Menors de 15 anys

Carla Fernández Rivero_3r B EA Segona Ensenyança d’Ordino
Una ballarina feia anys que ballava i el seu somni era fer-se famosa. Un dia va venir un coreògraf i es va quedar a veure la classe. L’inspector es va adonar que aquella noia tenia molt de talent. Va parlar amb ella i li va proposar que anés a un campionat mundial, i la noia va dir que sí sense pensar-ho ni un sol segon. Per fi veia realitzat el seu somni. Entre el públic hi havia un mànager molt important i es va fixar en ella. En acabar es va dirigir a la noia i li va proposar de participar en la coreografia d’un cantant molt famós. La noia no donava crèdit al que estava passant ni a la immensa sort que estava tenint.

Nil Donsion_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX
Des de fa temps només penso en tu. On et podria trobar? Quant d’esforç em costaries? D’aquestes preguntes, en tenia milers. El més important per mi era si em podries aguantar tots els dies sense fer-me mal. Però vaig tenir el problema de veure com gent es feia fotos amb tu. Ja quasi vaig perdre les esperances, fins que un dia uns amics em van dir que et van veure per Barcelona, així que vaig anar cap allà. Quan ja era allà et vaig buscar durant hores. Fins que et vaig veure en una botiga, vaig entrar-hi i estaves allà. Al final et vaig poder tocar, vaig obrir la capsa i et vaig veure, el parell de vambes de bàsquet que tant desitjava.

Angie Millan_3ème D Lycée Comte de Foix
L’única cosa que pot destruir una personeta innocent són aquelles persones que es creuen més fortes i que en el fons són més dèbils del que imaginem. Hem d’ajudar-les! És gent que no demana res i que rep un tracte dit bullying, que la fa patir fins al punt de voler deixar aquest món. No ens imaginem tot el que aquesta gent pot fer… Les raons d’actuació: perquè estàs vestit diferent, que t’has tallat els cabells d’una manera… t’arribaran a trobar tots els defectes del món per enfonsar-te. Aquesta gent no s’adona del mal que fa. Ajudeu-los, protegiu-los, no deixeu que els destrueixin fins al final! ESTOP AL ‘BULLYING’!

MERITXELL SERRA_3r A Col·legi Sant Ermengol
Tot va començar una nit d’estiu qualsevol, en un poble als afores de Londres, mentre uns nens jugaven a fet i amagar pel poble.
Una nena es va anar a amagar a un parc d’una església d’aquell poble. De cop i volta se li va aparèixer un esperit amb una cara que no es podia definir gaire bé, però es veia que tenia tota la cara plena de sang. La nena es va espantar molt i va començar a  córrer, però l’esperit la va perseguir fins portar-la al cementiri on va caure en un forat. Al forat es va trobar els seus companys i tots junts van fer el possible per sortir d’allà, van enter­rar l’esperit i així no podria sortir mai més.

Berta Corominas Pascual_3r A Col·legi Sant Ermengol
No podia deixar de mirar aquella fotografia…
La imatge li despertava massa records: bons i dolents. No, ella no volia realitzar que tot allò s’havia acabat. Va recordar aquella olor tan dolça, aquella fragància corporal que no podria oblidar mai, els petons que li professava cada matí fent-li creure que allò no s’acabaria mai, que no hi hauria un demà, sinó un present intens i infinit. Tants records!
La fotografia va lliscar-li de les mans, la realitat es va fer palesa, res no tornaria a ser com abans.

Núria Aguado_3r E  EA 2a Ensenyança Encamp
L’altre dia estava a casa i algú va picar a la porta, parlant amb un to molt enfadat. Vaig obrir una mica espantada, eren els meus amics. Tots feien males cares! De cop, un per un em van començar a dir coses que, suposadament, jo havia dit i estaven molt afectats. Els vaig assegurar que jo no havia estat, però no em van creure i se’n van anar. Molt estranyada, vaig anar a investigar què estava passant. Caminant, vaig veure una persona que s’assemblava molt a mi i m’hi vaig acostar. Era la meva germana bessona! Jo em pensava que se n’havia anat a viure a Londres, però havia tornat per demanar-me explicacions. Li vaig explicar que la vaig deixar sola feia anys perquè em vaig sentir obligada a fer-ho. Després d’una llarga estona, em va perdonar i ara estem més unides que mai.

Rochele Perez Santiago _3r E EA 2a Ensenyança Encamp
Un bon matí d’hivern vaig despertar-me amb l’olor de la xocolata calenta. Em vaig aixecar i vaig anar a beure’m la xocolata. Més tard, després de beure’m la xocolata calenta, vaig anar al treball. Després del treball, vaig anar al centre comercial a comprar un regal per a la meva mare, ja que faltava poc per al seu aniversari. Vaig anar corrent a deixar el regal a la meva habitació i vaig tenir sort, no em va veure ni escoltar! El dia del seu aniversari vaig anar a la seva habitació i li vaig fer una abraçada de bon dia i li vaig donar el regal. Aquest va ser millor dia de la meva vida perquè em va agradar veure a la meva mare amb un somriure que feia temps que no veia.

