Majors de 15 anys

Nasira Bentahar_3ème I Lycée comte de foix
Nadal és una època feliç per a tothom. És el moment on els nens estan contents perquè reben els regals desitjats. Però un bon Nadal és aquell que es passa en família o amb aquella persona important per a tu. Per a mi aquella persona és algú que et fa feliç en tot moment, aquella persona amb qui admires els llums tan bonics del carrer, com si estiguéssim en un somni americà. És aquella persona amb qui t’emociones quan veus els ninots de Nadal. És la persona que t’acompanya allà on vulguis sense protestar. Aquella persona que encara que no t’ho sembli gaudeix de la teva companyia i tu de la seva. Gràcies per com ets, estimada germana.

Elsa Vendrell Herreros_3r E EA 2A ensenyança d’Encamp

Afició o professió? Nervis o tranquil·litat? Atrapada o lliure? Competició o concurs? Tensió o harmonia? Xiulet o esclat? Explosió. Alliberament o opressió? Serenitat o ansietat? Afluixar o accelerar? Estrès. Objectiu o incertesa? Apressar o decaure? Sortir o entrar? Tot o res? Retornar a la calma o perdre la serenitat? Orgull o decepció? Satisfacció o tristesa? Eufòria o por? Reconfort o solitud? Celebració o depressió? Realitat o irrealitat? Melancolia o ressorgir? Recolzada o deixada? Triomf o fugida? Lucidesa o bogeria? Expectatives o falsa esperança? Acompanyada o sola? Completa o buida?
Abisme i solució?

Paula Becerra Martín_3r E  EA 2A Ensenyança d’Encamp

6 hores d’espera, 350 km/h, unes vies infinites, paisatges passant de pressa, núvols amb formes gracioses, persones assegudes, música pels meus auriculars, moltes parades, diferents tipus d’ocells, varietat d’arbres i cims únics. Un casament que m’esperava, una família que tenia ganes de veure’m. No sé com, tota aquesta emoció es va transformar en tensió, tristesa, mals de cap, crits, indiferències, ignoràncies, desesperació, insults, plors, ximpleries. La veritat és que no m’ho esperava, però després del que va passar, la meva mare em va donar permís per no tornar-hi mai més.

Mariana Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Aquell matí em vaig despertar sense sentir res, encara que sabia que aquella mateixa nit ell se n’aniria i no tornaria a veure’l durant molt de temps. Però així i tot no podia assimilar el que passava, però quan per fi arriba la nit, i el vaig veure a fora amb les maletes a punt de marxar, no podia evitar sortir corrent amb ell i anar cap al buit junts ja que sempre li vaig prometre a la solitud que només seríem ell i jo. Encara que fos un amor masoquista, sabia que ell era l’únic que mai no m’havia de deixar sola, tots els altres ho feien, se n’anaven i no els importaven quan aprens a viure amb ell, mai més ho deixes, t’estimo molt

Neus Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
El pla no era enamorar-me fins que vas aparèixer. Va ser amor a primera vista, vaig sentir com la fletxa de Cupido em travessava. Quan em vas confessar el que senties em vas fer la persona més feliç del món. Només et puc agrair tot el que has fet per mi. M’has ajudat amb el tractament per molt invasiu que fos i m’has recolzat sempre en tot. Però després els metges em van dir que molt més no em quedarà i he decidit fer-te aquesta carta. Has estat el meu personatge preferit, quina llàstima que la novel·la està a punt d’acabar. Vaig llegir la seva carta al seu enterrament, aquella carta que ella em va dedicar. T’estimo siguis on siguis

Luis Carlos Gonçalves Mota_3ème K Lycée Comte de Foix
L’última estada de mecànica l’he fet fa 15 dies i m’ha agradat molt. Voldria estudiar la professió de mecànica de cotxes. L’any passat vaig fer una estada de ferreteria i no em va agradar tant com la mecànica, perquè a ferreteria sempre es feia el mateix. Per això vaig provar mecànica i mecànica no és sempre el mateix. Estic sempre en moviment, no paro mai. A ferreteria, l’únic que fas és tallar ferro i construir objectes. A mecànica canvies rodes, tubs, motors, líquids, marxes. També fas canvis de tubs d’escapament, revisions. Després provem tots els cotxes, netegem els motors i els canviem l’oli. No parem i no ens avorrim.

Erik Oliveira_3ème K Lycée comte de Foix
La meva passió és el futbol. El practico des dels tres anys. De petit m’agradava ser defensa per xutar la pilota molt fort. Ara que tinc catorze anys jugo de lateral i vaig anar a Puigcerdà a un torneig: Pirineos Cup. Vaig marcar tres gols, l’últim de mig camp. Quan vam arribar a l’hotel els de l’equip contrari ens volien pegar però vam passar d’ells. Aquell torneig és un record que sempre recordaré, una de les millors experiències de la meva vida. El 2023 aniré a San Marino a jugar un torneig. Espero guanyar, així ens emportarem el premi a casa. San Marino és a Itàlia. Haurem d’agafar un avió per anar-hi des de Barcelona.

