vane

Lara Saraiva Veigas_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Solament necessitava dos minuts més. Dos minuts per agrair-ho tot a la seva família i un últim t’estimo. Dos minuts per dir-ho tot a les noies que es feien dir “amigues”. Però ja no podia més, estava farta de com es sentia en aquell món, de com tothom la ignorava perquè deien que era una “víctima”. Però ja no podia fer res més, l’aigua ja es tintava de color vermell, els ulls se li tancaven i en aquell moment va clavar la seva mirada sobre mi. Només li havia fet un favor, un favor que segur que li agradava. Havia acabat amb el sofriment. Però van picar a la porta just en aquell moment, i ara tenia dos minuts per sortir corrents.

Matilde Acosta Vásquez_3r B Col·legi Mare Janer

Aquell matí vaig estar amb ella, l’Alice, la meva millor amiga. Dilluns a la tarda vaig tenir aquella forta discussió amb l’Adam. M’havia enganyat amb la meva millor amiga. Això va provocar la nostra ruptura. Ell va trucar a l’Ali per marxar a dormir amb ella. Ella no li va agafar el telèfon. L’Adam va haver de quedar-se a dormir a casa, ja que no tenia on anar. Ell intentà que el perdonés, i ho va aconseguir. Des d’aquell dia em tracta com si res hagués passat. I ara hauria d’explicar el que de veritat va passar, ja que aquesta és només una de les versions que li vaig haver de donar a la policia. M’acusen d’assassinat múltiple.

Valentina Vila Moliné_3r B Col·legi Mare Janer

Recordo el dia en què ens vam conèixer, no hi havia ni mica de confiança, fins que vam arribar en un punt on érem pràcticament inseparables. De vegades, sense cap mena de sentit t’intranquil·litzaves, no eres tu… fins que un dia em vas confirmar la teva fatídica notícia. Va ser llavors quan ho vaig entendre tot.
El teu somriure cada matí. Quan t’equivocaves, ho reprenies i seguies. L’expressió tirar la tovallola mai t’havia agradat. La teva bogeria, el teu bon humor i la forma amb què alegraves els dies a la gent. Estaves atemorida pel que et podia passar, però mai ho mostraves. Sempre endavant. Tu, la meva alegria, m’has deixat.

Nil Bello Puigdemasa_3ème H Lycée comte de foix
És un diumenge d’estiu. Soc a la platja. Cap a les 11 del matí han vingut uns cosins a casa ja que és l’aniversari de l’àvia. Som al jardí gaudint del poc aire que circula per l’ambient. Fa molta calor i, sobretot, molta humitat. Qualsevol diria que són les dues de la tarda. Queda un sol tall de pizza a la taula… El meu cosí petit està bastant afamat, però l’àvia també. Mentre discuteixen qui se’l menja, jo reflexiono sobre què hauria passat si Messi encara estigués al Barça. Possiblement, hauríem guanyat la Champions. No en tinc ni idea. La veritable pregunta és si agafo l’últim tall de pizza, aprofitant que segueixen discutint…

Jordi Estrella Pont_3ème H Lycée comte de foix
La família del Pere era feliç fins que un adolescent va matar el pare. El noi tenia problemes i ell l’ajudava a superar-los. La mare no entenia per què aquell nen havia matat el seu marit. Desolada, la família va decidir anar-se’n a la casa d’infància del pare. El trajecte va ser molt llarg per als nens, que no volien marxar de casa. En descobrir la casa, es van adonar que no era tan mala idea haver-hi anat fins que el petit va començar a sentir unes veus estranyes que el conduïen a diferents claus. Va decidir parlar-ne amb els seus germans i, tots junts, van seguir trobant claus diverses que donaven cadascuna un poder diferent.

