Menors de 15 anys

Ares Carro Camprubi_3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino

Sonava i sonava, no parava de sonar; el soroll era insuportable, no el podia aturar. Vaig mirar per la finestra, no vaig veure res. Vaig mirar pel balcó, no vaig veure res. Vaig intentar tancar els ulls, no vaig poder. Per què? Era inútil. El soroll no parava de sonar. Sonava i sonava. Em vaig intentar moure, però res, no vaig poder. Em vaig rendir, però al cap de dos minuts vaig percebre una ombra. I finalment, molt baixet, l’ombra digué: “Com li explico que està viu al país dels morts i que el que sent és el soroll d’una serra elèctrica que el vol matar?”

Melissa Rouanet_3ème B Lycée Comte de Foix

Haver d’anar cada dia a classes d’anglès era un suplici, ho odiava i no perquè no m’agradés la llengua, sinó per la professora, que solament en entrar a classe i veure-la, em donava ganes de tornar a marxar. Em mirava malament i a l’hora de treballar tractava tots els alumnes diferentment i no perquè un sigui més llest o perquè un altre faci el ruc a classe sinó perquè a vegades la professora t’apreciava o no. El que també molestava molt era el moment de passar a l’oral, no t’escoltava, llavors ficava una nota no sempre justificada ni justa. I em sembla una falta de respecte per la gent que s’esforça i que ve a classe per aprendre.

Cloe Barbosa_3ème B Lycée Comte de Foix

En despertar, vaig anar a buscar el meu germà a casa de l’àvia. Un cop junts, el vaig acompanyar a un partit de futbol. El vaig esperar mentre jugava. Quan va acabar, vam gaudir d’un dinar en un restaurant amb els pares i els avis. Mentre dinàvem, parlàvem del partit i d’altres temes. Vam acabar de dinar i vam anar a comprar roba, menjar, de tot una mica. Llavors, vam anar a berenar a casa dels avis. Com s’apropava la nit, vam tornar cap a casa. Vam sopar i quan vam acabar, vam mirar futbol a la televisió. Vam celebrar els gols i vam anar a dormir. El meu germà ho és tot per a mi, l’estimo molt, tot i que ens barallem constantment.

Martí Solé Tarrés_4t A Col·legi Mare Janer

Surto de casa i només tocar la vorera descobreixo una tifa de gos davant la porta, normalment l’hauria trepitjat, per tant avui hauria de ser un gran dia, no en tinc cap dubte. Quan arriba el bus em trobo palplantat al mig del carrer observant una altra defecació. Ara em tocarà esperar mitja hora fins que passi el següent autocar. A més, faré tard a la feina, em tocarà acabar més tard i no hi seré a temps per veure el partit de l’Andorra. Quan per fi passa l’autocar l’agafo i em poso de camí al centre. Arribo una hora tard, truco al timbre de l’oficina però ningú m’obre. De sobte hi caic! Avui és dissabte? O potser diumenge?

Soraia Pinto Cardoso_3r EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Quan era petita m’encantava jugar i fer el ximple, era el que volia fer sempre. Però sempre acabava bruta o amb una ferida. Ara penso que la gent que juga és immadura i infantil, per això no m’agrada jugar ni fer el ximple. Joan, vaig deixar de fer-ho, ja no em diverteixo tant com abans. Encara que de vegades m’encantaria tornar-ho a fer o tornar a la meva infància. Ara que soc gran i adulta, ja no puc gaudir de poder jugar, ja que no tinc temps. Em penedeixo, perquè no recordo la darrera vegada que vaig jugar quan era petita. Per això, gaudiu la vostra infància i jugueu el màxim possible.

Asier de Matos Galdran_3r EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Quan era jove mai feia cas als seus companys ni als professors, tenia disputes constantment, es barallava, pegava els altres i sempre buscava moguda pel pati. Un dia va entrar un noi que venia d’una escola d’un altre país. El nouvingut tenia un caràcter molt fort i un dia es van creuar ells dos i, com sempre, va anar a insultar-lo i a faltar-li el respecte. Al nou ja li havien parlat d’aquest noi i va decidir fer-li tot el que havia fet als altres. Va començar a faltar-li el respecte i humiliar-lo davant de tothom. Bàsicament, tot el que va fer ell, li va fer el noi nou. El noi mai més va a tornar a fer cap gamberrada a algú altre.

Lucas Bebiano_3r D  EA segona ens. Sta Coloma

Estava massa nerviós. Sentia una pressió a l’estómac. Potser era allò que diuen de les papallones. L’hora s’atansava i em posava cada vegada més nerviós. Diuen que els nervis són bons perquè significa que allò et preocupa, que t’importa de veritat. Estava a la fira i hi havia molt soroll. Tenia por de no escoltar el mòbil si sonava, així que el mirava a cada instant. Cap senyal de moment. Calmava la meva ansietat donant voltes, esperant aquell missatge que ella m’havia promès. No podia parar de pensar-hi, fins que… “Per fi, un whats!”. De sobte, la vaig veure davant meu amb el mòbil a la mà. Em va somriure i la resta va ser màgia!

