Andrea Guilherme _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Cada cap de setmana espero impacientment una trucada d’una persona molt especial per a mi, però crec que el sentiment no és el mateix per als dos. No perdo l’esperança, que ell m’estimarà com jo l’estimo, però es fa molt difícil lluitar per algú a qui no li importes massa. Aixecar-te cada matí pensant que avui és el dia que es preocuparà per tu, però no. Discutir amb les persones que es preocupen per tu per defensar-lo. Cada vegada que està amb tu et fa mal i l’únic que reps és una cosa material perquè acceptis les seves disculpes, cap mot tendre, i les poques paraules que pronuncia són per fer-te mal, sense cap mena de motiu.
vane
Un moment difícil
Luna Marcet _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Aquell instant precís en el qual em creuo amb la persona que he estimat i amb la qual he passat els millors moments de la meva vida i amb qui ara ja no em parlo. Veig com em mira als ulls i dins seu em demana perdó, em suplica que em pari, que en parlem i que ho arreglem. Jo caic en la seva mirada i em tornen a venir tots aquells instants que ara desitjaria esborrar com qui esborra una foto, però per desgràcia no és possible. Recordo totes aquelles tardes, tots aquells somriures, tots aquells “et necessito”. Tinc ganes de plorar, de rendir-me, d’abandonar-ho tot i de desfer-me. Però no, no ho faig. M’aturo, passo de llarg i somric.
Un home que t’estima, papa!
Marlene de Sousa_BP SML C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Princesa, el teu únic deure és ser conscient que ets digna d’interès i si pot ser recorda que tothom ho és, aleshores ja hauràs guanyat la primera batalla de la vida.
Desitjo que trobis un home que només persegueix el teu cor, que t’esculli a tu cada matí, que gaudeixi cada instant de la teva companyia. No m’importa quina religió practiqui, sempre que hagi estat educat per saber que cada moment amb tu és sagrat.
Al final, petita, si descobreixes un home com aquest amb qui sembla que jo no tinc res en comú, que sàpigues que compartim el tresor més important, TU.
Una freda batalla
Carles García_BP SML C. FORMACIÓ PROFESSIONAL
Una lluita constant, és ella o jo, aquest cop ho aconseguiré, aquest és el meu moment. Com gaudiré del triomf. Quan s’acabi la batalla ella se n’anirà, submisa, i potser mai més la tornaré a veure. Només aleshores, mort de cansament, reposaré d’aquesta bèstia indomable que sempre se’n riu de mi, mostrant tot el seu poder tan sols per fer-me sentir inútil, covard… brut… Aquest cop no serà igual. Sóc aquí, mort de por, però armat de coratge. No puc fer-me enrere. Tremolós o no, avui ho faré, avui guanyaré. Entro al camp de batalla, deixant anar la bèstia brutal… Com detesto l’aigua freda de la dutxa matinal… –Collons, quin fred!
Fragmentació existencia
David Varela _1r C batx. COL·LEGI SANT ERMENGOL
La gent eufòrica cridava d’emoció mentre escoltava cada paraula de l’entrevista que se li feia al protagonista de la nit. L’entrevistador, de sobte, va formular una pregunta que va trastocar el jove de 26 anys: “Quina ha sigut la millor experiència de la teva vida?” El públic va callar de cop i el sentiment d’intriga va envoltar l’ambient. L’actor, després de reflexionar-hi un temps, únicament va respondre: “Alguna vegada heu conegut un àngel?” El públic sorprès va escoltar atentament la història d’una felicitat amb final, com despertar d’un somni i afrontar la realitat. Tothom sabria el destí que va trepitjar, el seu secret.
Què entenem per coherència?
Chiara Lopedote _1r C batx. COL·LEGI SANT ERMENGOL
Davant de l’ordinador, algú que no vol fer el típic microrelat pedant i pretensiós, així que comença. Li agradaria parlar d’una història increïble i fictícia, potser d’un ós bru que viatja en el temps o d’un assassí de pel·lícula de terror, o del viatge que emprenen uns joves sota la influència de substàncies psicotròpiques…
–Un ós bru que viatja en el temps? Quines coses de pensar! A qui se li acut?
Llavors, cansat de tanta incoherència, agafa la tortuga Paco, salta del globus i s’allu-nya d’aquell lloc de bojos, mentre decideix que mai explicarà a ningú el que li ha passat pel cap.
Les dependències
Noemí Micàs _2nde BPRC comerç LYCÉE COMTE DE FOIX
Fa dos anys, la Tamara va començar a sortir de festa. Ella no solia fumar ni beure, era una nena exemplar. Les coses van començar a canviar, va deixar d’anar a classe, va ajuntar-se amb la gent que no devia. Més tard va començar a fumar cànnabis, al principi de tant en tant, fins que va tornar-se un costum. Els caps de setmana es van convertir en un beure i fumar constant, els dies quotidians un fumeteig. Ara sóc a la porta d’un centre de rehabilitació, vinc a visitar la Tamara. Intenta refer la seva vida mentre es penedeix d’haver topat amb aquesta gent i trobant a faltar la gent que algun dia li va fer costat.
