e_640

ARNAU GUTIÉRREZ_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Vet aquí que una vegada, un senyor anomenat Hudson-Odoi que jugava al Chelsea. Aquell jove representava ser una jove promesa anglesa, ja que era molt bon jugador. No va tindre una bona temporada durant aquell any i per aquest motiu el van vendre al Nottingham Forest a causa d’una lesió. Quan el Hudson-Odoi es va recuperar, tenia por de tornar-se a lesionar en un partit i va decidir no jugar més. Finalment, va començar l’altra temporada amb pors, però al primer partit va creure en ell i va començar a jugar sense pors. Llavors, va esdevenir el millor jugador de l’equip i avui dia ho continua sent. Conte contat, conte acabat.

LEIRE NICOLAS_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Hi havia una vegada una noia que es deia Carla. Era una noia a qui li agradava molt el caliu familiar. Un dia la mare va anar a buscar la Carla a l’escola i gairebé plorant, li va dir que l’àvia tenia Alzheimer. Llavors, la Carla sabia que en un futur la seva àvia mai més la recordaria. Per no perdre més temps, la Carla va voler fer molts plans amb l’àvia. Una de les noves tradicions familiars era que cada diumenge tots els familiars anessin a veure l’àvia. Finalment, van passar els anys i l’àvia empitjorava. El 2024 va ser l’any que va morir d’un ictus.

TOMÉ VIEIRA CRESTES_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest és un missatge dirigit al ministeri andorrà a Nova York. A les 12.44 a.m, jo, el ministeri de defensa, i uns companys vam detectar forces alemanyes entrant al territori de la lliga negra russa començant un nou conflicte. Ara estic enviant missatges de preparació a la població andorrana en cas d’estar-hi involucrats. Li estic escrivint perquè l’ordre de preparació es va llançar després de la gran ofensiva russa en els Caucas. Un nou tipus de gas mortal es va utilitzar amb els alemanys. Nosaltres, un nou membre de l’Organitzaciò de les Nacions Lliures, també coneguda com la OFN, som l’últim país europeu no feixista, i vencerem.

L’últim partit DIANA MIRANDA_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Era divendres 13 d’un mes de 1917, en plena Primera Guerra Mundial. Volien fer un mundial de futbol. Estaven amb el dubte de si organitzar-lo o no. Es va determinar que finalment es faria, amb més mesures de seguretat. Jugaven Portugal i Espanya. Un partit esperat per tothom. Va començar el partit. 0-0 al minut 45. Mitja part. I quan els jugadors van marxar cap als vestidors, de sobte… Uns míssils van impactar la graderia. Ningú va sobreviure. Més de 10.000 persones mortes, deixant només silenci i ruïnes, un record amarg d’un partit que mai es va acabar. La guerra va interposar-se una vegada més, i arrasà fins i tot la diversió. 

LAURA CERDAN_3r E EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada, en un petit poble, l’Elies que cosia una catifa on es representaven les històries dels seus somnis. Cada nit, quan mirava la catifa semblava que les estrelles li comunicaven secrets oblidats en un temps perdut. Una nit, l’Elies va decidir que era hora de descobrir aquests secrets. Llavors amb la catifa enrotllada sota el braç, es va aventurar cap al turó més alt del poble on les estrelles brillaven amb més força. Va estendre la catifa sobre l’herba i finalment, va sentir l’energia de la nit al seu voltant. De sobte, les imatges de la catifa van començar a brillar i les històries que havia somiat van cobrar vida davant dels ulls.

JOSÉ VAL BERRIO_3r E EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Eren dos amics problemàtics a qui els havien castigat a la seva escola un dissabte al matí. Netejant, es troben un globus terraqüi molt vell. Sense voler, els cau i provoquen una esquerda a l’oceà Pacífic, però no li donen importància. En arribar a casa, tots dos veuen a les notícies que les plaques tectòniques de l’oceà Pacífic s’estaven movent, i, per consegüent, s’estava provocant una esquerda geogràfica a l’oceà Pacífic. Tot s’estava fent realitat… Finalment, van decidir que havien de protegir aquell objecte perquè no provoqués cap desgràcia més. Així doncs, van anar a l’escola immediatament per protegir el globus.

SHIVAM WIDHANI_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

En un petit poble vivia una velleta anomenada Rosa, coneguda pels seus colorits jardins. Cada primavera, les flors florien en un espectacle de colors, atraient tots els visitants. Un dia, un jove anomenat Tomàs va arribar al poble, buscant inspiració per al seu art. Fascinat pel jardí de la Rosa, li va demanar permís per pintar. La Rosa va somriure i li va dir que la natura tenia secrets per explicar. Mentre pintava, el Tomàs va escoltar murmuris entre les flors. Inspirat, va crear una obra mestra que capturava l’essència del jardí. Quan la va mostrar, el poble es va unir en celebració. 

