Majors de 15 anys

Steven Salgueiro_1 BPRE LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia normal com cada dia, els nens a l’escola, els adults a treballar, però, centrem-nos en els nens. Ells que tenen tota la vida per davant. Primer estudiar i després, seguir una car­rera que farà que es guanyin aquell futur que sempre desitgen. Els nens comencen per anar a la parada d’autobús. Allà es desenvolupa la primera part del dia, esperar per anar a l’escola. La segona part del dia és arribar a l’escola. En aquesta part del dia, els nens retroben els seus companys i parlen. La tercera part és la més important, la que farà que els nostres somnis es facin realitat. Estudiar!

Alex De Oliveira_1 BPRE LYCÉE COMTE DE FOIX

L’any 1945, els nens de l’escola més important de la capital espanyola van reclamar sobre els drets dels nens. Un noi que es deia Mariano va dirigir l’orquestra des d’un senyal de trànsit per reclamar els seus drets. Tots els nens cridaven i cridaven sense parar fins que els professors van arribar i van intentar que els nens es calmessin però no hi havia manera. Els nens reclamaven que els professors els tractessin bé perquè la guerra ja havia acabat però els professors no volien. Dues hores més tard, els nens seguien protestant fins que els professors es van dir que els nens tenien raó i van fer tot el que els nens demanaven.

Paulo Dias_Terminale Pro. LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui, sense anar més lluny, circulo feliç per una taula. Em controlen, sense cap destí, sense pensar en el futur i em sento orgullós. M’han preferit a mi! Sóc de color blanc, radiant, veloç…  Però al cap d’un temps, després de jugar amb mi hores i hores, després de trencar-me i desenganxar-me, pintar-me i apedaçar-me, el meu amo se’n va, sense preocupar-se del meu esdevenir. Resto abandonat i aparcat, trencat i sense rodes ni portes en un racó de l’habitació. Quina vida més trista, la meva.

Marilyn Da Silva_Terminale Pro. LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc el teu amic més fidel, el que t’ajuda a esborrar, a oblidar… el que t’ajuda a girar pàgina. Estic damunt la teva taula, sempre a la teva disposició. Em mires amb cara indecisa fins que de cop i volta m’agafes i fas que deixi el rastre blanc sobre els noms que t’han fet patir, un per un: Ivan, Miguel, Diego, Rubén…, els que passaran a l’oblit. Veig les teves llàgrimes caure, em poso trist. Veig que en passar pàgina et fan mal una altra vegada i així infinitament, fins que per fi arriba un dia en què no hauràs de tornar a utilitzar-me i el nom quedarà escrit per sempre.

Lukas Guillem_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

La Pepa té dues gates i li agrada molt el suc de llimona. Sovint, surt al carrer per fer judo però la veïna és d’origen australià. Per això, està a favor de la protecció del medi ambient. La Pepa fa sudokus al llarg del dia i també pastissos de maduixa. Tot i així, voldria comprar-se una aspiradora de color taronja a Ikea. Avui fa bon temps, com havia previst el gos del mossèn: quina alegria per a les dones africanes. Finalment, la Pepa sap fer malabars amb taronges madures i no amb ovelles perquè se’n fa samarretes de llana. Quin malson el president s’ha dutxat: gràcies, Pepa!

Maria Duró_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Els carrers estaven nevats, il·luminats de llums de colors. Tothom era feliç per Nadal. Els nens sortien contents de les botigues de joguines. Però enmig d’aquest ambient, una nena petita caminava perduda. Mirava les vitrines amb uns ulls plens d’esperança. No tenia on anar, per passar aquesta meravellosa nit. Les persones passaven davant seu sense dedicar-li el mínim interès. La gent, per Nadal, es tornava cega per no mirar la injustícia del món i gaudir d’aquesta festa. Però de sobte, algú li va somriure. Era un noi, de la seva edat. I només amb aquest signe, li va fer entendre que, avui, no estaria sola.

David Diaz_2n SML FORMAICÓ PROFESSIONAL
formació professional
Amb una simple guspira, s’inicia tota la seva vida. Amb l’espurna més petita que ens puguem imaginar es pot crear una immensitat. S’alimenta de tot allò que troba, fent del seu poder una font de destrucció tan gran que podria fondre els ciments de la pròpia terra. Calor, llum, grandesa i poder, però a la vegada simple, delicat i preciós. Una obra mestra de la creació i la destrucció, tan ràpid es crea com es desintegra. Un element bàsic, el qual té dret a donar i treure la vida. Amb el seu ball sinuós, ens escalfa i ens dóna vida; contràriament, amb la seva flama ens la treu per convertir-ho tot en cendra.

