vane

Primer dia d’estada

per

Fernando Ferreira_3ème  Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

Us parlaré del meu primer dia d’estada al Garatge Principal com a mecànic. Vaig anar a portar el full, el van omplir amb les meves dades i vaig tornar a casa. El dia següent, vaig entregar-lo al professor i em va donar la indumentària de mecànic. El primer dia em van fer ordenar i classificar el material i després netejar-lo. Vaig col·locar-lo als bidons en diferents llocs, en uns prestatges. A les 13.30 h vaig anar a dinar a casa. A les 15.30 h hi vaig tornar i em van fer treballar en moltes coses interessants. Una d’elles va ser que vaig fer pujar de revolucions un Jaguar, per comprovar què li passava al motor i va fer molt fum.

M’agrada Galícia

per

Ainhoa Castello_3ème Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

A l’estiu, a Galícia, estàvem a casa, la meva mare i jo mirant la televisió, al menjador abans d’anar a dormir. I vaig sortir al jardí amb el meu gos. Davant de casa vaig veure passar dues senyores vestides de blanc. Vaig tenir por! A més, hi havia molta boira i llavors vaig anar a avisar la meva mare. Quan vam tornar a sortir ja no hi eren. L’endemà vam anar a dinar al centre del poble. A la tarda vam anar a la platja a prendre el sol i a les set vam tornar a casa. Ens vam dutxar i jo vaig anar a jugar a ping-pong amb la meva veïna fins a l’hora de sopar. Després vam mirar una pel·lícula de gossos i gats i després vam anar a dormir.

El somni perfecte

per

Marc Rubio_3rD EA 2A Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
En Quim va anar a un parc d’atraccions i va pujar a una roda d’uns cinquanta metres d’alçada. A la cadira del costat hi havia una noia molt maca. Es van fer amics i després de pujar a totes les atraccions del parc junts, van tornar a pujar a la roda. En aquell moment el paisatge va canviar completament. Els núvols es van posar roses, es van fer un petó i llavors la noia va desaparèixer. En Quim es va quedar parat i molt sorprès. Els núvols es van posar negres i va començar a ploure. De sobte, es va despertar.

El soterrani

per

Marc Borrallo_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
Què està passant? Sento sorolls molt estranys. Sembla un bebè demanant ajuda. Jo no tinc germans i els meus pares estan de viatge. Estic mort de por i penso què podria passar en el pitjor dels casos. No m’atreveixo a baixar al soterrani, tinc molta por. Llavors penso que podria ser un gat o que algun altre animal s’hagués colat. Finalment hi baixo. Tot està molt fosc i també fa molta pudor. Quan obro la porta em trobo amb…

Nervis, públic, esforç…

per

Sara Guerra_3r ESO  Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Tot comença, em toca, he de memoritzar i sobretot esforçar-me, he de donar el millor de mi. Em toca fer un mortal. Va, vinga, sense pensar-ho. M’ha sortit bé, ara em toca paral·leles, crec que aquesta competició de gimnàstica artística em sortirà molt bé. Veig els meus pares a les grades animant-me, que bé! Ja l’he acabat, crec que m’ha anat bé però, és clar, depèn dels jurats. Podré quedar almenys en el tercera posició? Espera! Han dit el meu nom, vaig cap als premis, però em desperten i…
Ostres, no, estic a l’hospital, després de l’accident que vaig tenir. Però jo sé que quan em recuperi podré fer aquesta competició tan esperada!

Un somni transcendental

per

Laura Matilla_3r ESO Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Aquella nit em va costar agafar el son. Quan vaig aconseguir adormir-me, una cosa estranya va passar. Tot el meu voltant era completament diferent,  com si hagués retrocedit vint anys. Era a casa. En baixar les escales vaig veure la meva àvia, més jove, més alegre… De cop i volta, un home alt i gros va entrar. Tractava d’esbrinar qui era, em sonava d’alguna cosa, i finalment vaig deduir que era el meu avi. L’havia reconegut per les fotografies que m’havien ensenyat, ja que mai vaig arribar a conèixer-lo. Em vaig posar molt contenta d’haver-lo vist per primer cop en la vida, i… de sobte, em vaig despertar. Aquell somni va fer que pogués veure per uns instants el meu avi.

