Menors de 15 anys

Alexandra Falcó_3r H LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo quan em comptaves les olives perquè no et quedessis sense, quan anàvem a buscar bolets, la teva particular olor o quan cuinaves els teus deliciosos plats, que ens encantaven a tots, guardo moltíssims records, i cada vegada que hi penso em fan somriure. M’hauria agradat passar més temps amb tu, eres i seràs per sempre una gran persona. No em puc treure del cap quan vaig arribar el setze de març i ja no hi eres. Havies marxat no sé on, lluny de nosaltres. Sé que siguis on siguis em cuidaràs i em protegiràs. Vas ser un gran lluitador, t’admiro molt. Avui en dia puc dir orgullosa que sóc una Falcó. Per tu, padrí, t’estimo.

Clàudia Pubill_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Quants de vosaltres voleu conèixer una persona famosa i quantes vegades us han dit que era impossible perquè vivia molt lluny del vostre país? Per exemple, vius a Europa i vols conèixer un famós que viu a Estats Units o potser viu al mateix país que tu però la gent et diu que serà impossible perquè un famós no et farà mai cas. Però, per què et rendeixes? Si tota la gent fes el mateix, ningú no seria famós. La vida es viu només una vegada i hem d’aprofitar-la, res no és impossible. Intenta-ho i si no ho aconsegueixes, al menys tindràs el record d’haver-ho fet.

Carla Cobos_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Mario. Mario és el seu nom. Mario és el nom que vull sentir sempre. Vull que sigui el nom que, en sentir-lo, em tregui un somriure. I no només un somriure pels bonics records viscuts amb aquesta persona sinó un somriure per tot el que hem viscut i vivim dia a dia. Set, onze, vint-i-cinc, tres, quatre, tres mil… aquests són els nostres números. Els cinc primers números són el nostre passat, els millors moments viscuts amb ell, els millors somriures, els grans moments que explicaré als nostres fills, als nostres néts… Ell és l’home que totes volen. Tot i que potser en conec més, per molt que ho intentin, ningú no el podrà superar mai.

Àlex Fajardo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA STA COLOMA
Hem de saber el que tenim i apreciar-ho tot, perquè realment la gent no s’adona del que té fins que desapareix. No som conscients de la gent que tenim al costat recolzant-nos. Jo recentment he perdut un familiar proper, i des d’aquell moment és quan realment aprecio el que tinc. En qualsevol moment pots perdre alguna cosa important per a tu. Si em permeteu donar-vos un consell, deixeu-me que us digui: “Si ets una de les persones que no aprecia el que té, el meu consell és que canviïs absolutament la teva manera de pensar i que comencis a aprofitar el temps amb aquella persona, perquè en qualsevol moment marxarà.”

Yasmina Tarrés_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA STA COLOMA
Molta gent pensa que l’Auggie és deficient, o que té algun problema mental. Però no. L’Auggie és un nen normal i corrent com tots vosaltres, un nen que per mala sort ha nascut amb una deformació a la cara. Però no per això vol dir que hagi de tenir un problema mental. Al contrari, és un nen amb un cor enorme, un nen que ho ha passat molt malament, però que igualment ho ha afrontat i s’ha convertit en un nen superfort. A vegades t’afecten els comentaris de la gent, però arriba un moment on t’és igual el que diguin els altres. Que mentre tu estiguis bé, el que digui la gent és el menys important, perquè no depens d’ells.

Jonathan Calvo_3r D INSTITUT ESPANYOL
Alguns diuen que el meu institut no destaca per tenir els millors estudiants del país, però no crec que enlloc hi hagi estudiants gaire superiors a nosaltres. Cada any fem com una mena de competicions entre les escoles i, fins ara, ens han anat apallissant però aquest curs tenim un bon equip de matemàtics, genis de català…, en resum, en tenim un bon grapat que són els millors en cada matèria. És molt emocionant. Jo no represento cap matèria en aquests moments i, la veritat, crec que és molt millor així, ha de ser molt difícil mantenir-se tranquil i posar-se a reflexionar mentre representes tot el teu institut. Desitgeu-nos sort!

Amal Mohamed_3r D INSTITUT ESPANYOL
Altra vegada em torno a despertar a la mateixa habitació, aquella tan fosca, sense cap finestra, i el pitjor de tot, sense cap acompanyant. Em sento tan sola i a la vegada tan trista, que ja no em queda cap llàgrima per vessar, s’han acabat totes, de problema en problema, encara que les trobo a faltar. He decidit no plorar més, perquè en quatre dies me n’aniria d’aquella habitació, aquella habitació d’hospital que no oblidaria mai, on he passat tant temps per pensar en mi i en la vida, i què faria en un futur pròxim. M’he proposat començar una nova vida, sense plorar i sense problemes. I aquesta nova oportunitat començarà ara!

