vane

Jordi Farràs Gramunt_4t C Col·legi Mare Janer

És un dia qualsevol. 6.30 del matí, sona l’alarma que desperta tota la família, descanso al llit deu minuts. Ve la meva mare, em renya, vaig amb pressa al lavabo, em rento la cara i baixo a esmorzar. Em dutxo, em vesteixo, ho preparo tot per anar al col·legi, baixo a mirar aquella cosa quadrada que t’informa i on no paren de dir mentides, coneguda com a televisor. Passejo l’animal de quatre potes perquè si no em castiguen. Fa les seves necessitats, arribo a casa i ja estic preparat per anar al col·legi. Silenci absolut. Llavors recordo que som a dissabte i me’n torno al llit sabent que m’he despertat a les 6.30  per a res. Maleïda rutina!

Júlia Comella Neira_4t C  Col·legi Mare Janer

A l’escola sovint em deien com m’assemblava als meus familiars. Que si “la Clàudia i tu això…”, que si “el teu pare allò…”. Em molestava molt que els professors m’hi comparessin constantment. Feia de la meva identitat un misteri total. Sentia que no tenia personalitat. Però hi havia d’haver alguna cosa que em fes diferent… O pot ser no? No ho sabia. Després de rumiar-hi un temps, havia arribat a la conclusió: en mi no hi havia res que destaqués. Sempre m’havia conformat amb aquesta idea sense atrevir-me a descobrir qui era realment. Però això havia de canviar. Aquell seria el curs en què descobriria la meva veritable essència.

Núria Pujol_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino

Després d’entrenar, el meu equip i jo vam anar a fer una activitat de convivència a una cova subterrània. Estàvem al mig de la cova quan comença a ploure. La cova s’inunda ràpidament i pugem tots a sobre d’una roca a esperar. Passen hores i fins i tot dies passant fred, gana i set. Em desperto i veig bombolles a l’aigua. De cop surten dos anglesos. Un amic que sabia anglès ens tradueix: “Esteu bé?” “Diuen que sortirem.” Perdem la noció del temps. Els anglesos tornen i no venen sols. “Nois, tornem a casa”, diu el meu amic. En un obrir tancar d’ulls em desperto a l’hospital. Veig la meva mare, “més de 15 dies sense veure’t”.

Roc Jaen_3r E EA 2A Ensenyança d’Ordino

Un matí els meus pares em van proposar d’anar a comprar. Jo aquell dia em vaig despertar tard perquè em feia molta mandra, ja que havia sortit de festa. Finalment, vaig accedir i vam arribar cap a les dotze als grans magatzems. Ens havíem d’afanyar perquè aquell dia tancaven a la una. De cop es tanquen els llums i veiem que estem tancats i que ja no hi quedava ningú, a dins. Aquella va ser la millor tarda de la meva vida: imagineu tot el que es pot fer en uns grans magatzems. Vam haver de fer saltar totes les alarmes perquè sentíem moltes sirenes i fins i tot algun helicòpter a fora.  Finalment, vam poder sortir sense que ens veiés ningú.

Melany Atalaya Veiga_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

La família Hernández va anar a un hotel a passar la Setmana Santa. Quan van arribar els van donar una habitació, van deixar les maletes i es van dirigir a la piscina. Els pares van anar a prendre alguna cosa, els nens es van quedar nedant a la piscina. El fill de 14 anys es va enamorar d’una noia. Van començar a parlar gràcies a la seva germana de 12 anys. A la nit van quedar a soles i es van enrotllar. L’endemà van tornar a quedar a la piscina. Quan va arribar la nit van anar a fer un passeig, però aquesta vegada amb els pares. El dia següent el fill va anar a buscar la noia, per demanar-li de ser nòvios, però estava morta.

Arnau Ransanz Figueredo_3r C EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

Estava tornant a casa amb la moto, quan un cotxe quasi em xoca. El vaig perseguir dissimuladament, havia aconseguit entrar a la seva casa. Tot seguit, van començar a sonar sirenes i vaig fugir amb la moto, però la policia em va veure i em van començar a perseguir. Jo estava passant els cotxes sense vigilar, vaig ser capaç de despistar la policia i sense saber com, la vaig despistar per Encamp. Després de tot el que havia passat estava tornant a casa molt ràpid i sense vigilar el que em podia passar, quan estava arribant a casa, vaig tenir un accident i els agents de la policia em van preguntar per què havia matat aquella família.

