e_640

Ivan marcelo_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Us explicaré la història d’un noi de 14 anys que va néixer a Brasil, a les faveles, i es deia Bruno. No tenia pare perquè va morir a la guerra. La seva mare no tenia gaire diners, però sempre feia el possible perquè el seu fill tingués la millor vida. La mare treballava com a dona de feines a cases de rics. Però el seu fill tenia un talent especial. Sempre que anava al parc sorprenia els pares dels altres nens, que sempre volien anar al seu equip. Van anar passant els anys i el Bruno es va anar formant al Flamengo, un dels millors equips de futbol de la lliga Brasilera. Als 16 anys va debutar marcant dos gols que donaven la victòria a l’equip.

JOAN LLUCH CANO_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan jo era xiquet em passava molt temps pasturant les ovelles a les feixes i als prats dels cortals de Sispony. Abans de l’hivern tocava baixar el bestiar de les muntanyes. Llavors, els hiverns eren molt freds i havíem de marxar cap a França a llocs més càlids perquè el bestiar pogués menjar. El trajecte cap a França era molt dur ja que el fèiem caminant amb més de tres-centes ovelles, amunt  i avall, amb els gossos fent soroll i els llops rodant pels voltants. Les nits eren el pitjor, els llops rondaven a prop nostre. Havíem d’estar atents, sobretot les nits de tempesta. Algun cop, en despertar, ens havíem trobat ovelles mortes.

Guanyador curs 2023-2024

Anna Raméntol Fàbrega_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Tot va passar un dia de sobte, ningú s’imaginava que aquella persona que tant estimava ja no estaria amb mi. Ja no podia explicar-li el que em passava, com em sentia. Era l’única en qui podia confiar i sabia que mai em fallaria. Tot el que havíem viscut s’havia acabat. Jo no sabia què fer ni com reaccionar a tot el que havia passat en tan sols un minut, dels pitjors de la meva vida. No sabia per què havia de succeir tot així. A més, adonar-me de tot a la distància d’aquella persona no va ser fàcil. En un instant ell havia marxat, ja no era al meu costat. Per què havia de ser així? Sentia com si m’haguessin clavat un ganivet al cor. Si ell ja no era amb mi és perquè estava MORT. 

Guanyador curs 2023-2024

Jemima Ashton_3ème  lycée comte de foix

Estàs cansada. La persona que creies que era la teva millor amiga t’assetja com sempre i et fa mal. Plores. No pots menjar, perquè algú t’ha trencat la targeta que et dona accés al menjador. Tens molts deures. Has perdut les amigues. Els professors et criden i et castiguen sense raó. Al final del dia penses que tot s’ha acabat, però continues sola. Tens mal de cap. Quan baixes del bus està plovent. No tens el jersei perquè te l’han robat. La teva motxilla pesa molt i es trenca. Has de fer una pujada per arribar a casa. Quan truques al timbre ningú no respon. T’adones que has perdut les claus i que hauràs d’esperar els teus pares.

JONATHAN LONGA BELBUTE_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

M’aixeco, surto de casa, vaig a la parada, pujo a l’autobús, tanco els ulls… Quan obro els ulls, el bus no ha parat. Torno a tancar els ulls i aparec a la meva casa… torno al bus… i era un somni, però no era un somni real… podria anar al futur… i quan m’adormo una altra vegada, somnio una altra vegada el mateix: el bus no para, de cap manera. En conclusió, el bus no para. Aquesta situació no deixa de repetir-se, la qual cosa provoca en mi una sensació de no arribar mai al lloc. Després d’estar en bucle durant un temps, angoixat, per fi veig la llum al final de túnel, i decideixo fer un canvi de destí. Adeu, bus.

JORDI VALDIVIA FLORES_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Em desperto en una caseta. És molt petita, té una figura de déu. M’aixeco amb mal de peu, miro i veig que tinc una cadena. Crido auxili, però ningú contesta, estic sol. Intento obrir la porta, però no hi arribo. Miro la figura de déu i veig una cosa que té darrere. És una cinta de color blanc i em quedo sense paraules quan veig el meu nom a la cinta: Adam. Sense pensar-ho, la poso en marxa i diu: “Hola, Adam. Sé que tu no em coneixes a mi, però jo a tu sí. Jo he sigut qui t’ha ficat en aquest lloc tan pudent. Si vols escapar, hauràs de fer algunes proves. Si vols ser lliure, la primera prova és trobar la manera d’escapar d’aquest lloc”. 

LEA MARTÍNEZ-ILLESCAS JURADO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

T’imagines anar pel carrer i trobar diners? Un matí qualsevol surts i et trobes un bitllet o una moneda davant dels teus nassos. Segur que et faria molta il·lusió, tant si és un de cinquanta o un sol cèntim. Amb això em refereixo que la gent és molt cobdiciosa, que matarien per tenir encara que fos una sola moneda més. Vull fer entendre que hi ha molta gent que és molt poc coherent. De fet, tu també pots ser cobdiciós. Entenc que a una persona amb problemes econòmics li faci molta il·lusió, igual que a qualsevol altra. Però una persona rica se’ls podria guardar per a algú que els pugui necessitar més i el que podria fer és donar-los. 

