Social Network

per

Oriol Cassany_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX

Mark Zuckerberg…“El creador” de Facebook. Una idea brillant i una mica d’ajuda profesional és l’únic que va necessitar aquest jove, ara considerat el més ric del món. Tot això que va crear està valorat en 13.500 milions de dòlars. Es va inventar “una xarxa social” que va capgirar el món i més concretament la vida de la majoria dels adolescents, i també no tan adolescents, d’arreu del món. Per molt que la gent es rigui del seu aspecte físic o de la seva estrafolària manera de vestir, a molts de nosaltres ens hauria agradat ser els creadors d’aquesta gran xarxa social i la majoria de nosaltres voldríem estar ara mateix al seu lloc…

El temps

per

Anna Serra_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Naixem i no ens queixem perquè no ens regalen un rellotge. Tenim el biològic. Sí, tot comença i… un dia rere l’altre; ara bé, per sort o desgràcia, només dura 24h. Sempre estem pendents del temps, del maleït temps i el temps passa i nosaltres l’ignorem. Creiem que podrem fer totes les coses que desitgem: formar una gran família, tenir una bona feina i ser el millor en tot; però no ens enganyem la vida passa més ràpid del que nosaltres imaginem, perquè ara esteu llegint això i mentre ho feu, torneu a mirar el rellotge i aquest maleït temps ja no tornarà a ser igual.

Record d’una vida

per

Andrea Cravinho_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Em tenia un jove a les mans i em posà dins la butxaca. Vaig sortir-ne, i era en un garatge. Hi havia gent i instruments. Admirava el panorama entre les cordes d’una guitarra. Felicitat. L’endemà, un concert. Una cançó rere l’altra. No podia més i em van llençar. La gent marxava i només quedaven els organitzadors. Una adolescent em va escombrar, em recollí, em netejà i em foradà. Em va passar un cordill i se’m va penjar al coll. Aquella nit fou única per a aquella noia. Una pua com jo desperta sentiments molt profunds. Sempre recordo aquella data tan especial.

Les drogues

per

Salima Raguig_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan te les proposen no saps què dir! Penses que per una vegada no passarà res. Són substàncies incontrolables, quan les proves no penses en les conseqüències futures perquè quan les consumeixes et sens al teu món, feliç, penses que tot és de color rosa i t’oblides de tots els problemes. Malauradament un dia t’adones que ja no pots passar-te’n per més que ho intentis. L’abast de les drogues és desmesurat. No solament t’afectarà sinó també els que t’envolten, familiars, amics, etc. La teva vida està en joc i el més absurd és que tu ho saps i la gent no està en mesura de donar-te consells, simplement perquè és incontrolable. Això no és un joc!

L’amor

per

Patrícia Sousa_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amor pot ser meravellós però també molt dolorós. Hi ha moltíssima gent que no pot ser feliç perquè ha tingut un amor molt difícil d’oblidar. Jo estava enamoradíssima d’un noi i sabia que si algun dia ho deixàvem sofriríem tots dos; ja han passat uns quants mesos i encara hi penso. No puc oblidar-lo! Vam viure una història genial. Quan a vegades escolto les nostres cançons recordo aquells moments únics que fan que la vida tingui un altre sentit. Fa temps que tinc una altra parella però ni així puc oblidar el meu passat. Que dur és conviure sempre amb aquest record!

Desig

per

Guillem Castro _1r C CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Tot just surto de la primera classe i ja penso en ella…
Quines ganes de dormir abraçats i quedar-nos així una llarga temporada, sense preocupacions, sense maldecaps, sense escola ni exàmens ni obligacions..
Però, sincerament, creus que arribarà el dia en què tot sigui així?

Una passió

per

Mireia Mandicó_1r C CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Obro la bossa, em poso els patins, agafo els guants i l’ampolla d’aigua, me’n vaig a la pista…
Què m’està passant?
Entro, escalfo i ja estic cansada, em fa mal tot el cos…
Què m’està passant?
I llavors t’adones que s’ha acabat, que has de començar una nova vida sense allò que t’ha marcat per sempre.

La felicitat

per

Natalia Martín_3r A SECUNDÀRIA E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Avui he sortit al carrer i he vist una noia jove que caminava, contenta; anava vestida amb una jaqueta texana i unes vambes Converse, amb un somriure d’orella a orella… aquella noia era tan feliç; he començat a somriure jo també, i a ser una mica més feliç, i aleshores m’he adonat que la felicitat la trobem sempre en els petits detalls, en una mirada, una abraçada, una flor, un petó, un xiuxiueig de matinada, una cançó, un viatge pels somnis més profunds i amagats; i en aquells moments m’he recordat d’un proverbi xinès que deia que “la felicitat no és fer allò que un vol, sinó voler allò que un fa”.