Roger Isal Lorenzo_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
En un dels boscos d’Andorra més atapeïts de matolls, s’hi trobava un grup de freeriders. Un dels més atrevits va fer un salt des d’una roca de tres metres i mig, en aterrar va seguir fent una baixada bastant maca. Amb un salt inesperat, va caure sobre un arbust, l’esquí va quedar encallat i ell també. El trencament de la cama esquerra va ser inevitable. Les proves mèdiques van descobrir que s’havia trencat la tíbia i el peroné. Mesos després, a un company freerider seu li va agafar un haz de Kent al cor! El van haver d’intervenir d’urgències! Aquella temporada es va fer molt llarga i va acabar sent un rècord d’ensurts.

Laia De Pablos Solà_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Tothom ha tingut el sentiment de por de perdre algú important. A enyorar aquella persona que et fa ser tu mateix, que saps que mai et jutjarà i sempre estarà allà quan la necessitis. Mai et planteges què passaria si la perdessis. Però, de cop passa, aquesta persona marxa, ja no la tenim amb nosaltres. El sentiment ja no és de por, és de tristesa i llavors penses, tant de bo no se n’hagués anat i pogués tornar, tornar-la a tocar o simplement a mirar. Aleshores et preguntes per què sempre ens deixen les persones que més falta ens fan. Doncs, potser perquè hem obert els ulls massa tard, no l’hem valorada el suficient fins que ha marxat.

Maria Teles_3ème G Lycée Comte de Foix
A la professora de català se la veu ràpida i valenta com el mar. Sempre va amb un somriure d’orella a orella, radiant com el sol, un serrell perfectament tallat i unes ungles pintades, amb les quals encara fa més goig. Quan la mires, els seus ulls blaus ressalten. Sempre ben vestida i acompanyada de les seves expressions facials que donen a entendre el que passa pel seu cap. Per coincidència o no, la professora de català pot ser definida pel seu propi cognom. Ella és una professora amb qui rius i aprens a la vegada. Amb ella el català esdevé menys avorrit. Ella és així… Ella és qui ha de ser… Ella és, la professora de català.

SERGI VILLAREAL_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Tenia una competició de natació, tenia molt mal de cap, però a mi m’agrada nedar, doncs hi vaig anar igualment. Estava escalfant abans de competir. Tenia una prova complicada, 1500 m crol, amb mal de cap; l’hora de la veritat arribava, el meu cap pensava “Sergi tens molt mal de cap no siguis ruc i marxa”, i per l’altre costat pensava “tio, has entrenat molt com perquè ara te n’hagis d’anar i abandonar-ho tot”. Vaig fer cas a la ment positiva i vaig nedar, amb mal de cap, però amb ganes de guanyar. Va costar molt, però ho vaig aconseguir, vaig fer rècord d’Andorra i primer classificat de la meva categoria. Però no acaba aquí…

Inua Estruga Sans_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
En posar-me la manta i tancar els ulls pensava en pler de coses com el dia a dia… o coses impossibles com entendre un animal o volar per sobre de les muntanyes… fins a adormir-me, però tenia un somni estrany, amb colors forts, de ter­ror i tristesa, i molts sorolls de persones. No sabia què m’estava passant. Notava que estava desperta, però no podia sortir. Cridava, però ningú m’escoltava. Notava que el cor m’explotava. I de cop vaig veure una llum al fons que s’escapava. Vaig lluitar i lluitar a fins atrapar-la. Vaig obrir els ulls. Era a l’hospital amb la família, m’acabaven d’operar del cor i feia dues setmanes que era allà.

Alba Sánchez Lozano_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Els minuts semblen segons, l’espera m’està matant. Arriba l’hora i el cúmul d’emocions no em deixa reanimar la consciència. M’assec, comença el trajecte, quan m’adono ja no puc tornar enrere, els meus peus s’enlairen, sento com una por inquietant. Se’m talla la respiració en admirar les magnífiques vistes, però estic mig paralitzada en veure la meva impotència… i arribem al cim. Tanco els ulls, m’agafo amb tota la meva força, crido més fort que mai i començo a caure. És la pitjor sensació de la meva vida. En qüestió de segons acaba la tortura… Per sort el trajecte arriba a la seva fi. Aleshores tot queda en un record…

