e_640

Hellen Levy_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Havia viatjat a Grècia de colònies. Allà vaig fer moltes activitats amb un noi que es deia Peter. Vam fer-nos molt amics, rèiem i ens divertíem junts. Després, vam agafar el mateix avió, i vam passar les últimes hores junts xerrant i repassant anècdotes que havíem viscut. Vam arribar a destinació i ens vam haver de separar. Vam continuar parlant per missatges, vam fer algun facetime i vaig començar a enamorar-me. Però ell estava molt lluny i no sabia si era recíproc. Tres mesos després ens hem retrobat, però no he tingut coratge de dir-l’hi. Ell m’ha confessat que també ha pensat moltíssim en mi i ens hem fos en una abraçada.

Guillem Garcia-Rome _3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja fa 7 hores que estic assegut al cotxe, desitjant trobar-lo aviat. Durant tot aquest temps d’espera m’he acabat una temporada sencera d’Arrow i he tingut temps de caçar uns quants Pokemons: un Pikachu, un Charmander i dos altres que no recordo com es diuen. Abans d’arribar, parem a una estació de servei i agafem alguna cosa per sopar. Jo m’agafo un entrepà de fuet. Quan estem davant de l’edifici, em precipito per les escales. Els meus pares obren la porta de casa, deixo la maleta, corro cap a l’habitació per veure’l. I el veig allà, tal com el recordava. Aleshores, m’hi tiro a sobre i em tapo, després m’adormo superràpid.

Ivan Vázquez Sancho_3r A  EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

La música és el millor que pots escoltar per concentrar-te o estar tranquil. Hi ha molts tipus de música i no a tothom li agrada. De vegades la música pot transmetre emocions de tristesa o felicitat, és aquí que tothom es deixa portar per la seva emoció i llavors crida, canta, plora, salta, etc.
Cadascú té la seva per concentrar-se, estar tranquil o evocar records. Sé que pot sonar una mica estrany, però jo vaig descobrir la meva en una playlist de l’Spotify, i em va agradar. Ara quan surto al carrer, la gent escolta reggaeton o trap, que és el que jo escolto, i m’impressiona que tanta gent que no conec escolti el mateix que jo.

Jimena Escudero Huete_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Despertar-me, aixecar-me, pixar, rentar-me, caminar, vestir-me, pentinar-me, menjar, caminar, mirar, asseure’m, aixecar-me. Em segresten, plorar, suar, cridar, observar, plorar, tremolar, fàstic, sagnar, mirar-me, espantar-me, patir, cridar, buscar, arrossegar-me, tallar, aixecar-me, córrer, buscar, fixar-me, caminar, esperar, caminar, trucar, atendre, asseure’m, pensar, girar-me, reconèixer, aixecar-me, abraçar, plorar, pujar, conduir, escoltar, millorar, somriure, parar, comprar, menjar, reflexionar, caminar, pujar, conduir, obrir, entrar, netejar-me, canviar-me, sortir, caminar, espantar-me, patir, desmaiar-me. Relax.

Leandro Gonçalves_3r C Col·legi María Moliner

Jo, Ayton Senna, soc un nou pilot de Fórmula 1 però estic en un equip molt dolent. Vaig fer la meva primera cursa i vaig quedar últim perquè els meus mecànics no em van posar gasolina al cotxe. Un mal començament!
A les altres sempre acabava entre els cinc últims perquè el meu cotxe no tirava prou. Però a l’última cursa va ploure. Ara sí que seria el meu dia, estava molt content, perquè m’agrada molt conduir sota la pluja. En un inici havia aconseguit avançar molts cotxes i estava darrere el líder. Quan estava a punt d’avançar-lo van cancel·lar la competició. Estava content perquè havia acabat segon. Va ser la millor cursa de l’any.

