Menors de 15 anys

Ariadna Morgade_4t C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

En moments com ara, és quan més me n’adono que no tot surt com un vol. Moltes vegades estàs estirat al llit i t’imagines les teves pròpies històries, coses que voldries que passessin. Per un moment m’imaginava amb ell, feliç, tot com els dos ens ho imaginàvem, però al final res ha sortit com m’esperava. Fa mal que una de les persones que més t’estimes t’ignori, o simplement que no vulgui saber res de tu, molt mal. Ho tenia tot, i ho he anat perdent. Què hauria passat si hagués sortit com jo m’esperava? Només sé, que no puc, ni vull seguir així. El trobo a faltar, l’estimo. “Ets el primer i l’únic.”

Anna Latorre_4t C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Tot això és el que puc escriure quan penso en tu. Són tants sentiments aglomerats dins del cap que difícilment puc desfer i separar: entre els sentiments, també hi ha paraules, riures, notes musicals i rimes. Imatges de la teva roba, el teu cabell, el teu nas: els teus ulls brillants mirant-me a mi. Les teves mans. I ara que et tinc tan present, m’adono que t’estimo, i de que et trobo a faltar.
Torna aviat, si us plau.

Cristian Blázquez _4t C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Seria terriblement cruel descobrir que la nostra efímera existència no és res més que una magistralment perfilada mentida dels governs que exalten principis d’utòpica llibertat, però que en realitat recondueixen la nostra vida des que exhalem aire per primer cop. Quan arribarà doncs, el dia que tornem a viure per sobreviure? Ho espero amb impaciència, mentre segueixo existint, seguint els dictàmens de la passió i deixant que la veritat del firmament il·lumini el camí que he escollit seguir, mentre penso en aquells a qui tant fan patir. Perquè, al cap i a la fi, segueixo sent un peó més de la seva vomitiva i infinita partida.

Paula Sopena_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Música forta, alcohol, rialles, més alcohol, descontrol, cocaïna, èxtasi… Controla’t, em deien, t’estàs començant a passar, em repetien. Records borrosos és l’únic que em queda d’aquella nit. Tothom associava la diversió a perdre el control, i jo no volia ser menys. Necessitava desfogar-me, necessitava oblidar-ho tot i poder disfrutar com ho feia la resta. Però clarament, se’m va escapar de les mans. Em vaig trobar completament nua al llit d’un desconegut, i el descontrol de la nit em va caure a sobre convertit en pànic. Probablement havia arruïnat la meva vida per sempre. Perfecte.

Xavi Torra_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Boig per tu, sense tu, fil de llum… totes donen missatge d’esperança, un missatge de felicitat o d’amor. En realitat moltes expressen el que sentim realment. “… sense tu jo no puc…”, records d’infància; “… respira, espera, aixeca’t sense pressa…”, algú que ens ha deixat; “… jo que m’he enamorat d’una xoni de Castefa…”, un vell amor; “… camins que ara s’esvaeixen, camins que hem de fer sols…”, quan creixes tothom va cap al seu destí; “… bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia…”, una bona esperança per començar el dia. Gràcies a cançons com aquestes, seguim dia a dia.

Clàudia Aché_4t A COL·LEGI ANNA M. JANER

Miro a un costat i a l’altre i no la veig, em començo a desesperar i el cor cada vegada em va més de pressa i em batega més fort. Corro passadís per passadís i miro persona per persona. Busco i cerco neguitosament. Res. No la trobo. L’angoixa que sento és molt forta i començo a plorar. Sento coses que no m’agraden. Estic sol i sembla com si no l’hagués de veure mai més. Em toquen l’espatlla, m’espanto, em giro i m’alegro. L’he trobat. És la mama. L’havia perdut de vista al supermercat. Li faig una abraçada forta, no vull que torni a marxar lluny del meu costat. Es treu un mocador de la bossa, em neteja els mocs i m’eixuga les llàgrimes.

Carlota Cura_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

Només falten deu minuts perquè t’acaronin. Sents angoixa, no saps com sortirà el teu so. A cinc minuts, algú mira plàcidament la partitura. Ets a l’escenari, les mans que et guiaran deixen el cap sense cap mena de pensament i sents com el seu cos respira profundament. Comencen a sortir les teves primeres notes i no saps si agradarà i si t’agradarà. La gent t’escolta i ets sents amenaçat amb xiuxiueigs crítics; et sembla que el temps s’ha aturat eternament i que la teva melodia no s’ha d’acabar mai més. S’encenen els llums de la sala, el públic està dret i només sents l’únic que desitjaves, aplaudiments.