AILINE FLORES HURIA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia plujós vaig anar al cinema a veure una pel·lícula d’Almodóvar. Vaig entrar a la sala i va començar la pel·lícula. Jo estava tranquil·la quan es van sentir sorolls per tot arreu i es va apagar la pantalla. Tot era fosc i el soroll, inquietant. La porta de sortida es va obrir i va entrar el vent fred de principis de tardor. Vam sentir un altre soroll fort. La porta de sortida es va tancar de cop. Estàvem espantats. La pel·lícula va reprendre, però era molt diferent. Era de terror. Els llums parpellejaven molt ràpid, vaig intentar aixecar-me; però quelcom m’ho impedia. Vaig forcejar a la butaca i, de sobte, es va fer fosc…

ZADIG DELERIS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Hola! Em presento em dic Gelert Black. Vaig néixer a Escòcia i vinc d’una gran família de mags. Quan tenia 11 anys vaig rebre la meva carta d’admissió de l’Escola de Màgia Hogwarts i em van escollir a la família Hufflepuff. Vaig créixer amb una pregunta permanent. M’agraden els nois o les noies? Vaig descobrir que estava enamorat d’un estudiant de Hogwarts anomenat Ted To. A l’octubre durant la classe d’història de màgia, vaig veure en Ted mirant-me, semblava molt enamorat. Després de la classe em va parlar i em va dir que estava enamorat de mi igual com jo d’ell, així que ens vam fer un petó i des d’aquell dia tenim una relació.

POL CASANOVAS REINA_4t A COL·LEGI MARE JANER

Mai t’ha passat que estàs tranquil a casa i de sobte et truquen i penses, qui pot ser?  Això mateix em va passar. Vaig poder veure que era el meu pare, cosa molt estranya perquè el meu pare gairebé mai em truca. Vaig respondre. Vaig escoltar una veu mig trencada i plorant que em digué: “T’he de dir una cosa.” En aquell moment em vaig imaginar el pitjor, que potser el gos s’havia escapat o que el meu germà s’havia fet mal, però mai em vaig poder imaginar el que m’anava a dir en aquella trucada de trenta segons. Quan em va dir “la mare ha mort” em vaig quedar paralitzat. Em vaig morir per dins, com un foc que s’apaga per la pluja.

Markel Postius Zarandona_4t A Col·legi MARe JANER

Tu, sí, tu…T’estic parlant a tu, no facis com si no em sentissis. Què fas? Per què ho fas? No saps, ni per què, però ho fas. Te n’assegures, que finestres i portes estiguin ben tancades, revises a l’altre costat de la porta, observes per l’espiell d’entrada, encens els llums, obres armaris… Fins i tot mires sota el llit. Per què fas això? Creus que apartar la cortina de la dutxa et garantirà estar més segur? I inspeccionar l’habitació amb els teus ulls després de llegir una història intrigant o veure una pel·lícula de terror et farà més infranquejable? Doncs, sàpigues que amb el temps de la teva por, jo ja m’he ben amagat dins teu.

LAIA ROIG TORCUATO_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Eren les dotze de la nit, jo sola, caminant per un carrer molt fosc, espantada, agafo el mòbil, obro l’Instagram, m’arriba un missatge d’un desconegut, l’obro, i posa que d’aquí a uns vint minuts ens trobem al final del carrer, jo molt espantada, em giro per si hi havia algú, res, ni per davant ni per darrere, miro el xat i em pregunta, què mires?, li contesto amb un qui ets?, i em diu, no hi ha ningú tu tranquil·la, jo et vigilo em diu aquell home que no sabia qui era, cada cop més espantada i sense saber què fer continuo caminant fins a arribar al final del carrer. I em trobo un home, molt sospitós que estava plorant, m’atanso i…

CLAUDIA NOVO_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

M’aixeco i veig una ombra passar per la finestra. Miro i no hi veig res. Me’n vaig cap a l’escola sense parar de pensar en què era allò, i quan torno cap a casa veig la mare plorant amb una foto del pare al costat. Mai l’havia vist plorant per ell perquè ja feia cinc anys que no podia acceptar la mort del pare i de l’avi per un accident de cotxe. Les llàgrimes no li sortien, fins avui, una cosa molt rara li havia passat i se li notava en els ulls. Van passar dos mesos i va tornar a passar una ombra, estava entusiasmada. No podia creure el que veia. I allà vaig entendre-ho tot, fins i tot perquè la mare estava plorant aquell dia…