Males influències

per

Guanyador curs 2020/2021
Christian Veloso Rodrigues_4rt A Col·legi Mare Janer
Des de petit m’han dit que no m’ajunti amb males influències. El que jo no sabia era que als 15 anys no em deixarien
anar amb els meus amics, ja etiquetats de males influències, pel fet de no tenir un mínim de diners i no tenir certa importància al país. El que jo no pensava era que una mala influència no només era la persona que fuma, sinó que és aquella amb qui a la teva família no li interessa que hi vagis, per por que no la deixi bé davant la gent important. El que no saben és que les “males influències” no han fet res per merèixer aquesta etiqueta i cada dia sofreixen. I jo em pregunto: qui són les males influències?

El tren

per

Guanyador curs 2020/2021
Aaron González_4rt A Col·legi Mare Janer
Tu, tu que sempre has viatjat, no sent un dels passatgers de cada vagó, sinó sent el conductor del tren, com el capità que governa el seu vaixell o com el pilot que enlaira el seu avió. Tu, només tu, que vas néixer entre carbons que  s’incineraven per alimentar el motor, que de petit ja portaves el tren com qui porta una joguina. Tu, juntament amb els teus 86 anys, després d’haver portat tants passatgers al seu destí i d’haver visitat més de 26 països diferents…, tu, que has estat des del 1928 en el tren heretat del teu pare, el teu mestre, avui, avi, dia 6 de gener del 2014 has baixat del vagó arribant a l’última parada. T’estimo.

L’animal i boig

per

Nil Roman_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
L’animal era un boig o el boig era un animal, diga-li com vulguis. Ell era especial, diferent de tots els altres nens. Estava tot el dia penjat d’arbres, edificis, barres i tots els objectes a una alçada considerable. Un dia va caure d’un edifici. Va caure de peu sense fer-se mal i li van dir: “Què fas animal i boig!?” Ell va respondre: “Doncs baixar per no arribar tard a classe.” El boig tenia una bona actitud, l’actitud d’un animal i boig.

La decisió

per

Melian Figuera_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
La meva vida està arribant al seu final. Cada cop sento que el meu cor batega més ràpidament i amb més força dins del pit. Les dents em tremolen, voldria dir que és per l’aire glaçat del desembre, però no seria veritat. Tinc por, més de la que mai he tingut, però la decisió ja està presa. Miro cap avall, al llunyà riu del fons del penya-segat. Sé que ara és el moment, que l’hora és cada cop més propera. I sé que ningú no em trobarà a faltar i també sé que per fi deixaré de veure els rostres sense vida de la meva família. Miro el meu rellotge, 30 segons, 20, 10, 0. Agafo aire per últim cop i salto.

La foscor

per

Neus Folch_3ème E Lycée Comte de Foix
Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan ets a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo, què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan ets a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?

Doble vida

per

Helder Vital_3ème E Lycée Comte de Foix
Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a  elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.

Gràcies telèfon!

per

Alex Da Costa Carvalho_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp

Un dia vaig anar sol a la muntanya, vaig començar a caminar per un camí que no coneixia. Evidentment, em vaig perdre, però igualment vaig continuar caminant per si trobava algú que em pogués ajudar o m’indiqués el camí correcte. Mentre caminava vaig caure i em vaig fer mal al peu. No em podia aixecar i em vaig començar a espantar. Però, per sort, tenia el telèfon a mà i vaig poder trucar a l’helicòpter perquè em vinguessin a buscar. Em van portar cap a l’hospital, on vaig estar unes quantes hores i, finalment, vaig poder tornar a casa.

Constància i dedicació

per

Martí Boix Cuminal_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp

L’any 2018 feia rugbi cada dimecres i cada cap de setmana. Hi havia de posar molta constància perquè tots els dimecres havia d’entrenar en lloc d’estar amb els amics; els caps de setmana no podia anar amb la família perquè tenia entrenament i l’endemà un partit a França. Els dilluns estava molt cansat i no tenia temps d’oci amb el mòbil. Però el perquè de deixar el rugbi va ser per canviar d’esport (feia tres anys que el practicava).