Les estrelles

per

Ot Mayoral_3r A SECUNDÀRIA E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Agafo un llumí i encenc una vella espelma que he tret de l’armari, fins que comença a fer la llum suficient que em permet no haver d’arribar fins a la finestra fent tentines. Allà, inspecciono el vidre esquerdat i l’obro. El cel és negre, ocultant els tants misteris de l’univers que se’ns escapen dia rere dia, sense saber per què ni què hi fem, aquí, i esquitxat d’estrelles que s’il•luminen les unes a les altres, esperant una resposta nostra. Però som massa complicats per a entendre un llenguatge tan simple com aquell. Un desig solca el cel, esperant a ser complert per algú. I potser aquest algú sigui jo.

Les claus

per

Èric Moreno_2n DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Gran part dels joves sortim els dissabtes a la nit de festa i alguna vegada prenem una copa de més. Aleshores ho veiem tot millor, riem, ballem i no pensem en les conseqüències de l’endemà. De cop, és tard! Hem de marxar: taxi, autobús, caminant… depèn… Això sí, quan arribes a la porta de casa les claus es mouen molt més del que has fet tu a la discoteca. Ho intentes una i altra vegada, tanmateix, no hi ha manera que la clau entri dins el pany i si el manyoc cau a terra: Oh! perquè quan decideixes acotxar-se per agafar-lo, acabes estirat i davant la dificultat d’aixecar-te passes la nit a la fresca.

El temps

per

Edurne Pérez_2n DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Sóc rodó? Crec que puc adoptar moltes formes, llarg, curt, gran, petit, ample, estret… Al llarg de la meva vida sempre estic pendent dels segons, minuts i hores. Sempre vaig al mateix ritme, tanmateix alguns em porten avançat i d’altres retardat; però sé que sóc molt important per a tothom, tant que sense jo seria quasi impossible saber quina hora és i, en alguns casos, quin dia. Sempre hi ha gent mirant-me i alguns obsessionadament. Estic asseguda. Contemplo les agulles del rellotge. Les torno a mirar. Per què és tan important per mi el seu moviment? Decideixo que la importància del temps rau en no perdre ni un sol segon.

L’oportunitat

per

Andrea Antich_2n D LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja no sabia què dir, ja no sabia què fer! El fet era que m’acabaven de trucar per telèfon per informar-me que el meu germà era mort. Jo no m’ho podia creure. L’última vegada que ens havíem vist havíem discutit, com féiem molt sovint.En aquest moment vaig sentir com el món em queia a sobre, com tot el que m’envoltava es feia bor­rós i desapareixia. Però, de sobte em vaig despertar, i em vaig adonar que tot això només havia estat un malson, i des de llavors, ja no discuteixo amb el meu germà. M’he adonat com n’és d’important en la meva vida i que per molt que en certs moments ens odiem, no podríem viure l’un sense l’altre.

Sacrifici

per

Johana Heinzelmeier _2n D LYCÉE COMPTE DE FOIX

Sóc un cos sense ànima. Me la van treure quan la mare em va abandonar. Des de llavors he viscut dins d’un hivernacle. Sóc com una nina de porcellana que tots eviten de por de trencar-la, em sento sola en la meva presó de vidre. De petita la mare sempre em contava la llegenda d’un àngel de sang pura que havia de ser sacrificat per restablir l’equilibri al món. Aquest es va enamorar d’un dimoni i va voler trobar un sentit a la vida. L’àngel va ser sacrificat, però, va conèixer l’amor i va poder desplegar les seves ales. A mi, les ales me les van prendre i mai més podré esperar desplegar-les. Moriré, sacrificada per restablir el món.

La sínia

per

Marc Terrones_3r ESO INSTITUT ESPANYOL

Una dona treballava en una fira, estava en una parada venent tiquets per a pujar a la sínia. Durant una festivitat important, se li apropà un xicot aparentment de família benestant, l’amor va fer el seu efecte i s’enamoraren, ell es deia Morís. Al cap de poc temps, es casaren i van passar la lluna de mel a Cuba. Ella desaparegué, no en va quedar cap rastre. Ell caigué en una depressió i per no oblidar-la i seguir mantenint viva la seva imatge, adoptà la professió de firaire, reformà la sínia i la féu fixa. A la inauguració, hi assistiren personalitats importants les quals donaren fama a aquella famosa atracció. En Morís fou premiat i reconegut.

