vane

Sheila Mendez_3r D ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

La meva primera sensació quan vaig anar a la platja va ser màgica. Va ser la primera vegada que vaig veure tanta aigua junta. Era blava, cristal·lina i estava totalment calmada. Va ser la primera vegada que veia aquella sorra, fina, blanca, era perfecta. Em feia pessigolles mentre se’m ficava entre els dits dels peus, però era agradable perquè la notava calenteta. Fins i tot massa, ja que vaig haver de ficar els peus dins aquella aigua. A poc a poc, m’hi vaig ficar tota, em vaig banyar i mentre ho feia vaig pensar que volia guardar aquella sensació. Fins que se m’arrugués la pell. Volia tenir aquella sensació per sempre.

Jorge Ferreira_3r D ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

El meu somni… és meravellós. Però al mateix temps es converteix en una desgràcia, perquè de manera quasi segura no el podré complir. Quan penso en qualsevol cosa rodona, se m’apareix una pilota. Quan penso en alguna cosa rectangle, se’m presenta una porteria. Quan toco la gespa, una il·lusió immensa em recorre tot el cos. Quan entro en un estadi, em sento com si estigués a casa meva. Encara que hagi de mirar-ho des del sofà en la sala d’estar de casa, m’agrada i ho disfruto. Fins aquí és tot molt bonic, però després em demano per què he tingut aquest somni. Per què el meu somni és arribar a ser un jugador de futbol professional?

Joel MartÍnez_4t C E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Tenim molts estereotips que fan que ens tanquem en les idees que l’altra gent pensa. Seguim massa el que dirà la gent, què pensaran si faig alguna cosa que no està relacionada amb el meu sexe? Què diran si estudio i trec massa bones notes? La culpa de tot això la té la mateixa gent, les persones haurien de poder fer el que volguessin sense haver de pensar en els altres. Per què una dona no pot jugar a futbol? O per què un home no pot ballar? No hem de seguir els pensaments instaurats o els pensaments dels altres. Per què amb 16 anys no pots tenir una relació per sempre? Encara ho hem d’entendre.

Júlia Padreny_4t C E. ANDORRANA SANTA COLOMA

No ens adonem de com en una mil·lèsima de segon pot canviar la vida d’una persona. Només néixer tenim predestinat un tipus de vida: un neix al barri més pobre d’una ciutat, l’altre és fill de president… Per fi ha arribat el dia; d’aquí a dues hores la Lena farà una competició de ballet que li canviarà tota la vida; es juga ser la millor ballarina de tot Europa… Si no hagués sonat el telèfon abans de sortir de casa, si el taxi hagués arribat dos segons abans, si no s’hagués parat a comprar cafè… segurament el noi que anava dins del cotxe, begut, no l’hauria atropellat i no li hauria arruïnat tota una carrera. En menys d’una mil·lèsima de segon.

Emma Simonet_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX
L’altre dia vaig sortir de casa i, passejant pel carrer, un home al costat de la seva botiga venia tot tipus de caramels de xocolata. Em va oferir de tastar-ne un. Ho vaig acceptar i vaig agafar el que em venia més de gust; era rodó i estava embolicat amb un paper brillant, vermell, i es podia veure que era de xocolata blanca, amb flocs d’ametlles i caramel. El vaig obrir amb delicadesa i impaciència. Quan vaig mossegar-lo, vaig tenir una sensació de plaer; la xocolata s’anava fonent en la meva boca, els flocs d’ametlles i el caramel enganxat als meus llavis humits em van fer tancar els ulls per assaborir el gust de la felicitat.

Meritxell Font_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX
Estic a la platja, les onades canten quan es besen amb les roques. Que bonic! L’escuma està totalment enamorada de la pedra. Una història d’amor, preciosa. Què estic dient? Estic en un estat de deliri; quina estupidesa, aigua enamorada d’una roca? De cop sento una brisa d’aire, es passeja pels meu cabells. Quina sensació més agradable! Al meu costat, una població de pins somriuen. Què dic? Els pins no somriuen! Estic relaxada, els segons són infinits. De cop i volta, tot s’esborra, i em trobo a la meva habitació, adormida damunt del meu quadern d’Història, amb la lliçó més avorrida que hi pot haver. Demà, examen a primera hora…

