vane

Ian Llao_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Estava a punt d’anar-me’n a dormir quan vaig veure una espècie de forat negre a la meva habitació. Vaig decidir introduir-m’hi i, de cop i volta, vaig aparèixer a una altra habitació. Un mica sorprès, m’adono pel reflex d’un mirall que soc el Goku! Era de bon matí i algú va picar a la porta per dir-me que havia d’entrenar amb en Krilin. No entenia res, però vaig decidir anar-hi. El dia va ser increïble. En tornar a la meva habitació, vaig tornar a veure aquell forat que m’havia portat fins allà i vaig decidir tornar-lo a creuar per tornar a casa, tot convençut que només havia de tornar a tancar els ulls si hi volia tornar.

Fiona del Rio_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
L’Aida va sortir de la consulta del metge amb una mala notícia: tenia una malaltia molt greu i li quedaven pocs mesos de vida. Es dirigia cap a casa seva quan es va trobar una papallona. Les papallones sempre l’havien fascinat, es preparen tota la vida per tenir un sol dia per poder volar. Un dia que aprofiten com l’últim que és, sense ni tan sols saber-ho. Es posen maques, amb unes ales grans i de colors vius, aprenen a volar i viatgen a llocs desconeguts. El mateix dia que moren, s’enlairen per primer cop. L’Aida va pensar que tenia dues opcions: passar-se el temps que li quedava de vida plorant o bé fer com una papallona.

Quim Farré Marín_3r A Col·legi Mare Janer
Un fort soroll em despertà. Tenia la sensació d’ofegar-me, estava tot fosc. La casa semblava un infern, tot i que es veia una llum enmig de la foscor. Era una finestra. De cop, es va trencar el vidre i, sense pensar-m’ho, em vaig precipitar al buit. Vaig notar com la calor havia afluixat, tot i que encara en feia. Em costava respirar, no sé si a causa del cop o del fum. Però, el que sí que sé és que per culpa d’un veí ho vaig perdre tot: la casa, un ull, la capacitat de moviment… Em vaig adormir.
En recuperar la consciència estava totalment sol. Els dies posteriors a l’incident, ningú. La meva dona no havia tingut temps de saltar.

Enoc Bobet Martos_3r A Col·legi Mare Janer
Un dia assolellat amb un parell de núvols perduts, el Manel anava de camí al metge, com cada mes, a fer-se les proves. El Sr. Pérez li va fer les revisions habituals, però els resultats no van ser favorables. El metge, amb subtilesa, li va insinuar que no li quedaven gaires dies de vida.
En arribar a casa, es va trobar assegut a la butaca el seu net, en Jordi. El Manel va seure al seu costat i va escoltar les preocupacions del noi. Va veure-li l’angoixa als ulls i li va dir: “No facis cas a tot allò que et sembla un problema, viu! Un dia tot s’acabarà.” L’endemà, l’avi va patir un infart. La senyora vestida de negre es va personificar.

Laia Alonso González_3ème H Lycée Comte de Foix
Aquell estiu, l’Ona i la Paula van tornar al poble on sempre estiuejaven. Un dia, van sortir a fer un tomb i van veure un home amb una pinta estranya; però no li van donar importància. Van començar les festes del poble. No pensaven perdre-se-les. Aquella nit, sortint cap al parc, de cop es van adonar que hi havia aquell mateix home i se’n van anar corrent cap a una altra banda. L’home va tornar a aparèixer on elles arribaven a correcuita. Van tenir molta por i van tornar a fugir, però se’l trobaven allà on anaven; per això, se’n van anar cap a casa. Després d’aquella nit, no el van tornar a veure mai més. Quin ensurt van tenir!

Alex Bafaluy_3ème H Lycée Comte de Foix
Un estiu, un portal es va obrir per art de màgia al iot de l’Àlex. Un alienígena en va sortir i va agafar dues persones: l’Àlex i el Jordi. Els va esborrar la memòria i els va dur a Mart. L’Àlex va ser adoptat i el Jordi assassinat. Amb la nova família, l’Àlex va aprendre a lluitar i va tenir la sort de conèixer el rei del planeta, que el va desafiar a un duel a vida o mort. Va ser un combat difícil, però l’Àlex se’n va sortir i va matar el rei amb les seves pròpies mans, així que es va convertir en el nou governant del planeta. Les claus de la porta màgica ara pertanyen a l’Àlex. Prepareu-vos terrícoles, s’apropa la invasió.

Inês Araújo_3r Col·legi Sagrada Família
Aquell somni va ser una mica estrany. Vaig somiar que jo i les meves millors amigues estàvem en una plaça, una plaça buida, sense res, sense ningú… Se’ns va fer molt rar, ja que aquella zona estava sempre plena, amb moltíssima gent. Llavors va arribar un jove amb el cabell ros i ulls blaus que es va dirigir cap a nosaltres i ens preguntà per què estàvem allí soles i no érem a la festa. Nosaltres vam preguntar a quina festa es referia i ell va parlar de la festa de la màgia. No sabíem de què parlava, ja que no ens havien dir res. Ens va dir que el seguíssim i així ho vam fer, però… Va tocar el despertador i ens vam perdre aquella festa!

Ainhoa Casas_3r  Col·legi Sagrada Família
Era un divendres qualsevol a la tarda, quan de sobte la Berta, la meva millor amiga, va començar a cridar molt que estàvem soles a l’escola, jo estava dormida i no la vaig entendre gaire bé, per això m’ho va haver de repetir tres vegades. Em vaig aixecar i ràpidament vam baixar cap a la porta principal, tot estava fosc, quan de sobte vam escoltar una nena que va cridar, les dues ens vam espantar moltíssim. Teníem por i ens sentíem perseguides, per això vam decidir començar a córrer tan ràpid com podíem. Vam intentar escapar, quan de sobte em destapen i escolto a la mare cridant-me que m’aixequés si no volia arribava tard a l’escola.

