e_640

Míriam Garrote Aroca_4t A Col·legi Mare Janer (edició 2020-2021)

Qui entra a tot arreu, qui no coneix fronteres, qui viatja a milions de quilòmetres per hora si és necessari. Qui està allà encara que tu no la vegis, encara que no la sentis, encara que no vulguis la seva companyia… qui t’escolta, qui t’abraça en moments de dolor, la insubstituïble, l’odiosament perfecta, lliure, forta, valenta, sensible… Tenir una bona persona com tu al meu costat és un gran regal! Conservar-te és una virtut! I jo ser la teva persona especial és un honor!
I pensar que quan et vaig conèixer semblaves tan normal.
Perquè jo sé que tenir-te al meu costat no vol dir ser inseparables, sinó poder estar separades i que res canviï.

Marc Rubio_3rD EA 2A Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
En Quim va anar a un parc d’atraccions i va pujar a una roda d’uns cinquanta metres d’alçada. A la cadira del costat hi havia una noia molt maca. Es van fer amics i després de pujar a totes les atraccions del parc junts, van tornar a pujar a la roda. En aquell moment el paisatge va canviar completament. Els núvols es van posar roses, es van fer un petó i llavors la noia va desaparèixer. En Quim es va quedar parat i molt sorprès. Els núvols es van posar negres i va començar a ploure. De sobte, es va despertar.

Marc Borrallo_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
Què està passant? Sento sorolls molt estranys. Sembla un bebè demanant ajuda. Jo no tinc germans i els meus pares estan de viatge. Estic mort de por i penso què podria passar en el pitjor dels casos. No m’atreveixo a baixar al soterrani, tinc molta por. Llavors penso que podria ser un gat o que algun altre animal s’hagués colat. Finalment hi baixo. Tot està molt fosc i també fa molta pudor. Quan obro la porta em trobo amb…

Sara Guerra_3r ESO  Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Tot comença, em toca, he de memoritzar i sobretot esforçar-me, he de donar el millor de mi. Em toca fer un mortal. Va, vinga, sense pensar-ho. M’ha sortit bé, ara em toca paral·leles, crec que aquesta competició de gimnàstica artística em sortirà molt bé. Veig els meus pares a les grades animant-me, que bé! Ja l’he acabat, crec que m’ha anat bé però, és clar, depèn dels jurats. Podré quedar almenys en el tercera posició? Espera! Han dit el meu nom, vaig cap als premis, però em desperten i…
Ostres, no, estic a l’hospital, després de l’accident que vaig tenir. Però jo sé que quan em recuperi podré fer aquesta competició tan esperada!

Laura Matilla_3r ESO Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Aquella nit em va costar agafar el son. Quan vaig aconseguir adormir-me, una cosa estranya va passar. Tot el meu voltant era completament diferent,  com si hagués retrocedit vint anys. Era a casa. En baixar les escales vaig veure la meva àvia, més jove, més alegre… De cop i volta, un home alt i gros va entrar. Tractava d’esbrinar qui era, em sonava d’alguna cosa, i finalment vaig deduir que era el meu avi. L’havia reconegut per les fotografies que m’havien ensenyat, ja que mai vaig arribar a conèixer-lo. Em vaig posar molt contenta d’haver-lo vist per primer cop en la vida, i… de sobte, em vaig despertar. Aquell somni va fer que pogués veure per uns instants el meu avi.

Guanyador curs 2020/2021
Christian Veloso Rodrigues_4rt A Col·legi Mare Janer
Des de petit m’han dit que no m’ajunti amb males influències. El que jo no sabia era que als 15 anys no em deixarien
anar amb els meus amics, ja etiquetats de males influències, pel fet de no tenir un mínim de diners i no tenir certa importància al país. El que jo no pensava era que una mala influència no només era la persona que fuma, sinó que és aquella amb qui a la teva família no li interessa que hi vagis, per por que no la deixi bé davant la gent important. El que no saben és que les “males influències” no han fet res per merèixer aquesta etiqueta i cada dia sofreixen. I jo em pregunto: qui són les males influències?

Guanyador curs 2020/2021
Aaron González_4rt A Col·legi Mare Janer
Tu, tu que sempre has viatjat, no sent un dels passatgers de cada vagó, sinó sent el conductor del tren, com el capità que governa el seu vaixell o com el pilot que enlaira el seu avió. Tu, només tu, que vas néixer entre carbons que  s’incineraven per alimentar el motor, que de petit ja portaves el tren com qui porta una joguina. Tu, juntament amb els teus 86 anys, després d’haver portat tants passatgers al seu destí i d’haver visitat més de 26 països diferents…, tu, que has estat des del 1928 en el tren heretat del teu pare, el teu mestre, avui, avi, dia 6 de gener del 2014 has baixat del vagó arribant a l’última parada. T’estimo.

Nil Roman_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
L’animal era un boig o el boig era un animal, diga-li com vulguis. Ell era especial, diferent de tots els altres nens. Estava tot el dia penjat d’arbres, edificis, barres i tots els objectes a una alçada considerable. Un dia va caure d’un edifici. Va caure de peu sense fer-se mal i li van dir: “Què fas animal i boig!?” Ell va respondre: “Doncs baixar per no arribar tard a classe.” El boig tenia una bona actitud, l’actitud d’un animal i boig.

Melian Figuera_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
La meva vida està arribant al seu final. Cada cop sento que el meu cor batega més ràpidament i amb més força dins del pit. Les dents em tremolen, voldria dir que és per l’aire glaçat del desembre, però no seria veritat. Tinc por, més de la que mai he tingut, però la decisió ja està presa. Miro cap avall, al llunyà riu del fons del penya-segat. Sé que ara és el moment, que l’hora és cada cop més propera. I sé que ningú no em trobarà a faltar i també sé que per fi deixaré de veure els rostres sense vida de la meva família. Miro el meu rellotge, 30 segons, 20, 10, 0. Agafo aire per últim cop i salto.

Neus Folch_3ème E Lycée Comte de Foix
Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan ets a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo, què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan ets a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?

Helder Vital_3ème E Lycée Comte de Foix
Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a  elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.