vane

Laia Bautista _4t E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Aquella nit vàrem anar a la platja i, un cop allà, ens vàrem estirar a mirar les estrelles. Sentia la brisa fresca de les onades del mar com acaronava la meva pell. Tu te’m vas apropar i em vas acariciar els cabells mentre em deies: “Veus les estrelles que t’il·luminen? Totes elles observen la teva bellesa, ets un àngel caigut del cel. Vull que sàpigues que el meu amor no es pot comparar amb la quantitat d’estrelles que hi ha perquè no es pot mesurar. És infinit.” Mentre la llum de la lluna brillava en els nostres rostres, em vas agafar la mà i les nostres mirades es van creuar. Te’m vas apropar i ens vàrem fondre en un petó apassionat.

Pol Buchaca_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

L’abraçada d’un amic, trepitjar les fulles seques a la tardor, el petó d’una persona especial, deixar una petjada damunt la sorra humida i veure com desapareix sota una onada, seure en un banc un dia d’hivern i deixar que el sol t’escalfi la pell, caminar sense saber on vas, passejar en silenci amb el teu gos, menjar un gelat de llimona un dia calorós d’estiu, assistir a un concert de música del teu grup favorit, fer boles de neu, cantar una cançó que t’agrada, sortir de festa amb els amics, dinar amb la teva família, mirar una pel·lícula d’acció,… La felicitat, són aquestes petites sensacions o moments que podem trobar cada dia.

Alma Gómez _4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Vaig negar-me a allò. No podia estar enamorada de tu, així que “no ho estava”. Però passaven els dies i un altre cop ja t’havia perdut. Volgués o no, enamorar-me de tu ja no tenia sentit. Per què havia d’aguantar això dia rere dia? Encara que sempre acabessis enfadat, tornaves al dia següent, omplint-me com tu només sabies fer. Era tanta la meva obsessió, que el dia que la mare va dir-me que no hi havia cap rastre teu per la casa, plorava. Però sabia que al dia següent estaries aquí. A la nevera, als armaris, al súper… per omplir-me, per omplir el meu estómac. Gràcies, menjar, per donar-me forces per seguir cada dia. T’estimo.

Marc Galera_4t C EA 2A ENSENYANÇA ST. COLOMA

“És un esport per a ganduls! Feu físic? Si només heu de moure el canell! No és un esport…”. Per a mi el tennis de taula significa molt; és el meu esport preferit, els entrenaments són la meva segona casa, és dur, encara que no ho sembli, hem de córrer, fer físic, mantenir una bona condició física, i sobretot entrenar molt. És l’esport amb més federats del món i a més és el que més es practica arreu del món. Però no és només això; són valors com ara l’amistat, l’esforç i el respecte. S’hi ha de viure, s’hi ha d’estar al club… són com la meva segona família, allà he trobat els meus millors amics.

Gresmi Soler_4t C EA 2A ENSENYANÇA ST. COLOMA

Mira’t. Ets jove… i tens por. Per què tens tanta por? Què t’ho fa? Deixa de dependre de la gent del teu voltant, sigues tu mateix. Sigues lliure. Pren riscs. No deixis per demà el que puguis fer avui; demà pot ser massa tard. Deixa de preocupar-te pel que pensarà la gent de tu, pel que dirà la gent de tu i dels teus actes. Fes el que vulguis, digues el que vulguis, escolta la música que vulguis, porta la roba que vulguis. Deixa d’esperar el divendres. O l’estiu. I, fins i tot, deixa d’esperar la felicitat. La vida és ara, el moment és ara. Quan t’adonaràs que la vida et pertany? La vida és teva. Només teva!

MarcGaliano_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era l’hora del descans abans de tornar-hi. Em vaig endormiscar amb l’artilleria caient a tan sols uns metres pensant en la meva família, que feia anys que no veia; recordant vagament els seus rostres i somriures de felicitat; penedint-me de no poder abraçar els meus fills encara que fos una última vegada, o besar la meva dona per dar­rer cop; imaginant que no els veuria més i lamentant no haver passat més estona amb ells, que esperaven que tornés. Em vaig despertar de sobte, ja que l’oficial cridava que havíem de tornar a l’assalt. La por ens envaïa, i ens consumia la idea de no viure un nou dia, un dia que ja no vaig poder veure.