Erik Silva Pereira_3r B EA 2A Ensenyança d’Encamp
A l’Iker el va enxampar l’estat d’alarma a casa meva, i als meus pares al poble amb la meva àvia. Era una situació ideal, una sensació de llibertat fantàstica. Amb la única cosa que havia de tenir cura era amb la teletrucada que em feia la mare cada matí per veure com estava. Així que vaig avisar a l’Iker perquè estigués a l’aguait, no fos cas que la meva mare el veiés per algun angle de la trucada. Estàvem molt contents. Havien passat quinze dies i l’estat d’alarma duraria uns altres quinze. Aleshores van dir que seria fins a nou avís i l’alegria es va acabar.

Pol Cuenca Vidal_3r B EA 2A Ensenyança d’Encamp
Hi havia una vegada un adolescent que no li agradava estudiar. Cada tarda a l’arribar a casa el primer que feia era posar-se a jugar o quedar amb els amics. Un dia, quan marxava amb els seus amics, el pare el va aturar i li va dir que el seu futur depenia d’ell. El jove ho va entendre i cada vegada s’esforçava més per enorgullir al seu pare, però el pare mai en tenia prou. Sempre li deia que no tindria futur i que havia de pujar la nota. El jove, cansat de totes les queixes del pare, es va escapar a viure sol. Al cap de cinc anys va tornar a casa del seu pare i li digué: “Ara tinc més fortuna que tu, haguessis estudiat més”.

NIL BERNABÉ_4t C Col·legi Mare Janer
Em vaig aixecar com cada dia al matí per anar al col·legi. Em vaig rentar la cara i vaig preparar la motxilla. Vaig esmorzar llet amb xocolata i galetes. Per acabar, em vaig raspallar les dents. A les 7.35 mirava per la finestra de casa mentre esperava que passés l’autobús per davant com cada dia. Però aquell matí d’hivern no va arribar. Que estrany! L’autobús que veia arribar cada dia a primera hora del matí no passava? La veritat que no ho sabia, però, i si s’ha endarrerit? I si ha tingut un accident? Vaig esperar hores però no va passar. El que jo no sabia és que aquell dia estava començant una pandèmia mundial.

Marta Garcia_4t C COl·LEGI MARE JANER
Sota la pluja, penso en tot però a la vegada en res. Noto les gotes d’aigua que corren per tocar-me i observo la gent que fuig del temps. Com tu. Sempre fugint d’aquell qui t’estima i et vol. I estic cansada, cansada de pensar en aquells moments viscuts.
Has trobat algú millor, no m’ho pots negar! L’única cosa és que jo t’estimava, t’adorava i et necessitava, però vas decidir anar-te’n, sense pensar en ningú, només en tu. Dient-me que m’apreciaves. Vas decidir marxar i abandonar la teva filla, sense cap raó que justifiqués un perquè. I segueixo intentant esbrinar per què carai em vas deixar, deixar d’estimar.

Jordi Vieira_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estic sol, o no tan sol, sento llum, i també foscor, fred i al mateix temps calor, un sabor amarg al costat d’una aroma dolça, com la mel. Em tremolen les cames mentre la pell de gallina m’esgarrifa. Amor que m’abraça, mentre l’odi m’agafa del coll, la felicitat em diu que estic volant, mentre la por es manifesta per sentir que estic caient. Sento soroll en el silenci més absolut. Em sento lliure, en un mar de cadenes, sento rialles, que en realitat són llàgrimes… Sento… Sento… Un cúmul de sensacions que no sabria com descriure… Diria que estic al costat d’aquella por que sento des de petit. La mort.

Aixa Naudi_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
En Carles sempre es queixava que la seva vida era molt avorrida. Un dia es va despertar amb ànsies que fos dràstica, un dia diferent. Sempre es despertava i es dutxava, aquell dia no ho va fer. Es va vestir molt elegant, cosa que era poc comú. Va anar a l’escola caminant, quan sempre el portava el seu pare amb moto. A l’arribar a l’escola, va arribar tard, tot era com sempre, es va enfadar molt, va fer les activitats extraescolars, piscina, al vespre a l’arribar a casa, va decidir tirar-se a la piscina, feia molt fred, i va agafar angines. Va intentar fer un dia diferent d’una manera que no li va aportar el que desitjava.

David Francome Padilla_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Va mirar l’hora i encara eren les quatre. No podia adormir-se. Va sentir un soroll: pel passadís va veure una ombra que va desaparèixer molt ràpid. Estava espantat.
Va tornar al llit. Va despertar-se per esmorzar. Quan va veure el passadís va tornar a pensar en la nit anterior i va descobrir que aquella ombra li era familiar… Però no sabia a qui li recordava. Per fi hi va caure. Aquella nit no havia tingut un somni, algú que coneixia havia entrat a casa: el seu millor amic, el Gerard. Però encara que li hagués robat, no li ho diria a ningú, perquè en Gerard havia de mantenir una família i estava en una situació econòmica crítica.

Jofre Torrellas Barrio_3r B Col·legi Sant Ermengol
5 minuts perquè toqués el timbre. “Pots anar més de pressa si us plau!”, vaig dir cridant al senyor del cotxe del davant. Com que no em sentia vam acabar anant a 20 km/h per una carretera on el límit de velocitat era de 90 km/h. Per a més inri la carretera era de dos carrils i l’individu va decidir ocupar el carril de l’esquerra! No el vam poder avançar tot i els senyals acústics i visuals que mostraven la nostra indignació i que ell va preferir ignorar. Definitivament vam arribar tard a l’escola, no es pot ser puntual de cap manera!