Caiguda lliure

Oriol Call_1r A científic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Estava despert però desconcentrat. No podia aguantar la pressió. Em trobava a tres mil metres d’alçada -o això és el que em semblava-. El terra era cada vegada més a prop i sentia fred. Els núvols anaven desapareixen per segons i l’adrenalina s’apoderava del meu cos. De sobte, obro els ulls i estic estirat al llit de l’habitació. El cor em va molt de pressa. Sento passes a l’exterior. És en Jordi que ve a buscar-me. Ja no ho recordava! Avui tenim un viatge llarg, anem a l’Amazones!

La pitjor nit

Edgar Abillà_3r D ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Una nit com una altra, em vaig despertar al mig de la foscor i no em podia adormir. Així que vaig decidir mirar la televisió. Estava mirant la televisió quan vaig sentir una respiració al meu costat! Vaig fer un bot i de cop vaig veure una ombra que entrava a la cuina, i no sabia si anar-hi perquè tenia molta por, al final vaig decidir anar a veure i no hi havia ningú. Vaig anar a veure si els meus pares estaven al llit i la meva germana a la seva habitació. I efectivament hi eren i mentre mirava la meva germana vaig sentir com la porta feia soroll. A partir d’aquell dia tinc por d’estar sol a casa meva i em costa molt més adormir-me.

La religió

Àlex Villagrasa_3r D ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Bé, us vull parlar sobre Déu, el gran poderós. Una història on sabem el principi però en desconeixem el final, una història real o imaginària? Heu pensat mai: i si res d’això és real, vivim enganyats? La religió pot arribar a ser obsessiva, al final t’hi enganxes. Per què Déu permet que tants infants, nens i nenes tinguin càncer o tumors al cap o coses pitjors? O simplement els desastres naturals, és que ell no té tant poder com per controlar això? Hi ha petites coses que fan que siguis feliç, coses que et fan sentir viu i aquestes Déu no ens les proporciona. Feu una reflexió sobre tot això, sobre la vida, perquè som aquí, però sobretot gaudiu-la.

Comiat d’estiu

Florencia Pozuelos_1r B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT

Cada any el mateix, el comiat. Arribo a l’estació d’autobusos. Sé que falten 35 minuts per anar-me’n. Estaré 12 hores a l’autobús i després volaré cap a Barcelona, 13 hores més d’inaguantable avorriment. Els quatre avis són amb mi, ells mai em fallen. Sé que em trobaran a faltar fins a l’estiu vinent. Falta que arribi ell. M’ha dit que enguany vindrà a acomiadar-se, no com els altres anys que m’havia dit el mateix i mai va aparèixer. Suposo que porta malament el fet que visqui molt allunyat d’ell. Jo el que porto malament és tenir un pare que mai s’ha preocupat per mi. L’absència d’una persona fa que es valori la seva presència.

Rutina fosca

Elena González Almeida _1r B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT

La mare no para de cridar. Jo estic al meu llit amb els cascos de música posats a tot volum per no escoltar-los un altre cop. Tots els dies tenen un motiu nou per discutir a casa. Jo ja n’estic tip. No aguanto els crits i quan el pare posa la mà a sobre a la mare encara menys. En aquests casos, sí que no sé què he de fer. Vaig intentar impedir-ho un dia i em recordo que el pare també em va pegar a mi i després res, tot es va enfosquir… He parlat d’això amb els meus amics de l’escola i m’han dit que algunes vegades també passa el mateix a casa seva. Ho veuen natural. Però, la mare em fa pena, no es mereix que la tractin així.

Els amics

Raquel Rosinyol_3r E SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Els amics de veritat són aquells que estan amb tu en el dia a dia, els que no et deixen de costat quan els necessites. Els amics de veritat són aquells amb els quals ho comparteixes tot: comparteixes secrets, plors, somriures… els que sempre estan amb tu en els moments bons i en els moments dolents. Quan et demanin si tens un amic de veritat pensa detingudament en les seves qualitats com a persona i fixa’t en l’actitud que té amb tu… Quan hagis valorat això, t’adonaràs que els amics són com tresors que s’han de conservar, ja que a mesura que anirà passant el temps només els podràs comptar amb tres dits de la mà.