Superheroi

per

Lourdes Guida_4t  COL·LEGI MARE JANER

M’has inculcat els teus valors, m’has ensenyat a ser forta, a no deixar-me mai trepitjar per ningú, a no rendir-me i continuar endavant. Sempre estàs a prop meu per ajudar-me a seguir malgrat totes les vegades que em caic. Si no fos per tu, segurament avui dia no seria qui soc i tampoc sabria on anar. És gracies a tu que sé qui soc, qui vull ser i cap a on vull anar. Mai m’has deixat sola, has estat sempre al meu costat per donar-me suport quan més ho he necessitat, tot i que eres tu qui ho necessitava més. Saps de sobres el que ets per a mi, sempre seràs el superheroi que em salva quan estic perduda. T’estimo papa, ara i sempre.

El mateix de sempre

per

Claudia Baró Gómez_4t COL·LEGI MARE JANER

Em desperto i em quedo cinc minuts més al llit, fins que la mare em torna a cridar. Esmorzo i surto a correcuita per agafar l’autobús i no fer tard. Em trobo la mateixa gent de sempre que l’agafa a aquesta hora. En arribar a l’escola, tot segueix igual, l’ Anna i el Joan riuen d’un dels acudits del Jordi. M’hi apropo i se’m contagia el riure. Sona el timbre. Les classes són silencioses però amb un xiuxiueig de fons. A l’hora del pati seiem al mateix banc de sempre on parlem de coses tan simples com el temps. Torno a casa, li faig un petó a la mare i sopem juntes. Així és la meva vida, o ho seria si no hagués decidit acabar amb ella.

La meva amiga pedra

per

Lluna Dos Santos_3ème A Lycée Comte de Foix

Era el meu primer any de colònies, els dies passaven i encara no tenia amics. Un dia vam anar pel bosc i em vaig trobar una pedra molt bonica en forma de cor. Me la vaig emportar al casal i la vaig començar a cuidar com si fos filla meva. Li vaig posar un nom, l’alimentava, la banyava, la passejava, ens explicàvem la vida… Sempre va estar al meu costat, en els moments complicats i en els feliços però uns dies més tard un nen me la va trencar, i la nostra complicitat es va esvair. L’endemà em vaig aixecar a les tres del matí a enterrar-la. Vaig plorar molt i els monitors al veure’m es van espantar. Adeu, estimada pedra.

L’escola

per

Marcelo Duarte_3ème A Lycée Comte de Foix

No m’agrada aixecar-me d’hora per agafar l’autobús, quin pal! Tampoc m’agraden els horaris, són avorridíssims, a qui li pot agradar aquest tren de vida? Tan sols comença a agradar-me anar a l’escola ara que ja han passat uns anys, perquè estic tot el dia amb els amics, alguns professors fins i tot són bastant bons i arriben a motivar-me per treballar. No parlaré dels que em cauen malament, tot i que m’ajudarien a escriure els 640 caràcters. A vegades no vull anar a classe perquè estic millor amb els amics però com que els retrobo tinc cert al·licient. Ja no em queden idees, estic a punt d’acabar aquest avorridíssim microrelat.

La Play que fa molt soroll 

per

HUGO GUERRA BULTO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Com cada cap de setmana, premo el botó “ON” de la Play i em preparo unes galetes i un colacao per esmorzar mentre la Play s’encén. Quan ja tinc llest l’esmorzar, me’l menjo mirant com es carrega la Play; quan acabo, netejo el plat i agafo els comandaments. Començo a jugar i sort que tinc uns cascos bons i grans i poso el volum del joc bastant elevat, ja que la meva Play fa molt de soroll. Mentre jugo, de sobte sento un soroll molt fort. Miro la Play i surt fum. Intento arreglar-la, però no s’hi pot fer res, n’hauré de comprar una de nova ja que aquesta ha mort.

Despertar

per

Carme Fusté Rossell_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Avui m’he despertat a les 8, com de costum. M’he aixecat, m’he vestit i finalment he esmorzat. Després he sortit de casa i he intentat respirar l’aire pur de fora, encara que em costés una mica. Seguidament he agafat el cotxe, el carrer estava ple de gent cridant i tots estaven molt estressats. Jo no anava gaire decidit, sincerament no sabia on anava, suposo que cap al destí. Sentia que el cotxe anava a alta velocitat, al final de la carretera he vist una llum i m’he dirigit cap a ella. De cop, m’he despertat en un llit d’hospital. He preguntat què havia passat i m’han dit que acabava de despertar d’un estat de coma de deu anys.