Elena Benedicto_3r D EA segona ens. Sta Coloma

Se sentien crits de la meva germana. La tensió de la seva emprenyada es podia escoltar des de la meva habitació. El temps començava a passar molt de pressa i l’ansietat feia tremolar el meu cos. Buscava una sortida fàcil, però ja era massa tard, els pares ja eren a casa. Només havia de ser honesta i demanar perdó. A poc a poc, amb ritme lent, vaig sortir de l’habitació. Vaig arribar al menjador. Em vaig apropar a ella amb passos ferms, però temorosos mentre em preparava per dir la veritat que havia estat amagant. No volia ferir els seus sentiments, però ho havia de dir: –Sister… He sigut jo! Jo m’he menjat el teu tros de pizza.

Emma Sánchez Jubete_3ème H Lycée Comte de Foix

Mentre sopo sola, en silenci, a la taula del menjador, no puc deixar de pensar en el llibre que acabo de llegir. Una història d’amor amb un final tràgic. Sempre em sento desgraciada perquè somio tenir una història d’amor com les que llegeixo, però amb un final feliç. Sé que no soc l’única a tenir aquest tipus de problema, perquè a les meves amigues els passa el mateix. Molta gent, quan ens sent parlar d’aquests temes, ens diu que estem boges. D’altres es limiten a posar-nos una mala cara i marxen. Però tornant al tema, segurament us pregunteu “per què no pots tenir-la?”. Doncs perquè estic enamorada de personatges ficticis.

Daniel Armengol Taboas_3ème H Lycée Comte de Foix

Por del desconegut i també del conegut. Por de la foscor i de la claror. Por de ser acceptat i que no t’acceptin gaire. Por de fer mal i que te’n facin. Por de l’amor i del desamor. Por de ser conegut i d’estar sol. Por de la felicitat i de no ser feliç. Por de la riquesa i de la pobresa. La por experimentada per qualsevol ésser viu davant d’un possible perill no és un sentiment dolent. La por t’ajuda a estar alerta. Et fa ser conscient de la realitat de la vida. La por neix sempre de la ignorància. L’única cosa de la qual hem de tenir por és de la por. No permetis que la por sigui un obstacle per complir els teus somnis. O això em van dir.

Abril Bafalluy Cuadra_3r B Col·legi Sant Ermengol

Des de la finestra de la classe es veuen els pics de les muntanyes més boniques del país. Observant aquelles vistes em passo bastantes hores, que a vegades passen lentes. Comencem el curs amb les muntanyes encara verdes. Quan hi plou, aquest verd s’intensifica, però aviat es dilueix entre les acolorides taques marrons, ataronjades i vermelles de la tardor. Més tard cauen els primers flocs de neu i en poc temps els arbres ja estan gelats. Sense adonar-nos-en ja és abril i plou mil. Es desglaça tot, és clar, i amb la calor que arriba finalment, ja ha passat tot un curs. Un curs observant els pics de les muntanyes més boniques del país!

María García Cobo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Sento que algú em persegueix, tinc por, corro amb totes les meves forces. El cor em va a mil. Miro enrere i no veig ningú, només veig ombres apropant-se, cada vegada són més a prop. Quan em giro un altre cop, una foscor em tapa la cara, no veig res. És el llençol que em desperta d’aquell malson.
Surto de casa corrent, arribo tard a l’escola però camino molt lent, tinc son, no he dormit gaire bé, he tingut un malson.
Mentre camino, sento que algú em persegueix, tinc por, corro amb totes les meves forces. El cor em va a mil. Miro enrere i no veig ningú. Quan em giro un altre cop em trobo a l’entrada del col·legi. He arribat a l’hora.

Inés Alís Besnard_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

El mirall no reflectia la felicitat, però sí un home ben vestit amb el món sota els peus. Una vida que qualsevol pot desitjar. Un home amb una gran quantitat de diners.
Amb un pas decidit caminava sota la pluja. A l’aixoplugar-se sota el portal d’aquell edifici, es trobà a prop d’uns rodamons. No podia amagar el fàstic que li provocaven, aquells pidolaires no s’esforçaven per canviar la situació.
Però la intriga no desaparegué. Només observant la tendresa en què es parlaven entre ells, i les rialles que apareixien en les seves cares, sentí una gran onada de gelosia i pietat per ell mateix. La seva riquesa no omplia el buit del seu cor.