Riku Kano_3r b EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

La història comença amb un noi que té 9 anys i que es diu Samuel, anant a l’escola amb el seu millor amic, David. Sempre estaven parlant sobre a quin joc podrien jugar els dos. De cop i volta van aparèixer una colla d’homes que deien:
-Eh, home, ahir et vaig rebentar al Call of Duty BO2!
En Samuel va escoltar això i va anar a buscar informació sobre el joc. Quan els dos amics van anar al pati, li va explicar al David de què es tractava el joc i van decidir comprar-se’l. Van arribar a casa del Samuel, van preguntar si se’l podria comprar i li van dir que sí, després van anar a casa d’en David i li van dir el mateix. Ja tenien joc!

Ivan Juliao_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Un noi acabava d’arribar a classe de ball quan les audicions ja havien acabat. La líder del grup es va empipar. Faré l’impossible perquè surtis! I això va fer, era el seu punt d’enfocament. El dia del campionat el noi no va aparèixer i l’altre noi amb qui ballava estava amb crosses. Així que es va presentar un altre noi. Ella no sabia qui era, però va començar a ballar amb ell, ballaven com si estiguessin fets l’un per a l’altre. Quan van acabar la noia li va preguntar qui era, el noi es va treure la màscara i va dir: “Sóc jo solament, jo.” Va marxar i la noia mai el va tornar a veure.

Maria Puigdemasa_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

La rutina sempre és la mateixa. Al vespre, quan tothom ja no pensa que hi pugui existir res màgic, és quan jo visc l’aventura més esperada del dia. Obro delicadament la porta, entro sigil·losament i em trobo a l’indret que vaig deixar enrere ahir, més o menys a la mateixa hora. Aquesta nit la Dana i jo estem vivint un moment molt important, hem d’anar a la recerca de la banya de l’unicorn, estem preparades per qualsevol imprevist ja que la Vall del Llops està maleïda. De sobte, em criden, és la meva germana. Sento que aquest retrobament ha estat molt fugaç, demà espero trobar el nostre objectiu. Tanco el llibre i em poso a dormir.

Alba Coto_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Vaig caure, no aconseguia aixecar-me. No vaig perdre la calma. Em van venir al cap imatges semblants d’una altra època de la meva vida. Imatges distorsionades, difuminades pel pas del temps. Ja de ben petita era temerària, però aquesta caiguda no havia estat una caiguda provocada, fruit de la voluntat.
Necessitava que algú m’ajudes, que m’ajudés a recordar, a aixecar-me. Tenia un buit en el record, i per molt que ho intentés no aconseguia reomplir-lo.

Matthieu Horswill_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquell dia, mai l’oblidaré. Estava amb amics a la cantina i em van proposar d’anar a jugar a un lloc molt divertit. Aquest és l’error el més gran que he fet en tota la meva vida. Veig un edifici i hi entrem. Em diuen que ja havien estat allà. Però a l’entrada, sento una sirena. Diuen que és normal i trenquen la sirena. I continuen avançant i destruint-la. Al final d’un quart d’hora, sortim. I el que veig quedarà gravat en mi tot la meva vida. L’ agent de Vall Seguretat fixant-me i la cara de la meva mare d’una tristesa profunda. I això em va trencar el cor. Totes les nits, veig passar aquesta imatge en els meus somnis…

Nathalie Heinzelmeier_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX

El cor encongit, aguanto la respiració, sento totes les acceleracions i parades del vehicle, maleint la meva decisió. A quina ciutat sóc? L’arquitectura de les cases és sorprenent amb tantes escultures. També aquesta església en renovació que fa pensar una corona de cinc torres. De sobte una acceleració em torna a la realitat. El conductor arrenca. El meu estrès augmenta. De cop frena. Obsessionada per fugir d’aquell infern, obro la porta, pago i surto. Després d’un moment de calma, la meva mirada es concentra en una casa imponent i original: sembla un castell de sorra. Davant meu el nom de la casa: la Pedrera.

Mònica Airosa _3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

14 de maig, el meu aniversari. Demà tinc un control i no he estudiat gens! Són les tres de la matinada. Estic nerviosa intentant estudiar, però els nervis em superen. Prenc cafè i de tot per no adormir-me mentre estudio. Són dos quarts de vuit, no he dormit gens. Arriba el moment. Em donen el full i començo a redactar. Al final, no era tan difícil com me l’esperava. Espero que la setmana passi ràpid, estic molt nerviosa perquè tinc por de suspendre. Arriba el dia de l’entrega de controls. Sóc l’última a rebre’l. Agafo el control amb la mà tremolant pels nervis que tenia, vaig mirar i… vaig aprovar!