Cal lluitar
Charlotte Assié _2nde BPRC comerç LYCÉE COMTE DE FOIX
La vida és injusta, haver de somriure quan no en tens ganes perquè et falta una persona al teu costat. Nicolas ets com un germà, quan tinc un problema estàs sempre aquí, mai m’has demostrat feblesa, m’has ajudat a madurar, hem crescut junts i ara no et deixaré per res al món. Ets un guanyador. Ets una persona única i excepcional, el meu millor amic d’infància. Trobo a faltar la teva bogeria. Per tant, ara em toca a mi d’estar al teu costat per ajudar-te a lluitar però la distància esdevé un problema tot i que mentalment estem connectats. Són els nostres records que fan la força i sé que te’n sortiràs ben aviat.
El dia que ho vaig recordar tot
Sheila Blanco Pellitero_3r B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Quan em vaig llevar ja era de dia. El sol brillava i la llum entrava amb molta força a l’habitació, m’enlluernava i no podia obrir els ulls. Vaig mirar per la finestra i la vaig obrir. Els ocells cantaven. Vaig sortir de l’habitació. Em feia molt mal el cap, així que vaig preparar-me un cafè ben carregat que, curiosament, aquell dia tenia una olor més intensa i un gust peculiar. Feia calor, així que vaig anar a dutxar-me. L’aigua rajava molt freda pel meu cos com brillants que em punxaven la pell. M’agradava aquella sensació. Vaig tornar a l’habitació. Vaig intentar recordar què havia passat la nit anterior, però no va servir de res.
Un dia diferent amb pluja
Iraís Vicente Soriano_3r B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Era dimecres i em llevava a la mateixa hora de sempre. Aquell dia plovia i jo quan plovia estava trista. Quan feia mal temps, el noi que m’agradava no hi era. Aquell dia, però, va venir. Eren les 8.30 del matí i ens tocava Educació Artística. Quan fèiem grups mai ens tocava junts, però aquell dia, no sé per què, ens van posar junts. No sabia analitzar com em sentia, perquè ni tan sols ens parlàvem. Sentia un nus a l’estómac i no sabia si aquella sensació corresponia en realitat a la felicitat. Vaig decidir començar a parlar-hi, només per saber si la felicitat consistia en aquella sensació o era una altra cosa completament diferent.
Minuts abans d’una competició
Marina López __2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX
Estic a la piscina, la majoria estem molt cansats, ja que és al matí. Després de l’escalfament, sortim tots de l’aigua i ens concentrem per a les proves. Els nedadors acaben de nedar les seves proves. Ja queda poc, el meu entrenador em crida i em diu de començar a preparar-me. És el moment, em criden a la cambra de sortida, estic nerviosa, em concentro i penso en la meva prova, en cada detall per no estar desqualificada. És l’hora, em fico les ulleres i estic cada cop més nerviosa. Xiulen, això significa que he de pujar al pòdium, em concentro per no caure. Xiulen un segon cop, em tiro a l’aigua, ara he de demostrar-ho tot.
Una simple il·lusió
Alex Carvalho_2nde E LYCÉE COMTE DE FOIX
El futbol. Aquest tema surt sempre a les meves històries perquè és una cosa imprescindible a la meva vida, per a mi no és el simple fet de córrer darrere d’una pilota ni de xutar un esfèric, sinó una passió, és una il·lusió. Aquell moment quan saps que has d’anar a representar el teu país fent el que més t’agrada, aquell moment on guanyes la competició que a priori era inimaginable a principi d’any. Tot això és el que fa especial el FUTBOL i en el meu cas el futbol sala. Jugar contra els millors equips de Catalunya amb un modest equip del Principat és memorable, que la gent cridi els teus gols és únic. El futbol sala és únic.
3, 2, 1, Ja!!!
Arnau Fonzález_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Ell ja em va avisar, però jo de cap manera li vaig fer cas. Em va dir que a la mínima que sentís la paraula “JA!”, parés quiet, no em mogués més i no digués res. Era una manera indirecta de dir-me que era un pesat, un neguitós, i que molestava a tota hora tothom. Ell va començar el compte enrere: – Cent, noranta-nou, noranta-vuit, noranta-set, …, cinquanta-cinc, cinquanta-quatre, … vint-i-u, vint, dinou,… cinc, quatre, tres, dos, un, JA!
Em vaig aturar, no vaig quasi ni respirar, i evidentment, no vaig dir ni una sola paraula. Mai no m’havia imaginat que, estar tan i tan quiet i tan callat, hagués pogut ser tan incò- mode.