Moments

Xavier Buenache_3r E SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Tots sabem que a la vida hi ha moments feliços i altres que no ho són tant. En aquells moments on tot et va de cara i la vida et somriu, sempre hi ha gent disposada a estar amb tu i passar-s’ho bé. En els moment tristos, però, hi ha molta gent que desapareix, que prefereix anar a riure a una altra banda. És en aquests moments quan t’adones de qui són els veritables amics. Aquells que et demostren que estan al teu costat quan realment els necessites. Moments que et fan créixer com a persona, que t’ajuden a valorar el concepte d’amistat i a pensar que a la vida, els amics no s’han de valorar per la quantitat sinó per la qualitat.

The golf course

kept fried chicken secret is

Indeed, Kennedy appears sensitive to rural politics in ways his Democratic colleagues might not be. He linked the fate of the state environment with that of its agriculture Wednesday when he told the New Haven Register: need to cut through the red tape, streamlining and simplifying Connecticut permitting process to accelerate this technology and save our farms. Text >He right.

In Dunk’s first game for the Adelaide Strikers, he made 85 from 43 balls in a chase of 207. There were eight fours, five sixes, and, by the time he was out, the required run wholesale jerseys china rate had dropped from 10.6 to 8.6. It should have been enough to win the match, but a horrid innings from Travis Head and good cricket from the Brisbane Heat meant that the Strikers conceded the game..

“I’m getting more involved, and I will get more cheap jerseys from china involved as we head closer and closer to November. I’m watching what’s happening right now on the Republican side, and it reaches a point where silence is not a virtue,” Warren told reporters last week. “I’ll find a way.

“The mining chip decreases the efficiency of the node. You might be able to mine several dollars a month of Bitcoin, say 2 or 3 dollars a month of Bitcoin, but you also spending probably 5 to 10 dollars a month in electricity. It makes your Raspberry Pi hotter, so it doesn’t last as long,” said Linder..

Our website is a trapping resource, including videos, How to Release Your Pet From a Trap. Know what to do if you pet is caught in one of these traps,,it could save you dog’s life! Wyoming Untrapped also offers Trap Pet Release Workshops to demonstrate how to release all traps. To save your dog’s life on public lands covered with traps, it’s important that pets are kept on a leash or under voice command at all times.

The very first benefit of secured loans is the cheap rate of interest. After mortgage, secured loans charge the lowest rates of interest in the personal finance category. Typical APR on secured loan ranges from 6 25 Almost all other financial products charge a greater percentage as interest.

was to be developed. A ceremonial christening proclaimed the beginning of a period of prosperity for that area in Brothersvalley Township, Somerset County. That area became known as the Shaft, where nearby the coal mining patch by the same name grew up with approximately 35 houses, most of which were double homes..

The golf course has been a staple of the Mount Horeb area ever since it was built and designed by farmers in 1927. It lacks many of the features such as an underground watering system of some of its competitors, but it has a strong membership and offers cheap rates. The site has been a gathering place for decades for everything from golf and bowling outings to private parties and horseshoe events.

Un fantasma

Tamara Barreiro Garcia_CENTRE EDUCACIÓ BÀSICA ADULTS

Quan va treure la roba de la rentadora, es va adonar que li havien desaparegut un parell de mitjons. L’endemà, va passar el mateix amb els seus calçotets preferits… Quan va arribar el cap de setmana, va realitzar l’operació domèstica amb més calma, no fos cas que l’estrès li estigués jugant una mala passada… Però li va desaparèixer tota la bugada. Al fons del timbal, hi havia una nota que deia: -Sóc el fantasma bugader. Sigues bon minyó i en cada rentada posa-hi un pastís i un porró! No s’ho podia creure, però així va ser… Des de llavors, ha de mantenir el pap ple del seu fantasma domèstic!

