Majors de 15 anys

Maria Janot_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Un matí qualsevol, a les set, m’estava preparant per anar a l’escola. Quan ja estava vestida i preparada, vaig baixar a la cuina per esmorzar. Els meus pares encara dormien, fins a dos quarts de vuit, que és quan m’havien de portar a l’escola. Em vaig despistar mirant la tele, eren les vuit, vaig pujar corrents pensant que faria tard però tothom estava dormint. Jo desesperada cridant als meus pares que arribaria tard a l’escola, la meva mare espantada pels crits, em va dir que no tenia classe per la covid. Havien confinat tothom; ens havíem de quedar a casa perquè estava prohibit sortir. Contenta vaig tornar al llit a dormir.

Èric Lucea_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
L’Iu està molt nerviós al vestidor, sent un soroll ensordidor. Mira el rellotge. És hora de sortir a la pista. Comença a tremolar, el so puja d’intensitat. No s’ho esperava. S’intenta aixecar, però no pot. Les forces l’abandonen. Sent el seu nom pels altaveus, fa un esforç més, aconsegueix aixecar-se i surt del vestidor. Es troba els seus contrincants, també nerviosos. Entra a la pista. S’adona que a la grada no hi ha ningú i que el que està sentint són els altaveus i l’arbitre picant el tambor. Les cames li deixen de tremolar i recupera la tranquil·litat. Ara li toca jugar una partida de parxís d’una lliga que a ningú li interessa.

Noa Lorenzo_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
Era un bon dia al matí, i com sempre, havia d’agafar l’autobús per anar a l’escola. Però m’havia despertat molt tard, no sé si l’alarma no m’havia sonat o simplement l’havia ignorat com algunes vegades em passava. Em vaig vestir corrent, vaig esmorzar i vaig sortir disparada cap a la parada d’autobús. Ja havia passat. No sabia què fer, com podria arribar a l’escola a temps? Els meus pares no em podien portar, ja se n’havien anat a treballar. Tampoc tenia cap bicicleta, només em quedava una opció: caminar. Després d’una llarga estona a bon ritme i pensant en quina excusa li explicaria a la professora, em vaig adonar que era dissabte.

Eric Lages Campos_4t B Col·legi Mare Janer
Un dia calorós d’estiu, en un dia de les vacances de l’Eric. Es trobava a casa dels seus tiets, enmig d’un dinar, amb la seva família. Els seus tiets havien convidat uns amics, però hi havia un problema: els amics no sabien on es localitzava exactament la casa. La mare de l’Eric va sortir al carrer per poder comunicar-se millor amb els convidats, perquè dins de la casa no hi havia gaire cobertura, i hi havia molt de soroll. L’Eric era un trapella i va sortir darrere la mare, però la mare no se’n va adonar. La seva tieta el va veure fugir i va intentar enxampar-lo, però no ho va aconseguir. I va passar el pitjor: el van atropellar.

Soraya Da Costa Fernandes_4t B Col·legi Mare Janer
Què és l’amor? És una pregunta que ens fem molts de nosaltres i ningú no en sap la resposta. Molts pensen que només és estar amb una persona i jurar-se amor etern, però potser és alguna cosa més forta, un sentiment profund. Són ganes d’estar amb aquella persona, poder abraçar-la i que les hores amb ella siguin només segons per a tu. Les millors hores de la teva vida. Quan estàs enamorat, sents que tot el món gira sobre ella. Però què passa si et deixa? Et trenquen el cor, sents que la teva vida no té sentit, i no saps què faràs sense ella. Però després de plorar cada nit sense saber què fer, tornes a viure sense dolor, com si tot fos nou.

Lara Saraiva Veigas_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino

Solament necessitava dos minuts més. Dos minuts per agrair-ho tot a la seva família i un últim t’estimo. Dos minuts per dir-ho tot a les noies que es feien dir “amigues”. Però ja no podia més, estava farta de com es sentia en aquell món, de com tothom la ignorava perquè deien que era una “víctima”. Però ja no podia fer res més, l’aigua ja es tintava de color vermell, els ulls se li tancaven i en aquell moment va clavar la seva mirada sobre mi. Només li havia fet un favor, un favor que segur que li agradava. Havia acabat amb el sofriment. Però van picar a la porta just en aquell moment, i ara tenia dos minuts per sortir corrents.

Matilde Acosta Vásquez_3r B Col·legi Mare Janer

Aquell matí vaig estar amb ella, l’Alice, la meva millor amiga. Dilluns a la tarda vaig tenir aquella forta discussió amb l’Adam. M’havia enganyat amb la meva millor amiga. Això va provocar la nostra ruptura. Ell va trucar a l’Ali per marxar a dormir amb ella. Ella no li va agafar el telèfon. L’Adam va haver de quedar-se a dormir a casa, ja que no tenia on anar. Ell intentà que el perdonés, i ho va aconseguir. Des d’aquell dia em tracta com si res hagués passat. I ara hauria d’explicar el que de veritat va passar, ja que aquesta és només una de les versions que li vaig haver de donar a la policia. M’acusen d’assassinat múltiple.