GABRIEL SOLDEVILA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un diumenge de setembre i estàvem de vacances a França, en un poblet. Aquell dia estàvem tranquil·lament asseguts, de cop i volta vam veure la línia telefònica caure de la pilona; ja no teníem telèfon! Vam sortir de casa per descobrir un cotxe encastat a dins. Després de l’incident vam tornar a casa, i la mare va començar a preparar el dinar. Finalment, vaig anar al jardí, des d’allà es veien núvols més lluny, però jo no em vaig preocupar. Van passar dues hores i la tempesta estava sobre nosaltres, un llamp va caure sobre una pilona i va explotar, al caure va estavellar-se sobre el dipòsit d’aigua, el poble ja no tenia serveis!

GABRIEL TORRAS GRAU_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

El 7è dia de vida del protagonista, un gat, es va ofegar amb la llet de sa mare, el 14è dia de vida del nostre protagonista, 6/7 de gat, el va atropellar un cotxe, el 28è dia de vida del nostre protagonista, 5/7 de gat, es va ofegar amb l’espina d’un peix, el 56è dia de vida del nostre protagonista, 4/7 de gat, va perdre contra un ratolí, el 112è dia de vida del nostre protagonista, 3/7 de gat, va morir en una guerra de gossos, el 224è dia de vida del nostre protagonista, 2/7 de gat, el seu cor s’atura pel preu del peix, el 448è dia de vida del nostre protagonista, 1/7 de gat, va regalar l’última vida al 7è fill, 8 vides té un gat…

MARC RODRÍGUEZ SORIANO_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

I aquí comença la meva història, com a jutge en el purgatori, on em dedicaré a dir qui se’n va al cel amb Jesús i qui se’n va a l’infern amb Satanàs. Realment quan em van dir que treballaria de jutge en un lloc molt important no m’esperava que fos aquí. Començant la meva jornada laboral, em trobo amb un vell amic de la infància, era un nen que era problemàtic i no queia bé, però era un amic que m’havia ajudat en els moments difícils de la meva vida, la decisió era complicada, però… el vaig acabar enviant a l’infern perquè va ser ell qui va matar el meu avi.

BIEL MOLINA PÉREZ_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estimat diari, ja han passat 74 dies des que la catàstrofe va començar. Encara espero amb impaciència el retorn del meu germà. Segurament ja no es troba entre nosaltres. Mai em va agradar aquell partit, però mai m’hauria pensat que poguessin fer una cosa així. Com van poder bombardejar la Sagrada Família amb tots els turistes dins? Ara els espanyols hauran d’afrontar les conseqüències i protegir-se dels atacs constants dels països de l’OTAN i de Catalunya. El que tothom es pensava que seria un simple conflicte s’ha tornat la Tercera Guerra Mundial, una guerra que divideix els països, famílies, amics i religions.

BEATRIZ DAS NEVES LÓPEZ_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estem acostumats a tenir i voler-ho tot, però pocs ulls veuen de veritat que un detall és suficient per dibuixar-te un somriure. El més car normalment és el que més agrada, però un cop comprat no té res a aportar-te sentimentalment. El detall de la confiança, de l’amor, la lleialtat… és quasi sempre el menys apreciat. Hauríem de fixar-nos menys en els preus. Els detalls a un mateix són una opció per demostrar-te a tu mateix que no necessites tant per a la teva pròpia felicitat, ningú et coneix millor que tu mateix. Siguem agraïts i donem gràcies per cada cosa que no hem hagut de fer cap esforç per aconseguir i tot i així la tenim.

ÁLVARO GONZÁLEZ FAES_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Els cinc germans estaven molt contents perquè se n’anaven d’Àfrica, el seu país natal, per viure millor. El pare havia trobat feina a l’estranger i s’emportava la família. Els nens ja estaven pensant què farien al seu nou país, estaven impacients per anar-se’n d’allà i anar a l’escola, fer nous amics, viure millor, no passar fam, etc. Estaven tan contents que volien celebrar-ho, però no sabien com, aleshores van agafar una xancleta, es van imaginar que era un telèfon mòbil i van fer la gràcia de fer-se un selfie amb la sabata. S’ho van passar molt bé aquell dia. Temps més tard se’n van anar d’Àfrica.