Áfrika Fernández Gómez_3r C EA 2A Ensenyança de Santa Coloma
Estava a classe, a tecnologia, vaig baixar la barra de notificacions per mirar l’hora, però vaig veure una notificació, era del Gmail. Qui m’havia escrit? Per què? Vaig començar a llegir: “Senyoreta Valèria, t’estic vigilant per la finestra.” Ràpidament, li vaig ensenyar a la meva amiga, ja que estava al meu costat. Espantada li va mostrar a una companya i al final se’n va adonar tota la classe. Va estar tot el dia arribant-me missatges i quan em vaig cansar, vaig decidir bloquejar-lo. I de sobte, seguidament vaig començar a veure un home pel carrer, el que no sabia era que des de llavors mai ningú no tornaria a saber res de mi.
vane
Tot es va tornar negre
Marc Llaberia Bisbal_3r C EA 2A Ensenyaça de Santa Coloma
Era una nit fosca i emboirada, tornava a casa d’una festa, estàvem jo i uns amics al cotxe quan a davant ens vam trobar un cotxe bolcat al mig de la carretera, els meus amics i jo vam anar a veure què passava. En arribar no hi havia cap conductor i estava l’escenari envoltat d’unes petjades que no podíem reconèixer, vam pujar al cotxe espantats i vam accelerar el ritme, més endavant ens vam trobar dos cotxes que havien xocat més, la diferència aquí és que sí que hi havia víctimes, totes esquarterades o triturades, vam accelerar el més ràpid possible quan de sobte vam veure una persona al mig de la carretera, es va apropar i de sobte tot es va tornar negre.
Les meves vacances
Medelice Tessereau Fllion_3ème K Lycée Comte de Foix
Vaig anar de vacances a Màlaga el 18 d’octubre del 2022. Dues hores de vol. Vam arribar i teníem una reserva en un aparthotel de luxe. Dos dormitoris amb saló i cuina amb vistes al mar. Després d’anar a la platja, vam menjar un bon gelat amb els meus pares. Ens vam quedar una setmana fent moto d’aigua, anant a restaurants, platja i fent festa. Vam gaudir molt. Després de passar unes vacances a Màlaga vam anar una setmana a Panamà. Va ser diferent. No paràvem de viatjar i viatjar. Estava molt contenta de fer vacances amb els meus pares. Va ser genial. Ells treballen sempre. Cada any intentem marxar junts a llocs diferents.
Vacances a Portugal
Neli Peixoto_3ème K Lycée Comte de Foix
A principis d’octubre del 2020 vaig anar de vacances a Portugal, van ser 12 hores de viatge. El meu pare i jo vam dormir tot el viatge. El meu germà estava despert amb el meu tiet i no parava de preguntar si ja arribàvem. Jo tenia moltes ganes d’arribar per veure el meu avi. M’ agrada molt anar a Portugal i visitar el meu avi. És un del millors, el 14/08/22 va ser el seu aniversari. M’ ha agradat molt estar amb ell. Vull tornar una altra vegada però crec que hauré d’esperar al mes d’agost i és molt de temps. Vull que passi molt ràpid. Vaig tornar-hi el mes d’agost del 2022 i em volia quedar i no tornar a Andorra. Vaig anar a festes.
Hospital abandonat
Sarayd Valentina Catalao_3r A Col·legi María Moliner
Ens trobàvem al mig d’una habitació fosca i tenebrosa, per què? No hi havia resposta. De sobte, vaig notar que alguna cosa es movia. Vaig pensar que no era res. De cop i volta, vaig veure l’Axel córrer, el perseguia un metge zombi ensangonat. Vam començar a cridar i a córrer com mai. El terra estava ple de sang i en males condicions, quasi caic. Vam entrar a la primera habitació que vam trobar, molt a poc a poc es va obrir la porta i va entrar un esperit que era igual al del nostre millor amic que…
–Jack, Jack (sentia que deien el meu nom, obria lentament els ulls, em molestava la llum…).
Tot havia sigut producte d’un desmai.
L’amic
Uliana Dmitrievna Solodina_3r A Col·legi María Moliner
Hi havia una vegada un viatger molt pobre que no tenia res, però tenia un vaixell i un amic, el Pikachu. El Pikachu era molt bon amic per això li oferia la seva electricitat perquè el vaixell li funcionés i junts viatjaven a diferents països i ciutats. Un dia, el Pikachu, que ja s’havia fet gran, estava cansat i no podia fer més energia perquè li funcionés el vaixell. Estaven els dos sols al mig del mar Mediterrani al costat d’Itàlia sense menjar ni beguda. El Pikachu es va girar espantat i va veure com el seu amic havia tret el seu ganivet vermell. El viatger va acabar amb la fam que tenia. Va ser l’últim viatge que feien tots dos.
Pas a pas
Lisbeth Vilà Codina_3r D EA SEGINA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Em vaig adonar que la vida no tenia sentit… Per què soc aquí? L’endemà, estirada al jardí del meu veí, vaig recapacitar i vaig arribar al punt que havia de fer alguna cosa, que si era aquí no me’n podia anar sense haver fet res. En aquell moment vaig pensar què podria passar i se’m va acudir fer una fàbrica d’envasos i embolcalls que contaminessin menys.