Antia España_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit la senyoreta X es va enamorar del senyor Y en una discoteca anomenada àlgebra. La va mirar com un catet al quadrat i el seu cor es va posar a 7,9 graus a l’escala de Richter. Es van besar i després van fer números i estadístiques, però no sortien; que si la hipoteca, la família, els nens, la llum, l’aigua… Va ser així com Pi va entrar en l’equació. Van estar sortint amb el senyor Y 3,1416 dies. X es va sentir desplaçada com una minúscula fracció. La senyoreta X volia deixar-lo en un u sobre dos, i dos sobre dos, assassinar-lo. Però aleshores va esternudar i els seus gèrmens van provocar un tsunami a l’altra banda del món.

Òscar Rodríguez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic mirant Es fa fosc, una gran pel·lícula de terror que emeten a la televisió. Se’n va la llum i vaig a veure si s’han fos els ploms, però tot està cor­recte. Vaig corrents cap a la finestra més propera a la recerca d’alguna altra finestra il·luminada o d’algun punt de llum, però no veig res, tot és fosc. Vaig cap a la porta de l’entrada a veure si trobo un veí, però la porta està tancada i no s’obre ni amb la clau. Solament puc esperar. M’assec recolzant l’espatlla a la porta. Puc distingir al passadís la silueta d’un home d’estatura mitjana. Espantat, començo a cridar i a donar cops, però ningú no em sent, només el meu assassí.

Emma Brightley_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic al darrere, sola, esperant el meu torn per sortir d’aquí. Ningú m’havia dit que això em passaria. Ningú. Tampoc ho haurien endevinat mai. Mai. Els crits d’allà fora són esfereïdors, més del que em podia imaginar. Sento els trets, i com travessen el seu cos. Quina sensació més estranya. Encara que estigui aquí a dins, sento la baralla de fora a l’estómac. I ara la mort d’ell. Dintre meu, la nena ingènua de fa cinc minuts em diu que el salvi, però és tard. Massa tard. Aquí t’enter­ro, innocència, amb aquesta escena: el perill de mort d’ella i la mort d’ell. La salvació de la meva àvia, i jo, i la mort del llop que quasi ens mata.

Alex Ridgway_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Allà va ser on el vaig veure. L’enorme rellotge de sorra, ara trencat pel vent del nord, amb tot l’escampall de vidres al voltant, ara lliures. Feia anys que anava buscant el gran rellotge de sor­ra, el llegendari. Em vaig ajeure al ter­ra, recolzat sobre els genolls, i vaig plorar per les vides perdudes en aquell viatge, per l’esgotament, per la desesperació. I per això, no em vaig adonar qui se m’estava acostant. Aquest va ser el meu gran error, l’error que va canviar el curs dels esdeveniments. Quan a la fi, vaig aixecar el cap, era massa tard. Ja m’estava esperant. La dama de sorra, estava allà, mirant-me.

Celia Soto_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Considero que a vegades, hi ha determinades lleis i normes que són injustes. Dic injustes perquè hi ha lleis que m’avergonyeixen. El graffiti, per unes persones és un art, i per d’altres, és vandalisme. Per tant, il·legal. El toreig, per alguns, és un art i per d’altres, és un espectacle absurd que dóna mort públicament a un animal. En moltes ciutats és legal. Jo considero més raonable i just defensar una expressió artística que no fa mal a ningú, que no pas una afició taurina que causa un patiment innecessari a un animal.

Cristina Pujal_3r A Col·legi Ana M. Janer

Estic sola davant d’una multitud de gent, em queden segons per tirar-me a l’aigua. Tanco els ulls, m’imagino que estic sola, penso a complir el meu somni i em concentro. La gent en silenci, l’aigua de la piscina no es mou, el jutge crida el meu nom, em poso nerviosa i alhora m’intento relaxar. Salto a l’aigua, m’hi deixo la pell. Els resultats, van dient noms, i no sento el meu, i em decebo… A la llunyania, algú pronuncia el meu nom. De cop, m’emociono, salto, crido amb molta eufòria… Havia quedat en primera posició, no m’ho creia, el meu somni s’havia complert. Aquell dia vaig aprendre que sempre hem de fer un pas endavant.