Julieta Vega_3ème H Lycée Comte de Foix
Passen els dies i res no ha canviat. La majoria del temps penso què podia haver passat si no hagués passat això. Potser tot el que m’està passant no és més que un somni. Recordo aquell dia que estava amb la meva mare i vaig sentir un soroll semblant a una capa de gel trencant-se. Vaig mirar les meves potes fredes d’os polar bebè i vaig veure que estava assegut en un iceberg. Vaig començar a cridar amb totes les meves forces, però la mare continuava el seu camí. No em sentia. Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que mai tornaria veure-la. Vaig decidir estirar-me completament, perquè sabia que anava a la deriva.
La vida són tres dies
Xavi Aranda Serra_3r A COL·LEGI MARE JANER
Abans-d’ahir, agafat de la mà de la meva mare, vaig entrar a una classe i vaig seure a una cadira en què ni tan sols em tocaven els peus a terra, amb una professora al davant alta i alegre passant llista. Ahir era diferent, em trobava dalt d’una llitera en unes colònies de 3r de primària fent guerra de coixins i llençant-nos mitjons pudents. Avui com si res, ja no estic llençant coixins ni entrant a P3, sinó que soc aquí, a tercer d’ESO, llegint el meu microrelat sobre la meva ràpida vida, als companys amb qui he conviscut des que feia P3. I ara em pregunto… On em trobaré demà, quants anys tindré i sobretot amb qui estaré?
No m’agradaria recordar
Jan Ballesté_3r A COL·LEGI MARE JANER
Recordo apartar-me les prunes del pollastre perquè no m’agradaven. Recordo la ceba que el tió cagava quan no podia més. Recordo veure la desfilada dels Reis a mitjanit. Recordo pujar a casa corrents a obrir els regals. Recordo anar per les escales. Recordo avançar la meva mare, els meus germans… Recordo que cada segon que passava, el somriure se’m feia més gran. Recordo obrir la porta amb molta il·lusió… Ara recordava no haver avançat el meu pare a l’escala. Ara recordava que el meu pare havia marxat ràpid cap a casa enmig de la desfilada. Recordo que em va costar entendre-ho. Recordo que els següents Nadals res no va tornar a ser igual.
Timbre alliberador
Anna Ramonet Blasi_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Última hora lectiva de finals de juny. Feia una calor insuportable. Atordits, miràvem com la professora escrivia a la pissarra moltes frases seguides d’un “comenceu a copiar que ho esborraré de seguida”. A les cares dels meus companys podia veure la fatiga de portar hores de classe monòtones escrivint sense parar. Tots ens moríem de ganes de sortir d’aquella rutina en la qual portàvem tot l’any. Les agulles del rellotge de la classe sonaven cada cop més fort, i tots teníem ganes de marxar d’aquell infern i no tornar-hi fins a l’any que següent. El timbre sonà per fi i tota l’escola sentí l’eufòria de l’inici de les vacances d’estiu.
D’una cosa a l’altra
Alba Ramos_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
Com d’un dia a l’altre passes d’una cosa a l’altra? La veritat és que ni nosaltres ho sabem. Som el que volem, sense adonar-nos que la vida que ens construïm va passant. Ens fem més grans, i tenim menys poder en allò que succeeix en la nostra vida. Així, sense assabentar-nos, canviem constantment la nostra forma d’estimar, de pensar i de ser. Ens agradaria poder canviar coses del passat, canviant errors. Cada minut que passa la tinta del nostre bolígraf es va gastant i ens quedem sense temps i recursos per seguir construint el que volem. Tant de bo tot el que ens fa feliç durés per sempre, però això és l’únic que no podem canviar.
La flama terrorífica
Adrià Morera_1ère Lycée Comte de Foix
Sento una primera veu aguda cridant: “Desperta’t.” Em desperto de cop, obro els ulls i em trobo en plena classe d’anglès. La meva amiga crida desesperadament. Em giro ràpidament i veig una flama gegantesca, una flama imparable entrant per la finestra. De cop i volta la professora d’anglès comença a cridar: “Fire!” Correm embogits i descontrolats. Obrim la porta d’emergència i per fi aconseguim sortir. Estem allà, impacients, sento plors. Em giro i veig l’escola en flames, tinc els ulls humitejats, els meus records s’han esfumat. Sento una altra veu molt més agradable dient-me: “Ràpid fill meu que arribaràs tard a l’escola.”
El cos
Andreia Morais da Silva_1ère Lycée Comte de Foix
Si poguessis canviar només una cosa del teu cos, què canviaries? Una cara més bonica, uns ulls més brillants, un nas més petitó, una boca més gran, unes cames més llargues, un físic més atractiu… El cos és una projecció de la ment, i la ment una projecció del cor, aquí està la màgia de la vida. Deixa de pensar en aquests físics que veus a les xarxes socials, revistes i anuncis. Deixa d’alterar-te amb el pes que marca la balança. Mostra’t a les persones tal com ets i no escoltis la insensibilitat d’alguns éssers inhumans. La vida passa i això només són futileses, detalls. Lluita, esforça’t, creix, i sobretot viu i deixa viure.
