e_640

Tania Moutinho_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Un bon dia, sona el despertador i et lleves com si estiguessis trista, però no saps per què. Te’n vas al menjador, mires per la finestra i veus que és un dia plujós, però vols sortir, així que surts. Només tens ganes de córrer sota la pluja per sentir-te lliure i oblidar els problemes i tot el que t’envolta; per poder plorar tranquil·la sota la pluja, que és l’única que amb les seves gotes d’aigua pot ocultar les llàgrimes que cauen per la teva cara. I de cop t’adones que la vida és com un llibre, que dels errors n’aprens i que tu decideixes quan comença i quan acaba un capítol.

Renata Santos_1ère ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Em sento sense màgia. Sento que em falta l’element essencial per sentir-me completa. Són aquells moments que ho tens tot, tanmateix res et conforma. Vaig en direcció del vent, el segueixo sense saber cap on em dirigeix. No puc continuar així. Tot el passat em ve al cap a totes hores, i això em fa sentir pitjor ja que abans ho tenia tot. Ara sento que no em resta res, que tot ha canviat d’un dia a l’altre, i jo no estava preparada per viure aquesta situació. Sóc conscient que aquests canvis em van obrir noves portes però la por segueix molt present. El dia que tot va començar romandrà present per sempre: 8 de gener del 2005.

Ricardo Oliveira_2 BPR Elec. LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia va sonar el timbre, eren uns amics de l’antiga escola d’esquí per demanar si volia anar a esquiar amb ells. Vaig dir que sí. Els vaig dir que entressin a casa mentre em preparava. Al sortir de casa vam anar a buscar el cotxe per marxar. A l’arribar a l’estació hi havia un helicòpter. El meu amic em va dir que pujaríem amb l’helicòpter a dalt de la muntanya. Li vaig preguntar què hi faríem allà. Em va respondre que baixaríem de la muntanya amb una allau darrere nostre. Al començament tenia molta por. Em va dir que era molt fàcil, solament els havia de seguir i esquiar com vam aprendre a l’antiga escola d’esquí.

Faris Zarioh_2 BPR Elec.  LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui havia quedat amb un company a les set de la tarda a casa seva per fer un treball de classe. Quan vaig arribar, em va semblar gran i estranya. Va obrir la porta la seva mare i vaig preguntar-li pel meu company, em va dir que s’estava dutxant. Em va acompanyar al saló. Mentre l’esperava, la seva mare no s’apartava d’un bufet, estava ocultant alguna cosa. El meu company la va cridar, i curiós pel bufet vaig obrir un calaix on vaig trobar les claus d’un traster. Vaig anar-hi i a l’obrir una pudor insuportable em va envair, trobant-me un cap ple de sang. De seguida vaig trucar a la policia i es van emportar la mare.

Xavier Llanas_2n DEP AEL CENTRE DE FORM. PROFESSIONAL

En Joan tenia un defecte, sempre feia tard. La seva dona l’esperava a l’altra banda de l’Atlàntic, ell, com sempre, s’havia llevat tard i encara s’havia d’afaitar. Quan va arribar a l’aeroport l’avió ja havia marxat. Va preguntar-se per què era així, per què es repetia sempre la mateixa situació. Va trucar a la seva dona i va dir-li que havia perdut el vol, la reacció era lògica. La mateixa nit, mentre sopava, va veure a la televisió una notícia que el va impactar, un avió en direcció a Nova York s’havia estavellat, i sí, era el seu. Aquella nit el Joan no va poder dormir, va comprendre que els defectes són tan importants com les virtuts.

Àlex Bernabé_2n DEP AEL CENTRE DE FORM. PROFESSIONAL

Noi explica’m per què has vingut a consultar-me?: –És que tinc por i no sé de què. –Explica’t. –Jo pensava aconseguir uns grans objectius en l’esport, però ara m’ho penso i tinc por de fer un pas que determina el meu futur. M’he de plantejar moltes coses ara, perquè jo i la meva família ens hem de moure d’on vivim solament per mi, deixar-ho tot i no tornar mai més, per culpa meva han de deixar la seva vida. Tinc por de no fer res bé, ni triomfar ni realitzar els objectius en el meu esport. Molts nois s’han perdut en aquest camí tan complicat que se’ls planteja a l’hora de triar. –Noi, només et puc dir que la por la controles tu sol i ningú més.