Adrià Estrada Rodríguez_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Tot i que no era el primer cop que anava amb avió, sí que era la vegada que tenia més nervis. Tres homes grans em miraven, però no m’estranyava ja que ho portaven fent un parell de dies. Tot i que no ho semblés, estava content que ja s’acabés tot el que havia viscut els darrers dos dies. L’avió seguia pujant amb rapidesa. Volien perdre el menor temps possible. De sobte, els núvols deixen de moure’s i en un tancar i obrir d’ulls estic caient des de quilòmetres d’altura sense poder fer-hi res, ni utilitzar res per impedir-ho… però tampoc no ho vull impedir, només vull tancar els ulls fins arribar a baix i no poder tornar-los a obrir.

Daniela Galindo_3ème G Lycée Comte de Foix

La Marta era una noia nova que havia arribat al col·legi i tothom volia estar amb ella,  però a la Lucia no li queia bé, tenia un mal pressentiment. La Marta sempre portava una polsera molt estranya, que mai no es treia. La Lucia va descobrir que era d’un correccional de Barcelona. Ella es va espantar i li va explicar al seu oncle, que era policia. El dia següent, la Marta ja no va venir a l’escola, ni l’endemà… Després d’uns dies, la Lucia va llegir al diari que una nena s’havia escapat d’un correccional de Barcelona…
Quin secret amagava la Marta? En aquell instant vaig veure que el meu futur estava en perill…

Eric Sinfreu_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan els robots es van posar al servei dels humans, tots els nens en volien un per tenir un amic artificial empàtic i tendre. L’única cosa que necessitaven per seguir funcionant era l’energia solar. Un androide que es preocupava per la seva propietària va decidir fer un tracte amb el Sol: si destruïa la màquina de pol·lució que tant detestava, curaria la nena. Així que amb molt d’esforç, va aconseguir destruir la màquina, però la van substituir per una de més grossa, i de totes maneres el Sol va complir el pacte i és així com la nena es va salvar. Anys més tard, el robot es va trobar a la deixalleria. Però la missió s’havia complert.

TEO MONTES FERRER_3r C EA 2A Ensenyança de santa coloma

Un cop estàvem celebrant el meu aniversari en un bar, en sortir vam anar a jugar amb els amics, en aquell lloc vivia una àvia. Quan feia una bona estona que jugàvem, va venir una àvia i ens va començar a cridar com si fóssim nens sense cap mena de respecte, també ens va amenaçar de trucar a la policia dient que anàvem drogats. La cosa va quedar que l’àvia era una mala persona que odiava els nens. Avui dia la senyora ens continua tractant com si fóssim persones irrespectuoses. Fa uns mesos es va morir el seu marit, des d’aquell moment ens va tractar amb respecte i amb educació.

AITANA ZGAIB MOA_3r C EA 2A Ensenyança de santa Coloma

Vaig estar de festa des de les 20h i ja eren les 5.45h. Era hora de marxar cap a casa i vaig preguntar a una amiga si volia vindre a prendre alguna cosa a casa meva. Al principi ho va dubtar bastant, i finalment em va dir que s’ho pensaria i ja em trucaria si venia. Vaig marxar a casa, feliç, bastant ebri, però content. Quan vaig entrar a casa, em va trucar l’amiga que havia convidat, li vaig haver de dir que no vingués… Em vaig trobar el meu gos llepant la cara de la meva millor amiga, em va molestar molt, així que li vaig dir: quants cops t’he dit que no desenterris els ossos del jardí!?

Sergi Sansa_3ème B Lycée Comte de Foix

Un cop sec, un nen a terra, plorant, amb la seva maneta aguantant-se el cap. Jo era a l’altra vorera, vaig travessar i em vaig adonar que acabava de topar amb un desfibril·lador. En aixecar-lo vaig veure que tenia un bony lleig i morat que feia mala pinta. Érem a la plaça major, vaig precipitar-me al bar més proper per demanar gel, però no n’hi havia. Llavors, vaig recordar que érem a prop del CAP, era la millor opció. Vam entrar-hi a demanar una mica de gel, però van veure que el cop era massa greu i que s’hauria d’explorar. Al cap d’una estona, va tornar el metge i em va dir alarmat:  -Truqueu als pares del nen immediatament!

Ariza Alexander_3ème B Lycée Comte de Foix

Un 30 de desembre, pel meu aniversari, els meus pares em van regalar un viatge a Disneyland París. L’endemà, ben d’hora, vam carregar el cotxe i vam començar el millor viatge de la meva vida. Les primeres quatre hores viatjava còmode, però cap a la sisena hora ja n’estava ben fart. Llavors, vam fer una paradeta i vam tornar a la car-retera. Quan vam entrar a París hi havia molta cua i vam estar més d’una hora aturats. Vam arribar al centre quasi de nit. Vam allotjar-nos en un hotel cèntric. Al matí, per fi, vam anar a Disneyland, on vam passar uns dies. Evidentment, vam visitar la torre Eiffel. I com tot acaba, vam tornar a Andorra.