Els pastissos

Ricardo Pereira Araujo_CENTRE EDUCACIÓ BÀSICA ADULTS

En una caseta dels Pirineus, hi va viure una bruixa anomenada Genícia Malícia. Va inventar uns pastissos extraordinaris: cada pastisset produïa un sentiment diferent. Un noi en va menjar un de tristor i amb les seves llàgrimes va néixer un riu… Una senyora en va menjar un d’alegria i de tant riure es va ennuegar amb la seva pròpia llengua… Ara, els pitjors eren els d’amor, qui n’havia consumit s’enamorava de la primera persona que veia i la seduïa amb encanteris…
Tot això va passar fa molt temps. Tothom resta molt tranquil… Fins ara. Em dic Eulàlia i acabo d’obrir la “Fleca Malícia”. Us hi espero, si sou prou agosarats…

Festival

David Borràs_BPSE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Els assajos s’allargaven dia rere dia. No defallíem. Entrenàvem amb entusiasme. El temps transcorria ràpidament. El festival s’apropava. Finalment, va arribar el gran dia. L’interès que va despertar el nostre espectacle va fer que tots els seients de l’auditori s’ocupessin i que moltes persones s’haguessin de quedar dretes. Els dansaires estàvem preparats. Començà a sonar la música i vam sortir travessant la llum intensa dels focus que il·luminava l’escenari.  Ballàrem sense pausa i el públic aplaudia. L’actuació va ser un èxit i ens vam adonar que units som capaços de superar tots els obstacles. Ara el nostre viatge continua!

Irresponsabilitat

Vanessa Rodrigues_BPSE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Avui dia, com sempre, es pot ser pare a qualsevol edat. Els joves xategen, queden, es troben… Alguns sobrepassen el límit d’alcohol i aleshores són capaços de realitzar actes que l’endemà no recorden. Nits esbojarrades, nits de disbauxa. Beure, riure, gaudir! No cal reflexionar. No cal pensar. De cop la noia s’adona que té un maldecap. Està embarassada! Passen els nou mesos i dóna llum. Un preciós nadó. I, el pare? Al pare tot li és igual perquè vol continuar aprofitant la vida de festa en festa. Pares adolescents. Irresponsabilitat. I el futur del nounat?

Les persones

Andrea Camp_3r E LYCÉE COMTE DE FOIX

En aquest món desagraït hi ha tot tipus de persones. Hi ha persones vergonyoses, antipàtiques, tot depèn del seu caràcter. Però cada persona és especial. No per la manera com es vesteix, ni si és negre o blanc, ni si és ric o pobre, tot això són tonteries. El que importa de veritat són les accions, els sentiments i aquest tipus de coses que fan que una persona sigui més o menys especial. Jo, per exemple, tinc qualitats però també tinc defectes i això fa que sigui com sóc. Però les persones que no accepten la teva manera de ser, no s’accepten a elles mateixes. Així que si mai has de jutjar algú, lector, pensa abans si et jutjaries a tu mateix.

Has pensat que…

Teresa Xandri_3r E LYCÉE COMTE DE FOIX

Cada dia és diferent? Que hi ha dies feliços, i altres tristos? Tot i així, acabem fent la mateixa cosa dia rere dia. L’única cosa que canvia són els sentiments. Hi ha dies de felicitat, dies de tristesa, dies d’amor, dies de llibertat, aquells en els quals sents que pots fer el que vols sense que ningú t’ho impedeixi. Saps que som els que decidim el que farem, els propietaris de la nostra vida, els que s’arrisquen per anar endavant i no aturar-se mai? Diuen que: “Caure és una opció, i aixecar-se és una obligació”. Tothom té dret a caure, però val més una vida de riscos i d’aventures que una vida de tristesa.