Meritxell Risco_2n Lingüístic EA DE BATXILLERAT

Ompli un got d’un whisky escocès sec. Escolti una cassette antiga i llegeixi un llibre nou. Assegui’s al seu sofà de pell de zebra i somrigui amb desinterès. Tasti-ho tot lentament i afegeixi uns quants milions a la massa inicial, accions a la borsa i quatre o cinc cases que no serveixen per a res. Oblidi’s que la resta del món existeix i no pateixi, la pau, les guerres, la fam i la desigualtat no són el seu problema. Només existeix vostè. Finalment, ompli una banyera de diners i miri el món amb el mateix somriure. Serveixi-ho tot amb crueltat i, voilà, aquí té la seva falsa felicitat. I recordi: la mort ens fa a tots iguals.

Meritxell Díaz_2n Ling. i human. EA DE BATXILLERAT

I tot llençant les maletes em vaig dirigir cap a la finestra. Després d’haver abandonat aquell poble minúscul i tancat, després d’haver-me acomiadat dels meus pares amb un: “fins aviat”, després de sobrevolar ciutats, camps, rius i rierols, després d’haver pujat aquelles tortuoses escales del vell edifici, després d’observar aquell espai grotesc que seria el meu habitatge, finalment vaig sospirar. I llençant les maletes, maldestrament em vaig dirigir cap a la finestra per respirar, per inhalar l’aire carregat i melancòlic de la ciutat i per enfrontar-me al meu destí, que m’esperava tot just a cent metres de la Torre Eiffel.

Núria Colell_2n batx. B INSTITUT ESPANYOL
Em llevo del llit. M’agrada dormir i somiar per crear les meves pròpies històries, relaxar-me. Estic cansada de fer i escoltar sempre el mateix, per aquesta raó busco una forma de fer el meu dia més agradable. M’estiro al llit, tanco els ulls, em relaxo, penso en un color, en una sensació, en una olor… Pensa en un instant en tu mateix i relaxa’t. Tens temps per a tot, no tinguis pressa. Imagina’t en un escenari on només hi ets tu. Recorda, imagina, viu, sent, pensa, somia…  A poc a poc, la teva imaginació transformarà l’escenari en una platja, en una muntanya, en un lloc agradable… Tot és perfecte, descansa.

Mónica Alves_2n batx. B INSTITUT ESPANYOL
Ja n’estic fart, ja no puc més! No aguanto fent sempre les mateixes coses, sempre la mateixa rutina, aixecar-se, esmorzar, vestir-se i anar corrents al treball, preocupat per no arribar tard, al qual em passaré tot el dia assegut en una cadira mirant la pantalla d’un ordinador fent números i no sabent ni el que faig en realitat. Això ha de canviar, a partir d’ara miraré de fer altres coses, llegir llibres, fer manualitats, anar al cinema… vull conèixer gent, relacionar-me, fins i tot buscaré una nova feina del que m’agrada, no vull estar-me sempre a casa o a la feina. Vull respirar aire lliure però sobretot ser i sentir-me lliure.

Clàudia Pereira_1ère BPR Compt. i Gestió 2
LYCÉE COMTE DE FOIX
Molta gent se sent feliç per tenir algú especial, amb qui poder parlar cada dia, que pot trucar a la matinada perquè té ganes de parlar dels nostres problemes, que t’anima, que et diu que mai no el perdràs, ni que passés alguna cosa, perquè t’aprecia, que estarà sempre amb tu…T’agrada aquesta persona i creus que tens possibilitats d’estar amb ella perquè t’està demostrant que li importes però no ho dius perquè tens por de la seva reacció i que tot canviï. Però un dia li dius que sents alguna cosa per ell. Llavors, de sobte, tot canvia: et diu que tot el que havia dit era mentida i t’adones que t’ha perdut… C’est la vie!

Fermin Martija_1ère BPR Compt. i Gestió 2
LYCÉE COMTE DE FOIX
Aquell noi tenia 17 anys i pensava que vivia en un món de felicitat, on no existien els problemes. No entenia per què l’altra gent el criticava per tenir aquesta visió de la vida. La gent sempre el mirava malament, el criticava i ell no entenia per què. Cada matí quan s’aixecava veia les cares de tristesa de tota la seva família, sobretot la de la seva mare. El noi no es podia explicar com, si ell vivia la seva vida tan feliçment, la seva família podia estar sempre tan trista. Ara, aquell noi ja és un home de 36 anys, i ara comprèn que les altres persones no entenguessin la seva visió de la vida. Estava ficat en el món de les drogues.