Majors de 15 anys

Marc Sistach_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
L’altre dia vaig conèixer l’Ainara i em va caure bé. Ens en vam anar sols a un lloc proper on es veien les estrelles. Estava molt còmode amb ella i ella ho estava amb mi. Al final ens vam fer un petó, però el que no sabia és que m’interessava una altra noia, la Carla. Tot i així vam començar a sortir i vaig decidir quedar-me amb l’Ainara per a no fer-li mal i perquè també m’atreia estar amb ella. Poc després la Carla em va dir que volia tenir alguna cosa amb mi i tot i així vaig seguir amb l’Ainara. El pitjor va ser que dos dies després em va deixar l’Ainara i a sobre me’n vaig anar un mes de vacances i no vaig poder veure la Carla.

ÀLEX PÉREZ_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
L’Àlex se’n va a dormir nerviós perquè sap que l’endemà farà la seva primera immersió a mar obert. S’aixeca de seguida, baixa a esmorzar, se’n va al lavabo a rentar-se les dents i torna a pujar a la seva habitació. Ja és hora de marxar, el seu pare porta tot l’equipament cap al cotxe. Els dos li diuen adeu a la mare i marxen cap a la costa. Ja han arribat, el pare descarrega tots els materials de submarinisme del cotxe i es comencen a canviar. El dos ja estan a l’aigua i comencen a nedar cap endins. Quan porten uns 300 metres, l’Àlex veu una cosa estranya al fons. A poc a poc es va acostant, cada vegada més, està a sobre seu i…

Marc Flores_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

La caça del cérvol ha començat a Alaska. En Jim i en Cros són dos caçadors que maten per sobreviure i passaran 2 dies a la cabanya del bosc. Els dos caçadors agafen els seus rifles i van a la cabanya, després d’instal·lar- se van a caçar. Tot seguit, troben un animal abominable que estava matant un os bru. Els dos caçadors es divideixen; en Cros  decideix disparar però al disparar crida l’atenció de l’animal i atrapa el Cros amb les mandíbules. En Jim, indecís, es disposa a disparar però falla per un moviment, recarrega, apunta i… li arriba al cap un tret però ha fet tard.

Axel Cañadas_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp

Tot va començar un matí, el Jony, un nen abandonat per la seva família, es va aixecar i va anar cap al menjador de l’orfenat per continuar amb la seva rutina de cada dia que majoritàriament era jugar a bàsquet. Quan el van cridar perquè anés al despatx de la directora –el Jony era un nen molt problemàtic– ell pensava que era per a alguna cosa dolenta. Però quan va arribar li va donar una sorpresa, li va dir que una família va anar a l’orfenat i va deixar unes sabates que havien sigut de Michael Jordan. Ell se les va provar. Quan se les va a posar va notar que de cop una força envaïa el seu cos. El Jony de gran va jugar professionalment a bàsquet.

Alex Raya_3r A EA 2a Ensenyança Santa Coloma
L’Anna està assedegada, vol dutxar-se i fer les coses que faria una persona de la seva edat però no pot, ella està vivint el moment més dolent de la seva vida. Tothom s’imaginaria que en el futur hi hagués cotxes voladors? Doncs no, estàs equivocat ja han passat 80 anys des del 2019 i l’únic que hi ha són armes i bombes. És la guerra per l’aigua. Ella no pot sortir de casa, la Xina està confrontada amb la Unió Europea mentre que on viu l’Anna l’únic que es pot veure són cadàvers, armes i sang. De sobte escolta la veu de la seva mare, la crida per anar a l’escola, ella està dutxant-se. Per l’excés d’aigua rellisca i mor.

Matias Bañeres_3r B EA 2a ENSENYANÇA Encamp

Un bon dia em vaig despertar sense braços i no sabia què em passava. Vaig sortir corrent al carrer a buscar ajuda, vaig mirar al cel tres segons i, en abaixar el cap, vaig veure que em faltaven els dits dels peus. Vaig córrer cap a casa i de camí vaig anar perdent altres trossos del cos. Era terrible! Vaig cridar de por però ningú em responia. Em van començar a caure les dents i, de cop i volta, estava caient a un forat negre que no acabava mai. Amb un cop sec em vaig despertar. Era un somni, però era en una habitació d’hospital i no sabia per què. Va venir el metge i em va explicar que havia tingut un desmai mentre conduïa.

JOANA CLAUDIO_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava molt contenta perquè anava a veure els meus avis. Com que el viatge era molt llarg, un dia sencer, em vaig ben adormir. Quan em vaig despertar, vaig mirar al meu voltant i em vaig adonar que res no es movia i els altres membres de la família tampoc. Vaig escoltar l’ambulància, no em podia moure. Què estava passant? Un accident de cotxe. Ens van portar a l’hospital més proper, que pel que vaig entendre era molt lluny. Al cap d’unes hores ens van dir que havíem sortit de la carretera i que havíem anat a parar al riu. Estàvem ferits de poca importància i al cap d’uns dies tot va quedar en un ensurt i prou, sortosament.

