vane

Rocio Agea_3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Un diumenge estàs sol a casa, els teus pares estan al carrer donant un tomb, et truca un amic perquè surtis una estona. Et dutxes, et vesteixes i surts. Vas a la plaça del poble on has quedat amb els teus amics. Són les set de la tarda i et truca la teva mare. Et diu que el teu pare acaba d’entrar a urgències. Li dius als teus amics que has de marxar a l’hospital a veure el teu pare. Te’n vas corrent. Arribes, et trobes la teva mare que et diu que li ha agafat un infart i que ha d’estar uns dies ingressat. Estàs molt cansat i només vols dormir. Tanques els ulls i desitges que això passi i s’ar­regli i marxes a casa amb el teu germà.

Neus Pujol_3r A EA 2a Ensenyança de Santa Coloma

–Mare, per què només et veig a tu i a la tata?
–No tenim ningú més!– em va respondre amb un to indiferent– Som només nosaltres tres. Em vaig quedar paralitzada com si m’haguessin donat una puntada en tot el pit. La decepció es va apoderar de mi. Me’n vaig anar al llit amb molta pressa. Jo tenia esperança de conèixer algun familiar, però no podia ser. La mare em va voler tranquil·litzar, però no va servir de res. Feia una setmana, li havien trucat d’una gossera per anar de voluntària, com ella bé sap, cuidar gossos és el que més m’agrada en aquest món. Em vaig adonar que la millor família era la canina, juntament amb la meva, és clar!

Sebastian Salazar_4t C Col·legi Mare Janer
Un dia gris, gelat, aclaparador, posem rumb cap a una terra a la qual som complets estranys. Pugem al bus, els meus pares esgotats, els meus germans amb aquesta esperança cap al desconegut, i jo, a l’expectativa d’aquesta aventura. En asseure’ns, un grup de persones natives entren a aquest bus parlant un idioma foraster desconegut per a nosaltres. En aquest moment, totes les meves pors comencen a menjar-se la meva seguretat, obren lloc a milers d’interrogants, a tot allò que podria sortir malament. Avui, pensant en aquell dolorós moment que vam viure amb la meva família, m’adono que era cert: després de la tempesta surt el sol.

Judit Rodríguez Castejón_4t C COL·LEGI MARE JANER
Vivim pendents dels rellotges. Paro, miro el meu fixament i m’adono del temps que passem pensant on anirem de cap de setmana, què estudiarem quan arribem a adults, quants dies falten per vacances i un llarg etcètera. Perdem el nostre dia pensant en el següent. Aterrem al món real! El futur sembla que esborri el present. Imaginem la nostra vida somiada però no fem el primer pas per viure-la. Estem pendents del que arribarà i no gaudim del moment. Nois, deixem la sort de banda! L’endemà no existeix, cada dia hi posem els ingredients de la recepta del futur perfecte. El present té data de caducitat i mai en sabrem les xifres exactes.

Inés Rodríguez Benlliure_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig conèixer una parella feliç, bonica i perfecta. Vivien en un poble petit i pobre. Però eren estimats per la gent del poble, i els agrada estar allà. La parella tenia una filla sana i forta. La vila era molt a prop del mar però no s’esperaven que passés això. Un dia els homes de la zona van sortir a pescar. Les dones i els nens es van quedar a casa. De sobte, la gent del poble es va sorprendre quan la mare i la filla van aparèixer a la riba del mar sense vida. El pare no es va immutar, però ho va dissimular. Ell havia tirat al mar la seva dona i filla des del precipici del costat, com s’havia de sorprendre?

Noor Dunia Rodrigues Haciane_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Ell sempre va ser molt feliç, un nen molt responsable, amb unes notes espectaculars, ben educat, una família pendent d’ell, i molt bé econòmicament. Tenia una vida perfecta, l’únic problema era el seu sobrepès. Sempre el van acostumar a estimar-se a ell mateix. Quan va començar secundària, mai va dir res, l’únic que feia era entrar amb un somriure a casa. Però ningú podia veure el patiment d’aquell nen: tristesa, por, autolesions, autoestima baixa. Com patia bullying en secret perquè ningú ho sàpigues, per no preocupar, per semblar tan perfecte, com sempre. Un dia, em vaig trobar el meu fill a terra, s’havia apagat la seva llum.

Léo Benet_3ème J Lycée comte de foix
L’actual campiona del món: França. De l’altra banda s’enfrontaven el favorit de la competició: Brasil i Portugal, liderada per Cristiano Ronaldo. Els dos millors jugadors de futbol es jugaven en aquell partit el passaport per poder accedir a la final tan desitjada i aconseguir la seva primera copa del món. El partit de Portugal estava bastant igualat, encara que va acabar guanyant Portugal amb dos gols de Ronaldo als minuts 42’ i 84’. De l’altre costat Argentina va guanyar fàcilment amb un hat-trick de Messi als minuts 32’, 57’ i 79’. Els dos cracks mundials es podran veure a la final.