Lea Pariente_3r C EA 2A ENSENYANÇA S. COLOMA

Havia de fer alguna cosa per millorar aquest món, he pensat de ficar-hi dos gots ben plens de felicitat, perquè al cap i a la fi a tot­hom ens en falta una petita dosi, després una cullerada ben grossa de diversió, perquè la vida sense diversió què seria? Poca cosa! Sens dubte excloure de la recepta l’ambició per les coses materials i fixar-nos més en les del cor. Seguidament un pessic de generositat perquè avui per tu i demà per mi, i per finalitzar el més important, 5OO grams de tolerància, perquè encara que siguis dolç, salat, amarg, àcid… som iguals i tenim els mateixos drets! Segueix-la al peu de la lletra, la vida surt més dolça!

Alba Bardina_3r C EA 2A ENSENYANÇA S. COLOMA

Quan els miro, sóc la persona mes feliç del món. Sí, bé, tothom sempre va dient quina pena que em fan… No, pena cap ni una, potser no tenen res comprat amb diners però sí que tenen valors i donen importància a les petites coses de cada dia, que per a nos­altres passen desapercebudes ja que estem sotmesos a una societat de consum, que només donem valor a allò material. Hem de gaudir de les petites coses i tenir un somriure a la cara, serem més feliços i farem més feliços els que tenim al costat.

Joel Call_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tu em vas fer patir, em vas fer descobrir les veritats, em vas ensenyar a ser fort en moments difícils, em vas ensenyar que no totes les persones són càlides i dolces, em vas ensenyar que no totes les persones saben dir-te les coses clares, em vas ensenyar que no tots els polítics compleixen el que diuen, em vas ensenyar que existeixen persones fredes, manipuladores, que són capaces de tot per aconseguir els seus objectius, em vas ensenyar que hi ha persones que no els importa el que sentis o el que pensis sobre ells. En part, tu ets la meva escola i la raó per la qual jo estic aquí.

Marc Ribert_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

No em podia fer a la idea que fos tan ràpid, un segon fugaç que et va apartar de mi. Alguna cosa dins meu no anava bé: s’havia desprès una part important de mi. Sentia que les teves carícies, consells, abraçades i bromes ja no hi eren, que havien marxat amb tu a un lloc llunyà. La primera llàgrima em començà a caure, nostàlgica, conscient de l’absència del que sempre havia estat el meu guia. Però no es pot viure del record; sabia que, allà on fossis, estaves millor que aquí. Sé que he de mirar endavant i deixar enrere el passat, però mai aconseguiré esborrar el teu record; et trobaré sempre a faltar… 25 hores al dia.

Cristian Rodríguez_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Era un dissabte al matí i la meva millor amiga em va trucar per quedar a la tarda ja que feia molt temps que no ens vèiem. Estava enamorada, molt enamorada i m’ho volia explicar. Però en aquest cas no era una cosa bona. Estava enamorada d’un noi que li podia portar molt problemes. Jo ja l’havia avisat vàries vegades, però ella no em feia cas. Li deia que s’allu-nyés d’ell, que no li portaria res de bo, però ella no volia adonar-se’n. Moltes vegades estava distant o trista a classe i jo l’observava i em sabia molt greu. Com he dit abans hi ha relacions poc recomanables i s’ha d’obrir els ulls a temps.

Adrià Fuentes_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Un dia t’adones que el teu món és més bonic, no saps per què, i mires la gent amb un somriure. Arribes a l’escola, puges per l’escala i de sobte veus la persona que pot fer-te canviar l’estat d’ànim de felicitat a tristesa en dos segons. En el moment que la mires, veus que no et somriu com ho feia abans, t’estranyes i fas tot el possible perquè torni a deixar anar una rialla d’aquelles que t’alegra el dia. Quan passa això, t’adones que ja ha passat, t’has enamorat, i no saps com, només saps que l’estimes i que faries tot el possible, només per tornar a veure el seu somriure.

Alex Raposeiras_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui és dijous, un dia més, un altre dia laboral. És estiu, fa calor i les abelles voltegen per l’aire. En canvi, a mi em toca treballar. Cada dia igual. Ara cus, ara tensa el fil, ara dóna forma al teixit. Això sí, cada dia ho faig de manera diferent, un dia em toca fer-ho inclinat, l’altre, de cap per baix… Però tot treball té una recompensa, espero. Un cop acabada la feina toca esperar. He de nodrir els meus petits perquè quan siguin grans es puguin independitzar i jo pugui estar tranquil·la. Però de moment em toca esperar que una mosca o mosquit s’enganxi a la teranyina, i després a taula. S’ha de tenir paciència per ser aranya.

