e_640

ENZO RODRIGUES JACINTO_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig entrar un món desconegut caient del cel. Era un món futurista, ple d’arbres i vehicles volant. Vaig començar a caminar per aquella ciutat desenvolupada que estava repleta de noves tecnologies. Vaig trobar un cotxe a la vorera d’un edifici. Estava obert i buit, solament hi havia els seients. Quan hi vaig entrar es va encendre. El cotxe va volar i vaig contemplar les vistes d’aquella ciutat. De sobte va començar a caure verticalment. No vaig veure res i vaig tenir mal als ulls. En obrir-los vaig veure la ciutat borrosa i distorsionada. Encara sentia el so del vent quan es va apagar tot i em vaig quedar sense so ni imatge. 

VALENTINO HERVÉ PEREIRA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Quasi tot havia anat bé: tots teníem un encàrrec assignat i tots menys jo l’havíem complert. Tots, menys jo, serien rics. Jo els estava mirant fugir amb una furgoneta. Jo acabaria a la presó, desesperat, i mai més podria veure els meus familiars. Com a mínim els meus companys se n’haurien sortit… No! M’havia de venjar, no podia deixar que se’n sortissin! Els denunciaria! Quan la veu del pobre guàrdia del banc que veníem de robar em va cridar, em vaig deixar arrestar. Una vegada sota interrogatori vaig dir al policia el que sabia. Pocs mesos després, els qui m’havien abandonat i havien fugit van quedar arrestats com jo.

BIA SOUSA_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Ho veia tot blanc. No sabia què estava passant. L’última cosa que recordava era haver estat bevent en un bar amb un noi, i després haver sortit corrent. Vaig començar a veure-hi amb nitidesa: hi havia sang, vidres trencats i llums de diferents colors. Però, on era? Sento una mà freda sobre el meu braç, miro la persona. No pot ser! És el meu ex! Què hi fa, aquí? Està plorant? La meva mare on és. Per què no hi és? Per què hi ha el noi que em va ser infidel i no la meva mare? No estic entenent res. Vull moure el braç, però no puc, em fa molt mal. Escolto veus, però no arribo a entendre res. Hi ha una llum negra. S’ha acabat. Ja no puc més…

LARA GONÇALVES_3r A  EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

I sempre parla. Jo soc una nena sensible i tímida, però aquella nena malcriada no feia més que criticar. S’estaven divertint, però quan em van veure només es van divertir elles mentre jo ho passava malament. Les llàgrimes van arribar molt de pressa quan van començar a perseguir-me per tota la fira insultant-me. Des d’aquell dia cap d’elles em va dir res. Quan em veien no ho pensaven dues vegades i feien mitja volta. I quan feien la mitja volta em parava a pensar per què em feien sentir una persona insuficient. M’han deixat amb veus dins del seu cap que no sortirien dient: sí, millor que descansi. Al final sempre és millor descansar.

LEILA MORALES SOLÀ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estava malament amb ell, per molt que m’hagués dit que ho sentia ja no el creia. No volia perdonar-lo. Per molt que ell sabés que estava enfadada, cada dia m’enviava un “bon dia” i jo el deixava en “vist”. Un dia em va dir que ho sentia, que volia arreglar les coses amb mi, que m’enyorava i que havia estat un estúpid. Em va invitar al cinema per arreglar les coses i començar de nou. Jo me l’estimava i no el volia deixar marxar i vaig acceptar la quedada al cinema. Quan ja era al cinema, al fons del carrer vaig veure unes llums i em vaig apropar, hi havia ambulàncies i a terra estava ell amb la moto, havia mort.  

LAURA MANUBENS DO NASCIMENTO_3r B EA SEG. ENS. STA. COLOMA

Abans tot era normal. Jo, la mare, el pare, l’àvia… Tots junts, feliços. Però era el que segur pensaven els altres, això és el que veien els altres. Jo us dic que per saber com són de veritat les persones i els secrets que amaguen, heu de ser un bon espia. Per ser un bon espia, durant el dia has de ser un bon nen, que ningú sospiti, però a la nit, has de ser un magnífic detectiu. L’ambient que hi havia a casa cada dia era normal, però a partir d’aquell dia ja va ser tot diferent. Vivíem en una pluja de mentides i secrets, i l’ambient se sentia molt pesant. Però aquests secrets i les mentides al final acabaran passant factura. 

INÉS FERREIRA BARBEITOS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Te’n vas i em deixes un buit que ningú pot omplir. Em quedo esperant que quan tornis portis alguna cosa que em faci encara més feliç! Però quan tornes vens destrossat en mil trossos, una vegada i una altra em toca tornar a començar, a construir. Prefereixo l’amor que guardo per mi sense compartir-ho amb ningú, l’amor que em fa sentir viva, no el que busques tu i et rebutja. Per què no deixes que sigui jo a decidir com vull viure els meus sentiments? De vegades t’oblides que tu ets jo. Per què vas i t’entregues quan jo només vull una aventura? Per què no pares de somiar quan és un desig i res més? I ara què faig? Encara ets meu, cor?