Amor sincer
Oriol Llauradó_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER
No sento enveja ni gelosia quan veig parelles d’enamorats. Sé que el meu amor és molt més, que va molt més lluny, molt més enllà. Ho sé. Ho noto en la cremor dels meus ulls, en l’arítmia dels batecs del meu cor, i en els sospirs del meu alè en sentir el teu nom. Trontolla tot el meu esperit tan sols pensar com se me’n va la vida amb el més breu segon de somiar-te. T’esperaré el que calgui. Tota l’eternitat, si convé. No hi ha obstacles per a deixar-te d’estimar. No puc deixar de sentir quelcom per tu si jo existeixo i Déu m’ha encomanat aquesta missió, que és la d’estimar-te amb tot el meu ésser i fer-te de per vida feliç.
Mai vaig voler anar-me’n
Aldana Martínez_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
Em desitges, t’ignoro, em persegueixes i em tens. No teníem cap brúixola moral que ens indiqués el nord. Em perds, m’agafes, em deixes anar, me’n vaig, em busques, em trobes, t’apropes, m’allunyo, t’escolto, t’explico, m’expliques i gaudim, gaudim molt; però errem. Llavors t’odio, t’estimo i sento follia, massa follia. Teníem només un dubte interior que era tan ample com l’oceà. Ara et deixo –tornaràs, penso–, i em deixes, em trobes a faltar, et trobo a faltar, m’oblides i jo… jo he creat una vida per a mi, on sóc lliure per experimentar les meves fantasies més profundes i encara estic boja per tu. Ara, però, sóc lliure.
Un pas endanvant
Cindy González_2n B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
El meu últim microrelat. Com n’és d’estrany afirmar que serà l’últim després de tants anys pensant que havia de participar-hi sense ganes, queixant-me dels deures i de tot allò que podia. Sí, és estrany pensar que serà l’últim. D’aquí a uns mesos tocarà acomiadar-se d’amics i familiars i dir hola a un món desconegut que m’acompanyarà tota la vida. Sento com la por recorre el meu cos. És hora de fer un pas cap al futur i posar una pedra sobre una altra, a la vegada que escric aquestes paraules per enllestir, així, aquest últim microrelat i aquests últims 640 caràcters. Adéu a les meves muntanyes, a la neu, al fred incondicional… Andorra, et trobaré a faltar.
Preguntes
Maria Amat_4rt A EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA
Apa! T’has tenyit els cabells de vermell, oi? –Nooo, és que ets daltònica! O quan estic al soterrani que és l’últim pis, i un em pregunta –Puges?– Home, doncs com no hi hagi un complex militar secret sota d’aquest edifici… o la típica que em fan sempre… Ets molt alta, oi? –Depèn… per a mi sou tots molt baixets… Bé, i la que et fa la teva mare quan arribes a casa –Ja has arribat?– no mare, sóc un holograma.
En fi, són preguntes que de vegades et fan pensar… et fan pensar el que la gent pensa abans de preguntar.
La humanitat
Marina Jorba_4rt A EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA
Dins l’espai on es troben milions de galàxies, estrelles, forats negres, planetes, on la Terra es l’únic lloc on sabem que hi ha vida humana, persones importants volen aconseguir el màxim poder, per controlar-nos, perjudicar-nos i fer-nos patir. El món se’n va, el món es torna boig. Una punxada et pot canviar la vida, introduir-te un xip que controli el teu cervell i com vas evolucionant, la manera de veure la vida, i un cop t’adones del que t’està passant… PUM!
Pintura
Adrián Granero_2n DEP Micro CENTRE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Era una nit freda, es trobava a dalt del precipici que donava al mar embravit que xocava amb força, esquitxant per tot arreu. Es va apropar més i més a la cantonada, va mirar a dalt. Els núvols eren negres, hi havia una gran tempesta, els trons es reflectien en les aigües fosques de la mar. Cada vegada més a prop, les gotes xocaven al seu cap i a poc a poc s’inclinava cap al fosc buit en què només se sentia el cop de les ones contra les fredes pedres. Les gotes de pluja el colpejaven amb força a la cara mentre continuava caient més i més ràpid; i quan el seu cos havia de ser colpejat per les afilades roques, es va despertar.
Trobada
Enric Moyano_2n DEP Micro CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
No veig res, olor a roba de llit tancada durant temps a l’armari, m’envolta el cant dels ocells, em toca la brisa que s’escola per tot arreu per fer-me una carícia. Obro els ulls i una tènue llum s’esmuny per sota la persiana amb una suau brisa que cau a sobre meu. “Has de gaudir dels petits moments de la vida.” Em quedo ben quiet, respiro amb suavitat per escoltar allò que no puc sentir normalment. Escolto amb atenció per trobar el que més estimo en aquest món. Ocells, el vent, l’aigua, la ràdio xiuxiuejant, i tu, ets allí. La teva veu i la de l’avi. Moments de pau, moments que no canviaria per res. Llàstima que això s’ha acabat.