Al cap de dos anys es va posar a la venda el meu producte, anomenat envasos Lisbeth. Després de cinc anys, les marques famoses van començar a utilitzar-los per ajudar a salvar el món. Al cap de deu anys, com a contrapartida, els meus productes van provocar l’extinció del bambú.
L’Agustí i la Cocolina
Jan Garcia Martínez_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
L’Agustí i la Cocolina eren una parella que portava gairebé dos anys i mig. Eren molt feliços i vivien junts en un pis a Barcelona perquè estudiaven els dos en una universitat d’allà. Un dia després d’haver acabat els estudis se’n van anar de viatge a París, a un hotel de cinc estrelles situat al centre. En arribar, se’n van anar a fer una volta per la zona de botigues, a dinar i van tornar a descansar a l’hotel. El dia següent van anar a la torre Eiffel i a la nit van fer una festa a l’hotel. La Cocolina se’n va anar amb un altre noi i ho van deixar. Al cap d’un temps, la Cocolina va voler tornar amb ell, però ja era massa tard.
El meu somni
Rim Laassara_3ème D Lycée comte de foix
El meu avi patern va morir per culpa d’un problema cerebral. Des de llavors tinc molt clar que vull ser neurocirurgiana. Des que era ben petita sempre m’ha interessat tot el que estigués relacionat amb el món de la medicina. Em considero pacient, constant i responsable. Estic segura que ho aconseguiré, ja que com diuen els meus pares: amb esforç i dedicació tot és possible. És el meu objectiu en aquesta vida, però sobretot el meu somni. Si ho aconsegueixo estaria molt orgullosa de mi, però el més important és que d’alguna forma podria honorar la memòria del meu avi, cosa que em convertiria en la persona més feliç del món.
La infància
Oihana Da Costa_3ème D Lycée comte de foix
El que més enyoro és l’etapa de la vida en la qual era la més feliç del món, res em preocupava i la vida era perfecta: la infància. Enyoro l’època en què no tenia pràcticament deures, quan tenia moltíssims amics, quan no m’importava com vestia, quan no em passava els caps de setmana fent deures, quan tenia moltíssima confiança en la meva família i en mi, quan l’únic que feia quan arribava a casa era mirar els dibuixos animats menjant-me un bon entrepà, quan podia comportar-me com volgués, en definitiva, quan era feliç. Tampoc soc infeliç ara, però no hi ha res que pugui comparar-se a la felicitat d’aquells moments: la infància.
El missatge
Álvaro Robles Romero_3r B COL·LEGI MARE JANER
-Maite, vull arreglar-ho, vull que parlem- va escriure-li el Ferran. -Ferran, per què m’escrius si saps que no et vull veure ni en pintura? -va contestar-li la Maite sense conèixer les conseqüències d’aquell missatge (…) Ferran, si us plau, no enviïs missatges. Estic fent una ruta de senderisme.
-Escolta, Maite, porto 2 dies rumiant-ho i simplement et dic que ho sento, l’he cagat, et vaig enganyar amb ta germana, no sé què em va passar pel cap (…) Maite, fes-li un cop d’ull. Si no vols perdonar-me ho entendria, però mira-te’l, la resta serà decisió teva.
Setmanes després va ser descobert el seu cadàver als peus d’un barranc.
Ment en blanc
Izan Reche_3r B COL·LEGI MARE JANER
Tinc un full blanc sobre la taula mirant-me com el miro amb cara de badoc. Passo hores davant seu pensant alguna cosa original per posar, preguntant-me si em sortirà. Espero que a la professora li agradi aquest treball. No sé què escriure, espero que em vingui al cap alguna idea per posar. Només apunto el que em passa pel cap. Espero sortir-me’n per poder-lo lliurar a temps, perquè no vull treure pas un zero al treball o un full d’incidència m’arribarà a casa. Crec que la meva imaginació no és molt bona. Semblo la Dori de la pel·lícula Nemo, per això apunto el que em passa pel cap, i finalment acabo fent el microrelat.
La competició
Manel Herrero_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
La Dolors Martínez és una esportista d’elit cansada de la pressió a l’hora de competir. És tanta la pressió que alguna vegada s’ha desmaiat en plena competició. Tot plegat va fer que no volgués competir més, però li va sorgir un gran dilema, ja que li encanta l’esport. Després de parlar amb molta gent i analitzar els pros i els contres va decidir comprar-se una WII. Al cap i a la fi, li produïa la mateixa sensació i es podia dedicar a l’esport. Això va fer que comencés a crear nous dispositius per tal de no haver de separar-se de la consola. Dos dels invents més exitosos van ser el comandament forquilla i la consola microones intel·ligent.