Jan Mariño _3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
El jove de 18 anys ha estat condemnat a 5 anys per una violació. L’agent núm. 608 mirava el jove dormint plàcidament la seva primera nit. Es preguntava com podia estar tan tranquil i còmode havent comès un delicte tan greu i traumàtic per a la noia. L’agent, curiós, va demanar al jove per què estava tan tranquil. El jove li va dir que 5 anys no era tant i que ja sortiria. L’agent es va enfurismar i va marxar a casa seva. Allà va iniciar la seva rutina després d’un dia de feina: cafè, diari i presa de totes aquelles pastilles. Es va aixecar i va ratllar al calendari un altre dia. Un dia més de lluita contra la malaltia que el tenia condemnat a mort.

Roger  Jover_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Tothom coneix la història dels 3 porquets, però la veritable història la coneixes? Deixa’m explicar-te-la: quan els 3 porquets van marxar de casa, van decidir construir-se una cadascun. El 1r es va fer una casa de palla, el 2n una de fusta i el 3r una de maons. Quan el llop va veure els porquets va decidir fer-los una visita. Al 1r porquet li va destrossar la casa bufant, i se’l va menjar, al 2n li va calar foc a casa, també se’l va menjar, i a l’últim, va agafar un martell, amb un cop va trencar un tros de paret va entrar i se’l va cruspir. El desenllaç de la història és diferent, no és com la tradicional, però aquest és més gustós.

Èlia Loran Mellado_3r A Col·legi Mare Janer
Mai hauria dit que una bola de pèl em robaria el cor. Petit com una pilota de tennis, blanc i negre com una pel·lícula dels vuitanta. Quan marxava cap a l’escola, m’acomiadava d’ell. Em passava tot el dia pensant en ell. Quan arribava a casa el saludava i l’acariciava. Abans de fer els deures, em passava una estona jugant amb ell. Un hàmster que no sabia qui era jo ni per què estava tancat en una gàbia, però jo sí que ho sabia i la seva companyia em feia molt feliç, era el meu millor amic. Aquests quasi dos anys amb ell han estat els millors. Si he dit que em va robar el cor, és perquè encara no me l’ha tornat. Et trobaré a faltar.

Xènia Pedra Ribas_3r A Col·legi Mare Janer
Sempre vaig evitar aquest moment, el dia on tot pararia. Intentava no pensar-hi. Em mentia a mi mateixa. En resum, escapava de la realitat. Érem al lloc on havíem esperat tot l’any per ser-hi. Tot anava bé, però una trucada, un fil de veu al telèfon, ens va parar la diversió. Va passar allò que tant intentàvem evitar. Ella ja no hi era. Un silenci. Ningú es va atrevir a dir res. Abraçades. Plors. En aquell instant pensava que ja sabia que aquest dia arribaria. Això sí, el meu cor no opinava el mateix. Tot va passar molt de pressa. I encara ara, tornar a aquella casa ja no és el mateix, està tot buit. Sincerament, hi falta algú.

Carolina Paredes Cordones_3r B Col·legi Mare Janer
7:00- Despertar-se 7:05- Fer el ronso 7:10- Fer el llit 7:15- Dutxar-se 7:20- Vestir-se 7:25- Esmorzar 7:30- Raspallar-se les dents 7:35- Preparar l’escola 7:40- Sortir de casa 7:45- Córrer a agafar l’autocar 7:50- Pujar-hi 7:55- Reproduir música pels auriculars.
8:10- Arribar a l’escola 8:20- Primera classe 8:30- Entregar el treball 8:35- Convocatòria a recepció 8:40- Baixar a secretaria 9:15- Arribar a la localització indicada 9:20- Atac de pànic 9:30- Calma 9:35- Visitar la mare 9:55- Parlar amb el doctor 10:15- Mal pressentiment
10:20- Operació complicada 10:30- Equivocació 10:40- Notícies dolentes 10:50- Contactar la funerària.

Maria Mallol Jordana_3r B Col·legi Mare Janer
Sempre intentava ajudar els altres. Alegrar el dia als seus amics encara que el d’ella estigués anant pitjor. Mostrar sempre un somriure per no preocupar-los. Es limitava a dir un simple “Estic bé” quan li preguntaven com estava només per no entristir el dia de l’altra persona, per no molestar o senzillament per no fer-los perdre el temps. No parlar mai dels seus problemes ni tan sols amb ella mateixa pensant que ja se n’anirien sols. Fins que explotava i els ulls se li emplenaven de llàgrimes. Així ho feia sempre, mostrar-se feliç per no perdre la gent del seu voltant. Fins que la que es va acabar perdent va ser ella mateixa.

