vane

Ainara Alves Fernandes_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amistat no és per sempre. Són etapes que tots passarem. Un dia pots estar bé amb aquella persona i al cap de dos minuts pots odiar-la i no tornar a parlar-li, per això has d’agrair sempre el que fan per a tu. La meva experiència és més aviat dolenta, aquella persona que tant estimava em va fallar. Des d’aquell dia no vaig creure més en l’amistat. Però va arribar una persona a la meva vida que hi és sempre. Un dia sense esperar-ho em va salvar d’aquell mal moment i vaig tornar a creure en l’amistat. Va ser gràcies a ella que ara soc feliç, em diverteixo molt amb ella. Li dono les gràcies per tot el que ha fet per mi. L’estimo molt.

Avril Guitard Márquez_3r B Col·legi Sagrada Família

Aquell moment tan especial, tan únic i tan feliç, no el canviaria per res del món. Poder estar tranquil·la, sense cap soroll, i amb qui estimes, és el millor moment. Sentir la remor del mar, anar de cala en cala refrescant-te quan tens molta calor i veure els peixos jugant entre ells, és una sensació que només vius un cop a l’any. Jugar amb els germans, molestant i cridant, i al cap de cinc minuts ja està tot arreglat. Però arriba el final de vacances, ja s’acaba la bona vida, queden els últims dies. I de sobte, el meu pare es tira des del davant del vaixell, cau de mala manera. S’acaba l’alegria. Ve l’ambulància i se l’emporten.

LAIA DOMENE GARCIA_3r B COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

S’acostava el final de les vacances i el meu humor no era el més adient per l’època de l’any. El meu germà em feia la guitza i els meus pares em deien que tingués paciència, que ja era prou gran. Cap d’aquelles paraules servien, s’acabaven els dies de sol, platja, diversió, descans, mar, ulleres de sol, onades, calor… Va arribar el dia de marxar, però de cop i volta un fet inesperat em va envair de sentiments i emocions a flor de pell. Aquella notícia canviaria la meva vida i la de la meva família per sempre més. No podia articular cap paraula i el meu cap només podia pensar en una cosa: era un preciós cadell de pastor alemany.

Ameliya Svarovskaya_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Cada dia obro el meu mòbil i entro a la galeria de fotos. Aleshores em trobo amb un món de records. Aquell portal, on vam estar cinc hores amb el grup d’amics. El pícnic que vaig fer amb les meves amigues, quan de cop va començar a ploure i vam haver de baixar corrent per la muntanya. Quan ens vam perdre per Pyrinées jo i la meva millor amiga. Dansa, Meikres, fa temps que no ballo. Els dies que vaig passar al càmping amb una gran companya. Aquell estiu va ser tan especial… Sé que mai tornaré a passar aquests moments, ni amb algunes d’aquelles persones. Però els records sempre es quedaran al meu cap i al meu mòbil.

Ainhoa Conde Ariza_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El 1980, hi havia un nen de cinc anys a qui li encantaven els videojocs. Hi jugava sempre que podia: de nit, de dia, quan s’acabava de llevar, quan venia de l’escola, etc. Fins i tot, quan estava esmorzant, dinant… Els seus pares sempre li deien que no jugués tant, perquè si no, amb tant de vici, li podria passar alguna cosa. Però ell no feia cas de res. Va passar el temps i el nen encara feia el mateix cada dia. Però un dia no va ser com tots els altres. Un dia va arribar a casa i es va posar a jugar, però li picaven molt els ulls. El van portar a l’hospital. Tenia una afecció als ulls que li va durar molt, per culpa de l’addicció.

Zara Simoes_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Persones que creus que són per sempre, que mai et fallaran. Són les primeres que el dia més inesperat et sorprenen amb la seva indiferència. Ja no els fas falta, has d’estar preparada per continuar amb la teva vida. Encara que pensis que el món se t’acaba deixant de tenir aquesta gent amb qui comptaves per a tot, és el moment de demostrar el que vals, de seguir amb la teva vida, perquè no són les primeres ni tampoc les últimes persones que et creuaràs pel camí. Al cap i a la fi, això t’ajuda a adonar-te de les coses que no veies quan les tenies com a prioritat i créixer personalment. Perdre els amics fa mal però la vida continua.

Oriol Serrano_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

És dissabte, em llevo, em dutxo sense córrer, em vesteixo amb uns pantalons curts i xancletes, esmorzo tranquil·lament al jardí. La mare m’ha preparat meló i unes torrades amb fuet. La temperatura és ideal per a un començament de setembre. La piscina em crida. A mig matí vindrà el Pere. Ens banyarem, jugarem a futbol, ens tornarem a banyar… La mare ens prepararà macarrons i de postres gelat. A la tarda tornarem a la piscina. Berenarem les creps amb xocolata que em tornen boig i anirem amb bici. A la nit pujarem a Escaldes al cinema. Sento una veu llunyana… La mare ve ràpidament… –Lleva’t, que faràs tard el primer dia d’escola!