Un mal dia
Ibai Martín Izquierdo_3r A Col·legi Sant Ermengol
Els matins. Buf! Els matins són pitjor que anar en moto despullat. T’aixeques, però no vols. Et poses dret, obres el llum, però resulta que et sents una mica vampir i el tanques. Camines, topes i sona el despertador per segon cop. Te’n vas a la feina, el dia no és gaire bo. Surts de la feina, t’han multat i la grua se t’ha emportat el cotxe. Comença a ploure, no tens paraigües, et mulles, un cotxe et passa al costat i et xopa. Arribes a casa, et dutxes: l’aigua bull. Te’n vas al llit. Hi ha un accident i els llums de polis i bombers “sortosament” animen la nit del barri fins les 6:45 de la matinada. I tornem a començar.
Sense sortida
Laura Cabot Marcos_3r A Col·legi Sant Ermengol
Em va atrapar, em va tancar, envoltada de barrots i totalment a les fosques, espantada i pregant en aquell petit forat; el meu cos recargolat agafava la forma d’aquell habitacle ombrívol i, allà dins, la por anava envaint tot aquell espai negre que m’envoltava, vaig creure dir adeu al món en silenci. Mentre a la meva ment acudien records del passat, moments dolços, persones a qui no vaig demanar mai perdó, rialles, plors… De cop, poderoses fulles afilades venien cap a mi, em vaig quedar esglaiada, les vaig notar travessar aquella paret. I de sobte, aplaudiments. Com? No ho sé… Per sort, vaig sortir il·lesa d’aquell truc de màgia.
Desaparició de la mare
Lucas Lorite Farras_3r B EA 2a ensenyança Santa Coloma
Era un dia normal i corrent de la vida del Bernat. Ell estava dormint i de cop la seva mare va començar a cridar-lo de forma molt violenta. Seguidament, el Bernat es va aixecar de pressa del llit i va anar corrent cap a la cuina cercant la seva mare, però no era enlloc. El Bernat es va començar a espantar molt i a cridar el seu nom amb una veu trista i tenebrosa, però ella no contestava i es va començar a espantar cada vegada més i més. Finalment el Bernat va sortir de casa a veure si la trobava per allà a prop. Després de més de mitja hora buscant la mare no la va trobar enlloc i va trucar a la policia.
Les vacances
Christian Garcia Garrote_3r B EA 2a ensenyança Santa Coloma
Vaig anar a Múrcia de vacances amb la meva família. Quan vam arribar a la urbanització, vam anar cap a la casa nova que teníem. Un cop allà, vam deixar les maletes, vam anar a comprar i a menjar a un supermercat que hi havia a Múrcia. El menjar era molt bo. Després vam anar a comprar roba, menjar, menjar per al gos. Llavors vam arribar a casa, vam ficar tot el menjar i totes les maletes al seu lloc, després vam estar tot el migdia fent coses i a la tarda ens vam banyar a la piscina, a fer un passeig amb el meu gos i després a sopar. Finalment, vam mirar la tele i al voltant de les 12.00 de la nit ens en vam anar a dormir.
Herois
Christian Matias _3ème B Lycée Comte de Foix
Quan som petits, pensem que els superherois porten capa, màscara, armes al·lucinants i que tenen superpoders! Però, això no és així. Els veritables herois són aquelles persones que ens guien, ens ensenyen, ens ajuden… i que sempre estan al nostre costat, com ara els nostres pares que, tot i que s’enfadin amb nosaltres, no ens deixen sols, o el metge, que ens diu que tot va bé per no inquietar-nos, o la gent que es preocupa i ajuda els altres quan les coses no van bé… Aquestes persones són els veritables herois i no van néixer amb superpoders, simplement volen ajudar els altres sense importar-los dedicar el seu temps a fer el bé.
Com a casa, res…
Christian Ribeiro_3ème B Lycée Comte de Foix
Les darreres vacances no he viatjat a gaires llocs, ni jo ni ningú, però un dels països que més m’agradaria visitar, sens dubte, seria Dubai. La seva arquitectura més moderna és molt atractiva i quan es fa de nit es veuen tots els edificis molt il·luminats (o almenys així es veuen en les fotos). També m’agradaria anar a Nova York. Diria que pels mateixos motius… Contrast marcat d’edificis antics i moderns gratacels. Bé, la veritat és que per variar de cultura també m’atrau algun indret d’Àsia. O llavors simplement, em quedo a Andorra, en el confort de casa meva i traient profit de les boniques muntanyes que tenim al nostre voltant.
El tren dels records
Elsa Giribet Borràs_4t Col·legi Sagrada Família
El Jan i la Mia s’havien criat en un hospici. Ell sempre estava pendent de la seva germana per poder donar-li l’amor que es mereixia. Degut a això, es va fer gran de cop i va oblidar les il·lusions de ser nen. Ara ja és gran i viu la vida monòtona dels adults sense il·lusió. Així va ser fins una nit on tot canvià.