Valentina Vila Moliné_3r B Col·legi Mare Janer

Recordo el dia en què ens vam conèixer, no hi havia ni mica de confiança, fins que vam arribar en un punt on érem pràcticament inseparables. De vegades, sense cap mena de sentit t’intranquil·litzaves, no eres tu… fins que un dia em vas confirmar la teva fatídica notícia. Va ser llavors quan ho vaig entendre tot.
El teu somriure cada matí. Quan t’equivocaves, ho reprenies i seguies. L’expressió tirar la tovallola mai t’havia agradat. La teva bogeria, el teu bon humor i la forma amb què alegraves els dies a la gent. Estaves atemorida pel que et podia passar, però mai ho mostraves. Sempre endavant. Tu, la meva alegria, m’has deixat.

Nil Bello Puigdemasa_3ème H Lycée comte de foix
És un diumenge d’estiu. Soc a la platja. Cap a les 11 del matí han vingut uns cosins a casa ja que és l’aniversari de l’àvia. Som al jardí gaudint del poc aire que circula per l’ambient. Fa molta calor i, sobretot, molta humitat. Qualsevol diria que són les dues de la tarda. Queda un sol tall de pizza a la taula… El meu cosí petit està bastant afamat, però l’àvia també. Mentre discuteixen qui se’l menja, jo reflexiono sobre què hauria passat si Messi encara estigués al Barça. Possiblement, hauríem guanyat la Champions. No en tinc ni idea. La veritable pregunta és si agafo l’últim tall de pizza, aprofitant que segueixen discutint…

Jordi Estrella Pont_3ème H Lycée comte de foix
La família del Pere era feliç fins que un adolescent va matar el pare. El noi tenia problemes i ell l’ajudava a superar-los. La mare no entenia per què aquell nen havia matat el seu marit. Desolada, la família va decidir anar-se’n a la casa d’infància del pare. El trajecte va ser molt llarg per als nens, que no volien marxar de casa. En descobrir la casa, es van adonar que no era tan mala idea haver-hi anat fins que el petit va començar a sentir unes veus estranyes que el conduïen a diferents claus. Va decidir parlar-ne amb els seus germans i, tots junts, van seguir trobant claus diverses que donaven cadascuna un poder diferent.

Jose Gabriel Angulo Chacon_3r C Ea Segona Ensenyança de Santa Coloma
Era un militar en mig d’una guerra, de la guerra de Vietnam. L’altre exèrcit, que eren les forces especials, estaven rodejant el militar. El militar, espantat, no sabia què fer en aquella situació tan perillosa, per tant, es va amagar dins d’una casa de fusta al mig del bosc. Van passar les hores i el militar escoltava el bombardeig més a prop d’ell, en un moment el bombardeig va sonar molt prop del militar, que va sortir corrents de la casa, però ell ni esperava que l’esperaven deu militars amb una arma. No s’ho van pensar dues vegades, van disparar al militar i al moment va caure. No recordo res més.

Àlex Martínez Aberde_3r C Ea Segona Ensenyança de Santa Coloma
La Maria era una nena que vivia a França i tenia 14 anys. Era professional amb el telemarc, un esport que requereix molta preparació física. Un dia la Maria va anar a Andorra a fer una competició i per desgràcia va tenir un accident a la competició, es va trencar el braç i els metges de pistes la van enviar a l’hospital i la van haver d’operar. Al cap d’una setmana de vigilància li van donar l’alta i la van enviar a Barcelona a fer la recuperació. En arribar a Barcelona va tenir la primera cita amb el fisioterapeuta. La Maria li va preguntar si podria tornar a esquiar i ell li va dir que ho  veia difícil.

Sofia Gordillo_3r  Col·legi Sagrada Família
Tota persona que neix pot triar ser, vestir, jugar, el que vulgui a la seva vida, sempre que no posi en risc algú altre. La forma de vestir-te transmet informació sobre les persones i comunica alguns aspectes de la teva personalitat. Pot ser una manera per donar-se a conèixer, però, no hauries d’intentar amagar o canviar la teva personalitat vestint-te d’una altra forma, perquè encara que intentis camuflar alguna cosa que no t’agradi de tu, continues sent la mateixa persona. Que hi hagi persones que no t’acceptin només per la teva forma de vestir, com portar roba que no estigui a la moda, diu molt de la persona que t’està jutjant.

