e_640

Anna TEIXEIRA_2n BPRC_Lycée Comte de Foix

L’amor és un sentiment que s’expressa amb una mirada, un somriure i petits detalls que fan que un instant es converteixi en una història per recordar. L’amor és el sentiment que et dibuixa un somriure de colors càlids. Però no sempre tot és de color rosa: l’amor també té moments d’inseguretat, de preguntes sense resposta, de falta de confiança i d’indecisió. Et quedes amb les ganes de saber la veritat per molt amarga que suposis que pugui ser. Et plantes davant l’altre sense saber què dir, comences a tremolar i te’n vas sense haver dit res. Et queda la sensació d’haver fet el ridícul però ja t’adonaràs que se t’ha obert una porta.

Joel Afonso_2n BPRC_Lycée Comte de Foix

Un amic és aquella persona que quan tens un dia fastigós lluita per arrencar-te un somriure, que encara que no li hagis dit que et passa alguna cosa, abans que obris la boca, sap perfectament que no estàs bé. És aquella persona que quan més sol et trobes, t’acompanya a tot arreu, et sap entendre i està al teu costat en els pitjors i millors moments. Un amic també és el que encara que li faltis al respecte o li parlis malament, no es pot enfadar amb tu perquè t’estima i entén que hi ha dies que et pots aixecar amb el peu esquerre. Puc tenir molts i molts companys però els amics de veritat, només els puc comptar amb els dits d’una mà.

Bernat Izquierdo_2n D_LYCÉE COMTE DE FOIX

M’he proposat un gran repte, un somni per complir: mai un home arribarà tan lluny, i amb un temps rècord, cap clima advers em pararà, ni la neu, ni la pluja. Prepararé tot el més important per al meu repte: la cantimplora, les proteïnes i sobretot alguna cosa per distreure’m durant l’ascenció. Avisaré tots els mitjans de comunicació perquè puguin retransmetre en directe la meva gran proesa, que ningú repetirà. Finalment la meva preparació física que he estat preparant durant tant de temps, em serà útil, el meu somni es farà realitat. Demà aconseguiré el meu gran repte: pujar al tricicle de la meva germana sense caure!

Lorenzo Danae_2n D_LYCÉE COMTE DE FOIX

Algun cop us heu preguntat per què hi ha tants homes sense cabells? La resposta és ben senzilla. Un dia, un amic em va explicar que tenia dues amants: una més jove que ell i una altra de més gran. Quan sortia amb la més jove, aquesta li arrencava els cabells blancs per tal de pal·liar la diferència d’edat que existia. I quan sortia amb la més gran, aquesta li arrencava els pocs cabells que li quedaven de color… A causa d’aquestes dues amants i el seu interès d’equiparar les edats, el meu millor amic va quedar-se calb de ben jovenet! Quina ironia, veritat? Aquest és un dels secrets millor guardats dels homes en relació a les dones.

Mònica Cadena_3r B_E. A. SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Fa 8 anys o més, en un viatge amb els meus pares a l’alta muntanya, vam passar per un petit poble, on vaig veure una quadra. La meva germana i jo vam veure uns deu cavalls i hi vam voler pujar. Fent tot el possible perquè ens hi deixessin, al final ho vam aconseguir. Vaig pujar-hi sobre un de color blanc, totalment blanc. La meva primera experiència sobre un animal tres cops més gran que jo. Una impressió fantàstica, una emoció al·lucinant com si fos el regal més gran de Nadal: el millor de tots. Tres anys després, vam tornar a passar pel mateix lloc i aquesta experiència es va repetir. Però no va ser tan emocionant.

Nicole Blom_3r B_E. A. SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Hi ha vegades que et canses d’algunes persones, intentes aguantar i fer veure que no et passa res per por a perdre l’altra persona o fer-li mal, fins que arriba un punt en què diem que explotes. T’avens a les conseqüències i potser et sents una mica culpable, però si tens el poder de decidir com sentir-te millor que sigui bé, i no penedint-te del que has fet, perquè probablement en el futur servirà d’alguna cosa. Després si realment importes a l’altra persona, et perdonarà. És com un cicle, sempre hi ha alguna cosa que et farà somriure i després plorar, algú que et farà feliç i algú que intentarà el contrari. D’il·lusions també es viu.

Meri Tarroch_3r A ESO_COL·LEGI Sant Ermengol

Ella es pensava que el que ell sentia era amistat, però quan se’n va adonar ja era tard. Ella ho volia donar tot per ell. Es va enamorar de les seves paraules, de la seva mirada i de les seves ganes de viure. Sempre s’havien mirat com companys de classe, encara que el que ell volia era estar amb ella tota la vida. Un dia, un gest i un petó ho van canviar tot. Ja no es miraven igual. Tot havia canviat. Els dos es van adonar que les mirades i les paraules no eren d’amistat. S’estimaven, però ningú no donava el pas. Fins que un dia, mentre estaven sols, ell li va dir que volia passar la resta de la vida al seu costat.

Marina Fernández_3r A ESO_COL·LEGI Sant Ermengol

Estic mig adormida. De sobte, obro els ulls espantada. Miro el rellotge, són les 9. M’aixeco corrents i em pentino. Em vesteixo i agafo un paquet de galetes. Surto al carrer i agafo el bus. Tothom em mira, em sento incòmoda. Em miro al vidre i no veig res estrany. Baixo i arribo a la uni. La gent riu i em senyala, no és tan greu arribar tard! Aixeco el cap orgullosa. Continuen rient. Busco la meva companya. Me la trobo i em diu:“Ei, nena t’has vist? Vas amb espardenyes!”. Em miro els peus i era veritat, portava sabatilles. Decideixo no avergonyir-me i portar-les cada dia. Dies després, l’estrany era trobar-se algú sense sabatilles.

VICTOR PENIDO_3r C SECUNDÀRIA_Escola Andorrana Encamp

Obscuritat. Avui és l’única cosa que veig. Avui no puc veure cap claror, tot és negre. M’entra el dubte de si algun dia podré tornar a veure la llum, si en algun moment podré sortir d’aquest pou. De sobte, colors. Però no és una sensació agradable, ni bonica. És una sensació nova,  inesperada, que em deixa perplex. És un arc de Sant Martí, però no és pur. És un ventall de colors, però estan bruts. Desprèn llum, però és una llum fúnebre. Veig estels, però s’apaguen i tornen a deixar pas a la negror. Però, ara que hi penso, hi ha algú que em pugui explicar quins són realment els colors de la nostra vida?

PATRICIA DIAS_3r C SECUNDÀRIA_Escola Andorrana Encamp

Encara veig aquelles cares, per salvar el seu món, per sentir-se orgullosos del seu país. Encara veig que superar adversitats és la seva rutina, el menú que cada dia es repeteix, i que de postres sempre troben tristesa. Tot i que ja fa temps que vaig marxar d’Iran, encara tinc aquestes visions. Encara noto com els nens em segueixen amb les seves mirades afamades. Encara sento les seves súpliques, demanant-me que me’ls emporti a un altre indret. I enmig d’aquella situació, noto la impotència i la culpa de deixar-los allà. Però crec que encara tinc possibilitats de canviar la meves visions, no?