Caracteres: 710 | Palabras: 135 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1

RIHANNA AMARAL TRIGO_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Estimat estiu, quant trigaràs a arribar? Trobo a faltar les passejades nocturnes pel poble, les colònies a la platja amb els amics, els matins navegant tranquil·lament, mentre escoltem les onades del mar i les tardes a la piscina fins que es fa totalment de nit. No hi ha preocupacions ni rutines repetitives, ens despertem a l’hora que volem i no existeixen els deures ni les tardes tancats a casa. Viatgem a diferents països, visitem la família, ens retrobem amb els amics que només veiem en aquesta època i en fem molts de nous. Tens les millors sortides i postes de sol, amb colors vius i alegres. No tardis gaire a arribar!

MARTA TORRES SÁNCHEZ_3r D EA SEG. ORDINO

Et semblava que tot anava bé, però jo sabia que no, et veia feliç i a mi em queia la llàgrima, per a tu era un dia de colors, per a mi en blanc i negre. Aquell dia el recordaré per sempre. A les vuit del matí estàvem desperts, et vas proposar visitar llocs on havies passat els millors moments. Vam començar anant al llac on t’agradava nedar, tot era molt bonic, l’aigua clara com els teus ulls i ple d’animals pel voltant, estàvem sols; tant de bo el temps s’hagués aturat en aquell instant per sempre. Vam seguir caminant, vas queixar-te que tenies gana; decidits, vam anar a la fleca on de petita em portaves a esmorzar, vam demanar uns xurros amb xocolata calenta, un clàssic. Al sortir et vas començar a marejar i de cop, l’ambulància era allà, i va passar el que mai hauria desitjat.

BERTA RODRÍGUEZ BORONAT_3r D EA SEG. ORDINO

Els llums es van encendre. En Miquel estava a la cuina buscant un ganivet, sentia els seus passos cada vegada més a prop, patia per la seva vida i la de la Gis. De sobte, els passos es van allunyar i ell va aprofitar per anar on se situava l’amagatall de la Gis. Caminava pel passadís no gaire il·luminat pels llums vells que penjaven per les parets. Un crit el va espantar; pensant que a la Gis li havia passat alguna cosa, va intentar córrer de la forma menys sorollosa possible. En arribar on era ella, es va trobar el seu cos envoltat de sang; de cop, va sentir un dolor indescriptible a l’esquena, i d’una punyalada va caure desplomat a terra. S’apaguen els llums i el teló cau; tothom aplaudeix, l’obra s’ha acabat. 

NOAH GRANELL OLIUS_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Va arribar a l’aeroport amb tres hores d’antelació. Carregat amb un munt de maletes, va anar directe cap a facturació. Després d’acomiadar-se dels seus familiars, va passar directe pel control de seguretat. Un pressentiment fet realitat: molta cua, massa cua. Directe a la porta anunciada al panell. Com passa de ràpid el temps! Es repeteix la mateixa tornada: canvi de porta, canvi de porta, canvi de porta… Quan menys t’ho esperes passa l’imprevist. L’home, fort i musculós, no s’ho creia. Plorava i suplicava que paressin l’avió. No hi va haver manera. No sabia què havia de fer. Un imprevist l’havia fet perdre l’avió.

MIREIA FERNANDES CASTRO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Tots naixem amb un desig, una meta o una aspiració i jo no en seria l’excepció. Cal destacar i no ser un més, o això em deia el meu avi. Era una persona admirable i un bon advocat. Volia seguir els seus passos, però volia fer un pas més; jo seria el millor advocat. Tot anava bé fins que un dia em va tocar un cas complicat. Si el guanyava aconseguia la portada i, si el perdia, acabaria com la resta, sent un més. El cas es tractava d’una noia que es veia molt innocent. Un cop tancat el cas em vaig adonar que l’havia jutjada malament, era tota una criminal. Vaig guanyar el cas i la van condemnar a vint anys de presó.

AINA VILADRICH CONDOM_3r B COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Estava sola a casa, mirant una pel·lícula de les que fan posar-te els pèls de punta. Tractava del major assassí de la història. Estava terroritzada. De cop sento una fressa, algú havia entrat a casa. Pujo a la planta superior, on només hi ha dos portes, dos possibilitats. Obro la més propera, no hi ha ningú. Em dirigeixo a la següent i res. Torno a escoltar aquell soroll, ara a baix; em poso més nerviosa, les mans em tremolen. Baixo, veig una ombra fosca al fons de la sala, em sembla familiar, és l’assassí de la pel·lícula. S’apropa, intento fugir, és inútil, no tinc escapatòria, alça la mà per matar-me i una veu diu: repetim escena!

