e_640

Esteve Ovelleiro_2n C LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amistat és més que un sentiment, és una sensació de felicitat quan estàs amb aquella persona, quan t’entens amb ella. L’amistat pot tenir diferents manifestacions, des de l’amistat superficial fins a la més intensa, l’amistat verdadera, l’autèntica amistat, aquella que quan et despertes o quan mires per la finestra te’n recordes d’aquella persona amb qui has rigut tant, amb qui has passat tants bons moments, aquesta amistat és la que mai s’oblida. Però, com he dit abans, existeix l’amistat superficial, en què no pots confiar en aquella persona, no li pots explicar els teus secrets, no pots ser sincer, aquella que val més no tenir.

Victor Hugo Cerqueira_3r B INSTITUT ESPANYOL

Em baixava la suor pel front. Era conscient que estava en una situació molt compromesa, en notava la tensió, però era la meva oportunitat de marcar gol i donar la victòria al meu equip. Intentava pensar la jugada, havia de ser ràpid, veia com els de l’altre equip em pressionaven, tot i així vaig aconseguir concentrar-me, no podia fallar als meus companys. I vaig xutar. Sincerament va ser el millor xut del món, només faltava que no anés a fora. La vaig colpejar amb l’exterior, entrà per la dreta de la porteria, endinsant-s’hi per l’esquadra. Un gol que donà la victòria al meu equip.

Fran Rodríguez_3r B INSTITUT ESPANYOL

La vaig trobar en un carrer llòbrec i solitari, un rostre pàl·lid enmig de la foscor. Tenia uns deu anys. Li vaig preguntar què feia a aquelles hores de la nit al carrer, però ella no em va dir res. Jo em dirigia a casa meva, després d’haver jugat una estona a casa d’un amic. Vaig fer per acostar-m’hi, però, de sobte, es va posar a caminar en direcció contrària. Li vaig anar al darrere però es va esvair en la foscor. Desconcertat, vaig continuar caminant. L’endemà, al diari, vaig llegir un article que deia “Morta una nena de nou anys en un tràgic accident de cotxe”.

Paulo Dias_Tl. Pro. Compt. LYCÉE COMTE DE FOIX
lycée Comte de foix
Avui, sense anar més lluny, circulo feliç per una taula. Em controlen, sense cap destí, sense pensar en el futur i em sento orgullós. M’han preferit a mi! Sóc de color blanc, radiant, veloç… Però al cap d’un temps, després de jugar amb mi hores i hores, després de trencar-me i desenganxar-me, pintar-me i apedaçar-me, el meu amo se’n va, sense preocupar-se del meu esdevenir. Resto abandonat i aparcat, trencat i sense rodes ni portes en un racó de l’habitació. Quina vida més trista, la meva. LOL

Marilyn Da Silva_Tl. Pro. Compt. LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc el teu amic més fidel, el que t’ajuda a esborrar, a oblidar… el que t’ajuda a girar pàgina. Estic damunt la teva taula, sempre a la teva disposició. Em mires amb cara indecisa fins que de cop i volta m’agafes i fas que deixi el rastre blanc sobre els noms que t’han fet patir, un per un: Ivan, Miguel, Diego, Rubén…, els que passaran a l’oblit. Veig les teves llàgrimes caure, em poso trist. Veig que en passar pàgina et fan mal una altra vegada i així infinitament, fins que per fi arriba un dia en què no hauràs de tornar a utilitzar-me i el nom quedarà escrit per sempre.

Sandra Colell_1r B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sempre havia pensat que els somnis tenien un significat especial. Aquell era realment estrany i començava a preocupar-lo, tenint en compte que portava nits i nits somiant el mateix. Apareixia ell, corrent sense parar, per milers d’escenaris diferents. Corria i corria, sentint-se invencible i invulnerable. Sentia una gran fortalesa a les cames. Creia que era una advertència, que volia dir-li alguna cosa. Va esbrinar-ho dies més tard, quan després de l’accident de moto els metges van pronosticar-li el pitjor dels diagnòstics: havia perdut completament la mobilitat de les cames. Ara ja era massa tard. Mai més podria tornar a córrer.

Paula Molías_1r B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sóc una d’aquelles persones que em passo més de 40 minuts sota l’aigua de la dutxa. A part de rentar-me, ballo, canto i parlo, i el més important: m’inspiro. Però sembla que l’escalfor de l’aigua que llisca el meu cos m’esvaeix les idees i al final mai les puc plasmar. I amb això vull dir que si tingués un paper i un llapis a mà, podria fer-me o bé la  poeta més famosa, o l’escriptora més important, o la directora de cinema més engi­-nyosa. Encara que de moment, prefereixo sortir de l’aigua i anar corrents a prendre nota de la meva idea, perquè tot i que no arribi a ser cap escriptora d’elit, almenys tindré el meu microrelat.

Andrea Freitas_1r STGC LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nena estirada al terra plorant. Passava la gent i se la quedaven mirant. Ningú s’atrevia a demanar-li què li passava. Ella alçava el cap, mirava la gent amb uns ulls tristos però ningú se li atansava. La gent continuava passant davant d’ella, la miraven però res, ningú s’hi apropava. ,Ella desesperada, plorava encara més, fins i tot cridava, volia atreure l’atenció dels altres. Però la gent com si res. De sobte, la nena alça el cap i veu una dona que la mira atentament, l’agafa fortament de la cama, no la deixa anar, continuava plorant, tremola… i li diu: mare, per fi m’has trobat!

Coral Alvárez_1r STGC LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amistat és una de les relacions humanes més belles d’aquest món. És un tresor que hem de trobar i conservar perquè duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat. Passem la majoria de la nostra vida al costat dels amics, els solem considerar com la nostra família. No els hem de decebre, ni podem deixar-los de banda en moments difícils. Els donem la mà per treure’ls del fang de la vida. El nostre gest podrà ser tan significatiu per a ells, que per primera vegada entendran el que és un amic sense que calguin paraules. L’amistat fa que estar en el món valgui la pena.

Daniel Vinardell_1r DEP AEL FORMACIÓ PROFESSIONAL

Hi havia una vegada un jove pescador anomenat Quim. En la seva terra, la pesca era una tradició molt important i circulava la creença que en el Llac d’or, hi habitava una criatura increïble; un ésser anomenat Trick. Un dia el jove pescador va voler trobar la criatura, per demostrar al poble la seva vàlua i s’endinsà en el Llac d’or. Passaven hores i hores, i Trick no apareixia. El jove ja cansat va decidir de marxar, però en mirar al seu voltant, tot era aigua. En Quim volia buscar una sortida a aquella situació, però finalment va decidir posar-se a dormir, i esperar que al matí algú el trobés, però ja mai va poder despertar.

Adel Durán_1r DEP AEL FORMACIÓ PROFESSIONAL

Els dos equips salten a la gespa. El rectangle de joc està en perfectes condicions i lleugerament regat perquè llisqui bé la pilota. Una espessa boira encapota tot el camp aïllant-lo de la resta del món. Aquest cop també serà especial i diferent. Comença el partit i el Barça marca, clarament estan dominant el partit i tornen a marcar. El Madrid no es rendeix però se sent superat i encaixa un tercer gol. Però els “merengues” creuen que poden reaccionar: Mourinho demana més organització i Ozil fa un bon regat, li passa a Benzema, aquest l’hi torna, perquè afuselli el porter 1 a 3… i així acaba el partit, el Barça guanya.