Va pujar en un tren i al mirar per la finestra, va reviure records d’infància. Estava amb la Mia en aquell hospici, tot era millor del que recordava. Va observar aquells moments des d’una altra perspectiva i a l’arribar al final del trajecte se sentí feliç.
Tot havia canviat, ara també sentia el nen que havia estat dins seu.
Obsessivament obsessiu
Carla Giribet Borràs_4t Col·legi Sagrada Família
L’obsessió. Es defineix com aquella cosa la qual s’adhereix a la nostra ment, igual que una sangonera a la pell. Entra per un costat però mai arriba a sortir per l’altre. Sempre es troba retronant en el nostre cervell. L’obsessió és temptadora, però a la vegada freda i distant. No et vulguis trobar a prop seu, perquè quan t’atrapa no et deixa mai. És una droga que una vegada ingerida no pots oblidar. L’obsessió. Obsessió, obsessió, obsessió. Una paraula curiosa per recordar. S’apodera de tu i et controla, el seu influx és gran, i per molt que t’esforcis, mai desapareix. Potser hi ha alguna raó, no ho comprenem, i no ho farem mai.
L’última visita
Pol Garcia Ros_3r B 2a EA segona Ensenyança Encamp
Em desperto. Recordo. M’aixeco. Menjo. Camino. Surto. Camino. Passejo. Torno. Entro. M’assec. Arranca. Miro. Penso. M’adormo. Para. Em desperto. Surto. Camino. Corro. Em canso. Paro. Pujo. Arranca. Veig paisatge. Recordo. M’il·lusiono. Penso. Continuo. Espero. Em canso. M’avorreixo. Para. M’aixeco. Baixo. Miro. Veig. Energia. Felicitat. Emoció. Corro. Salto. Abraço. Parlo. Camino. Entro. Veig. Cansament. Fatiga. Esgotament. Miro. Parlo. Paro. Camino. M’estiro. Dormo. Em desperto. Salto. Camino. Escolto. Entenc. Recordo. M’entristeixo. Dolor. Malenconia. Desolació. Obscuritat. Ploro. Recordo. Vomito. Paro.
MORT.
Decisions
Antonio MAta Castro_4t A Col·legi Mare Janer
Eren les nou. Vaig arribar a la llibreria puntualment. Em vaig apropar a la secció de llibres i vaig escollir el primer que vaig veure. No vaig fer cap mena d’atenció al títol i sense dubtar-ho el vaig comprar. En arribar a casa vaig asseure’m al sofà decidit a llegir-lo. Hi havia moltes frases incompletes i no hi havia trama. Em vaig cansar aviat. Vaig decidir anar a la meva habitació i provar de completar les frases per trobar sentit al llibre. Em vaig adonar que m’agradava el que estava escrivint i com ho estava fent. Un cop vaig acabar, vaig tancar el llibre disposat a veure el títol: “Sols tu pots escriure la teva vida.”
‘Carpe diem’
Ariadna Riart Segarra_4t A Col·legi Mare Janer
Surto de casa amb molta emoció. Sé que avui és el dia que em tornaré a trobar amb ell, després de moltes setmanes sense veure’l i sabent molt poc d’ell. Arribant a casa el veig amb els braços ben oberts per acollir-me i m’hi llanço com si no l’hagués vist en gairebé un any i l’abraço amb totes les meves forces. Li dic com l’he trobat a faltar i com l’estimo. Comencem a parlar i ens posem al dia. M’explica totes les coses que ha fet. De sobte em diu que m’ha d’explicar una cosa. No m’ho esperava. Ell i la meva mare ja no tornarien a estar junts. El viatge l’havia ajudat a prendre una dura decisió.
Seria la correcta?
Mirant a través del mussol
Joel Travé_3ème Lycée Comte de Foix
Des de l’alzina surera al bosc no hi ha ningú. Tot deshabitat, ni una ànima vivent. Tot està en silenci ningú diu res, ningú no fa res. El vent suau feia ballar les fulles dels arbres, va començar a despertar-se fent que el lloc buit on es troben les cases comencin a tenir una orquestra. S’escolten les branques fent de tambor, les fulles fent de platet colpejant-se entre elles, els troncs de les cases fent xiulet com el d’un mussol, fent així una orquestra natural. De sobte, entre el ball es mou el que el depredador estava esperant amb tanta paciència, la seva presa. Surt de l’alzina surera parant de sobte l’orquestra i atrapant la rata.
Espavila
Lola Vega Straky_3ème Lycée Comte de Foix
Els meus pares m’ho han dit sempre que m’espavili, bàsicament que sigui una noia llesta i que si vull alguna cosa que lluiti fins que l’aconsegueixi. Em van dir que en aquesta vida no em regalaran res, que m’ho hauré de guanyar jo soleta a base d’esforç i de ganes però que només dependrà de mi, de l’interès que jo hi posi. També em van dir que no totes les persones t’acompanyaran de la mateixa manera en aquesta vida, que algunes m’agafaran de la mà i m’ajudaran amb tot el que necessiti, però d’altres només estaran quan els convingui. Bé, els meus pares m’han advertit d’algunes coses i ara em toca a mi viure l’experiència.