Maikel Haro Alejo_3r C CoL·legi Maria Moliner
Un dia, un militar va anar a l’escola a recollir el seu fill. En sortir de classe, el militar va veure un pallasso que anava a agafar el nen i el va matar. El pare es va a posar a plorar, va anar al cotxe a buscar les pistoles que tenia amagades i va començar a disparar. Ell pensava que l’havia matat però el pallasso es va fer més gran i poderós. Es va espantar, va anar corrent al cotxe i va trucar al comandant per demanar-li que hi anés. Quan van arribar els reforços, van començar a disparar i van creure que havien matat aquell pallasso. Se’n van anar a
la base militar i al cap de vint i-set anys va tornar i els va matar
tots…

Raúl Martins De Castro_3r C Col·legi Maria Moliner
Fa un temps l’escalador més important del món va decidir pujar a la muntanya per arribar al bosc encantat. Tothom li va dir que no pugés, que era perillós, però ell no creia en res. Va pujar amb dos amics més. Quan van arribar al bosc van decidir muntar-ho tot. A la nit, es va acostar una cosa misteriosa. Es van espantar tots menys Manuel, que es va quedar a la tenda. L’ombra misteriosa estava a punt d’entrar quan van desaparèixer tots.
L’endemà, el José va anar a buscar el Manuel en helicòpter. Quan estava a punt de pujar, va veure els cadàvers dels seus amics. Van pujar a l’helicòpter i quan estaven pujant, una mà va agafar l’avió…

Silvia Machado DaCosta_3r CEA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quina sensació més estranya estic sentint. Fa deu minuts estava a l’habitació de l’hospital i ara només veig una llum blanca que no em deixa obrir els ulls. Què està passant? Serà que estic morta? Començo a pensar que sí. Tant de bo que no, o sí, no ho sé. L’únic que sé és que ara ja no estic patint. Això de tenir la malaltia és horrible. Espero que el patiment de la meva família hagi acabat… per molt que ara trobin a faltar algú a casa. No sé ni com ni per què, però estic escoltant la meva mare plorar, demanant-me que no marxi. Tant de bo no marxés, tant de bo em quedés amb tu per sempre, però et prometo que ens tornarem a veure.

Naïs Torres Areny_3r CE A 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Aquest any està sent una mica estrany perquè m’han separat del meu millor amic. Tots els anys hem estat junts a la classe i hem afrontat els millors i pitjors moments durant el curs. M’ha costat començar sense la seva presència, però “gràcies” a això hem unit encara més la nostra relació. També ens ajuda que portem des dels 4 anys junts. Gràcies a la meva classe perquè amb els consells i el seu suport no he trobat tant a faltar el meu millor amic. D’altra banda, ara mateix la meva classe és molt important perquè ens hem unit d’una manera molt especial, ja que tenim tanta confiança entre nosaltres que ens ho expliquem tot. Us estimo!

Jordi Ambatlle_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia que vam decidir de fer nit blanca, és a dir, no dormir durant tota una nit. El problema és quan s’acaba la nit i ve la matinada, estàs tan cansat que no aguantes dret. I al dia estàs mig adormit. Després cap a la tarda ja no tens més son. No vols fer res, només quedar-te assegut mirant la tele, coses sense molt esforç. Però si dines bastant i tard és possible que t’agafi molta son i t’adormis a qualsevol lloc còmode que trobis. Si ets molt valent i has aconseguit no adormir-te, et puc assegurar que a la mínima t’agafarà molta son. I si ja has aconseguit aguantar fins al vespre, pots estar ben content.

Jofre Abella_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa dos anys vaig començar a jugar a Waterpolo, vaig començar perquè un amic en va animar. Som l’únic equip que hi ha a Andorra de Waterpolo, per tant representem el país. L’any passat jugàvem a la lliga catalana de la categoria infantil. Aquest any, com que ja he passat a la categoria dels cadets, no som prou per jugar a la lliga, per això fem entrenaments molt durs per quan arribi l’any vinent, així podrem anar a jugar a la lliga amb un bon nivell. Els entrenaments són tres cops per setmana. Dilluns de dos quarts de nou a dos quarts d’onze, dimecres igual, però divendres comencem abans i acabem més tard… Són durs però a mi m’agrada.

Carla Varas_3r B COL· LEGI SANT ERMENGOL

Encara recordo aquell dia assolellat sense cap núvol enfosquit, quan gaudia amb els meus companys de guarderia amb ple d’alegria, fins que va arribar un moment en què el temps se’m va parar. Hi havia els meus amics per terra sentint dolor, jo anava perduda sense saber cap on anar ni saber què fer, fins que un àngel de la guarda em va salvar la vida. En aquell moment tenia molts sentiments alhora, angoixa, por, com si tot hagués estat culpa meva. Per sort per a tothom va ser, ha estat i serà un mal record que tothom oblidarà.