Afra Secall_2n SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

De sobte creixes i tens la sensació que la vida no serà prou generosa perquè siguis feliç. La gent que t’envolta, especialment, la família t’ensenya com has d’actuar, per exemple, que vigilis amb el cotxe…
Acabes de fer el cafè amb la teva companya i has de marxar. T’acomiades, et diuen que no marxis. És molt tard. Ho sents sense escoltar. Puges al cotxe i marxes carretera enllà. Primera corba perillosa. Perds el control del cotxe. Xoc. No saps què passa, ha estat massa ràpid… veus llums i sents sirenes… estàs molt espantat. Estàs bé? Ara valores més els bons consells!

Àlex Montoro_2n B econòmic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Sempre us observo malgrat que no us n’adoneu.
Camino i sé si esteu contents, si us preocupa quelcom o si la il·lusió es fa present en el vostre rostre just abans d’abraçar a qui estimeu…
Però ara tot és crisi, arreu es veuen cares grises, moixes…
Un consell: seguiu abraçant-vos i reunint-vos amb qui estimeu perquè només així tornaran a somriure-us els ulls.

Thaïs Vives_2n B econòmic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

La teva presència ja no existeix, sembla que te n’hagis anat a un altre món donant l’esquena a aquells qui t’estimem i et fem costat.
Tu ni t’inquietes.
El teu món és negre, petit, limitat, fosc i difícil…
No t’adones que cada dia despertes sense ambicions ni objectius i en aquest ritme s’escola qualsevol desig de posar-hi remei.

Joao Ferreira_1r CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

En aquesta vida tots som iguals. Podem ser d’un altre color, d’una altra religió. Tots som persones…
Per què hi ha racisme?
Us puc contestar: la veritat és que nosaltres pensem d’una forma molt estranya…
Pensem que els altres són inferiors.
Jo, la veritat, crec que això no esta bé: tots som iguals, tots pensem de la mateixa forma, correm amb els mateixos peus, fem coses amb les mateixes mans i parlem amb la mateixa boca…
Jo crec que en aquest món tots podem aturar el racisme.
Tots junts podem fer un món millor.

Debora Costa_1r CAP LYCÉE COMTE DE FOIX

Caminant de nit pels carrers nevats, amb la llum dels carrers de colors, veient els nens jugant amb els amics amb boles de neu, dibuixant les seves siluetes… Que bonic! Altres nens i nenes juguen amb les joguines que el Pare Noel els ha portat, tots ben contents. Desgraciadament hi ha molts nens i nenes que no poden passar el Nadal com és el costum, nens i nenes que no han tingut cap regal… Quina pena! Però el vertader Nadal és aquell que es pot passar amb la família i els vertaders amics. No és necessari tenir-ho tot per ser feliç.

Mariona Bonet_1r C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

La nova generació de dones està en decadència respecte del seu comportament. Cada dia que passa ens sentim més estranyes amb nosaltres mateixes; i pensem que tot el món està en contra nostra. Hem de pensar, que si ens hem trobat en situacions difícils és per posar-nos a prova, però no som capaces de poder-ho superar, ja amb la nostra pròpia voluntat o amb ajuda dels que estan a prop nostre? Entre dones, podem trobar diferents situacions, ja poden ser, dolentes: enveja, remordiment, ràbia…; o bones: amor amistat… però per molt que ens vulguin fer mal, hem de mirar endavant i demostrar el que valem. Vinga ànims!

Clàudia Alonso_1r C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan la porta desitjada es tanca, una altra s’obre davant nostre, però de vegades mirem tant de temps aquella que ja no hi és, que no veiem les oportunitats que se’ns presenten en cada instant.
Deixa’t anar, sigues tu mateix, juga a l’atzar, arrisca’t.
No sempre et sortirà com esperes, però almenys  ho hauràs intentat.
Aprofita la vida, que són dos dies.
Carpe diem!