Zoe Abril Carretero Monzó_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Hi havia una vegada un grup de nois i noies, estaven tots junts a una plaça asseguts en un banc i al davant hi havia un altre banc amb una noia asseguda. Un dels nens va dir “mira que guapa aquella noia, m’agrada molt, aniré a parlar amb ella”. De sobte el noi es va aixecar i va anar cap a la noia; li va dir “hola què tal, et puc fer una pregunta?”, i la noia va respondre “és clar que sí, diga’m”. El noi li va demanar “creus en l’amor a primera vista?” mentre passava per davant d’ella i la noia va respondre “no, no hi crec”. Llavors el noi va dir “espera, que torno a passar”, la noia es va posar una mica nerviosa, tota ansiosa estava esperant que li tornés a demanar per poder dir-li que sí, ja que a la noia li va agradar la forma de ser del noi i es va enamorar una mica; el volia conèixer més.

Gael Brousset Sansa_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

L’home no s’ho podia creure: com havia pogut oblidar allò? Si no ho feia a temps, tot estaria perdut! En veure la situació, l’home començà a córrer ràpidament fins a casa. Estava a 20 minuts caminant d’allà, però no podia perdre tant temps, o sigui que va optar per esperar el bus. Després de 10 minuts d’espera, impacient, l’home començà a córrer. A mig camí de casa, va veure com un bus passava pel seu costat, però ja no era moment per pensar en el passat, el temps corria. En arribar davant de casa seva, l’home s’adonà que havia perdut les claus pel camí i que no en tenia de recanvi. Ràpidament, va llançar una pedra a un vidre per entrar a casa, i llavors, dins la cuina, va veure una cosa que mai s’hauria imaginat: ja havia tret el pollastre del congelador aquell matí.

Nerea Fortes Porres_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa sis mesos vaig rebre una notícia que em canviaria la vida. Després de quatre anys, el somni del meu millor amic es va fer realitat. Saber que estic a 700 km d’ell tot un any, sense les seves abraçades, sense les seves bajanades i sense les seves rialles, em trenca el cor. Sabia que seria complicat, però també sabia que en algun moment o altre això havia de passar, que aquest moment havia d’arribar i que és per al seu bé i pel seu futur. Sé que està vivint una experiència única a la vida que l’ha de fer feliç. A vegades, quan estimes algú, t’adones que la distància no és el més important, i has de deixar marxar aquella persona.

Vaitea Foix_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Amor, sentiment per excel·lència envers la família, els amics, les coses que ens agraden, la parella… Ara bé, existeix amor a primera vista? Com pot algú enamorar-se sense saber qui o com és l’altra persona? Un dia, passejant, vaig quedar meravellada i vaig viure en primera persona la força de la passió. La seva fina figura brillava davant meu. Només ens separava una vitrina. Vaig entendre què era encapritxar-se. Vaig entrar a la botiga. Una guitarra vermella em va subjugar. Els meus dits àgils van ballar sobre les seves cordes i el seu so em va emocionar. Des d’aleshores, només pertanyo a aquella guitarra que em va robar el cor.

Malak Sakhraoui_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan era jove, passava tot el temps amb la meva família, em feien sentir especial i no volia estar lluny d’ells. Fins que un dia vaig haver de marxar a la universitat i quan els anava a visitar, no em volien veure. Això em va fer sentir de tot, era un sentiment molt rar. Era com por i tristesa, era una barreja de tots els sentiments menys d’alegria. Llavors vaig deixar de visitar-los sempre que podia. Fins que es van cansar de mi i em van dir que no em volien veure mai més. He tornat a sentir aquella barreja de sentiments, però aquesta vegada és molt més greu. És un dolor que mai podré explicar.

Marina Cabases Sisteré_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Tot va començar el 15 d’agost. Allà és quan ens vam començar a conèixer i des d’aquell dia tot va canviar en mi. Vaig començar a sentir alguna cosa estranya cada cop que estava amb ell i no sabia si estava fent el correcte, però sabia que cada dia que passava sentia alguna cosa més forta per tu. Però després arribaven aquells dies en què estaves tan distant amb mi, però ho parlàvem. El 23 d’agost va ser quan va passar tot i des d’aquell dia ets una de les persones que més estimo en aquest món i podràs estar a molts quilòmetres de distància, però et vas emportar un tros del meu cor i això em quedarà marcat per sempre.