Andrea González Fernàndez_3r Col·legi Sagrada Família
Tot va començar un dilluns, el meu grup cooperatiu i jo estàvem fent un mural a l’aula de plàstica. Com que mai hi ha escàndol i la gent acostuma a treballar, se’ns en va anar la noció del temps i se’ns va fer de nit. De sobte, tots els llums es van apagar, ens vam espantar moltíssim.
Hores després no sabíem què fer, totes les portes estaven barrades, ens quedaríem tota la nit tancats? I els nostres pares, què dirien? No hi havia ningú, i feia molt fred, ja que la calefacció no estava en funcionament i era hivern. Vam anar al vestuari de l’aula de teatre, però no vam trobar cap abric. Estàvem espantats, només volíem sortir d’allà!

Gisela Garcia Martínez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Uns amics estaven jugant a la consola sols a la casa. Tenien tot el que necessitaven per no sortir-ne. A l’amic del propietari de la casa li van agafar ganes d’anar al lavabo, però no volia dir res perquè ja era força tard i tot estava a les fosques. Després d’una estona d’aguantar-se, va reunir forces per demanar-li al seu amic on era al bany i hi va anar. En obrir la porta, va veure un llarg passadís a les fosques, l’interruptor era gairebé al final i no n’hi havia cap altre més a prop. Enmig de tota aquella foscor va veure una ombra anant cap a ell de pressa, però quan se’n va adonar ja va ser inútil.

Maria Victòria de Castro Castell_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
No se sap amb certesa. Deu ser ofegant-se? A veure, a poc a poc et quedes sense aire… Quina angoixa! Gairebé tothom pensa que pot ser cremant-se, però morir així no és tan comú, així que no crec que sigui la pitjor manera. Sent esclafat? També pot ser una manera. Però ara que ho penso bé, jo crec que de totes les possibles maneres de morir, n’hi ha una que dius: és aquesta! Aquesta és la pitjor! És la de ser posseït, perquè quan un ésser et posseeix, al principi no te n’adones, però al cap dels mesos vas embogint fins a l’extrem que si no es cura, pots arribar a suïcidar-te sense voler. Això sí que és terrible!

Marc Garcia Martínez_4t A Col·legi Mare Janer

Estava massa cansat per fer atenció als passatgers de l’avió, odio fer viatges amb avió per motius de treball. Vaig passar d’estar tranquil, adormit, a tenir més adrenalina al meu cos que mai en la meva avorrida vida. Tot va començar quan ens van dir que un motor estava fallant. Alguns passatgers van començar a fer teories, que uns terroristes, que si no hi havia gasolina…
Però de fet havia estat culpa d’un controlador del trànsit aeri, que havia calculat malament les coordenades, i vam xocar ala amb ala amb un altre avió. L’últim escoltat per l’altaveu era que ens esperava una mort segura, l’últim escoltat per mi va ser un plor.

Nil Santos_3r A Col·legi Sant Ermengol
Una petita esquerda, però molt profunda, havia aparegut al mig del parc. A la gent no li agradava i llavors va demanar que la tapessin. Uns obrers van anar-hi, però a mesura que clavaven els claus, l’esquerda s’anava fent més gran i van pensar que potser necessitarien una excavadora per enterrar el forat. L’endemà van tornar-hi i van començar a omplir-la de terra, s’hi van estar 6 hores i l’únic canvi que va fer l’esquerda va ser triplicar la seva mida i ara ja ocupava quasi tot el parc. Els obrers van deixar-la estar ja que podria afectar tota la ciutat i van construir-hi una muralla perquè ningú s’hi apropés ni hi tirés terra.

Martina Escudero_3r A Col·legi Sant Ermengol
Encara tinc present la primera vegada que ens vam veure, ja fa tants anys que ni ho recordo. Ella portava un vestit blau i els cabells recollits en una cua. I jo, jo ja ni recordo el que portava. L’únic del que vaig ser conscient aquella nit és que la vaig veure des de l’altra punta de la sala, i quan vam creuar mirades vaig sentir una sensació de vertigen que em va semblar meravellosa, un aleteig estrany, un pessigolleig agradable a l’estómac. No estic gaire segur de si ella va sentir l’arribada de l’huracà amb la mateixa intensitat que jo, però resava perquè així fos. Sortosament, el vol de les papallones ens havia capturat als dos.

Arnau Soldevila Sardà_3ème I Lycée comte de foix
Una setmana abans del meu aniversari, ens van proposar un viatge molt esperat per a mi. Mai no havia anat de creuer, i en tenia moltes ganes. No m’ho podia creure. El dia d’anar-hi no vaig poder dormir. Quan vam arribar al vaixell no m’ho podia creure, vam pujar i vaig tenir un pressentiment, de mala sort. Quan vam sortir em vaig oblidar el telèfon al cotxe, vaig pensar que es podia viure sense telèfon i vaig anar a la piscina, m’estava divertint quan vaig veure que alguna cosa s’apropava molt ràpid i em vaig despertar dins una sala blanca i em van anunciar que havia tingut un malson i que m’espavilés que marxàvem de creuer.