Maria Garcia _1r Commerce Lycée Comte de Foix

No us heu fet mai aquesta pregunta? La qüestió és que ets aquí, ara mateix, i no pots fer res per parar o avançar el moment. Només pots veure com passa el temps, sense que hi puguis fer res, sense poder rectificar el passat o tornar a gaudir un altre cop aquell moment; pensant què podries haver fet de diferent. Però ningú dona importància a aquest fet tan important. Què passaria si tot s’acabés demà? Llavors sí que tothom es pararia a pensar i a voler repetir aquells moments feliços amb la gent estimada, o tornar amb les persones del passat que ja no hi són o viure experiències noves amb les persones del present que encara hi són.

Rocio Martins _1r Commerce Lycée Comte de Foix

La vida està plena de persones que coneixem de casualitat i que pensem que són especials. Exacte, pensava que tu eres especial, diferent, algú que em marcaria d’una manera positiva; però ja he vist que m’equivocava. Em penedeixo de no haver escoltat les persones del meu voltant. Em vas mentir, enganyar, defraudar… Només vas fer mal per allí on vas passar i, sobretot, a la persona que havies il·lusionat. Vaig caure en la teva trampa, vas ser un gran error. Vas llençar-me i trepitjar com una burilla. Per això he decidit una cosa: ja no et tornaré a dedicar cap pensament, no te’l mereixes… Vull ser lliure i oblidar el teu record.

Alba Aguado Solans_3r B EA 2a Ensenyança Encamp

Em vaig despertar i no podia veure res. No podia veure la sala on era, ni les persones que em rodejaven. Tampoc podia veure el mòbil amb tots els missatges. No podia veure res del que m’envoltava, però tenia el sentit de l’oïda molt exagerat. Estava molt espantat. No sabia per què m’estava passant tot allò. Fins que hi vaig caure. Aquell avió caient en picat i els passatgers molt espantats i cridant. I aquella noia tan maca donant-me un paracaigudes, sacrificant la seva vida per mi. Em pregunto com haurà acabat. I aleshores algú va venir i em va dir: “Ja t’has despertat? Bon dia, vinga que fa estona que ha sonat el despertador.”

Diogo Moura Araujo _3r B EA 2a Ensenyança Encamp

Hi havia una vegada un nen que es deia Joseva Jr. Li agradava molt jugar a futbol però no tenia capacitats per jugar. Els nens de classe es ficaven amb ell. Un dia va decidir que entrenaria durant un mes. Quan va passar aquest mes, era millor que els altres nens i des d’aquell dia no es van ficar amb ell. El Joseva Jr. va anar creixent i jugant millor. Els millors equips d’Europa, Barcelona, Reial Madrid, Bayern de Munic… el volien fitxar i ell es va decidir pel Barça. Un dia, quan estava a punt d’acabar un partit, al minut 85, li van fer una falta que el va lesionar i va acabar amb la seva carrera, però va començar una nova vida.

Angela Camp_3ème F Lycée comte de foix
Què és la mort? Des que som petits ens diuen que no hem de tenir por i que no ho hem de veure com una cosa negativa, perquè la mort forma part de la vida, és una etapa més que TOTS haurem d’afrontar. Què seria viure una vida il·limitadament? Sabent això no l’aprofitaríem al màxim i seria molt avorrit viure eternament, viure sense tenir ambicions, viure sense tenir alguna mena d’objectiu abans que ens arribi l’hora. Potser la vida ens està preparant per viure alguna mena d’experiència després de la mort. Tinc ganes d’aprofitar la vida, però també tinc la intriga de saber què passarà més tard. Tota la vida en si és un misteri…

Laura Valls Forné_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

D’un dia per l’altre tot pot canviar. Algú essencial ja no hi és. Algú que estimes et traeix. Allò que pensaves que tindries per sempre desapareix. Cada vegada l’opinió sobre tu mateix és pitjor. I comences a dubtar. Res no té sentit. Allò que abans t’omplia, ara no fa res. I és aquí quan tu mateix canvies. És quan has arribat al un punt en què ja no et reconeixes. I poc a poc cada dia es igual. La mateixa rutina. Cap canvi. Cap diferència. Cap moviment. I tot perd sentit. No saps qui ets, ni què has de fer. T’enfonses, enormement. I dins dels miralls, hi ha un desconegut. I fora, tampoc no hi ets. Perquè no et trobes. T’has perdut.