AXEL SÁNCHEZ_3 ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

El Jordi mai havia tingut alguna pèrdua d’un familiar, conegut o amic. Però quan la seva besàvia va morir va viure el silenci. En Jordi havia viscut el silenci després d’haver decebut els seus pares o amics, el silenci després d’una baralla, el silenci després de plorar o el silenci després d’haver mentit a una persona en la qual confies. Quan va viure aquest silenci, va tenir la sensació que alguna cosa li faltava, moltes ganes de plorar, els records que havia tingut amb la seva besàvia li van passar tots de cop, els amics, familiars que deixava enrere. Però el Jordi va entendre que era el cicle de la vida.

ALÍCIA DE HARO ARP_3r A COL·LEGI MARE JANER

Esquí i pilota. Noto l’aire a la cara, la velocitat augmenta, la neu s’enganxa als esquís, el sol donant-me a la cara, els girs amb forma de essa cada vegada tornant-se més petits, fins que em poso en posició de xus. Salto… Corro… L’herba humida, faig una segada, l’aigua esquitxa, les dues acabem a terra, m’aixeco, recupero la pilota, corro, regatejo, la passo, xuta, gol! Noto la manta d’hospital, he tornat a néixer. Obro els ulls, no recordo res, penso en tot el que ha pogut passar. Miro els meus pares, tenen els ulls humits i no tenen bona cara. Només pot haver passat una cosa: em miro les cames, les noto, però no les veig.

ÀLEX CRIADO_3r A COL·LEGI MARE JANER

Recordo les vacances d’estiu amb la família. Fèiem un trajecte llarg. A la meitat del camí, vam sentir un soroll. No sabíem què passava. El cotxe va començar a derrapar i en un obrir i tancar d’ulls va passar tot. De fons sentia el típic xiulet de les pel·lícules. Vaig sentir una veu que preguntava per mi. No sabia qui era. Vaig acabar d’obrir els ulls i es veia fum, i darrere del fum hi havia els meus pares. Per sort tots estàvem bé. Dins de tot el que ens podria haver passat, ens va passar el menys greu. Ens vam recuperar. Ara, uns anys després, encara recordo aquell viatge com si fos l’últim. Ara els viatges ja no són iguals. 

BLANCA CARMONA ZATON_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Era el millor dia de tots, tenia la vida perfecta, els amics perfectes, la família perfecta, la casa perfecta, la parella perfecta, el vestuari perfecte… La bona sort m’acompanyava, guanyava totes les competicions, era l’orgull de tothom, ho tenia tot per ser feliç, però algú tenia d’altres plans per a mi. De sobte va sonar fortament una alarma i explotà una bomba al meu costat. La vida perfecta s’esfumava. Va començar la guerra i en qüestió de minuts es va acabar el meu somni. Crits, plors, agonia, desesperació… En un obrir i tancar d’ulls la crueltat s’havia apoderat de la meva vida. Riiiiing, tinc catorze anys i soc aquí!

IVAN ALBEROLA HERRERO_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Dilluns 17 de desembre de 2080. A l’escola sento un comentari que em crida l’atenció: “La fi del món.” En arribar a casa, els meus pares venen corrent a la meva habitació i em manen de fer la maleta urgentment. Jo desconec què està passant però no puc parar de pensar en el que he sentit abans! De veritat s’apropa la fi del món? Passen els dies, les hores, els minuts, els segons, i durant el trajecte en cotxe un munt d’animals desfilen bojament sota els meus ulls. Ocells, gossos, gats, esquirols, conills…De sobte els crits desapareixen i quedem en un silenci aclaparador. Faig l’últim sospir i amb por tanco els ulls eternament. 

ADRIAN SÁNCHEZ_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un noi es desperta molt suat i cansat. Els pares preocupats el van portar al psicòleg,  es va recordar que cada nit somiava que estava en un bosc jugant a pilota. I s’escapava bosc avall i va haver de córrer molt. La pilota no parava de caure però el nen no es donava per vençut. Aquesta es va parar en una branca i ell va agafar-la i va mirar on estava. Resulta que es va perdre i de sobte va caure en un forat on hi habiten llops, van anar a matar-lo. De sobte es va despertar i es va adonar que era un somni. I es va dormir. El dia següent havia d’anar al psicòleg, era real. Resulta que estava atrapat dins d’un somni.