Marc Rodríguez_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el cinquè dijous d’agost de fa sis anys. Em vaig aixecar a buscar alguna cosa de menjar a la nevera, però no hi havia res. Vaig fer això un parell de vegades amb l’esperança de trobar-hi una mica de menjar, però no hi apareixia res. Us imagineu per un moment obrir-la i trobar-hi una porta que et dugui a una altra dimensió? Això mateix és el que em va passar. Duia al món fantàstic de les calories, on tots els habitants es deien Laura, on el terra era de xocolata, on els rius eren batuts i on tot pesava milions de quilograms. Amb l’emoció d’aquell moment em vaig llançar al riu de maduixa, però era tan calent que em vaig fondre.

Lia Povedano_4t B EA 2a ENSANYANÇA ENCAMP

Em desperto i sóc conscient que respiro i que torno a estar viva. En dono les gràcies. Surto del llit i em miro al mirall. He passat molt temps que fer això em feia mal. Veure’m m’enfonsava. Veia una nena de quinze anys amb por a no poder viure el que li quedava, que se li apagués la llum. No em podia creure que a poc a poc el meu cos es consumia. Però de cop va voler sortir endavant i em van venir més ganes de lluitar. Una lluita molt llarga i dura. Però ara em veig al mirall i després de tant temps el que veig em fa feliç i orgullosa. Ja no caldrà portar mocadors al cap per amagar el que no tinc. La meva lluita ha acabat.

Ainhoa Castillo_4t B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

S’aixeca, es vesteix, es pentina, es renta la cara i surt al carrer. El taxi ja ha arribat. Arrenca. Arriba a l’oficina, entra, saluda, s’asseu, engega l’ordinador i es posa a treballar. Una pausa. Torna, menja, acaba i marxa. Ja era hora per fi. Avui és el gran dia. Agafa el metro i arriba. La recepcionista li diu que passi a una sala. Espera cinc minuts. El pany es mou, pestanyeja, la porta s’obre, ja quasi està oberta. Algú fa un pas, el peu és massa gran, ell entra, un altre peu… La nena haitiana entra i s’abracen. Tres anys després del terratrèmol, l’han trobat i li han portat. Mare i filla ja estan un altre cop juntes.

Oriol Martínez Sabio_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Tothom l’espera. T’agradi o no t’agradi l’hivern, encara que prefereixis l’estiu, sempre serà bonic veure’l caure. Amb la seva gràcia, la seva fluïdesa, la seva genialitat. I és que només succeeix un cop l’any, però quan arriba, marca un abans i un després. És aleshores quan la gent s’adona que ja toca treure l’anorac de l’armari, posar ben alta la calefacció i buscar el barret i la bufanda de l’any passat. Hi ha gent que l’espera tota la tardor, i que salta d’alegria en veure’l; d’altres a qui fins i tot se’ls escapa una llagrimeta, i fins i tot gent que plora de l’alegria. Sí, això és la caiguda del primer floquet de neu.

Claudine Cantor_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
El llum incandescent brillava davant els meus ulls i l’ambient era eixordador. No sabia exactament com em sentia: ni tenia por ni estava còmode. Possiblement era l’última cosa que feia: pensar; perquè el que estaven a punt de fer-me podria costar-me la vida. La dona emmascarada em va subjectar el braç amb delicadesa, va cridar l’home de les ulleres i va agafar l’instrument punxegut. L’home va fer el compte enrere: deu, nou, vuit… La dona em va injectar l’agulla al braç i, a poc a poc, vaig notar com m’entrava el líquid i es dispersava pertot arreu. Quatre, tres, dos… La llum es va tornar completament negra i no vaig poder sentir res.

Joao Nuno Da Costa _3r E ESOINSTITUT ESPANYOL
Fa  dos anys vaig tenir la millor sensació de la meva vida. Tot començà quan el nostre entrenador ens va dir al vestidor que haver arribat a aquella etapa del torneig ja era un gran premi. Quan el meu equip va sortir al camp, els vaig animar des de la meva porteria. El partit va acabar empatat 4 a 4 i tot es va decidir a la tanda de penals. Els jugadors de l’altre equip m’havien marcat tots els gols fins al cinquè; llavors, vaig mirar els ulls del jugador contrari (no sé com ni per què), sabia que el pararia, i així va passar. Vaig veure els meus companys corrent cap a mi  per felicitar-me; va ser la millor sensació de la meva vida.