Jose Gabriel Angulo Chacon_3r C Ea Segona Ensenyança de Santa Coloma
Era un militar en mig d’una guerra, de la guerra de Vietnam. L’altre exèrcit, que eren les forces especials, estaven rodejant el militar. El militar, espantat, no sabia què fer en aquella situació tan perillosa, per tant, es va amagar dins d’una casa de fusta al mig del bosc. Van passar les hores i el militar escoltava el bombardeig més a prop d’ell, en un moment el bombardeig va sonar molt prop del militar, que va sortir corrents de la casa, però ell ni esperava que l’esperaven deu militars amb una arma. No s’ho van pensar dues vegades, van disparar al militar i al moment va caure. No recordo res més.

Àlex Martínez Aberde_3r C Ea Segona Ensenyança de Santa Coloma
La Maria era una nena que vivia a França i tenia 14 anys. Era professional amb el telemarc, un esport que requereix molta preparació física. Un dia la Maria va anar a Andorra a fer una competició i per desgràcia va tenir un accident a la competició, es va trencar el braç i els metges de pistes la van enviar a l’hospital i la van haver d’operar. Al cap d’una setmana de vigilància li van donar l’alta i la van enviar a Barcelona a fer la recuperació. En arribar a Barcelona va tenir la primera cita amb el fisioterapeuta. La Maria li va preguntar si podria tornar a esquiar i ell li va dir que ho  veia difícil.

Sofia Gordillo_3r  Col·legi Sagrada Família
Tota persona que neix pot triar ser, vestir, jugar, el que vulgui a la seva vida, sempre que no posi en risc algú altre. La forma de vestir-te transmet informació sobre les persones i comunica alguns aspectes de la teva personalitat. Pot ser una manera per donar-se a conèixer, però, no hauries d’intentar amagar o canviar la teva personalitat vestint-te d’una altra forma, perquè encara que intentis camuflar alguna cosa que no t’agradi de tu, continues sent la mateixa persona. Que hi hagi persones que no t’acceptin només per la teva forma de vestir, com portar roba que no estigui a la moda, diu molt de la persona que t’està jutjant.

Andrea González Fernàndez_3r Col·legi Sagrada Família
Tot va començar un dilluns, el meu grup cooperatiu i jo estàvem fent un mural a l’aula de plàstica. Com que mai hi ha escàndol i la gent acostuma a treballar, se’ns en va anar la noció del temps i se’ns va fer de nit. De sobte, tots els llums es van apagar, ens vam espantar moltíssim.
Hores després no sabíem què fer, totes les portes estaven barrades, ens quedaríem tota la nit tancats? I els nostres pares, què dirien? No hi havia ningú, i feia molt fred, ja que la calefacció no estava en funcionament i era hivern. Vam anar al vestuari de l’aula de teatre, però no vam trobar cap abric. Estàvem espantats, només volíem sortir d’allà!

Gisela Garcia Martínez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Uns amics estaven jugant a la consola sols a la casa. Tenien tot el que necessitaven per no sortir-ne. A l’amic del propietari de la casa li van agafar ganes d’anar al lavabo, però no volia dir res perquè ja era força tard i tot estava a les fosques. Després d’una estona d’aguantar-se, va reunir forces per demanar-li al seu amic on era al bany i hi va anar. En obrir la porta, va veure un llarg passadís a les fosques, l’interruptor era gairebé al final i no n’hi havia cap altre més a prop. Enmig de tota aquella foscor va veure una ombra anant cap a ell de pressa, però quan se’n va adonar ja va ser inútil.

Maria Victòria de Castro Castell_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
No se sap amb certesa. Deu ser ofegant-se? A veure, a poc a poc et quedes sense aire… Quina angoixa! Gairebé tothom pensa que pot ser cremant-se, però morir així no és tan comú, així que no crec que sigui la pitjor manera. Sent esclafat? També pot ser una manera. Però ara que ho penso bé, jo crec que de totes les possibles maneres de morir, n’hi ha una que dius: és aquesta! Aquesta és la pitjor! És la de ser posseït, perquè quan un ésser et posseeix, al principi no te n’adones, però al cap dels mesos vas embogint fins a l’extrem que si no es cura, pots arribar a suïcidar-te sense voler. Això sí que és terrible!