Pol Javier López_3r B Col·legi María Moliner

El meu germà i jo vam decidir anar a passar un dia a Barcelona. Al matí vam anar a esmorzar al Corte Inglés, quan vam acabar d’esmorzar vam anar a mirar botigues de roba. Vam aprofitar per comprar algunes peces com ara texans, samarretes, xandalls… Una vegada vam haver comprat roba, vam anar a visitar la Sagrada Família, un lloc que mai havíem visitat, un lloc curiós, per cert. Ja a la tarda vam anar al Zoo de Barcelona, on vam veure animals que mai havíem vist, fins i tot animals que estan en perill d’extinció. Quan vam sortir del zoo ja eren les vuit del vespre. Per acabar el dia, vam anar al cinema a veure una pel·lícula de por.

Roc Mortes Rodríguez_3r B Col·legi Sant Ermengol

La vaig mirar i vermell com un cor sentia que el meu anava a mil. Vaig sentir les seves mans suaus i delicades damunt del meu coll. Cada cop més a prop, vam creuar les mirades, vaig somriure i vaig sentir els seus llavis dolços com l’olor a caramel desfet, amb un moviment fràgil es va posar sobre meu.
Va passar la tarda i tenia gana –Em faré crispetes, tu també en vols? –Home clar, la pel·lícula m’ha despertat la  gana– em va dir somrient. Tots dos vam riure còmplices, sabíem que aquella tarda seria per recordar.

Laia Llobet Artuñedo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Per què el futbol femení està menys considerat que el futbol masculí? Aquesta és una de les preguntes que ens fem les jugadores del futbol. Encara que el futbol femení està avançant força segueix molt per sota del futbol masculí i és que entre un esport i l’altre no hi ha tantes diferències ja que en els dos les regles són iguals i tant homes com dones s’esforcen i treballen per aconseguir un objectiu. Cada vegada més, les dones estem demostrant que l’esport femení no és inferior a l’esport masculí ja que les jugadores competeixen a un nivell molt elevat. El futbol femení està creixent i hem de seguir avançant encara més.

Bia Magalhaes 3r A EA 2a ensenyança Santa Coloma

Vaig entrar per aquella porta, eren les nou del matí. Jo era el centre d’atenció, la nena nova. L’única sensació que tenia era la inseguretat que sentia per dintre. Estava molt incòmoda, totes les mirades centrades en mi i els mals pensaments sorgiren. La meva mirada es va centrar únicament en ell. Els seus ulls, els seus llavis eren perfectes, però… desgraciadament era el més popular de l’escola, mai es fixaria en mi. Uns dies després va seure al meu costat. El dia següent feien un ball, i sí, em va demanar d’anar-hi amb ell. Però… em va trencar el cor. Resulta que tres noies més anaven amb ell al ball, tot sigui dit, eren més maques que jo.

Meritxell Garcia_3r A EA 2a ensenyança santa coloma

El pare i jo vam anar a mirar un partit de tennis en el qual jugava la meva germana. Estava molt inquieta perquè volia que comences ja: va passar una estona i ja anava a començar. El pare i jo ens vam mirar amb molta emoció, vam començar a veure el partit, jo era la que estava més nerviosa, perquè ell ens va dir que si la meva germana guanyava aquest partit faríem un viatge a Dubai! Va passar el primer set i el va guanyar la meva germana però després van empatar, ja que l’altra jugadora va guanyar el segon set. Al quart set van tornar a empatar i només quedava l’últim set, només li faltava un punt a la meva germana per guanyar l’últim set…

Leonardo Vasilev_3éme D Lycée comte de foix

Avui dia, el meu somni de cantant s’ha realitzat. Cada dia, els meus fans m’envien missatges, i, un d’ells em diu que l’he salvat, que la meva música era l’única cosa que l’ajudava a pensar. Entre els missatges n’hi ha un d’una persona sense perfil. Quan he llegit: “El meu amic era un gran fan teu, va patir de depressió i es va suïcidar fa alguns mesos, em sembla que fa una eternitat.” Però, em deia que la teva música li ha permès afrontar més temps viu. Continua cantant que ajudes molta gent.” El va rastrejar en una publicació del seu amic. El nom em sonava, i em vaig adonar que era el  mateix noi que havia ignorat feia poc temps.