LUIS MIGUEL MARREIROS_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un nen estava amb el seu pare al port, van veure  un vaixell i el van agafar. Quan estaven a punt de sortir, el nen veu una ampolla de vidre enmig del mar. Quan han anat a l’ampolla, han vist un paper dins i tenia un mapa amb una creu. Quan han arribat a la creu, han vist una pala al costat d’un arbre i, quan han agafat la pala, decideixen cavar per veure què hi ha. Han trobat un tresor amb moltes monedes d’or. Després d’agafar les monedes, han anat a comprar una casa per als dos junts. 

Patrick Asensio de Haro_3ème F Lycée Comte de Foix

En Martí tenia uns pares que treballaven sempre i no viatjaven mai. El seu pare era un repartidor d’un forn de pa i la seva mare rentava l’edifici d’una empresa molt important a la ciutat. La majoria de cap de setmanes anava a casa de la seva àvia i s’entretenia veient la televisió amb ella. Un dia, van portar bones notícies a casa, van donar-los un cap de setmana de festa a tots dos. Llavors va arribar el dia de marxar i van anar a la Costa Brava a visitar alguns pobles com Malgrat de Mar i Blanes. També van banyar-se a la platja i al final del dia, van anar a menjar un gelat. El millor cap de setmana en molt de temps d’en Martí. 

Laia Céron Castro_3ème F Lycée Comte de Foix

En un regne llunyà hi havia una princesa, la Rosa. La seva infància va ser molt feliç, fins que als 16 anys, els seus pares van morir en un naufragi. Va haver de casar-se amb el rei d’un regne veí. Era un home vell i lleig. Després del casament, la va tancar en una torre, tot havia estat una trampa. La Rosa va plorar durant dies. Un jove cavaller que passava pel regne la va sentir i sense dubtar-ho va escalar la torre i li va prometre que tornaria a buscar-la de nit. Dit i fet, en caure la nit el príncep va aparèixer sota la torre per salvar-la. Se la va emportar, es van casar i van viure feliços fins que un any després es va morir.

Ramiro Tino Oddo_3r B Col·legi María Moliner

Un grup de quinze persones van tenir la idea de fer a Andorra una escultura del Xavi Espot a escala real. Després d’aconseguir els materials van voler ubicar-la al carrer perquè era més econòmic. Els treballs van durar un mes. Quan la van finalitzar, es van sentir orgullosos de la feina feta. Però es veu que un dia, per aquella carretera, va passar un clípol a tota velocitat. El conductor va perdre el control i es va estampar contra l’escultura, que va quedar feta pols. El grup de treballadors, enfadats, no volien tornar a fer l’estàtua, llavors van comprar una impressora 3D per fer-la un altre cop. Aquesta vegada, però, van tardar dos hores.

Erika Oliveira Cardina_3r B COL·LEGI MARÍA MOLINER

Tenim la millor companyia que ningú s’imagina. Nosaltres mateixos. Tenim un motiu, que és viure. Tenim moltes persones, no obstant, hi ha pocs amics. Mai ens han dit que seria fàcil o que podem sols, perquè tot és complicat. La gent pensa que tot és senzill, però només un mateix sap que no podem fer-ho tot, necessitem molta gent que ens ajudi i ens aconselli. La vida és molt complicada, massa, tenim molts problemes i molt poques solucions. Però, habitualment, la gent només sap parlar i crear remors i l’únic que faig jo és mirar-me al mirall i pensar. Llavors, si no tenim a ningú, què fem?

Thais Clavaguera Tomàs_3ème C Lycée Comte de Foix

Una nit, vaig anar a un concert dels anys vuitanta. Em vaig trobar a un noi, que em va cridar l’atenció… Em vaig aturar, jo volia aconseguir el seu número, però també el seu cor. A l’arribar a casa, em vaig afanyar a comprovar els possibles missatges d’aquell xicot. Esperava tant rebre alguna notícia seva, però les setmanes passaven, i cap notificació d’ell m’arribava. Durant dues setmanes, tres setmanes, un mes… cap resposta. Abandono. Massa il·lusions per un noi a qui només he vist un cop a la meva vida. Una nit, un concert, un noi i un número de telèfon, tantes coses i tan inútils. Millor la música abans que els nois.   

Jana Faria_3ème C Lycée Comte de Foix

Als 50 anys moltes dones volen tornar enrere, tornar a ser joves com als 25 o als 30 anys. Algunes decideixen maquillar-se i semblen dones de circ, pallassos de tant de maquillatge que porten. Altres van a buscar “la poció màgica” en aquells metges que injecten productes a canvi de molts diners i acaben semblant les dones de “Picasso” amb la cara completament desfigurada, el nas, les orelles… Poden perdre el cabell i la seva suavitat amb tants productes. I acabar amb cabells blancs. Val més quedar-se amb les arrugues i acceptar el pas del temps que no pas córrer darrere el temps, és el que li dic sempre a la meva mare.