ONA MARTÍNEZ GORDILLO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

21 de setembre del 2023, el dia de la meva boda o alguna cosa més. Aquell dia jo estava molt contenta, ja que em casaria. Però en el fons em sentia culpable d’una cosa que vaig fer-li en el passat i del qual ningú es pot assabentar. La meva germana bessona està a punt d’arribar al l’habitació, tinc moltes ganes de veure-la, però fa uns minuts m’ha dit que m’ha de dir quelcom molt important. En un moment la porta s’ha obert bruscament, és ella. Diu que corri el més lluny possible d’aquí, no m’ha donat cap explicació. Sense pensar-m’ho, he sortit de l’habitació corrent. Fora hi ha una silueta negra amb una pistola. “Bang”. Tot és fosc.

ABRIL PEÑA CALVIÑO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Estimada Cris, la veritat, em costa dir el que sento ara mateix. Tot és diferent. M’adono que les coses han canviat i ja res és com abans. Noto com, a poc a poc, ens anem allunyant. Ja no sento res per ningú. Em fa molt mal acabar així, en aquesta situació, però crec que és el millor que podria fer ara mateix. Ets una persona increïble i sempre t’ho he dit. Espero que trobis algú millor que et faci sentir bé i que et faci feliç. Gràcies per tots els moments viscuts amb tu. Estic convençuda que el temps posarà les coses al seu lloc. Ens anirà bé a tots dos. Guarda de mi un bon record. Gaudeix de la teva vida. I bona sort! Adeu, Cris.

NOA ALONSO GUERRERO_3r C COL·LEGI MARE JANER

Comença amb violència i acaba en horror. Cada dia pitjor. Molta gent acaba malament. Les famílies encara més: mort, destrucció, patiment i dol. Defensen el que és seu i es troben amb la mort. Tot és voluntari menys la mort. Els dies passen només amb l’esperança de veure una bandera blanca. El més dur, dir adeu als familiars i no saber si tornaràs a veure’ls. Potser ja mai no ho faràs. Contradiccions. Alguns fets produeixen somriures. Molts altres, desgràcies. Al cap i a la fi, tothom lluita només per allò que el beneficia, però al final tothom vol la pau. La guerra, un lloc on només vals si saps defensar-te tu sol.

LÚCIA PÉREZ_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Pau, calma, benestar, allò que tant esperes després d’un llarg dia. Allò que et permet desconnectar. El cansament per caminar fins a dalt, o jugar a voleibol. La música que et calma, barrejada amb les precioses vistes. Els records de les tantes vegades que has pujat. Les persones que hi has portat, importants, preuades, valuoses. Aquell lloc que solament confies a unes quantes persones. Aquell lloc que per a tu és el teu món sencer i que per a altres és res més que, bé, pedres i terra. És un lloc que per molt temps que passi sempre el visitaràs com si fos el primer dia. Amb curiositat, intriga, familiaritat i atenció al petits detalls

JULIETA REMONDINO_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

La Cristina no estava convençuda de si vivia el millor moment de la seva vida, com a adolescent. Estimava un noi, però ell ja estava amb algú. Com que no volia trair ningú, va decidir que el millor era desfer-se de la noia que la pertorbava. Encara que allò podria tenir conseqüències fatals, ho va fer. Es va trobar molt malament i culpable després del crim que havia comès. Va faltar uns dies a l’escola. Malauradament o per sort, ningú es va assabentar del que havia passat, menys la Carlota, que llegia aquell llibre en el qual va entendre que l’amor cap a  algú ens pot portar a fer alguna cosa inadequada, tal com va fer la Cristina.

LEONEL REYES CABALLERO_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El meu viatge va començar un 30 de maig, la darrera vegada que vaig veure el meu pare fins al moment. Sentia com deixava el passat enrere, m’envaïa una gran tristesa tot i que venir a Europa ha estat la millor decisió que he pres. El vol sortia a les 17 h i eren 12 hores sobrevolant l’oceà Atlàntic. Estava nerviós, també perquè no veia ma mare des que havia marxat el 24 de desembre. Per fi la tornaria a veure! Les hores anaven passant i cada cop estava més a prop del meu destí. En arribar, em vaig retrobar amb la meva mare i ens vam abraçar com mai. Com l’havia enyorada! Llavors, ens vam dirigir a Andorra, el país dels Pirineus