Perduts al bosc

Diego Pinheiro De Castro_CENTRE EDUCACIÓ BÀSICA ADULTS

Hem anat a collir bolets al bosc. Oh! Sorpresa! Sota un arbre gran i majestuós, hi ha moltíssims bolets. Els collim, però… definitivament, ens hem perdut. S’està fent fosc. Hem d’intentar que algú ens senti:
-Ei! Hola! Algú ens sent?
Silenci… Ens estem esgargamellant per a res… Comencen a sentir-se tot tipus d’animals feréstecs i això ens produeix una angoixa ater­ridora…
De sobte, se sent un soroll esgarrifós…  Alguna cosa s’apropa…
És una bèstia enorme!
-Aaaggg!

Divendres vespre

Bernat Lomero_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Vaig sortir de casa amb les claus, el meu telèfon mòbil i l’abric i, com cada divendres al vespre després de sopar, vaig anar a fer un tomb al parc que es trobava a dos carrers de l’edifici on vivia amb els meus pares i dues de les meves germanes (la gran ja se n’havia anat a estudiar a la universitat de Barcelona). Tret que aquell dia hi havia gent que també havia sortit a caminar, tot seguia igual: els ànecs amagats, refugiant-se d’aquella aigua que estava tan contaminada com si d’un desastre nuclear es tractés, els gronxadors trencats, el tobogan per on baixava quan era petit guixat… Tot seguia en el seu desordre natural.

Fet i amagar

Ona Vicente_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ella està a casa, jugant amb els nens a fet i amagar. De cop, ressonen uns passos. Sent les claus, s’obre la porta. La felicitat s’acaba. Ell entra cridant i ella l’intenta calmar. No funciona. Li aixeca la mà, no és el primer cop. Li pega, d’aquí uns dies ella dirà que ha caigut. No crida, ja hi està acostumada. Se senten uns sorolls, són els nens, ell surt cor­rent a buscar-los. Ella no sap què fer, pensa que pot trucar a la policia. Marca el número, ell ho sent. Corre cap a ella i l’empeny contra la paret. Els nens ho han vist… Bon dia,
Ahir es va produir un triple assassinat per violència domèstica.

Soledat, soledat

Sheila Gonzalez_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Va aparèixer del no-res; sense fer soroll, sigil·losament; a l’espera que algú s’adonés que era allí, que existia, que no era invisible. Ella es sentia molt estranya, com si estigués en un món diferent, desigual; sense saber quin camí escollir, cap a on anar… No sabia res. Es sentia confosa. Cridava, però només es sentia un ressò. Les seves paraules tornaven com si algú es burlés d’ella, però s’equivocava. Ningú no ho feia. Només eren les seves paraules que s’escampaven en un món sense res. Tenia por. Tot era tan real fins al punt que semblava que la seva vida s’hagués transportat al món dels seus propis somnis.

Maneres de viure

Andrea Sánchez_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot està fosc. Els nervis estan a flor de pell. Comences a repassar el text una i altra vegada i, de cop, s’obre aquella immensa tela vermella indicant que és el moment de sortir a escena. Et miren. El cor et batega amb força. Les teves mans tremolen i estan glaçades, però t’agrada aquella sensació. Et sents bé, segura, recolzada, amb més força que mai… i  respires, empasses saliva i inicies el moviment de despegar els llavis per començar a dir el text. Vols emocionar el teu públic. Vols fer sentir el que tu sents. I en  aquell moment, en aquell precís instant, quan dius la primera paraula, comences a viure!

L’Aurora

Carmen Gómez_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL
El dia en què ella va néixer va ser el més feliç de la meva vida. Era la meva primera filla i n’estava molt orgullós. La meva esposa i jo vam decidir dir-li Aurora. Era molt bonica, s’assemblava molt a la seva mare, tenia els cabells rossos i els ullets verds; no plorava gens i sempre somreia. Cada dia era una alegria. Tota aquesta felicitat va acabar en un malaurat accident. Un dia, vam decidir anar a Madrid a presentar la nena als meus pares. Quan creuàvem una via de tren fosca, va arribar un comboi embalat i ens va envestir. La meva dona va morir a l’acte; jo estic en coma i la meva nena té ferides greus. Tant debò surti endavant!