Laia Minguella Rull_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Trobava a faltar dormir sota el llit, sentir els roncs dels que dormien damunt seu, observar-los quan ja estaven ben adormits… Però no hi podia fer res, havia ocupat el cos del nen, havia d’actuar com ell. L’últim que volia era aixecar sospites. Ara sap que no és tan dolent ser portador d’aquell soroll estrany que crea malsons i que s’ha d’assegurar que no existeix abans d’adormir-se, quan la foscor ho inunda tot. Recordava les nits en què el nen cridava la mare perquè mires sota el llit. Ho trobava a faltar. Ara la mare entra a l’habitació i li diu: “Vols que miri sota el llit?”,- “No, estic segur que ara no hi ha res.” I somriu.

Amparo Varela Meilan_3r A Col·legi Maria Moliner

Un dia com un altre qualsevol, de sobte, rebo una trucada d’aquesta persona tan estimada dient-me que necessita veure’m. Quan de sobte el tinc al meu costat, agafant-me la mà, tot és tan bonic… És increïble tenir algú al teu costat amb el qual poder compartir cada moment. Pot ser el teu millor amic, el teu amic més proper, pot ser tantes coses alhora! Compartim somriures, plors, caigudes, però sempre junts! Som tan afortunats els que tenim una persona així al nostre costat! Hem d’aprendre a valorar que som molt rics, no de diners ni de capritxos, som rics de felicitat i d’afecte, que és molt més difícil. Gràcies per ser tu mateix!

Inés Paula_3r A Col·legi María Moliner

El primer dia surt a la llum, tot és molt diferent. El segon coneix gent. El tercer plora, té por. El quart té amics, és divertit, li comença a agradar la cosa. El cinquè carrega una motxilla diàriament, que incòmode! El sisè dia ha de marxar. Sola. El setè és complicat: sense amics, sense família, sense casa, amb prou feines té menjar… Solitud, tristesa. El vuitè treballa, se sent utilitzada. El novè s’enamora. El desè pareix, el cria, fins que… L’onzè se sent sola de nou, però aquest cop, sense forces. I el dotzè, ja no sent res. Aprofita cada moment. Perquè avui estàs aquí, i demà… demà qui sap.

Sergio López_1ère Commerce Lycée Comte de Foix
Ens enfrontàvem als millors de la lliga i sabíem que probablement perdríem. Ens estàvem preparant molt bé, però tot i així ens sentíem insegurs. El dia del partit hi havia jugadors que tenien por, que creien que ens tornarien a guanyar. Vam començar el partit amb molts errors i jugant malament. Al final de la primera part perdíem per dos gols, però l’entrenador va aconseguir fer-nos canviar d’actitud. Vam sortir a la segona part motivats i convençuts que ho podíem aconseguir. El miracle es va esdevenir! Vam donar el millor de nosaltres i vam remuntar confiant en nosaltres mateixos. Vam fer el millor que sabíem fer: jugar a futbol.

Oriol Maldonado_3r C EA SEGONA ENS. SANTA COLOMA

Tabac? Sí? No per fumar estaràs més integrat a un grup, de fet qui et valori només per això, no és realment el teu amic. A més, per què fumes? És la despesa més ximple d’aquesta vida i et fas mal a tu mateix. No fumar té moltíssims avantatges: tenir més resistència quan practiques esport, tenir les dents blanques i una pell cuidada, respirar millor; entre moltes altres. No et tornis addicte, no caiguis en aquest error i valora la teva salut perquè vida només hi ha una. Moltes persones pateixen problemes de pulmons, laringe o càncer… Per què jugar-te-la amb el tabac? És un mal vici que no et portarà res de bo.

Adriana Oliveras_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Una nit, deu dies abans de Nadal, jo estava mirant una pel•lícula de por quan, de sobte, vaig veure quelcom molt gros caure al meu jardí. Vaig sortir ràpidament per saber què era. Vaig estar una bona estona donant voltes, intentant esbrinar de què es tractava. No vaig trobar res i, passats quinze minuts, vaig entrar de nou a casa.
Tot seguit, vaig veure caure un estel; després, un segon i un tercer… Allò devia ser el misteri que no havia arribat a entendre. Vaig alçar la mirada cap al cel i queien estrelles per tot arreu. Tots sortien a la finestra i demanaven desitjos. El meu va ser que mai acabés aquella nit. Era espectacular!

Morgane Berdaguer_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Perquè estressar-se quan hi ha un examen? La por de treure mala nota, ser renyats pels pares, quan ells no s’adonen que nosaltres treballem per nosaltres i que fem el possible per fer-ho bé. És psicològic. El problema de quan t’estresses és que pots perdre tots els teus recursos, oblidar-te totalment del que has estudiat, i això et fa sentir malament. A mi em passa això, i és insuportable perquè no tinc cap confiança en  mi mateixa. Existeixen diferents maneres de superar l’estrès i relaxar-se. Jo aconsello a aquells que els passi mateix, que pensin que si s’equivoquen no passa res; l’important és que ho hagis entès i après.