Lea Roca Alís_3éme D Lycée Comte de Foix

Els seus cabells queien en suaus rínxols daurats sobre l’esquena, reflectint la càlida llum del sol. Les seves mans delicades van acaronar els eteris pètals d’una flor. A la seva cara tenia gravat un enorme i encisador somriure que era capaç d’il·luminar la més trista de les ànimes. Vaig tancar els ulls, una llàgrima va rodolar per les meves pàl·lides galtes, fredes, aquella gèlida nit de desembre. Conservant un altre cop aquella bella imatge dins la meva ment, vaig desar les majestuoses flors –que estaven agafant un color grisós, com per una descomunal tristesa– sobre la tomba de ma mare, plàcidament, endinsada dins un son etern.

Elena Rossell Salvadó_3r A Col·legi Mare Janer

M’assec a la cadira de la cuina amb un got de llet  i una magdalena. Encara tinc els ulls mig tancats. Em poso el despertador tard, perquè m’agrada apurar els minuts. Els llençols sempre se m’empeguen, però adoro sentir la sensació d’estar una mica més al llit. No penso, quan hi soc. Només estic atenta a no quedar-me adormida. Crec que quan el cap em comença a funcionar, és quan estic esmorzant. Llavors me n’adono. Quina sort tinc de poder esmorzar cada dia. Que afortunada soc al tenir una casa, una família, roba per vestir-me i una escola on estudiar. Que poc que valorem el que tenim com a quotidià… Ho has arribat a pensar mai?

Aina Soldevila Busquets_3r A Col·legi Mare Janer

Recordo quan et vaig veure, allà, al departament de llengua, entre llibres d’anglès i de català. Em vaig fixar molt en tu, ho reconec. Crec que tu també te’n vas adonar,
però vas dissimular, fullejant el llibre que duies a les mans. No m’importava semblar descarada, així que vaig continuar observant-te, amb molta atenció (jo diria que massa). Les mans, els ulls, els cabells… cada detall et feia únic, irrepetible.
Sempre em quedarà el dubte de què hauria passat si hagués reunit el valor d’intercanviar unes paraules amb tu. Per això, ara, cada dia t’espero al departament de llengua, llegint el llibre que duies a les mans.

Maria Cruz Pascual _3r A EA 2a ensenyança Encamp

“Ja ho tinc tot pensat, creu-me, tot. Només em falta donar el pas, donar el pas per trobar el meu lloc al món, per trobar-te a tu, abraçar-te en comptes de pensar-te, arribar a sentir-te realment al meu costat. Has fet molt per mi i t‘ho tornaré, passi el que passi. L’Aria… té por… i no n’ha de tenir, sóc la seva germana, ha de confiar en mi! Jo l’estimo pare, de debò que l’estimo, l’estimo incondicionalment, però no puc, no puc quedar-me aquí, no puc sabent que qualsevol dia pot ser l’últim.”
I es penedí d’haver provocat la mort de l’Aria… el seu suïcidi. Aquest malson la perseguí tota la vida. Però el va poder veure…

Nerea Fidalgo_3r A EA 2a ensenyança encamp

Fa exactament 3 anys vaig tenir un petit accident, em vaig trencar els lligaments del turmell. Tot per perseguir un nen que havia agafat una cosa meva, un objecte perillós i  important per a mi. El vaig perseguir com si m’hi jugués la vida. I quan ja l’estava a punt d’agafar el meu peu es va torçar i es va trencar, vaig sentir el soroll. No va ser gaire greu, però mentre jo queia a terra, ell corria i corria. Al final mai no vaig recuperar aquell objecte.
Al cap d’uns dies vaig sentir que un nen havia mort per l’explosió d’una bomba que portava en una motxilla. Una motxilla negra i vermella, exactament com la que un nen m’havia robat.