Joao Simoes_3ème J Lycée comte de foix
Per les vacances d’estiu vaig anar a Portugal, a veure la meva àvia, i els meus amics del poble. Un dia, el meu amic Pol em va invitar per anar a fer un partit amb els amics. A l’arribar em vaig sentir malament, però no li vaig donar importància. Va ser després de mitja hora que no en podia més i vaig anar a l’hospital. Quan hi vaig arribar, em van fer proves, i li van dir a la meva àvia que podia ser una apendicitis, i amb la meva àvia vam anar a Lisboa per fer una radiografia. Feta la radiografia, el metge ens va confirmar el diagnòstic. Després de la cirurgia, vaig estar cinc dies a l’hospital de Lisboa. Ara ja estic bé!

Martina Lladós_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
D’aquí a no gaire començaré a la universitat i em sento estranya. És l’inici d’una nova etapa per mi, sense la meva família, sense els meus amics i tot això és un sentiment nou.
Recordo quan els pares em despertaven tot just abans d’anar al col·legi, em deixaven un got de llet sobre la taula i em desitjaven un gran dia, era una sensació magnífica. Suposo que al principi és molt dur estar lluny de casa teva, de la gent que t’estima… però després penso que aviat començarà un canvi innovador en la meva vida, on coneixeré gent nova, faré grans amistats, aprendré coses que em serviran per al futur i viuré una etapa plena de moments.

Maria Janot_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Un matí qualsevol, a les set, m’estava preparant per anar a l’escola. Quan ja estava vestida i preparada, vaig baixar a la cuina per esmorzar. Els meus pares encara dormien, fins a dos quarts de vuit, que és quan m’havien de portar a l’escola. Em vaig despistar mirant la tele, eren les vuit, vaig pujar corrents pensant que faria tard però tothom estava dormint. Jo desesperada cridant als meus pares que arribaria tard a l’escola, la meva mare espantada pels crits, em va dir que no tenia classe per la covid. Havien confinat tothom; ens havíem de quedar a casa perquè estava prohibit sortir. Contenta vaig tornar al llit a dormir.

Èric Lucea_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
L’Iu està molt nerviós al vestidor, sent un soroll ensordidor. Mira el rellotge. És hora de sortir a la pista. Comença a tremolar, el so puja d’intensitat. No s’ho esperava. S’intenta aixecar, però no pot. Les forces l’abandonen. Sent el seu nom pels altaveus, fa un esforç més, aconsegueix aixecar-se i surt del vestidor. Es troba els seus contrincants, també nerviosos. Entra a la pista. S’adona que a la grada no hi ha ningú i que el que està sentint són els altaveus i l’arbitre picant el tambor. Les cames li deixen de tremolar i recupera la tranquil·litat. Ara li toca jugar una partida de parxís d’una lliga que a ningú li interessa.

Noa Lorenzo_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
Era un bon dia al matí, i com sempre, havia d’agafar l’autobús per anar a l’escola. Però m’havia despertat molt tard, no sé si l’alarma no m’havia sonat o simplement l’havia ignorat com algunes vegades em passava. Em vaig vestir corrent, vaig esmorzar i vaig sortir disparada cap a la parada d’autobús. Ja havia passat. No sabia què fer, com podria arribar a l’escola a temps? Els meus pares no em podien portar, ja se n’havien anat a treballar. Tampoc tenia cap bicicleta, només em quedava una opció: caminar. Després d’una llarga estona a bon ritme i pensant en quina excusa li explicaria a la professora, em vaig adonar que era dissabte.

Eric Lages Campos_4t B Col·legi Mare Janer
Un dia calorós d’estiu, en un dia de les vacances de l’Eric. Es trobava a casa dels seus tiets, enmig d’un dinar, amb la seva família. Els seus tiets havien convidat uns amics, però hi havia un problema: els amics no sabien on es localitzava exactament la casa. La mare de l’Eric va sortir al carrer per poder comunicar-se millor amb els convidats, perquè dins de la casa no hi havia gaire cobertura, i hi havia molt de soroll. L’Eric era un trapella i va sortir darrere la mare, però la mare no se’n va adonar. La seva tieta el va veure fugir i va intentar enxampar-lo, però no ho va aconseguir. I va passar el pitjor: el van atropellar.

Soraya Da Costa Fernandes_4t B Col·legi Mare Janer
Què és l’amor? És una pregunta que ens fem molts de nosaltres i ningú no en sap la resposta. Molts pensen que només és estar amb una persona i jurar-se amor etern, però potser és alguna cosa més forta, un sentiment profund. Són ganes d’estar amb aquella persona, poder abraçar-la i que les hores amb ella siguin només segons per a tu. Les millors hores de la teva vida. Quan estàs enamorat, sents que tot el món gira sobre ella. Però què passa si et deixa? Et trenquen el cor, sents que la teva vida no té sentit, i no saps què faràs sense ella. Però després de plorar cada nit sense saber què fer, tornes a viure sense dolor, com si tot fos nou.