LOUISE NAVALTA_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Estem al 2060, existeix un nou món, on no hi ha adults. Els nens i les nenes controlen tots els continents i els països. Quan tens 20 anys t’envien a un altre món. Aquests nens són dictadors i es preparen per fer una guerra entre continents. La presidenta d’Amèrica un dia agafa el seu petit cotxe per anar a una reunió de presidents mundials, però el seu cotxe explota quan posa el contacte. La guerra ha començat! La persona que va fer explotar el seu petit cotxe era un soldat filipí que executa les ordres del seu rei. El rei filipí ha començat la guerra pel seu compte i acaba governant tots els continents. Ara el món és filipí! 

BIEL MUÑOZ MORAGUES_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

A Stalingrad no paren de caure bombes, els soldats moren per les malalties de les rates a les trinxeres, moren de fred i de gana. Els russos estan per tot arreu, edificis, carrers i cases. També moren per mines com va ser el cas d’un soldat que es deia Miroslav Ladislava. Si es retiren seran castigats per l’exèrcit alemany. De sobte, es va sentir un soroll eixordador, eren com petjades d’algun animal gegant, un depredador prehistòric que es va menjar tots els soldats russos. Així Alemanya va conquerir Rússia i va guanyar la guerra.

ALEXIA DE PLANELL GUITART_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

La ciutat que mai dorm. Per què mai dorm? És anomenada la gran poma. Una noia està caminant per Manhattan amb unes quantes bosses de botigues a les mans. Entra en una altra botiga. En surt amb dues més. De cop passa un home i li pren la bossa. Però per sort, un noi atura el lladre. Després, la noia el convida a un hot dog. En aquesta ciutat et pot passar de tot. En acabat, la noia estava caminant per Central Park, va agafar una flor i se la guarda, continua passejant pel parc i com que no va veure el tronc, va caure, però es va aixecar tan de pressa que ningú ho va notar, i de cop sona ring! Em tocava despertar-me per anar a l’escola.

MAX ROYO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un nen de 13 anys andorrà a qui li agradava el freeski i els seus ídols eren Noah Albadalejo i Henrik Harlaut. El nen es deia Mex, i un dia com un altre va anar a esquiar a l’snow park el Tarter i es va trobar amb el seu ídol Noah Albadalejo i allí va començar una amistat que avui en dia encara dura. Al cap d’un any i alguns mesos va veure el seu segon ídol, Henrik Harlaut, i va dir “jo no marxo d’aquí fins que em faci una foto amb ell i hi parli una mica”. El dia que el Mex el va conèixer Henrik, va quedar sorprès perquè el que es volia fer una foto de veritat no era el Mex amb el Hernrik sinó el Henrik amb el Mex. Es veu que l’ídol del Henrik era el Mex i es van fer amics i fins ara encara són amics.

TAMARA SILVA_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Al George li van trucar a les 4 de la matinada, es va cabrejar molt. Quan va agafar el mòbil va sentir esgarrapades. Se li van posar els pèls de punta. Va dir “hola” però ningú deia res. Va penjar el telèfon. Es va tranquil·litzar i va tornar al llit. Però va sentir un altre cop el telèfon , va voler agafar-lo, ja que estava fart d’aquestes trucades. Va sentir les esgarrapades un altre cop, però també va escoltar una veu que li deia que mirés a la cuina i va penjar el telèfon. Va agafar forces i va anar cap a la cuina. Quan va anar a l’habitació va veure els seus amics fent-li una festa d’aniversari sorpresa i amb gos inclòs!

MAX FIGUEREDO SEIVANE_3r C EA SEG. ENS. ORDINO

Un noi es trobava a la seva aula pensant sobre la injustícia que acabava de patir. El jove estava assegut al costat de la mestra, continuava reflexionant, i es deia “per què ell, si havia sigut l’altre qui l’estava molestant?” Estava enfadat, però al mateix temps trist, li feia ràbia, però havia après una lliçó: a vegades els teus amics no et beneficien en el treball i el millor és separar-te’n. Després de l’escola el jove encara reflexionava sobre el problema que havien tingut, i seguia sense entendre per què a l’altre noi no li havien dit res pel que havia passat. No sabia què li diria la seva mare però estava bastant preocupat. El jove va decidir explicar que havia sigut culpa seva el que havia passat i reflexionar que potser una part de culpa sí que havia tingut.

ARNAU ESCABRÓS SANT_3r C EA SEG. ENS. D’ORDINO

Em trobava per l’AP-7 viatjant a uns 200 km/h quan, de sobte, BUM! No vaig poder reaccionar, vaig xocar amb aquella vaca que passava per davant meu. Quan em vaig despertar era dins la vaca. Van passar els dies i vaig notar que la vaca havia parat de moure’s i vam caure, vaig pensar com podria sortir de dins seu i ho vaig aconseguir; vaig anar ràpidament al lloc on havia xocat per veure si trobava la moto i, efectivament, era allà. La vaig agafar de pressa i vaig seguir per la carretera un altre cop a 200 km/h. De sobte, BUM! Vaig tornar a xocar, aquest cop amb un cavall. Vaig notar que estava dins seu, vaig poder sortir-ne, de nou vaig agafar la moto, però aquest cop vaig anar més lent i no em va passar res. Llavors ho vaig entendre tot.