ORIOL PRIETO FERRER_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Primera sortida escolar. Ens mirem fixament i ens saludem cordialment. No m’esperava que aquell dia fos l’inici d’un dels motius més importants per somriure cada dia. Poc després, una altra oportunitat se’m va presentar: un campionat esportiu. Aquesta vegada aconsegueixo apropar-me més, més conversa i, el més important, accepta donar-me el seu contacte, sens dubte, una gran victòria. Últim viatge escolar: ja som amics i som inseparables. Aquestes imatges van desapareixent mentre em desperto. És hora d’anar a l’escola i allà tindré la meva gran oportunitat per confessar-li el que sento…Tindré una nova oportunita

ARIANA MARQUÉS RODRIGUES_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Aquell matí, l’abella Maria va sortir de casa seva per anar a buscar mel. Però aquell dia va començar a ploure molt fort, i ella va entrar per la finestra a casa d’uns humans. El llum estava encès, la Maria pensava que era el sol, va anar volant molt ràpidament i es va cremar; va caure a la beguda de l’home. Ell estava amb els seus amics, va agafar el got, va sentir un sabor no conegut i va escopir. Tots dos es van espantar, l’home la volia matar amb un diari doblegat. Però la seva dona el va parar de seguida i va agafar un got de vidre i un paper. Va ficar el got sobre de la Maria i el paper per sota. La dona va obrir la finestra i la va posar al test de les flors. Però encara estava plovent, i la Maria es va tapar amb un pètal de la flor.

LLUNA GARRIDO DE  OLIVEIRA_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Eren les 17.00 h, el timbre va sonar i tothom se’n va anar, fins i tot la professora, pensant que no hi havia ningú. Però una nena de 12 anys es va quedar tancada sola a l’aula i va cridar, plorar, jugar, però ningú li feia cas, estava completament sola. Va anar a buscar el mòbil, però va veure que no tenia bateria i va dir: com és que ningú em sent? De tan cansada i angoixada que estava es va adormir, unes quantes hores després es va despertar, ja eren les 19.00 h i ningú s’havia adonat que no havia marxat de l’escola, es va estressar i va fer tot el possible per sortir; va mirar als calaixos de la professora, va intentar trencar la porta i fins i tot trencar la finestra, però de sobte va sentir veus d’uns nens cridant. Eren els seus companys que també havien mort en aquell tiroteig.

NEREA GUEDES GOMES_3ème L LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un grup d’amics en el qual es trobava una nena de tretze anys mirant a dues persones i una d’elles era el seu germà gran. Es va fixar en ella perquè s’assemblava a algú que coneixia. Va començar a enfadar-se, ja que pensava que era la seva millor amiga de la infància. Es va apropar al seu germà molt enfadat i li va dir unes quantes paraules malsonants fins a adonar-se que no ho era. Però quan va veure qui era en realitat es va quedar paralitzada, pel fet que la noia era la seva cosina. 

DARIO REKORDI_3ème L LYCÉE COMTE DE FOIX

En un instant, el silenci va ser trencat per un fort soroll. Dos cotxes del mateix color van xocar violentament a prop d’una rotonda amb ple d’entrades. Vidres esclatats per terra, metall cargolat per tot arreu i l’olor de goma cremada van ser testimonis d’un caos infernal entre els dos cotxes. Amb coratge i valentia uns desconeguts es van unir junt amb el cos de bombers per ajudar-los en cas de necessitat. Això fa, recordant-nos sempre, que en moments de desgràcies, la compassió, l’amabilitat i la valentia dels que no coneixes, és tot el que compta. 

JAN FONT ESQUÉ_3r B  COL·LEGI MARE JANER

Ai, companya meva, ja saps qui et parla. Em vas dir que series bona persona. Ho dubto. Últimament, la felicitat no m’ha acompanyat. De vegades la vida dona més oportunitats. L’altre dia vaig conèixer una noia. Tot això és per advertir-te que “la nota” que trobaràs a casa, molt interessant, és només per dir que la nostra relació ha acabat. Per si no te n’has adonat abans, quan tu deies: “ens ho hem passat molt bé”, crec que parlaves sols per a tu. No ho veies? T’he donat moltes oportunitats, però no n’hi haurà una altra. Quan l’hagis rebut, “la nota”, jo ja hauré pres la meva decisió i estaré lluny de casa. Fins aquí hem arribat! 

CLÀUDIA ANDALUZ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Les persones, per instint, necessitem companyia i normalment estem a la recerca d’algú en qui confiar i compartir experiències. Però a vegades em pregunto: és això del que veritablement es tracta l’amistat? Realment una amistat no se cerca, hi ha vegades que apareix per ensenyar-te alguna lliçó i se’n va, altres que apareix quan menys t’ho esperes i està allà quan més ho necessites. Però també existeixen les que, per contra, no t’aporten res i és millor desfer-te’n. Al cap i a la fi, però, l’únic que puc dir és que els amics, a diferència de la família, els pots escollir. I val més tenir-ne pocs però que valguin per a molt.