Marc Domingo_Terminale SB LYCÉE COMTE DE FOIX

El despertador sona, com sempre, amb aquell soroll tan violent. Comença un nou dia, no obstant, alguna cosa em preocupa. No li dono gaire importància. És hora d’aixecar-me. L’aigua freda de la dutxa em refresca i m’acaba de despertar. Surto de casa, la porta es tanca d’una forta airada de vent. Està nevant. Els floquets acaricien la meva cara amb suavitat i tendresa. Finalment arribo al col·legi. No hi ha ningú. La porta està tancada. M’he descuidat el rellotge a casa. Veig un avi passar. L’aturo i li demano el dia i l’hora. De sobte, una sensació d’estupefacció s’apodera de mi. En efecte, avui és diumenge.

Marta Vieira_Terminale SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Obro els ulls. És avui. Fa just un any. Començo a recordar. El meu cap s’omple de vida. Somric. Per què ho faig? M’adono que tot ha canviat, que jo mateixa ho he fet. Què ha passat? Això no és com abans. He crescut. Sento que això evoluciona, que la història continua. Cada cop em sento més forta, més lliure, amb més ganes que tot sigui tan complet com fins ara. Seria magnífic que la màgia i la felicitat de tot el viscut fins al dia d’avui es multipliqués, es tripliqués, es quadrupliqués… Que aquesta màgia no tingués final. Espera! Tot això és massa preciós. Tot això, és massa perfecte. No m’ho crec… Estic somiant.

M. Elena González_1r B BATX. INSTITUT ESPANYOL

S’han acabat les passejades amb les mans entrellaçades. S’ha acabat sentir-te darrere meu, abraçant-me, mentre vèiem Andorra des de l’institut. S’ha acabat tenir-te sota la meva finestra perquè no puc sortir, i encara que amb pijama, em somriguis i em diguis que estic preciosa. S’han acabat les trucades als matins amb: “Bon dia princesa!, a quina hora quedem?” I s’ha acabat pujar al nostre mirador de la muntanya que té vistes precioses i que m’abracis fort i em diguis que m’estimes. Ara començaran les trucades, Internet, l’espera. L’espera del retorn d’aquell autobús que no vols que se’n vagi mai.

Clara Hernández_1r B BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL

El cor em bategava fort. Tenia por perquè no havia arribat a casa i potser ell sí que ho havia fet. Ja era tard. Potser desconfiava de mi. Les claus van caure a terra. Per fi vaig poder obrir la porta. Vaig entrar a casa. Va dir les paraules que sempre deia: “On has estat? M’estàs posant les banyes?” Em va donar un cop a la galta. Vaig caure al terra i mentre em colpejava, els meus ulls s’omplien de llàgrimes. Per últim, solament foscor. Vaig despertar-me i era al llit. Ell al meu costat, trist. Em mirà i va dir: “Ho sento, ho sento!” I jo, com sempre, no sé per què, li dic: “No passa res, amor meu. Demà tornarem a ser feliços. No?”

Andrea Cravinho_Batxillerat ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Va arribar a casa nerviosa i, de sobte, esclatà i es posà a plorar tot tremolant… Què t’ha passat? Preguntava. Explica-m’ho! Insistia. No ho sé, contestava. No me la creia. Sí que ho sabia. I tant que ho sabia! Fa massa temps que ens coneixem. No pot enganyar-me. Alguna cosa dolenta. En la foscor del camí a casa, res bo ha passat. Continua plorant, encara tremola. Les primeres paraules tartamudejades. No aconsegueixo entendre-la. S’ha de tranquil·litzar. Vols menjar alguna cosa? Beure, potser? No sé què més oferir-li. Què necessites?! Jo només volia les seves paraules… Potser no les hauria d’haver demanat: “M’han violat”.

Darlen Barros_Batxillerat ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Recordo com sempre he intentat donar tot allò que he pogut a qui m’envoltava. Recordo que sempre veia com tot­hom era feliç. I jo?… Recordo milers de discussions amb els meus pares perquè arribava tard ja que em quedava amb els meus amics. També recordo que petita i innocent em sentia quan estava amb ell. Recordo passejades sota la pluja amb la compa­-nyia de la música. Recordo un mar de llàgrimes. Recordo solitud, por i foscor. Recordo decepció seguida d’indiferència. Recordo com maleïa la meva memòria, per no deixar-me caure en l’oblit de tot allò que havia viscut. Però el que més recordo és l’enyorança de no recordar-me’n.