Jessica Da Silva_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

El mar estava tranquil. Em vaig asseure a la vora. Vaig mirar a l’horitzó per començar a mirar la posta de sol. Era molt bonic. Vaig començar a recordar. Quan era petita com m’agradava que em mimessin i em vestissin. Aquell, el dia que vaig entrar a secundària, va ser una nova etapa de la meva vida on vaig conèixer persones molt importants. Potser les més importants per a mi. També recordo totes les aventures d’amor, les amigues boges… Quins temps! Com m’agradaria tornar enrere i tornar a ser el que era. On tothom em deia quina nena més maca. Quines cuetes més boniques… que dolça que era! Vull tornar a ser petita on el dolent no existia.

Lara Lozano_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Recordo que em portaven en una llitera a punt d’operar-me del cor amb 6 anys. Els meus pares es van quedar darrere la porta del quiròfan, però els podia veure per un vidre que hi havia. De cop i volta, una llum potent directa a la cara em va fer tancar els ulls i quedar-me adormida. No me’n recordo quan em vaig despertar, però la meva mare m’ha dit que en sortir d’allà vaig dir que no m’havia agradat gens l’operació. A l’UCI tenia un tub que m’anava de l’estómac a un cub o una bossa, però no me’n recordo bé, i una mena de cables al final de la cicatriu de 20 centímetres que sempre tindré. El que tenia clar era que tot allò no ho podia tocar.

Hugo Fernandes_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Són 80 minuts en què ho dono tot. Quan entro al camp i toco la gespa artificial és com si algú em fes carícies per tot el cos. A l’escalfament ric i estem de conya, però quan entrem al vestidor el nostre entrenador ens intenta motivar, tot i que tinguem moltes preocupacions al cap. En aquell moment penso que aquest partit serà un més de la meva vida o el millor. Ens posem tots a la nostra posició i els capitans elegeixen cara o creu per veure qui treu primer. Toca cara, traiem nosaltres. Em passen la pilota cap a dalt però no sé si el microrelat em deixarà dir-vos si he guanyat o si he perdut, però sí que sé que l’he fet amb el cor.

Jennifer Coelho_3r B INSTITUT ESPANYOL

No sabia per què, però sempre em passava el mateix cada cop que m’acostava a ell. Era una sensació que mai havia sentit, com si tingués papallones a l’estómac i una d’elles es rebel·lés i volgués sortir volant. Quan venia i m’abraçava era com si estigués al cel i, si us dic la veritat, quan el veia abraçat a una altra noia… ni us ho imagineu! Però a partir d’avui, mai abraçarà cap noia que no sigui jo, perquè ens va passar una cosa molt, però molt maca o almenys ho era per a mi. Estàvem baixant de l’autocar, em va fer un petó i ara sé que, sense dir-nos res, mentre s’enllacen els nostres llavis revelen els nostres sentiments.

Ana Cardoso_3r B INSTITUT ESPANYOL

No sabia què fer, l’estimava però estava farta d’arrossegar-me per ell. Últimament se n’anava i em deixava un buit interior impressionant. I el deixava tornar com si no hagués passat res. Tenia moltíssimes ganes que deixés el seu orgull de costat i em digués que no em volia perdre, que em demostrés totes aquelles coses que jo sabia que pensava, però que mai no em deia… Odiava que les persones amaguessin els seus sentiments, però també sabia que d’ell estimava tot el que odiava en els altres.
Unes hores més tard, després que ja hagués perdut l’esperança, em va trucar. Vaig haver de penjar, les llàgrimes no em deixaven parlar…

Cristina Baena_3r C EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

Sempre has de dir què penses sense tenir pèls a la llengua, ni temor a equivocar-te. La perfecció no existeix, només és fruit de la nostra imaginació. Se sol dir que els anys et fan més savi, però són els mals els que fan que vegis millor la realitat. Mai vulguis canviar una persona perquè no és com vols. Cada persona es defineix pel seu passat. No sempre t’ho explicarà tot però, tot i així, si aquesta persona t’importa, has de donar-li suport. A cada caiguda ajudar-la i a cada victòria, felicitar-la. A la vida no hi ha perdedors. Sempre guanyem alguna cosa: més força de voluntat per superar els pròxims reptes que el destí prepara.