Guillem Aurenche_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Corria l’aire fresc. Una petita brisa em recorria el cos, em feia sentir petits calfreds que m’arribaven fins a les puntes de les ungles de cada un dels dits. Tenia por d’obrir els ulls. Encara que no sabia per què. De cop i volta una sensació de caiguda em sacsejà tot el cos. Continuava corrent aquella brisa fresca, aquell petit fil de vent creixia paral·lel a la meva curiositat. D’on provenia? Amb valor vaig obrir els ulls i em vaig trobar en una platja, envoltat de sorra. El soroll de les onades espetegant contra la sorra mullada em tranquil·litzà. Era massa bonic per ser cert…

Laia Moliné_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sabem que la vida és curta, que la joventut i la bellesa són efímeres, que les coses no duren per sempre. Tot això és una cosa que s’aprèn a poc a poc quan un es va fent gran. “Gran”, aquesta és la paraula que utilitzen els pares, professors, tutors… Una paraula que per a ells significa que ja podem assumir nombroses obligacions, significa que cada cop que fem alguna cosa malament ens ho poden retreure. “Ja ets gran!”, diuen. Però la veritat és que nosaltres encara som petits, tot i que vulguem semblar grans davant d’ells. En definitiva i malgrat tot, deixarem que ens renyin, i així podrem obtenir la llibertat que tenen “els grans”.

Judith Alvarez_4t C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

El verb criticar és conegut per tothom ja que tots hem criticat i també hem estat criticats. I per què? Per molts motius, la majoria de les crítiques són causa de l’enveja i sentiments d’inferioritat. Una persona és millor que jo, doncs li busco les ferides per ficar-hi el dit i fer més mal. L’espècie humana és així, hem de trepitjar els que estan sobre nostre per poder avançar, i com ho aconseguim? Traient a la llum els defectes i els secrets de la gent per fer que els nostres es dissimulin. Sempre hi haurà algú criticat. I em pregunto: hi haurà algun dia que el verb criticar només sigui una paraula desconeguda en un diccionari?

Ariadna Sobré_4t C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

M’agradaria despertar-me i veure’t un somriure als llavis. M’agradaria menjar-me un gelat de cafè, pistatxo i mojito, ja que sé que és el teu preferit. M’agradaria que caminéssim tots dos sota la pluja i arribéssim xops a casa. M’agradaria viatjar a la lluna, agafar-la i regalar-te-la. M’agradaria que em donessis la mà i que anéssim plegats a l’infinit. M’agradaria que tastessis el cotó de núvol, ja que sé que és tan dolç com tu. M’agradaria mirar el sol i riure-me’n, ja que no té ni una petita part de la grandesa que tu tens. I el que més m’agradaria seria mirar-te als ulls, donar-te un petó i demostrar-te que el meu amor és per sempre.

Carla Cinca_3r B SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Estic en un lloc fosc, molt fosc, però agradable. Noto com si estigués al mig de l’oceà, tota sola, tranquil·la. Sento dins les venes l’amor que em dóna la meva mare. Una part de mi vol sortir, ensenyar al món qui sóc, com sóc, però una altra part no vol sortir, no vol enfrontar-se als problemes de la vida. Suposo que hauria de sortir. No hauria de tenir cap problema: tindré moltes persones que m’estimaran. Va, ho he d’intentar. Sento com el cor de la meva mare s’accelera i a poc a poc surto a l’exterior. No entenc per a què, però necessito plorar. De cop em torno feble, i l’únic que aconsegueixo sentir és: “Benvinguda al món, Maria”.

Nil Ubach_3r B SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Després d’un fort cop amb la raqueta, la pilota vola amb el seu màgic efecte i segueix el seu vol, passa la xarxa i aleshores ja puc estar tranquil. Ara falta el cop de l’adversari. Jo al fons de la pista, amb les cames en moviment, espero que ella torni. Dóna un petit cop a la pilota, i jo corrent, corrent per anar a buscar-la i a poc a poc cau, i penso que no l’hi podré tornar. Allargo el braç, intentant acariciar aquella pilota i de cop sento el soroll de la meva raqueta contra la pilota, miro cap al costat i veig com bota lleugerament al seu camp, sense que ell hi pugui arribar…