Ariana Martínez_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Aquell dia va ser el més impactant de la meva vida. Vaig arribar de l’escola i no veia el papa per enlloc i veia que la mama estava trista. Em vaig acostar i li vaig demanar pel papa i ella em va respondre: “El papa i jo ens divorciem”. Jo en sentir això em vaig quedar impactada i se’m va partir el cor, vaig pensar que ja no el tornaria a veure més. A partir d’aquell dia la meva vida va canviar per complet i també la meva manera de ser. Em vaig tornar més tímida i amb moltes inseguretats. Només desitjo i espero que en un futur pugui entendre aquesta situació i poder tornar a ser jo mateixa o simplement pensar que tot passa per alguna cosa.

Vidal Figueres_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Aquesta és la història d’un youtuber que es deia Manolo, al qual li agradava molt el món paranormal. Un dia, estava al seu poble i, com que hi havia un hospital abandonat i és un dels llocs amb més moviment paranormal del món, el Manolo va decidir anar-hi i entrar-hi sol, com sempre. L’exploració va començar molt bé, no veia ni sentia ningú, però al cap de 20 minuts va començar a sentir uns sorolls molt estranys al segon pis. Va anar-hi i va trobar-se de cara amb un esperit. Van passar setmanes i setmanes i els seguidors del Manolo van començar a buscar-lo. El van trobar mort amb una nota sota el braç: “Qui busca, sempre acaba trobant”.

Liam Astrié Blanco_3C  Lycée Comte de Foix
Vull avisar-vos que em fa molta mandra escriure un relat, per tant no el faré com espereu. Prefereixo explicar la meva situació. També vull comentar que el premi em sembla pobre comparat a l’esforç dels alumnes. Però, és el que passa avui dia, que les escoles no gasten calés ni per comprar unes mandarines en bon estat. Fins i tot els alumnes ens hem cansat que hi hagi vaga dia sí, dia també: no és just per al nostre aprenentatge adequat. Els qui patim les conseqüències som els actors del futur. Reivindico que alguns sistemes educatius canviïn el mètode per un de més flexible. Si em tracteu com a noi problemàtic, com espereu que actuï?

Martí Sansa_3ème Lycée Comte de Foix
La sang que tenia a les mans no era pas meva. La dona cridava, quasi em suplicava de parar, però jo sabia que encara no era el moment. Aquell objecte punxegut i metàl·lic em servia per anar-li retallant el cos de forma acurada, precisa. Ella cada cop cridava més, deixant escapar la vida. Sense pietat, jo continuava la incisió, curós, gaudint de l’instant. Només quan vaig considerar que era suficient, vaig parar. Aleshores, els xiscles de la dona van donar pas a uns crits aguts i primitius com els d’un nen que acaba de néixer. De seguida, vaig donar el bebè a la mare, i vaig ordenar que ho netegessin tot per a la següent intervenció.

Diego Gerhart_3r  Col·legi Sagrada Família
Es deia, des de feia temps, que pels passadissos del col·legi un senyor d’aspecte misteriós passejava entre les aules de l’ESO mentre xiulava unes cançons molt estranyes que ningú no coneixia. Ja que cap alumne no sabia qui era aquell home, van decidir posar-se a investigar a les hores del pati. Feien torns, primer anaven els cursos de primer i segon de l’ESO, i després, els de tercer i quart als patis del migdia després de dinar. Finalment, van arribar a una conclusió: l’home del passadís era un dels professors. Resultava que era el professor de biologia i també de física i química que passejava pel col·legi durant les seves hores lliures.

Thalia Ferreira do Rego_3r Col·legi Sagrada Família
La nit passada vaig sortir amb unes amigues. Els meus pares estaven de vacances i les vaig portar a sopar; així després ja anàvem juntes. Vam quedar a la tarda per planejar-ho i fer un berenar. Al capvespre vam anar a casa de cada una a buscar roba per sortir. Vam arribar a casa i jo vaig començar a fer el sopar, hi havia fideus. Quan ja estàvem preparades vam sopar. Com que les convidava, jo agafava la cassola, repartia el menjar i ho recollia tot. Després vam anar de festa. Quan vaig tornar a casa, hi havia els bombers. Ho vaig trobar estrany, vaig entrar i no es veia res. Oh, la casa… M’havia deixat el fogó encès! L’endemà…

Mia Flaqué_3r E EA 2a Ensenyança d’Ordino

La Marta i el David estaven passejant quan uns nois amb màscara els van agafar i els van tancar en una habitació. Els nois de la màscara només els van deixar una carta que deia “heu de sortir d’aquí”. Els nois van escorcollar tota l’habitació per veure si hi trobaven alguna pista i van veure un botó, el van prémer. Hi havia 2 sa-les, en una posava la inicial   D i a l’altra una M: es van col·locar cadascú a sota    de la seva inicial. Les sales es van   tancar, el David va prémer un botó
i la Marta va poder passar a una al-  tra sala, cada vegada els nivells de     les sales s’anaven complicant. Han
de decidir qui anuncia la mort de
l’altre.