Dues olives

per

Mònica Torres_3r ESO INSTITUT ESPANYOL

És un dia plujós i l’ambient no ajuda. Discussions amb els amics, exàmens suspesos i un munt de crits de part dels meus pares. En dies com aquests només tinc ganes de tancar-me a l’habitació i desfogar-me amb música o un bon llibre. Sona el telèfon de casa, no m’és estrany. Em demanen i són males notícies. Després de tenir els ulls vermells de tant  plorar, truquen a la porta i l’obro de mala gana. I d’un moment a l’altre un somriure meravellós es dibuixa a la meva cara. A l’altre costat de la porta hi ha la nena més preciosa del món. És rossa i té dues olives verdes per ulls, amb la mateixa lluentor de les estrelles. Gràcies bonica!

Punt final

per

Jean Paul Cortés_4t B INSTITUT ESPANYOL

Ara estic aquí, escrivint, pensant en com omplir aquest treball, escric sense pensar, sense tenir la més remota idea de com acabarà aquest relat, podria acabar ara amb aquest punt. Però també podria continuar, continuar fins que trobi de veritat un final per a aquesta història, però això no importa, no importa que jo posi el punt final, perquè ets tu el que llegeixes, ets tu el que amb la teva imaginació decideix el que vol i sempre busca el final apropiat, el de veritat, el que importa, el final que sempre has desitjat. Escolta’m, ara et toca a tu transformar el punt final en un punt i a part i posar-lo quan la teva ment cregui més convenient.

Destí

per

Florencia Rivero_4t B INSTITUT ESPANYOL

Em sentia trist. No tenia ganes de viure i vaig sortir a passejar. Volia mirar l’últim raig de sol que s’amagava a l’horitzó, aquell que solia acomiadar amb la mare. De sobte, un gos va aparèixer al meu costat olorant-me el peu. Em va agradar, encara que sembli estrany. Agraïa molt la seva companyia. Em vaig asseure sobre l’herba mullada i el vaig acariciar. Tenia una pell suau que em va atrapar fins a l’eternitat. Aquest ésser humil canvià la meva existència. Va ser des d’aquell moment que vaig creure en la força del destí. Un fil invisible que ens enllaça amb la funció d’alterar les nostres vides i de fer-nos feliços per sempre.

Un altre estiu

per

Lisa Cruz_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Un altre estiu. Un altre estiu amb la seva família. Un altre estiu suportant cops i insults. Dos llargs mesos pregant perquè el seu tiet no vingui a la seva habitació, pregant perquè la seva tieta oblidi de deixar-li la maleïda llista de tasques, pregant perquè quedi alguna cosa per menjar un cop arribi la nit. L’armari sota l’escala, encara que massa petit per al seu cos prim és l’únic lloc segur, lluny de les mans perverses del seu oncle. Un altre matí s’apropava seguit d’una altra nit poblada de malsons. Els fantasmes de les persones que ell havia mort a causa d’ell deixaven pas al dia i l’amenaça de represàlies.

Somiar

per

Kyla Serres_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

No puc dormir. Un munt de coses entren i surten del meu cap. Penso en aquell dia horrible, no paro de donar voltes al llit, quan de sobte veig una ombra: és la meva mare, està dreta davant meu: va vestida de blanc. No em puc moure, feia tant de temps que no la veia! M’aixeco lentament, tinc por que marxi. Estiro el braç, les nostres mans estan juntes, però no sento res: són com si fossin de fum i a poc a poc, la seva mà desapareix. No la vull tornar a perdre, l’abraço però no ho nota i de sobte estic sola. Obro els ulls estic al meu llit com si res hagués passat, era tot un somni, la meva mare va morir l’any passat i mai tornarà.

No em sentiu

per

Sandra Garcia_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

-Au, va, així ens ho passarem millor, no et farà cap mal. Pren-te-la!
I encara no se per què ho vaig fer. Hi ha moltes maneres de morir i malauradament, quan naixem no tenim elecció, és tan sols el destí qui tria. Hi ha vegades on passes d’un extrem a l’altre en un moment, però aquest mateix instant és decisiu; passes de tenir-ho tot, confiança, amor, fidelitat, triomf, amistat… a estar “mort en vida”, si se li’n pot dir així, estirat en un llit sense moure’s i veien com els qui estimes ploren al teu voltant. Aleshores, la impotència i els records em perforen el cervell mentre m’ofego en un silenci buit i aterridor.