Enyorança
Júlia Guillermo_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
L’estiu ha acabat, comença a fer fred. Deixem al passat les nits llargues i caluroses, les tardes amb amics i la brisa marina acariciant-nos amb suavitat. Aquell amor d’estiu curt però molt intens, trist però nostàlgic. Aquell color que tenim a la pell que ens apuja l’autoestima perquè tot ens queda bé. Comencem la rutina entre amics i companys, que no aguanto perquè no tenim res a veure. El fred intens i la humitat que ens despentina. Els arbres a poc a poc es van despullant i porten fulles d’un color càlid. Els dies curts i les nits cada vegada més llargues. I de sobte arriba la tardor, enyoro aquelles càlides tardes d’estiu…
La senyora del barri
Bertran Mañaricua_3r Col·legi Sagrada Família
És una dona ja de certa edat de qui ningú sap el seu nom ni el seu origen però que tothom que viu al barri coneix, una dona que per molt que la vulguis evitar acabes trobant. És una senyora molt gran que alguns fins i tot creuen que té segles i que sempre que la trobes et comença a parlar. I sempre t’explica la mateixa història. Ara no me la facis explicar, perquè quan parla, no l’entens però tu fas que sí amb el cap, perquè com al final no facis veure que et fa gràcia s’enfada amb tu. I no seria el primer cop que un jove ha acabat agredit per aquesta senyora anònima d’una edat desconeguda. Així que ja sabeu una història més.
Avui el meu gos m’ha parlat
Júlia Lorente Nieto_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Em vaig aixecar amb un so molt molest, l’alarma del meu rellotge. Vaig sentir com algú em deia bon dia des de la cuina. Qui era? Que estrany! Em vaig aixecar de pressa i el meu gos em va preguntar com havia dormit amb la meva veu. Què estava passant? Per què el meu gos tenia la meva veu? Estranyada, sí, però vaig esmorzar xurros amb xocolata com cada diumenge. La meva mare va marxar amb unes amigues i quan va arribar, vaig decidir fer-me l’afònica. Com podia explicar a la meva mare que tenia veu de gos? I què passaria l’endemà a l’escola? Encara tindria la veu del Teddy? I amb aquest patiment, me’n vaig anar a dormir. Bon dia! Bub-bub!
“Ho sento, pare”
Nerea González_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Tenia problemes a casa, no s’entenia amb el seu pare i, per evitar-lo, cada dia arribava més tard a casa. Començava a fer fred i estar al carrer ja no era una opció. Va parlar amb un dels seus amics i aquest li va proposar que anés a dormir a casa seva quan ho necessités. En Marcel no li explicava mai al pare on anava quan no dormia a casa, així que, una nit, preocupat, el pare va sortir a buscar-lo.
Aquella matinada, la policia va picar a la porta de casa del seu amic: el pare del Marcel havia estat atropellat. En veure al seu pare al llit de l’hospital, entre llàgrimes, només va poder pronunciar tres paraules: “Ho sento, pare.”
La rata pescadora
Óscar Martínez_3r D EA Segona Ensenyança Santa Coloma
El lleó tenia una xicota des de feia més de dos anys. D’un dia per l’altre, la rata, rival seva des de feia anys, va començar a lligar amb la seva xicota. Un dia la rata es va trobar la nòvia del lleó i aquesta el va convidar a casa seva. En arribar al portal, la noia li va fer un petó a la rata, traint la confiança del seu estimat, i van començar una història d’amor clandestina. El lleó, que tenia molts contactes, es va assabentar de la traïció de la seva xicota i, amb tota la fúria que aquella notícia li havia provocat, va anar directe a casa de la rata i se la va menjar. I… Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
L’estiu passat
Laia Montané_3r E Col·legi Mare Janer
L’estiu de l’any passat, els meus pares i jo vam patir molt. Era el 16 de juliol i marxàvem amb cotxe cap a la Costa Brava. Des que tinc dos anys, anem allà de vacances. Vam decidir emportar-nos el nostre gos, un buldog anglès, que tenia bastant pànic al cotxe. Un cop estàvem a dins del cotxe, el gos ja s’estava estressant. Ens vam passar tot el viatge estressats i patint per ell. Però quan estàvem a punt d’arribar, el gos es va començar a relaxar i es va estirar. Vam arribar i la mare va decidir anar a comprar. Vam obrir el maleter i ens el vam trobar allà, estirat, sense respirar. Ell va marxar. I una part de mi també.
La meva persona preferida
Jana Sánchez Ibars_3r E Col·legi Mare Janer
A molta gent li costa entendre per què la meva persona preferida és una noia famosa que fa vídeos a internet. Potser a la gent li sembla estrany però per a mi és la persona que em fa companyia cada dia quan torno de l’escola i estic sola a casa o m’avorreixo. Al principi veia els seus vídeos de tant en tant i després vaig començar a veure’ls cada dia. Durant molts mesos vaig estar somiant que algun dia la pogués conèixer, i un dia a l’estiu, quan vaig sortir a passejar, me la vaig trobar pel carrer. Va ser un dels millors dies de la meva vida, i des que la vaig abraçar vaig saber que era i encara és la meva persona preferida.