temps enrere i pensar que fa res érem tan feliços, innocents; no ens preocupàvem pel que fèiem ni ens adonàvem del que passava al nostre voltant. Sense saber a quin dia de la setmana estàvem i sense tenir cap responsabilitat a sobre, aquella il·lusió que teníem el dia de Nadal en veure els regals… Era la millor època, però quan l’estàvem vivint no ens adonàvem que era magnífica i la volíem passar ràpidament, volíem créixer, volíem entrar al món dels grans, però quin pensament més absurd! Ara és quan volem tornar allà i ser tan lliures com ocells al cel, però no hi podem fer res: ara ja són temps perduts.

Perdre una persona estimada

per

Maria Arqués_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

És molt dur, inexplicable, ningú en té la resposta i això ens fa sentir cada vegada més impotents i melancòlics, anem caient en un pou profund, negre, i creiem que no en sortirem mai més. Però hi ha persones que se’n van, que es desprenen de les nostres vides i no podem evitar-ho. Tots els records, totes les il·lusions, les rialles, no tornaran mai més, però hem d’aprendre a omplir aquella part del nostre cor que s’ha buidat. Hem de deixar temps al temps perquè aquests sentiments es puguin tornar a recuperar. Recorda sempre que hi ha persones que se’n van però també n’hi ha d’altres que apareixen en les nostres vides.

Què passaria?

per

Irene Gómez_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Què passaria si quan tanquéssim els ulls ho veiéssim tot molt més clar i quan els obríssim tot s’enfosquís? Què passaria si mai ningú no s’hagués atrevit a mirar amb el cor i deixar de banda l’aspecte exterior? Tots hem volgut viure en un somni i dormir en una realitat. A qui no li agradaria caure adormit amb la primera llum del dia escolant-se entre les cortines? Qui no ha mirat el sostre de la seva habitació i ha imaginat milers d’històries improbables? Cal saber que mai no val la pena anar a dormir sense un somni.

Fora de joc

per

Aaron González_2n DEP AEL C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

És insuportable. Els que som esportistes ho sabem, aquesta angoixa que t’agafa quan no pots, quan no t’ho aconsellen o quan no t’ho permeten. Quan vols i no pots! Quan la teva il·lusió és estar amb els teus companys i l’únic que pots fer és donar-los suport i mirar com avancen els fets; tu ho faries d’una altra manera, però no pots executar-la perquè no t’ho permet. Aquell moment en què tothom confia en tu i per molt que vulguis no ets capaç, et sents impotent quan creus que si estiguessis amb els teus companys podríeu fer-ho millor però tu no hi ets, a causa d’aquesta malaltia que de tant en tant agafa els esportistes: maleïda lesió!

La teva meta

per

Laura Rozados_2n DEP AEL C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Tens un somni? No el deixis, a per ell! Deixa de costat la gent que et diu que no podràs, t’ho diuen perquè ells mateixos són incapaços de lluitar pel seu somni. Si tens una meta, vés-hi directament, no miris enrere. Et trobaràs molts obstacles pel teu camí i cauràs molts cops, però l’important és que t’aixequis i continuïs lluitant per ell. L’esforç és enorme, però la recompensa d’arribar on vols és més gran encara. Pensa que no estaràs sola, les persones que de veritat t’estimen t’ajudaran a aixecar-te perquè creuen en tu. I quan arribis al teu destí no t’aturis, el viatge encara continua… comença a construir un nou impossible.