Gisela Mendes Azevedo_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Els meus caps de setmana són diferents. Vaig a l’hort que està al rec d’Andorra la vella. Dono menjar a tots els animals : les cabres, les gallines, els ànecs.Tenim  unes cinc gallines i a  cada galliner hi ha  15 gallines i alguns ànecs de races diferents. Tenim també deu cabres que se’n cuiden de menjar l’herba i ho deixen tot ben net. També conreem molts tipus de verdures: patates, mongetes, coliflor, albergínia,,blat de moro,carbassa,pebrots, pastanagues, cebes… i fruites com les mores , les maduixes, el raïm  i el que més m’agrada del meu hort són els animals que ja em coneixen. Tinc molta sort de tenir un hort i tants animals.

Maykon Almeida Garcia_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Viure al Pas de la Casa és un autèntic calvari! Perquè? Doncs per moltes raons, la principal és el fred, ens congela. Ademés  hi ha masses turistes que ocupen els carrers. D’altra banda és avorrit, petit i sempre hi ha molta boira. La boira és intensa, no hi veus res, pots topar de nassos contra un fanal del carrer o ensopegar amb qualsevol cosa. I si volem agafar el clípol per baixar a la capital, prepara’t per passar més d’una hora de trajecte per baixar i una altra hora per poder tornar a casa! QUIN PAL! Per si tot això fos poc, el meu institut està lluny i m’he de quedar intern tota la setmana. Definitivament és molt esgotador.

Gisela Mendes Azevedo_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Els meus caps de setmana són diferents. Vaig a l’hort que està al rec d’Andorra la vella. Dono menjar a tots els animals : les cabres, les gallines, els ànecs.Tenim  unes cinc gallines i a  cada galliner hi ha  15 gallines i alguns ànecs de races diferents. Tenim també deu cabres que se’n cuiden de menjar l’herba i ho deixen tot ben net. També conreem molts tipus de verdures: patates, mongetes, coliflor, albergínia,,blat de moro,carbassa,pebrots, pastanagues, cebes… i fruites com les mores , les maduixes, el raïm  i el que més m’agrada del meu hort són els animals que ja em coneixen. Tinc molta sort de tenir un hort i tants animals.

Maykon Almeida García_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Viure al Pas de la Casa és un autèntic calvari! Perquè? Doncs per moltes raons, la principal és el fred, ens congela. Ademés  hi ha masses turistes que ocupen els carrers. D’altra banda és avorrit, petit i sempre hi ha molta boira. La boira és intensa, no hi veus res, pots topar de nassos contra un fanal del carrer o ensopegar amb qualsevol cosa. I si volem agafar el clípol per baixar a la capital, prepara’t per passar més d’una hora de trajecte per baixar i una altra hora per poder tornar a casa! QUIN PAL! Per si tot això fos poc, el meu institut està lluny i m’he de quedar intern tota la setmana. Definitivament és molt esgotador.

AMELIYA SVAROVSKAYA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Cada dia obro el mòbil i entro a la galeria de fotos. Aleshores em trobo amb un món de records. Aquell portal on vam estar cinc hores amb el grup d’amics. El pícnic que vaig fer amb les meves amigues, quan de cop va començar a ploure i vam haver de baixar corrent per la muntanya. Quan ens vam perdre per Pyrinees jo i la meva millor amiga. Dansa, Meikres, fa temps que no ballo. Els dies que vaig passar al càmping amb una gran companya. Aquell estiu va ser tan especial… Sé que mai tornaré a passar aquests moments, ni amb algunes d’aquelles persones. Però els records sempre es quedaran al meu cap i al meu mòbil.

AINHOA CONDE ARIZA_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El 1980, hi havia un nen de cinc anys que li encantaven els videojocs. Hi jugava sempre que podia: de nit, de dia, quan s’acabava d’aixecar, quan venia de l’escola, etc. Fins i tot, quan estava esmorzant, dinant… Els seus pares sempre li deien que no hi jugués tant, perquè si no, amb tant de vici, li podria passar alguna cosa. Però ell no feia cas de res. Va passar el temps i el nen encara feia el mateix cada dia. Però un dia no va ser com tots els altres. Un dia va arribar a casa i es va posar a jugar, però li picaven molt els ulls. El van portar a l’hospital. Tenia una afecció als ulls que li va durar molt, per culpa de l’addicció

BET MERCHAN MOURE_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

El que em va dir la meva àvia abans de morir, no ho he oblidat en cap moment, i aquestes paraules se’m van quedar gravades. “Aprofita les experiències que et dona la vida, tant les bones com les dolentes, de tot se n’aprèn, així quan arribi el teu dia estaràs orgullosa del que has viscut. No miris mai enrere, mira sempre endavant i quan caiguis, torna’t a aixecar”. “No t’oblidis de les persones que t’han donat suport i han estat sempre al teu costat, i si hi ha algú que et critica o simplement que no li agrades, no et preocupis, mai agradaràs a tothom. L’important és que t’estimis a tu mateixa”.  I recorda que sempre t’estimaré!